dijous, 25 de juny del 2015

CURSA DE LA SANITAT CATALANA 2015

Quarta participació en aquesta cursa que m'agrada moltíssim. Només pel fet de poder participar-hi puc estar content, ja que significa que vaig tirant endavant a pesar de les meves lesions. Si a més puc fer-ho a un ritme exigent, no puc demanar més.

El recorregut havia canviat una mica, així que les referències que tenia dels anys anteriors no em servirien del tot, però tenia la mateixa idea que el 2014, sortir ràpid aprofitant la baixada, però sense forçar i guardant forces, que a partir del Km 4 s'ha de pujar tot el que s'ha baixat.

Sortida a les 10 del matí, després del primer mig Km puc comptar la gent que porto al davant (un luxe, ja que en poques curses ho puc fer), i em col·loco a la posició 13.
Com he dit, els primers 4 Km són bastant de baixada excepte una rampa, en la que aprofito per posar-me l'11é i ja arribant al Km4 m'agafa un corredor, així que comencem la pujada en les posicions 11 i 12.

Comença la part fotuda de la cursa, toca patir de veritat. Avancem unaltre corredor i ja estem 10 i 11, però per darrera ens agafa la 1a dona que ens avança i guanya uns metres, l'altre corredor s'hi enganxa i jo em quedo uns metres al darrera, patint molt però sense perdre contacte. En aquests moments vaig el 12é i no vaig gaire sobrat, però sé com serà el final i que he de regular, patint per no deixar que marxin massa, però sense capficar-me en forçar massa per enganxar-me.
Al mateix temps, veig que al davant anem retallant distàncies al 9é de la cursa…

La cursa se m'està fent més llarga que l'any passat, patint molt, però s'acosta el darrer quilómetre, on jo ja sé que ens espera la part més dura de la cursa, sobretot la darrera rampa que és criminal i on en pràcticament 30 metres avanço a l'11é i a la 1a dona i ja sóc 10é a pocs metres del 9é. Després d'aquesta rampa ja només queden uns 100 metres on esprintant i amb l'avantatge psicològic que dona venir des del darrera deixo fàcilment al darrera als companys i acabo el 9é.

La marca, 42'55''. No es pot comparar amb l'any anterior, ja que enguany la cursa ha estat efectivament més llarga (jo no portava GPS, però els d'alguns corredors han marcat 10350m).
La manera d'acabar la cursa, avançant a 3 corredors en els darrers 200 metres, sempre et deixa un bon regust de boca.
I la posició sempre és relativa, ja que enguany faltaven els primers classificats dels darrers anys, però un top10 sempre agrada. De totes maneres, he vist que alguns corredors que van quedar darrera meu fa un any enguany han estat per davant uns 20-30'', així que em queda el dubte de si he regulat massa... Però clar, qui sap les condicions i circumstàncies en què arriba cadascú a aquesta època de l'any. I pensant en el que he patit, no crec que hagués pogut fer massa cosa més...


Jo estic molt satisfet ja que avui, poder córrer alguns dies cada setmana i a ritmes exigents, és més del que em podia imaginar fa uns mesos… QUE DURI!!

Salut i Km!