dissabte, 24 de desembre del 2011

CURSA DE S'È

La cursa de s'È és una de les curses més tradicionals de Mallorca. Es celebra el 26 de Desembre, dia de Sant Esteve, i enguany arriba a la vint-i-tresena edició. Com mana la tradició, el dia de la Segona festa toca aixecar-se i anar a córrer per així païr els excessos del dinar de Nadal i poder tornar a cometre'ls en el dinar de Sant Esteve.

Rep el seu nom d'una particularitat dialèctica dels tres pobles per on transcorre. Binissalem, Lloseta i Alaró comparteixen la pronunciació amb "e" oberta /ε/  de les "e" tòniques, allà a on a pràcticament la resta de Mallorca pronunciam una "e" neutre /ə/. Per exemple, a les paraules "perquè", "ceba" o "Lloseta", allà on la majoria pronunciaríem perquə, cəba i Llosəta, allà pronuncien perquε, cεba i Lloseta.

Enguany hi ha una novetat molt important. Des de sempre, o almenys des de que jo recordi, cada any la cursa comença a un poble, passa per un altre i acaba al tercer. L'any següent comença a on va acabar l'anterior, passa pel que va començar i acaba a l'altre, i així s'anava fent de forma rotatòria any rera any. La cursa solia tenir uns 12-13Km en funció del lloc de sortida i arribada.
Però enguany, per primer any, la cursa començarà i acabarà a Binissalem, passant lògicament pels altres pobles. Imagino que a partir d'ara cada any es farà la sortida i arribada a un poble diferent, però desconec els motius pel que s'ha fet aquest canvi. Això si, el que implica és que enguany la cursa  té 16'2 Km.

Com abans comentava, la cursa és de les més tradicionals de l'illa, i sol comptar amb la presència d'atletes destacats de l'atletisme balear, i també algun de fora. Així, l'any passat el guanyador fou l'andorrà Toni Bernadó, igual que a 2009 i 3r classificat el 2008. En dones la guanyadora fou l'ex medalla olímpica i 5 vegades campiona del món en mountain bike, Marga Fullana,, també guanyadora a 2009.
En les primeres posicions aquests darrers anys sempre s'ha pogut veure al mític i incombustible ultrafondista pobler Miquel Capó (2n als Monegros enguany després de "deixar-se" avançar davant la meta); i el manacorí Guillem Duran, una de les promeses de l'atletisme balear, de 22 anys, guanyador el 2008.
Unaltre presència destacada en alguna edició ha estat les del solleric Tòfol Castanyer, campió del món de curses de muntanya a 2010.
Veurem quin participa enguany i qui és el guanyador.

Per la meva part, arribo bastant tocat a la cursa. A l'igual que després de la marató de Calvià a 2010, després de la de Costa Daurada enguany m'he quedat amb unes molèsties al bessó dret, que sobretot me venen quan li foto canya i forço el ritme, i que m'impedeixen estar còmode. I a més, també noto com si me faltés la força als quàdriceps. Tot això només me passa quan intento fer entrenaments durs, si només vaig a rodar puc anar tirant bé. Potser hauria d'haver descansat més temps després de la marató...
Per això, i també per motius de sopars i altres, en aquestes darreres setmanes el quilometratge ha estat més que escàs, i si fa 3 setmanes vaig arribar als 70Km, la penúltima només en vaig fer 40 i aquesta darrera la despediré sense arribar a 30.
Esperem que les coses comencin a millorar, que m'agradaria poder córrer a tope sa cursa de s'È, i intentar baixar de 37' a la Cursa dels Nassos.

Salut, Km i Bon Nadal a tots!

dimarts, 6 de desembre del 2011

COM M'ESTÀ COSTANT LA "VUELTA AL RUEDO"!!

Fa poc més de 3 setmanes de la marató i ja tocava tornar als entrenaments. De fet als 10 dies de la marató ja vaig tornar a córrer i la setmana passada ja volia començar més en sèrio, però entre la feina i que, perquè no dir-ho, m'he dedicat més a sopars i festes, la cosa ha costat més del que pensava.

Però aprofitant que aquesta setmana estic de vacances i no em moc de Barcelona, ja hauria de tornar al mínim 5 entrenaments habituals. Per ara la cosa va bé, ahir 11Km a 4:17/km i avui matí ja 16Km a 4'06/Km, amb sensacions no dolentes, tot i que se m'estan carregant molt els quàdriceps i els solis...
Demà tocarà rodar una miqueta sense forçar, que a la nit tenc pàdel i després sopar i festa, així que dijous tocarà descansar la ressaca, jeje! A veure si després, de divendres a diumenge cumpleixo almenys 2 dies.

Els propers objectius a la vista abans d'acabar l'any:
- Cursa de s'È, el 26 de desembre, que és un clàssic de les curses populars a Mallorca, amb la vint-i-tresena edició enguany. A veure si en algun proper post parlo una mica d'aquesta cursa.
- Cursa dels Nassos, el 31 de desembre, sense tenir molt clar a què puc aspirar, però crec que és obligatori intentar el sub37'

Salut i Km!

dilluns, 14 de novembre del 2011

MARATÓ COSTA DAURADA. LA CRÒNICA

Bé, ja ha passat un dia i ja he pogut fer una mica de reflexió, a banda d'entrar a algun foro i intentar enterar-me del que realment va passar ahir en aquesta marató amb els quilómetres. Però començaré per relatar el que vaig viure jo. Probablement em faré llarg i pesat, així que el que li faci mandra haver-ho de llegir tot, dir que al final la marca ha estat 3:04'44'', però pel que es veu fins i tot la distància s'ha quedat curta, així que ni tan sols la tendré en compte. És així de trist, però he estat 3 mesos i mig preparant aquest objectiu, per acabar amb la sensació de que no ha servit de res... Però anem a començar!

PREPARATIUS:
Dissabte me'n vaig cap a Salou, on tenc amics que hi viuen. A les 12 al llit, però costa adormir-se, cosa normal ja que sempre em costa i amb els nervis pre-marató encara més.
A les 6:30 en peu, esmorzar i preparar les coses. Cap a Port Aventura i a les 9 preparat per sortir. Primers problemes, quan tota la gent està preparada anuncien que no pot es pot donar la sortida perquè hi ha obstacles en el recorregut. 30 minuts d'espera, que tampoc se'm fan molt llargs, tot i que fa sol que pica una mica. Però jo tenc en ment que arribo ben preparat... Al final es dona la sortida.

SORTIDA: La sortida lamentable, com passa habitualment, no entenc com la gent pot tenir tan poc respecte i posar-se on li dona la gana. I a més si hi havia hagut una falsa sortida, tornar-se a col·locar encara ho dificulta més... Jo normalment miro la classificació de l'any anterior, calculo quin puc quedar i em col·loco en conseqüència. Però res, que els primers 500 metres he d'anar avançant a gent que deu anar a 5'30 el Km...

PRIMERS KM: ESTRANYESA.
Entre avançaments i tal no veig el pas pel 1r Km, però pas pel 2n a 7'40''. No ho entenc, perquè no tenc la sensació d'anar tan ràpid... Els primers Km van caient tots per sota de 4'00'' i no em quadra res. Pas pel Km5 amb 19'33. He fet grupet amb unaltre corredor, el Manuel, i anam tirant els 2. Cap dels dos porta GPS per poder saber si els punts són més o menys correctes. Ell porta pulsómetre i corre en base a pulsacions, però jo, que sempre corro intentant mantenir un ritme regular i basant-me amb els punts quilomètrics, ESTIC FET UN LIO.

KM 5-12: ESTABILITAT
En tots aquests quilómetres, i fiant-me de que la distància fos la correcte, vaig mantenint un ritme en torn a 4'10''/Km. Sé que alguna cosa estranya ha passat en els primers Km, però prefereix no pensar-hi i sé que porto un matalàs de molts segons...

KM 12-20: CONTRA EL VENT
A l'arribada a Cambrils, mitja volta i a tornar cap a Port Aventura. Aquí comença a bufar el vent en contra i la cosa es fa difícil. Durant 5Km anam lluitant el meu company i jo contra aquest vent. Cap al Km17 ens agafa un grup de 9 integrants i la cosa es suavitza una mica. El pas pel Km 20 és amb 1:22'00''. Si això és cert, he anat a 4'06'', bastant més ràpid del que volia, però jo em trobo bé.

KM 20-23: DESCONCERT
El Km 21 no apareix per enlloc. Jo estic dins el grup pensant en altres coses, però de sobte ens acostam a la sortida de nou i portam 1:30'. A la sortida amb 1:30?? Abans de la sortida i a la web també ho posa, havien dit clarament que eren 2 voltes iguals. Com pot ser que estigui passant la mitja per sobre 1:30'?? No entenc res, i els corredors del meu voltant tampoc. Un d'ells feia de llebre d'unaltre i es retira, altres s'havien quedat i en aquell moment erem 3 corredors... En aquest moment em poso molt nerviós. El cop moral que m'han pegat és bestial, perquè no entenc com puc haver passat la mitja per sobre 1:30' quan havia tengut la situació controlada tot el temps... I aquí llenço les meves escases possibilitats de baixar de 3hores, perquè amb els nervis i la ràbia que sento en aquests moments, augmento el ritme i me'n vaig sol cap endavant.
Pas pel Km 22 i ni marco el lap de lo enfadat que estic, i ja quan pas pel Km 23 marco 1:38'39'', per un suposat parcial de 16'38''!!!!! en 3Km. QUE ALGÚ M'HO EXPLIQUI PER FAVOR!!

KM 23-32: QUÈ NO FER EN UNA MARATÓ
Com he dit abans, cap al Km 22 és quan se'm va el cap i començo a cavar la meva tomba. En aquell moment assumeixo que si a la primera volta del 20 al final he trigat uns 8 minuts, a la segona volta passarà el mateix, així que he de començar a guanyar segons al cronòmetre i començo a córrer més ràpid. La veritat és que si hagués mantingut el cap fred i hagués seguit mantenint el ritme no sé el que hauria passat. Però aixó mai ho sabré. La qüestió és que començo a passar els Km entre 3'50''-3'55'' (clar que això és fals com s'ha vist en la primera part). Així vaig passant Km.
Pel meu cap comencen a passar diferent possibilitats. Fins i tot em plantejo retirar-me, plantejar-m'ho com una tirada llarga i tornar-ho a provar en un mes. Però jo havia vengut amb una intenció i he de provar-ho. Començo a tenir algun avis de rampa i ja veig que el final serà un infern, noto que el ritme baixa una mica, però la ràbia em fa seguir tirant endavant...

KM 33-40: EL MUR
L'arribada a Cambrils, amb el gir i tornar-se a trobar el vent de front suposa un cop moral molt fort. Durant 2 Km baixo el ritme però encara és decent, i m'avança el corredor que havia deixat just passada la mitja, que anava amb un company que li feia de llebre. Què hauria passat si m'hagués quedat amb ell enlloc de canviar el ritme com un boig??
Cap al Km 35 vaig mort, les cames no em responen. Sé que el final se'm farà etern. Sort que n'Albert, un amic meu que havia vengut a veure'm i que havia fet abans la cursa de 10Km, està per allà per donar-me ànims. Li dic que m'acompanyi una estona i així vaig tirant cap endavant com puc. Cada Km em costa més que l'anterior i les cames només em demanen que em pari. De ben segur que si n'Albert no hagués vengut amb mi, m'hagués parat molts més cops del que ho vaig fer, perquè en aquests moments només tenc pensaments negatius... Però de moment segueixo tirant i vaig fent els Km sense arribar als sobre 4'45'' o una mica més.
Durant aquest Km em van passant corredors, uns 10 calculo, però jo fins i tot n'avanço a 2. M'avança l'altre corredor que he deixat just després de la mitja. Ell, a l'igual que l'altre, també baixarà de les 3 hores... I just després m'avança la llebre de 3h, tot i que ja feia temps que tenia clar que avui no seria el dia.

KM 40-FINAL: RAMPES
Si he seguit corrent i no m'he parat ha estat sobretot pel meu amic que m'està acompanyant, però també perquè en principi encara tenc alguna opció d'almenys millorar marca. Però penso que si al final el darrer Km val per 2 (com ha passat a la mitja), aquesta opció també s'està esvaint...
I just en una petita pujada hi ha el Km 40, moment en el que he de parar i pujar un tros caminant, perquè noto que els isquios estan a punt, a punt de pujar-se. Quan estic arribant a dalt continuo corrent, i al cap d'una estona veig el Km 20 maleït. Allà hi ha una zona on en la 1a volta ens havien desviat i en aquesta ens fan seguir recte. Incomprensible, però en aquests moments només estic pensant en arribar com sigui. Del Km 41 ni rastre, de fet ja veig l'inici de la baixada al final de la qual hi ha la meta. He de parar de nou perquè els isquios i ara també els bessons estan a punt de pujar-se. Em passa un corredor més, i després torno a posar-me en marxa.
Vaig acostant-me a la meta amb l'alivi de per fi acabar, però també trist per no haver pogut aconseguir l'objectiu, i amb la cara de NO HA POGUT SER. En la darrera recte de 50 metres, ja a la catifa, se'm pugen els bessons i ni tan sols puc entrar corrent com déu mana, però no paro fins haver passat la meta, i aquí s'acaba el meu somni que al final ha estat un malson...

PRIMERES CONCLUSIONS:
Què m'ha passat en aquesta marató??

Ja vaig dir que quan les coses no van bé sempre és l'hora de treure el llibre d'excuses.
Calor?? Hi ha gent que diu que n'ha fet. Val que feia sol, però jo la veritat no l'he notat massa.
Vent?? Aquest si. A la recta de Cambrils cap a Port Aventura era fortet, de cara, i molestava prou. Però suposo que en l'altre direcció m'empenyia, tot i que jo no ho notava.
Rampes?? Probablement tenc un problema estructural amb les rampes, el meu cos n'és propens (com em diu el fisio, no tenc cos per córrer fons, però jo m'hi he empenyat, jeje!). Però altres factors hi poden influir, com una preparació insuficient per falta de Km; potser hauria d'haver menjat més fruita abans de la cursa; mals avituallaments... Perquè el tema dels avituallaments és unaltre punt que se les porta. A la pàgina web n'hi havien més d'anunciats dels que finalment hi havia. Mal col·locats. Dels fruits secs anunciats ni rastre, i diria que plàtans tampoc, només taronja. El powerade en un got petitíssim de cartró, que la meitat es queia...
Sobre el tema de les rampes n'he de pensar bé i extreure conclusions, però ara, un dia després no tenc massa ganes de pensar-hi.

I què ha passat en aquesta marató??
Doncs ni idea, però com he dit, he entrat a foros i hi ha molta gent que està igual. Lo dels punts quilomètrics ha estat lamentable, i a la gent que correm basant-nos molt en això per mantenir el ritme ens ha fet molt mal.
A més, les senyals quilomètriques estavan col·locades al mateix lloc on estava pintat al terra el número de Km, així que ni tan sols és que algú els hagi pogut moure o col·locar malament.
Val que pot haver un quilómetre més curt i unaltre més llarg, i petits errors com aquests són habituals, però no pot ser que vagis fent quilómetres i de sobte necessitis 8 minuts per fer-ne un. Això no pot ser, em va semblar surrealista i no crec que sigui acceptable.
Vaig decidir fer aquesta marató després d'entrar a foros i veure opinions de que per ser la primera edició havia estat molt ben organitzada. Però en aquesta 2a edició ha estat un absolut desastre! I veig que no som l'únic que ho opina.
El retard de la sortida no m'importa massa, és una cosa que pot passar a qualsevol cursa d'aquestes.
El tema dels avituallaments ja em molesta més, sobretot perquè ho anuncien a la web i després no ho compleixen.
Però lo del quilometratge... El que em fa ràbia és que no sé el que hauria passat si les coses haguessin estat ben montades. Estic segur que hagués tengut molt difícil igualment baixar de les 3 hores, però sabria que si no ho hagués aconseguit hauria estat per culpa únicament meva, per no haver tengut les forces. Ara tot el que ha passat em deixa un regust de boca molt amarg...
Ah, i al final sembla pel que diuen altres corredors que al GPS els hi va marcar poc menys de 42Km, així que ni tan sols la marca que vaig fer té cap validesa, i per mi, serà com si mai hagués corregut aquesta marató. Per això encara la sensació és pitjor, i és com haver tirar 3 mesos de preparació al fems...


Però bé, ara toca descansar. 2 setmanetes sense anar a córrer, que les tenc ben merescudes. També tocarà pensar en el meu tema endèmic, que són les meves rampes. I intentar treure conclusions de tot el que ha passat. I sé que durant aquests 3 mesos he millorat molt, he crescut com atleta i he baixat molt la meva marca en mitja marató, que no he de ser tan negatiu!!
Encara no tenc clar de quan ni on ho tornaré a provar, però tenc clar que ho tornaré a intentar.
Però a la Marató de Costa Daurada crec que no m'hi tornaran a veure mai més...

També vull agraïr a tots els que seguiu el blog els vostres ànims. Esper que voltros aconseguiu els vostres objectius!!

Salut i Km!!

diumenge, 13 de novembre del 2011

3:03:49 FRACÀS ABSOLUT, PERÒ ALMENYS MMP. SITUACIÓ SURREALISTA

He baixat 2'44'' la marca anterior, però la decepció és absoluta. Així són les coses...
Calor, vent, error d'estratègia... toca treure el llibre d'excuses. I sobretot una situació surrealista amb els punts quilomètrics que ha acabat de donar-me la puntilla. A part de les rampes al final, també, però quan ja el sub-3h estava lluny...
Demà ho escric, que ara no tenc forces ni ganes...

dissabte, 12 de novembre del 2011

JA ARRIBA L'HORA!

El dia s'està acostant. Avui he sortit a córrer 8Km a ritme suau, i la següent vegada que em posi de curt serà per sortir a fer 42Km.
Al final el dimecres vaig decidir fer les sèries de 1000 que recomanen la majoria de plans. El que no sé és si em vaig passar una mica, perquè les 5 primeres em van sortir a 3'40'' o menys, però la veritat és que tampoc tenia la sensació d'anar forçadíssim...
L´únic dolent és que em va començar a molestar el peu dret, i vaig decidir acabar amb un 2000 a 4'10''.
A mesura que s'acosta el moment sempre entren dubtes, però la meva principal preocupació és aquest peu dret. Ara mateix el tenc fet un desastre, amb ampolles i calls, i em molesta una mica cada dia que surto a córrer. Esperem que amb els compeed i tota la història pugui fer bé la marató, i si molesta, que em permeti aguantar i acabar com sigui.

Per altra banda, l'objectiu en principi és sortir a 4'10'' el Km i a veure si aguanto el ritme. I si no puc, a aguantar com sigui per baixar de 3 hores. Després les coses poden canviar segons la meteorologia. Esperem que les coses surtin bé, perquè sembla que pot ploure una mica i que hi pot haver vents forts. Però amb això si que no hi puc fer res...

Salut i Km!

dimarts, 1 de novembre del 2011

MENYS DE 2 SETMANES, COMENÇA LA RECTA FINAL!

Poc a poc es va acostant el dia, ja són menys de 2 setmanes les que falten per atacar els poc més de 42Km, i la veritat és que sort que ja falta tan poc, perquè això cada dia se'm fa més dur...
Ja duc unes setmanes comptant enrera els dies que em falten per entrenar, a veure si això em serveix mentalment d'ajuda. Tenint en compte que aquesta setmana vull córrer 5 dies i la que vé 3, i que ahir vaig descansar, ara mateix em falten 7 dies d'entrenament!! 7 dies, una marató i per fi a descansar 2 setmanetes!!
Crec que el cansament més que físic és mental, suposo que l' "obligació" d'haver de sortir 5 dies mínim a la setmana... Bé, i físicament, també tenc les cames ben adolorides, però suposo que és normal després dels darrers entrenos.

Divendres va ser un farklet variat fent 19'5Km. Dissabte descans, que la nit abans havia tengut sopar i festa. Diumenge vaig fer la darrera tirada llarga, 28Km a 4'24'' el Km. Ahir vaig tornar a descansar i avui han estat 21Km a 4'23''. Així que tot i els 2 dies de descans intercalats, han estat 3 sessions dures i crec que les cames ja es poden queixar una mica...
Ara em queden 4 entrenos aquesta setmana, però ja no seran de tants Km, i com a molt en faré un de qualitat. I la setmana que vé només volia fer 3 rodatges dilluns, dimecres i divendres, i el darrer sobretot molt suau. I dimarts una visita al fisio perquè em deixi les cames una mica arreglades.

En la majoria de plans que he vist (a alguna revista o a altres pàgines de bloggers), et posen el dimecres de la darrera setmana unes sèries 6x1000. No veig molt clar el que et pot aportar aquest entreno tan al costat de la marató, i imagino que els ritmes als que s'han de fer no han de ser molt durs... No sé, vosaltres què en pensau o sabeu?? Jo la veritat és que no crec que dimecres que vé tengui les cames, i sobretot el cap, per moltes sèries...

Bé, això s'acaba! Ara toca el darrer esforç, físic i mental! I després una mica de "vacances", que ja estic pensant en elles també!

Salut i Km!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI

El dia ha començat ben aviat per a mi, que no som gaire de matinar, ja que a les 6:55 ha sonat el despertador. 2 dies a la setmana m'aixeco a les 8:00 i això és el més aviat que ho sol fer... Esmorzar, preparació de les coses i cap a Sants. Avui no m'he oblidat el xip ni cap altre cosa, que ja està bé.
Arribada a Castelldefels i ja arribant a la sortida aprofito per trotar una mica fins al guardarroba. Estiraments, deixar les coses i cap a la sortida. La intenció és sortir a 3'50'' amb l'objectiu de baixar de 1:21.

M'agrada aquesta cursa pel circuit pla que té amb només les 4 petites pujades dels ponts, però si algun "però" té és aquesta concentració de curses (10Km, Mitja i Marató), ja que a la sortida no saps molt bé on col·locar-te, durant la cursa has de saber regular el ritme i a l'arribada dels 10Km has d'anar alerta a estampar-te contra algú que s'aturi bruscament quan acaba la seva cursa. L'any passat em vaig menjar una sortida lenta i quasi un corredor al Km10, però avui la veritat és que no em puc queixar, ja que tot ha anat perfecte.
Surto i abans del Km1 coincideixo amb el Josep Lluis, amb qui vaig fer part de la cursa de Poble Nou on vaig quedar uns segons per davant ell. Em diu que va a per 1:20 així que després d'1Km de dubtes decideixo deixar-lo anar i no ser massa atrevit. Els 2 primers Km els faig a 3'45'', 3'43'', bastant rapidets. Regulo una mica i més o menys cap al 3r Km és el moment en què em passa un grup on hi va el Sebas Guim. Unaltre vegada tenc la tentació d'enganxar-me a aquest grup, però sé que a la llarga ho puc pagar i decideixo ser conservador. Llavors és quan m'agafa l'Eduard, de Corredors.cat, que porta un ritme més semblant al meu i amb ell faré del Km4 fins al Km11. Pas pel Km5 a 19'00'', 10 segons millor que el ritme objectiu. Del 5 al 10 poca història, anam intercanviant relleus, a la 2a pujada del circuit m'escapo un poc, però després em torna a agafar. Pas pel Km10 a 38'10'' mantenint aquests 10 segons de "ventatja" sobre l'objectiu i avui només m'he d'apartar una mica per no molestar l'sprint de 2 corredors de la cursa de 10Km però no he d'esquivar miraculosament a ningú...
Comença la 2a meitat de la cursa i just al Km11 3a pujada, aquí de nou deixo al fins ara meu company, aquest cop ja definitivament. Cap al Km12 començo a notar molèsties al peu, noto que se m'està fent una ampolla potser perquè porto el calcetí malament o ves a saber, ja que ja fa temps que tenc els peus fets un petit desastre... Però en aquest moment no puc parar-me, així que toca seguir i aguantar-se. Llavors m'agafa unaltre corredor, que devia estar aprofitant per fer algun entrenament ja que no portava dorsal (potser ser li havia caigut...). Amb ell aniré fins pràcticament el final de cursa intercanviant l'iniciativa i avançant algun corredor. Passam pel Km15 a 57'16'', ja són 14 els segons que porto de marge, que realment són 20, ja que a 3'50'' la mitja surt amb 1:20:54.
Queden poc més de 6Km i em queden forces, així que això no se'm pot escapar. Segueixo amb el Xavi, regulant una mica del 15 al 18Km, però tot i així avançant alguns corredors més. Al Km19 decideixo ja tirar la resta i forço una mica el ritme marcant 3'40'', el Km20 que té la pujada el faig en 3'49'', passant a 1:16'29''. En aquesta pujada he deixat enrera el Xavi, però no l'he vist passar per l'arribada així que a saber si haurà seguit corrent... Això ja està fet, darrer esforç per acabar en 1:20:29!!! MMP, millorant 1'45'' la meva darrera millor marca!!!

Des del Km12 fins al 18, a les grans rectes que hi havia, contínuament a uns 200-300 metres he anat veient un grupet d'uns 8 corredors, alguns dels quals són els que m'han passat als primers Km i als que no m'he atrevit a seguir. Què hauria passat si ho hagués intentat? Això mai ho sabré. Potser estaria parlant d'una marca encara millor o potser m'hagués enfonsat i no hagués aconseguit baixar de 1:21 o millor marca... La qüestió és que he optat per ser conservador i he d'estar molt satisfet ja que he aconseguit sobradament l'objectiu.

Pensant en la marató d'aquí a 3 setmanes em quedo amb una gran sensació, però també amb una gran preocupació.
Em quedo amb una gran sensació, ja que m'he trobat molt bé de forces durant la cursa, però a més no he tengut cap avís de rampa, que a vegades en tenc i això és una bona notícia a tant poc temps del dia D. A més he millorat molt la meva marca i crec que estic en disposició no només de baixar de les 3hores, sinó d'acostar-me als 2:55. Tot això si els músculs em respecten, que a les rampes els hi tenc molta por...
Em quedo amb la gran preocupació de l'ampolla a la planta del peu. He marxat de Castelldefels caminant mig coix ja que em molestava molt quan recolzava la planta del peu, i aquesta molèstia ha millorat molt poc aquesta tarda. Veurem com em desperto demà, però no sé si podré anar a córrer per la tarda, i tenia pensat fer una petita sessió de 10-12Km. Em preocupa perquè no sé com em recuperaré i si em molestarà aquests dies, però sobretot em preocupa perquè si això em passa el dia de la marató, dubto que hagués pogut acabar-la, ja que 9Km els he pogut aguantar, però 30Km ja serien massa.
Hauré de pensar sobre aquest tema. Ara porto unes Saucony però ja estan arribant als 800Km, i tenc unes Asics Gel Nimbus 13 pendents d'estrenar. Potser ho faig aquests dies i vaig provant-les de cara a la marató...

Però bé, avui tocaria estar content...
1:20:29  MMP
Posició 34 de 1864 arribats.

De totes maneres, no vull deixar de comentar la desgraciada notícia de la mort de Marco Simoncelli. Havia tengut els seus enfrontaments amb molts pilots, entre ells el meu admirat Lorenzo, però de bon segur que els que ens agraden les motos trobarem a faltar la seva criticada agressivitat a la pista.
Fins sempre Marco...

divendres, 14 d’octubre del 2011

CAMÍ DE LA COSTA DAURADA

Fa pràcticament 4 setmanes que vaig córrer a la Mercè. Des de llavors he anat acumulant Km amb algunes sessions de qualitat.

La 1a setmana post-Mercè (del 19 al 25 septembre) vaig fer 92km en 6 dies, amb un dia de sèries 6x1000m en el que vaig acabar patint i baixant el ritme a les 2 darrerres, i un dia amb una tirada llarga de quasi 26km.

La 2a setmana (del 26 al 2 d'octubre) va ser la de més qualitat. 91km en 6 dies, amb un dia de costes 15x100m, un dia de farklet mexicà (tots els que heu llegit el llibre de l'Arcadi Alibés el coneixeu) i un dia de sèries 5x2000m recuperant 500m trotant, en el que les sèries em van sortir a entre 3'33'' i 3'40''/Km. En resum, una bona setmaneta.

La 3a setmana (del 3 al 9) vaig pagar una mica l'esforç de l'anterior i no vaig poder fer bons entrenos, però el diumenge ho vaig arreglar amb una tirada llarga de 30km a 4'28''/Km. Aquesta és la distància més llarga que faré abans de la marató, i la veritat és que se'm va fer una mica llarga, i tampoc sé el ritme al que se suposa que hauria d'haver anat pel meu objectiu a la marató, que com a mínim és baixar de 3 hores... També és veritat que la ruta que faig no crec que sigui la més adequada per fer un ritme controlat. Normalment pujo la Diagonal fins Cervantes, i ja allà dalt vaig fent voltes de 4'4km + o - fent un "triangle" amb Av Esplugues, Av Pedralbes de  baixada i novament Diagonal de pujada, així que entre semàfors i tantes pujades i baixades suposo que és més difícil mantenir un bon ritme. Però bé, amb aquesta tirada vaig acabar la setmana amb 81km en 5 dies.

Aquesta setmana només podré córrer 5 dies, baixarà el quilometratge i també la qualitat, però esperem arreglar-ho en les properes perquè la decisió ja està presa, JA ESTIC INSCRIT A LA MARATÓ DE LA COSTA DAURADA! És el 13 de Novembre i falten pràcticament 4 setmanes de feina.
Abans, la setmana que vé correré la Mitja del Mediterrani, on atacaré la meva marca personal. L'objectiu havia de ser baixar de 1:21, però avui i després dels revesos a les curses de Poble Nou i Mercè, m'ho he de pensar bé, però apropar-me a aquest temps ja em satisfaria.

Salut i Km!

diumenge, 18 de setembre del 2011

CURSA DE LA MERCÈ. NO HA POGUT SER...

Com vaig dir l'altre dia, avui em conformava amb baixar de 37 minuts, però igual que a Bombers, no ha pogut ser.
La setmana passada vaig començar a "repetir" curses. Amb això vull dir que fa 1 any vaig córrer tant a Poble Nou com a la Mercè per primera vegada estant en forma, i això em permet comparar sensacions, marques, ritmes, i treure algunes conclusions interessants.

Però anem amb la cursa d'avui. La sortida a Plaça Espanya em permetia anar trotant des de casa, així que sobre les 9 i poc he sortit cap allà i així ja he encalentit i m'he pogut estalviar cues de guardarroba i altres incomoditats. Em col·loco al meu calaix i tret de sortida: Objectiu sommiat 36'40'' (a 3'40'' el Km), Objectiu realista 37' (a 3'42'' el Km).
Tot i els calaixos, com l'any passat els primers 300 metres has d'anar esquivant i returant-te una mica, i fins i tot això pot ser positiu, perquè el 1r Km de la Mercè amb la baixada inicial pot fer que t'embalis massa, i de fet he passat amb 3'32''. Els següents 3 Km i mig transcorren per la Gran Via. Allà he trobat un grupet amb qui he anat mantenint un bon ritme. La cosa semblava que anava bé i el pas per l'equador és de 18'19'', un temps que em permetia tenir esperances d'aconseguir algun dels objectius.
Però és allà quan em comença a costar mantenir el ritme, el grup es desfà i cada un va tirant amb les seves forces. Km 6 en 3'51'' i Km 7 i Km 8 en 3'45'', però la veritat és que vaig tan just de forces que en aquells moments no era capaç ni de fer càlculs. Era conscient que l'objectiu se m'escapava i anava tan just que en començar el 8é Km i per uns segons he tengut la tentació de parar-me, o almenys baixar molt el ritme. Al final he apretat les dents i fent un esforç he fet els 2 darrers Km en 3'49'' per acabar en uns 37'17'' que m'han deixat lluny del que volia.
Al final de la cursa he pogut saludar al Sebas Guim, que també s'ha quedat lluny del seu objectiu. Ell al seu blog parla d'una possible culpable, la humitat. La veritat és que aquest mes d'agost i septembre a Barcelona he suat més del que havia suat en la meva vida, i estic segur que si comparam la temperatura i la humitat que feia enguany respecte a la de l'any passat, veurem que les condicions ambientals de la Mercè de l'any passat eren molt més adequades

Com he dit al principi, com que estic "repetint" curses puc comparar i treure conclusions.
1- L'any passat vaig fer a Poble Nou 38'32'' i a la Mercè 37'34''. 58 segons millor a la Mercè.
Enguany 38'15'' i 37'17'', la diferència... 58 segons
2- L'any passat a la Mercè, Km 9 en 3'40'' i Km 10 (pujant Paral·lel) en 3'34''. Enguany els 2 a 3'49'', 24 segons més. I recordo l'any passat com vaig pensar que la pujada a Paral·lel no era tan llarga ni dura i avui no s'acabava... Com canvien les coses quan arribes amb forces al final! Però també com canvien les coses quan surts amb objectius tan durs a quan surts a córrer sense haver de mirar tant el cronòmetre i deixant-te guiar més per les sensacions...

Bé, ara toca seguir entrenant i a pensar en la Marató, que encara he de decidir-me per alguna, i en alguna mitja prèvia.

Salut i Km!!

diumenge, 11 de setembre del 2011

CURSA DE POBLE NOU, RETORN A L'ASFALT AMB MALES SENSACIONS. REPLANTEJANT OBJECTIUS.

Aquesta és la veritat, m'esperava un millor temps i m'esperava trobar-me millor.

A les 9:30 estàvem preparats a Poble Nou, esperant el tret de sortida, que per problemes amb la tallada del trànsit s'ha donat amb 20 minuts de retard, amb els lògics nervis i la impaciència. La sortida, per cert, estava situada uns 60 metres abans que l'any passat, que també vaig fer aquesta cursa.
Sortida ràpida i  comencen a marxar uns quants grups cap endavant. No veig el Km1 i el pas pel Km2 és de 7'49''. El Garmin em marca 2'2Km... És la primera cursa que faig amb el GPS i no sé si ho tornaré a fer. En part penso que val la pena anar amb el cronómetre de tota la vida, corres el que et posin per davant i s'ha acabat...
No puc aguantar el ritme del meu grupet i a més alguns corredors venen per darrera i tampoc els puc seguir, i el Km3 el passo amb 3'50. Fins aquí diria que m'han passat des de l'inici de la cursa uns 8 corredors. Les coses no van com m'esperava, però segueixo intentant no perdre massa el ritme, ja que vaig sol. Podríem dir que des del 3r Km he fet la cursa jo sol i des d'aquí fins al final no m'ha tornat a avançar ningú i jo hauré avançat uns 6 corredors, així que almenys no he anat a menys...
Passo pel Km5 amb 19:06 i començo a pensar que si baixo de 38' ja puc estar satisfet. Però els Km van passant amb ritmes molt irregulars (imagino que els punts quilomètrics no estaven massa ben col·locats) i no aconsegueixo anar guanyant segons. Els darrers 2 Km intento forçar però el temps final és de 38'12''.

Coses a dir:
- El Garmin m'ha marcat 10'25Km, però bé, ja he dit abans el que pensava d'això. Quan entreno molts cops faig la mateixa ruta i m'ha arribat a variar més de 300 metres d'un dia a unaltre així que...
- L'any passat vaig fer 38'32'' en aquesta cursa, així que he millorat 20 segons. Però com he dit la sortida estava uns 60 metres més endavant i diria que el recorregut ha estat exactament el mateix, així que en aquest sentit la millora pot ser fins i tot major.

Però la veritat és que penso que durant aquest any he evolucionat bastant, i m'esperava baixar la meva marca molt més del que ho he fet.
Possibles explicacions? Més calor i humitat que l'any passat? Sobreentrenament durant l'agost pensant en la marató? Avui no era el dia, no tocava i ja està?
I per altra banda, m'he de replantejar l'objectiu per la Mercè? La veritat és que després d'avui veig pràcticament impossible baixar de 36'30'', i em donaria per satisfet baixant de 37'...
HO VEUREM EN UNA SETMANETA!

Salut i Km!
I Bona Diada a tothom! VISCA CATALUNYA!

divendres, 2 de setembre del 2011

AGOST DE RECORD

Han estat 382 Km, quan mai m'havia acostat a 300...
En principi ha primat l'acumulació de Km per sobre els entrenaments de qualitat, però també hi han hagut algunes sèries, alguns farklets i algunes costes. Han estat 6 dies per setmana, excepte una setmana que van ser 5. La primera quinzena a Mallorca i la segona quinzena a Barcelona. Però el millor és que mai havia corregut tant i el cos m'ha respost bé en el sentit que no he tengut molèsties, o almenys no m'han empitjorat les meves molèsties habituals que tenc més o menys controlades...

Ara toca baixar una mica el número de Km i augmentar una mica el ritme, pensant en la Mercè el 18 de Septembre. Una setmana abans, l'11 de Septembre (la Diada), un test previ, la Cursa de Poble Nou.
L'any passat vaig fer 38:32 a Poble Nou i 37:34 a la Mercè. A veure com van les coses enguany a Poble Nou i a què podem aspirar a la Mercè... Per què no sommiar en acostar-me al 36:30?

Salut i Km!

dimarts, 23 d’agost del 2011

FASCITIS PLANTAR

Des de que surto a córrer he tengut diferents lesions, i per ara són 2 les que m'han fet parar.

Primer van ser unes molèsties a la cadera (ja farà uns 6 anys) que me van durar mesos i van fer que hagués de parar. Al final van marxar amb el repòs i sense diagnòstic, tot i que crec que era un dolor muscular (del piramidal o del gluti mig) amb una trocanteritis afegida.

Fa menys de 3 anys vaig estar parat més de mig any per una pubàlgia que entre "fisios" i altres històries va costar de diagnosticar-se, i va acabar marxant a base d'abdominals.

Ara, estic convivint amb una fascitis plantar, que ja s'ha més que cronificat. Fa una mica més d'1 any que vaig començar a entrenar en sèrio, augmentant el quilometratge. Ja cap a l'agost-septembre vaig començar a sentir un lleuger dolor al principi dels entrenaments que marxava en uns minuts, i me va començar a sortir un nòdul a la base del peu, i en poc temps un segon nòdul. Vaig anar a veure a un podòleg cap al novembre, que me va fer un estudi de la petjada i unes plantilles, i me va explicar que probablement eren microrrotures de la fàscia plantar, que es fibrosaven, com després es va confirmar amb una RMN (ressonància).
Amb les plantilles la progressió es va enlentir, però aquests nòduls ja no marxaran i com que no he disminuit el ritme (més bé el contrari) ara ja tenc un tercer nòdul.
Fins ara no li havia fet massa cas, (i això que som metge, però ja se sap que "en casa del herrero..."). Alguns consells que he llegit "por ahí" (foros, revistes,...), un calcetí especial del que ja parlaré en unaltre entrada... Però l'altre dia per fi vaig anar a un traumatòleg especialista en peu, perquè la molèstia, tot i que suportable, cada vegada va a més i sé que en algun moment alguna cosa s'haurà de fer. L'única solució ara mateix, OPERAR-SE... Però m'han dit que hi ha unes injeccions que a Espanya encara no estan autoritzades (als EUA si) i que poden evitar el passar per quirofan, i que pot ser qüestió de mesos que les autoritzin...

La veritat és que no tenia cap intenció de fer res fins almenys l'any que vé, quan ja hagi baixat de 3 hores en marató, jeje! Però almenys ja sé quina serà la probable solució final...

Aquí teniu algunes fotos de la planta del peu:






Molesta, la veritat, però les dues darreres setmanes he fet 89 i 86 Km, i en duc 274 aquest mes d'agost. Esperem que la cosa es pugui aguantar, almenys fins desembre.

Salut i Km!

diumenge, 7 d’agost del 2011

OBJECTIUS PEL 2011

La pretemporada ha començat i per ara li estic fotent canya. Avui he descansat després de 8 dies seguits corrent, i la primera setmana d'agost he fet 85 km, que és el meu "record" de km en una setmana.
Per ara m'estic centrant més en acumular Km que en la velocitat, però he anat fent els entrenos entre 4'30 i 4'45 el km, que amb la calor que fa aquests dies per Mallorca, la humitat i que els circuits que tenc per córrer aquí no són gaire plans, no crec que estigui gens malament. L'objectiu que m'he marcat per aquest agost és passar dels 350 km.

Però el que toca és marcar-se els objectius d'aquesta temporada, no? Ho faré per la primera meitat de la temporada, i per Nadal me'n plantejaré de nous...

10 Km: El meu objectiu aquí és confirmar la marca de L'Hospitalet, que com ja he dit en altres posts no me'n fio molt de que estigués ben medit el circuit. Així que l'objectiu és 36'30.

Mitja: Crec que he d'apostar per baixar de 1:21, que seria millorar més d'1 minut la meva marca.

Marató: L'objectiu és clar, sub-3h. Es podria dir que és l'objectiu més "senzill" perquè estic segur que ho tenc a les cames, però a la marató se li ha de tenir un respecte, ja que moltes coses (un mal dia, rampes, meteorologia,...) t'ho poden arruinar.

Sense cap dubte l'objectiu principal és el sub-3h a la marató i a aconseguir-lo anirà encaminada tota la preparació. El pla serà intentar fer marca a la Mercè el 18 de septembre, després a la Mitja del Mediterrani el 23 d'octubre i finalment anar a per la Marató, que encara he de decidir quina faig. Costa Daurada el 13 de novembre i València o Donosti el 27 de novembre són les opcions.

Salut i Km!

dimarts, 26 de juliol del 2011

BALANÇ TEMPORADA 2010-2011

Considerant que la temporada comença cap a l'agost i acaba al juliol, toca fer balanç d'aquest darrer any de curses.
Fa poc més d'un any, després de mesos d'haver anat a córrer de forma irregular, després d'una pubàlgia que m'havia tengut aturat durant mesos, i després de problemes personals que et fan no estar amb ànims per res, va ser a Juny de 2010 quan vaig començar a córrer de forma regular.
Com una vàlvula d'escapament per tota aquesta situació, vaig decidir posar-me en sèrio durant juliol i sobretot durant l'agost, que en aquell moment va ser el mes en el que més havia corregut a la meva vida.
El resultat va ser que ja a partir de septembre vaig començar a fer marques que mai havia fet abans.

Durant aquests 12 mesos han estat 13 curses. 1 marató, 4 mitges, 7 de 10Km, i una cursa molt especial de la que unaltre dia parlaré, la Cursa de s'È que té lloc a Mallorca el 26 de desembre.
Realment estic molt satisfet, perquè podria dir que he aconseguit complir els objectius que sempre m'havia marcat.

Marató: Com vaig explicar en una anterior entrada, després de 2 "fracassos" en anteriors maratons, volia poder fer-ne una i acabar-la "com déu mana", que és el que vaig poder fer a Calvià amb una marca de 3:06:33.

Mitja Marató: Aquí, el meu objectiu era baixar de 1:23:00, la marca que demanen actualment a la Marató de Nova York per poder classificar-te directament per participar-hi. Aquest objectiu ja el vaig complir a la Mitja de Gavà, tot i que 1 mes després a la Mitja de Costa de Barcelona-Maresme encara vaig rebaixar uns segons més la meva marca per establir-la en 1:22:14

10Km: En aquest cas no tenia cap objectiu marcat. A la Cursa de Bombers vaig fer 37:10 i posteriorment, a la Cursa de l'Hospitalet la marca va ser de 36:35. Com he dit, no me'n fio molt d'aquesta marca, així que esper en la propera temporada poder "confirmar" aquest registre.

En resum, MOLT BON BALANÇ, MOLT SATISFET PELS RESULTATS, i desitjant que a la propera temporada em respectin les lesions i poder seguir progressant i millorant les meves marques. Després de 3 setmanes de descans, després de recarregar les piles, toca retornar als entrenaments.

Salut i Km!

dimecres, 6 de juliol del 2011

CURSA DE LA MAQUINISTA, mal final de temporada... Toca descansar!

Bé! A la fi arriba el moment de descansar, que crec que ja ho necessitava. M'hagués agradat fer-ho amb un bon regust de boca, però no va poder ser.

Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...

Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.

És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.

Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.

Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.

Salut i Km!

divendres, 1 de juliol del 2011

DARRERA CURSA DE LA TEMPORADA

Diumenge, a Sant Andreu, faré la darrera cursa de la temporada, la Cursa per la Integració La Maquinista. Arribo a la cursa després d'haver baixat bastant durant el mes de juny el número de Km. Aquesta baixada ha estat intencionada, però més del que hauria volgut ja que la setmana passada vaig estar amb angines i no vaig poder sortir a córrer més que un dia.

La veritat és que tenc dubtes sobre com encarar la cursa, vull dir, sobre el ritme al que sortir, ja que és previsible que faci molta calor. El cap me diu que no és el moment de pensar en millorar marques, que surti com a molt a 3'45/Km i si al final puc tirar ja tiraré. El cor me diu se pot forçar el tema, que surti a 3'40/Km i a aguantar fins que pugui. El risc, que rebenti a mitja cursa i els darrers Km se'm facin eterns... Ja veurem la temperatura amb la que ens rep el diumenge i les sensacions a la línia de sortida, que imagin que serà el moment en què prendré la decisió.

Per cert, aquesta setmana he fet 2 entrenaments al migdia perquè m'anava millor per horari, però també per sentir la calor i així notar-la menys el diumenge, i no puc més que expressar la meva admiració als que correran la ultramarató a Los Monegros o als que han corregut curses semblants. Me sembla que ha de ser una cosa inhumana, així que molta sort a tots els qui participaran!

dijous, 2 de juny del 2011

"MONO" DE MARATÓ!

Quan a Desembre vaig acabar la Marató de Calvià ja vaig decidir que a la primavera no en faria cap i que ho deixaria per la següent tardor/hivern. La veritat és que se m'està fent llarg i només espero que arribi el moment de ficar-me a la sortida i atacar les 3 hores. Esperem que les meves lesions i molèsties físiques m'ho permetin, ja que solen ser moltes i ara sobretot estic amb una fascitis plantar crònica que no només no millora sinó que diria que va empitjorant. Però clar, difícil que millori quan no faig repòs, no?

Bé, unaltre dia parlaré d'aquesta fascitis plantar i d'altres de les meves històries, però com deia, esperem que no m'impedeixin acabar de preparar-me bé la marató i complir l'objectiu. I és que com deia... TENC "MONO" DE MARATÓ! Hi vaig pensant constantment, formant-me imatges mentals, analitzant quina serà la manera d'atacar-la... i encara queden 6 mesos!!!

Dic 6 mesos perquè li he estat donant voltes i tenc bastant decidit que vull córrer la marató per Novembre. No vull marxar lluny a fer-la i a Octubre pot fer molta calor, i ho sé per experiència. Per tant si tot va bé i no hi ha canvis, he reduit les opcions a 4:
- Marató de Saragossa (6 de Novembre)
- Marató de Costa Daurada (13 de Novembre)
- Marató de València (20 de Novembre)
- Marató de Donosti (27 de Novembre)

Probablement em decideixi per una o unaltre en funció de com pugui planejar la preparació i també en funció d'un viatge que cada any faig per aquesta època amb els amics. Després, cada marató té les seves coses:
- Saragossa és una marató que sembla que està creixent i amb AVE està molt ben comunicat.
- Costa Daurada és una marató petita (la més petita de les 4), però això també té el seu encant, anar sense llebre, lluitar sol o en petits grupets... i a més es fa aquí al costat, és a Catalunya i a un lloc on hi tenc amics.
- València és una marató "nova", primer any que es fa en aquesta data i a la que li volen donar molta força. A més el circuit sembla que és rapidíssim.
- I Donosti és una de les maratons més mítiques a Espanya, si no la que més.

Bé, encara me queda temps per pensar-hi i decidir-me. Ara, a seguir entrenant i a preparar el final de temporada a Sant Andreu el 3 de juliol

dilluns, 16 de maig del 2011

SAMU WANJIRU, se'n va un gran













Dia trist per l'atletisme. Avui matí ens hem aixecat amb la notícia de la mort de Samuel Wanjiru, campió olímpic de Marató a Pekin 2008. Amb només 21 anys Wanjiru va ser un dels campions olímpics de marató més joves de la història. Tenia tota una carrera per davant, en la que jo estava convençut de que batria el record de Gebreselassie i, fins i tot, creia que era capaç de seguir acostant-se poc a poc a la barrera de les 2 hores que tan lluny sembla avui en dia. Però ja mai sabrem de què hagués sigut capaç aquest campió kenià...
No tenc ganes de parlar de les circumstàncies de la mort, perquè ara mateix crec que és el de menys, de totes maneres, em costa molt pensar que s'hagi pogut suicidar...

Per acabar, una reflexió. Avui migdia he arribat a casa només a temps per veure les notícies d'esports de TVE, però imagino que ha estat una constant a la resta de cadenes catalanes i estatals. Després d'un quart d'hora parlant del "pichichi" i record de gols de Ronaldo, dels pebrots del Barça i de la resta de jornada de lliga, de l'espatlla de Pedrosa i el Gran Premi de França, de la darrera jornada de l'ACB i de tot el que es pot parlar, tanquen els esports amb un petit comentari d'uns 30 segons sobre la mort d'un campió olímpic, record olímpic de marató, ex-recordman de mitja marató i un dels maratonians amb més futur sinó el que més... Així són les coses a Espanya...

Fins sempre, Samu!

diumenge, 15 de maig del 2011

Fa 6 mesos, MARATÓ DE CALVIÀ, la meva "primera" marató.

Aquests dies fa 6 mesos de la meva "primera" marató. I dic primera perqué és l'única que vaig poder acabar sense rampes i amb una marca que complia el meu objectiu.

La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.

Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11

12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.

La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.

Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!

Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.

dilluns, 2 de maig del 2011

10KM CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET. Nova marca personal a pesar dels cordons!

Sempre he tengut clar que som una persona nocturna. Els caps de setmana m'he de posar el despertador si vull aixecar-me per anar a córrer a les 12 o a la 1. I en canvi a les nits per molta son que tengui em costa adormir-me i si vull puc aguantar despert, i m'encanta veure la tele fins les tantes. El meu horari de córrer sempre sol ser a partir de les 7 de la tarda, i alguns cops he anat a córrer passades les 12 de la nit. Així que si, som nocturn, i ahir crec que es va demostrar.

En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.

Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.

Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')

Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...

dilluns, 11 d’abril del 2011

CURSA DE BOMBERS. Objectiu a mitges

En l'anterior entrada vaig dir que l'objectiu per Bombers era millorar marca i intentar baixar de 37 minuts, però realment aquest darrer era el meu objectiu principal i a pel que pensava sortir.
Probablement les darreres setmanes no he sortit a córrer tots els dies que hagués hagut de fer-ho, però sabia que he millorat molt respecte a la Mercé, quan vaig fer MMP (37:34) i que podia retallar bastants segons aquesta marca.

Arribam l'Alberto i jo, deixam el cotxe i uns 2Km trotant fins al guardarroba. Després cap a la sortida, moltíssima gent!! Ell es col·loca al seu calaix de sub37 i jo al sub40. Feia 6 anys que no corria Bombers i la veritat és que cada cop creix més. Potser sí que és massa comercial, i això de que te mig obliguin a portar la camiseta-dorsal no m'agrada gens. De fet, em vaig enterar per casualitat i almenys vaig poder agafar un dorsal i he pogut anar amb una camiseta meva. I la qüestió de l'hora, és veritat que la mala sort ha fet que la calor hagi arribat just aquests dies, però si la cursa hagués estat a les 9:00 la cosa hagués anat diferent... Però suposo que s'han de sacrificar aquestes coses per aconseguir convocar a 20000 persones.

Fa setmanes que imaginava la cursa, i la tenia pensada al meu cap per anar a pels 37 minuts. Esperant la sortida ja tenc la boca seca i m'encantaria tenir alguna cosa per beure, però poca cosa puc fer... (malament!). Comença la cosa i després dels habituals avançaments i canvis de ritme passo a 3'39 (era l'objectiu). Pujant Paral·lel volia no perdre massa ritme, Km 2 a 3'46 i el 3 a 3'47, la cosa no va malament. El Km 4 forço una mica i el faig en 3'39 però el Km 5 torno a fer 3'47.
Passo pel Km 5 en 18:38, un temps que hagués firmat, però tenc la sensació de que vaig a "tirons", sense aconseguir un ritme estable. Ara toca aconseguir trobar-lo en torn a 3:42 i buidar-se al darrer Km, així que ho intento. Km 6 a 3:40 però el Km 7 a 3:47 i el Km 8 a 3:47, fa molta calor i tenc molta set. L'avituallament estava col·locat molt aviat, abans del Km 4 i després potser es trobava a faltar, però la veritat és que normalment no m'agrada beure a les curses de 10km, així que no és qüestió de queixar-se. Som conscient de que se m'ha escapat el sub37, però he de cremar-ho tot i intentar rebaixar la marca el màxim.
Arriba Via Laietana, una mica de baixada i de seguida se'm fa molt plana. La veritat és que de fa 6 anys la recordava molt més inclinada i amb més tram de baixada... És el que fa anar amb el dipòsit en reserva, jeje!! Km 9 a 3'46 guardant-me una mica de forces pel final, no començo a donar-ho tot fins als darrers 500 metres, on m'enganxo a unaltre corredor que vé esprintant, avançant a força gent, entre ells a la 3a dona.
Darrer Km en 3'32 per un temps final de 37:10.

He millorat marca 24 segons, però per 11 segons no he aconseguit el meu objectiu complert. És veritat que feia molta calor, però crec que estava en condicions de intentar-ho. L'Alberto ha fet 36:38 millorant també la seva marca.

Segons la web de la cursa:  Km 2'5            9:17
                                          Km 5              18:38  (9:21)
                                          Km 7'5            27:59  (9:21)
                                          Temps final:   37:10  (9:11)    
                                          (a ritme exacte de 3:43/Km)

Ara toca oblidar-se de rebaixar marques, mantenir la forma, potser provar alguna cursa diferent com el cross de Ca'n Caralleu i acabar la temporada amb la Cursa de Sant Andreu, el 3 de juliol, amb una bona marca per puntuar a la Challenge BCN 10K, ja que serà la meva 5a cursa (puntuen les millors 5 de 7, per ara n'han fet 6 però jo només he participat a 4).
I després ja tocarà començar a pensar amb la propera temporada i marcar-se els objectius.

Salut!!
           

dilluns, 21 de març del 2011

MITJA COSTA DE BARCELONA - MARESME 1:22:14

Quan avui matí m'he col·locat a la sortida, tenia clar quins eren els objectius, però no tenia tan clar com sortirien les coses.
Feia només 5 setmanes que vaig córrer la Mitja de Gavà. Durant aquestes 5 setmanes he entrenat bé, no tan fort i constant com hagués volgut, però tenia la sensació de que almenys una mica havia progressat i per tant havia de millorar marca com a mínim, i havia d'intentar baixar de 1h 22. Però aquest cap de setmana no m'he portat molt bé i sabia que la festa de divendres i les poques hores de son em podien passar factura. A més, la cursa sortia de Calella, pel que m'havia d'aixecar a les 6:30, i això implicava dos dies seguits dormint poc.

Però una vegada a la línia de sortida havia d'anar a per totes, així que he decidit sortir valent i sense ser massa conservador. Excepte un primer Km més ràpid (3:48), durant els següents Km he anat encadenant 3:54-3:55. Del 7 al 10 he augmentat una mica el ritme i llavors és quan he tengut una petita crisi. És curiós perqué no em sol passar, però per uns segons he pensat en deixar-me anar. La solució ha estat recuperar baixar un poc el ritme i llavors he tengut la sort de poder enganxar-me a un grupet i recuperar el ritme de 3:55.
Quan he passat pel Km15 encara estava en marge de baixar de 1h 22 si aconseguia baixar el ritme a 3:52, però anava amb les forces juntes i a més començava a fer calor i el sol ja estava picant. El grupet amb el que havia anat des del Km10 ha pegat el canvi, jo ho he intentat però no he estat capaç d'aguantar i els darrers Km han començat a resultar un patiment. Ja he vist que no aconseguiria baixar de 1h 22, però almenys havia de millorar marca, així que no em podia deixar anar... Diria que juntament amb la Sant Silvestre és la cursa que més he patit des del Setembre, però al final he aconseguit buidar-me i he rebaixat en 16 segons la meva millor marca. Això si, quan estava corrent els darrers Km estava pensant que per aquesta temporada ja s'havien acabat les mitges... I ara que estic recuperat i assegut al sofà, continuo pensant el mateix. Potser puc acabar corrent alguna mitja, però sense anar a fer marca. Això ja ho deixarem per després de l'estiu.

Parcials:   Km 5     19:25
                Km 10   38:53     (19:28)
                Km 15   58:27     (19:30)
                Km 20   1:18:04  (19:37)
                Final      1:22:14

En resum, estic content perqué he aconseguit de nou baixar marca, i això que tant aquest cap de setmana com els anterior no m'havia cuidat massa. Ara toca la Cursa de Bombers de 10km, en 3 setmanes, on l'objectiu serà millorar marca i intentar baixar dels 37 minuts. Veurem si ho aconsegueixo!

dissabte, 19 de febrer del 2011

El naixement del blog. Objectiu Nova York.

Fa uns 3 anys i mig, quan m'estava preparant per la que seria la meva primera marató (Barcelona 2008), estava mirant per la tele una nova exhibició d'un dels atletes que més admiro, la gran Paula Radcliffe, guanyant la que en aquell moment era la seva segona marató de Nova York. Veure l'ambient que enrevoltava aquell esdeveniment em va fer picar la curiositat per saber quina era la manera d'inscriure's a la marató més important del món. Googlejant vaig acabar caient al blog d'un murcià, Carlitros, on vaig poder llegir una crònica de la marató de Nova York que me va emocionar. Aquesta crònica és una passada, i recoman a tothom que la llegeixi.

Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.

El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.

Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.

Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html 

dimarts, 15 de febrer del 2011

MITJA DE GAVÀ 1:22:30. Ja puc anar a Nova York!

Quina millor manera de començar el meu blog que amb la meva millor marca personal a un mitja marató, una marca que en principi me dona la possibilitat de classificar-me de forma directa per anar a córrer la Marató de Nova York 2012.

Diumenge matí, a les 7:20 sona el despertador. El meu desgavell horari ha fet de les seves i he dormit menys de 4 hores, però ja estic acostumat... Esmorzar lleuger i cap al tren, on he quedat amb el meu amic Albert, a qui estic començant a ficar el "gusanillo" per les curses (tot i que de petit va ser un crack del mig fons). Ja a l'andana miro al terra, veig unes sabates d'unaltre corredor i... un xip!! Merda, se m'ha oblidat! Primera vegada que me passa... Deix n'Albert, surt de l'estació, bicing fins a casa, agaf el xip i cap a l'estació de nou. En 15 minuts ho he fet tot i puc agafar el següent tren. Sort que visc a prop de Sants i que anava amb temps de sobra.
Arrib al pavelló on me junt amb n'Albert i n'Alberto (unaltre al que li he ficat el "gusanillo"). Dorsal, guardarroba i els preparatius de sempre, i cap a la sortida. Arribam només 5 minuts abans, i això fa que no ens poguem col·locar molt bé. Per davant, una gentada...

Tret de sortida. La meva intenció era clara, sortir a 3:55 el Km per mirar de baixar d'1:23, així que deix n'Albert i n'Alberto enrera i començ a avançar gent corrent en zig-zag. No veig el Km1 i quan pas pel Km2 marc 7:19. Se m'han anat les cames!! Intent regular i trobar el meu lloc. Pas el Km 5 en 19:15, amb molts segons de marge. Fins al Km10 decideix no forçar massa, tot i que no m'avança ningú i vaig avançant corredors contínuament, sense trobar cap grupet amb qui fer la carrera. Pas amb 39:12 i amb bones cames, i encara tenc alguns segons de marge. Ara toca donar-li canya i anar a per l'objectiu, així que és l'hora de forçar una mica el ritme. Just després del Km10 hi ha el gir a Castelldefels per tornar cap a Gavà, i em creuo amb Albert i Alberto als qui duc més o menys 1 minut, així que ells també li estan donant canya. Segueix avançant gent fins que me junto amb 2 corredors que porten molt bon ritme. Amb ells faig uns 7 Km tots per sota els 3:55. Allà un es queda enrera i l'altre tira cap endavant. Les forces ja van justes i sobretot, els bessons comencen a donar els seus avisos cada cop més habituals. Ja he aprés a conviure amb aquestes molèsties, però entre una cosa i l'altra i veient que tenc molts segons de marge per complir el meu objectiu, decideix regular, no sigui que se'm pugin i se'n vagi tot a la merda. Aquí si que per primera vegada des de fa molts Km me passen alguns corredors (que jo havia avançat abans), però mantenc un bon ritme fins el final, tot i que aquesta mitja guarda pels darrers 2 Km una pujadeta constant. Però això ja està fet i arrib molt content a meta amb 1:22:30.
Per darrera arriben n'Alberto amb 1:23:19 (primera mitja que feia i "marcón") i n'Albert amb 1:25:21 (millorant marca a la seva segona mitja).

Parcials:   Km 5    19:17                    Posicions: 258      
                Km 10  39:12 (19:55)                       223
                Km 15  58:38 (19:27)                       183
                Km 20  1:18:14 (19:36)
                Final     1:22:30                                 138

Amb aquesta marca, en principi, tendria la possibilitat d'inscriure'm per a la Marató de Nova York. Però això ho explicaré en la propera entrada