dijous, 4 d’octubre del 2012

SENSE MILLORIA CLARA. DONOSTI HAURÀ D'ESPERAR...

Dissabte faria quasi 7 setmanes que no vaig a córrer. Però la intenció és demà sortir a provar 20 minuts, a veure com són les sensacions...
Pel camí 7 setmanes d'aturada total, d'estiraments, de fisio, d'ultrasons, de diatèrmia (una tècnica de calor profund que és més avançada), i de molta paciència. Alguns quilos de més a la panxa, i les molèsties que en un principi van millorar molt, però que fa un mes que estan pràcticament estancades, o potser aquesta és la sensació que tenc jo perquè esperava una milloria més clara.
Als matins segueixo tenint molèsties quan poso el peu a terra. Potser si que són menors, o que duren menys, però les segueixo tenint. Igualment, el fisio m'ha dit que hem de provar, que hem d'anar a córrer amb compte però que hem de veure en quin punt estam... Això faré demà. 20 minutets per començar. Dilluns 30 minuts i a veure si les molèsties es mantenen estables o fins i tot milloren. Tot el que no fos empitjorar, seria bò, i em permetria anar començant de forma progressiva a afegir una mica de temps.

El que està clar és que Donosti em despedeixo. Ara l'esperança és poder arribar a la Sant Silvestre amb una mica de forma, poder disputar les mitges de principi d'any i repetir la Marató de Barcelona. Amb això seria més que feliç!!

Salut i Km!