dilluns, 20 d’abril del 2015

ANY I MIG DESPRÉS...

...torno a escriure alguna cosa per aquí.

Any i mig d'alts i baixos, any i mig amb alguna bona cursa, any i mig amb aturades per noves lesions, any i mig amb alguns moments d'il·lusió i molts més moments de patiment...
En alguns moments he intentat trobar temps, forces o ganes per escriure, en alguns moments he estat a punt de fer-ho, però un dia per una cosa i un dia per unaltre, sempre ho acabava deixant per més endavant, i també en alguns moments he pensat que no tornaria a escriure. Però finalment, any i mig després, aquí estic. Difícil resumir tant temps en una entrada...

En la darrera entrada a Octubre de 2013 estava recent operat i començava a caminar. Va arribar desembre i vaig poder tornar a córrer sense massa molèsties.
Seqüeles de la intervenció? Tenc dues cicatrius al peu, la de l'esperó està una mica engruixida i em molesta una mica, i la de més davant quan l'apreto em dona una rampa cap als dits del peu. El 3r dit i la meitat del 2n i 4t m'han quedat mig adormits i és on es manifesta la rampa. Però tot això està bastant estable, no ha variat massa durant l'any i mig i no m'impedeix córrer.

Com deia, a Desembre vaig tornar a córrer i a Febrer vaig poder participar a la Mitja de Granollers amb una marca digna (1h 25' 44''). La cosa semblava que anava millorant i li vaig començar a fotre canya per preparar-me per la cursa de la Sanitat Catalana. Ja abans de la cursa vaig començar a notar molèsties a la planta del peu dret (el no operat), no eren nòduls com a l'altre peu, sinó que la molèstia era més a nivell de l'esperó calcani. A finals de Maig vaig poder córrer la cursa i a més a un nivell molt bò, però la molèstia anava empitjorant i ja a mitjan Juliol d'acord amb fisio i podòleg vaig decidir parar.

3 mesos sense córrer, la molèstia que no marxava, però finalment semblava que desapareixia i a mitjan Octubre vaig tornar a intentar-ho. Primer dia i ja estava igual que 3 mesos abans...
En aquest cas no vaig voler parar i vaig decidir seguir corrent amb dolor, ja que tanmateix el repòs no havia servit de res, i vaig anar a un traumatòleg especialista en peu i que corre curses de muntanya, que em va recomanar una sèrie d'exercicis i em va demanar una Ressonància magnètica. I a seguir corrent!

El resultat de la ressonància, el peu no està tan malament com indicaria el dolor (tenc la tendinitis d'aquil·les i la fascitis plantar cròniques, però molt més lleus del que creia), però a pesar dels exercicis el dolor no marxava, així que vam optar per provar amb infiltracions de corticoids.
A tot això, sense deixar de córrer però sense entrenar com abans, vaig participar a la Cursa dels Nassos amb 39'10'' i a la Mitja de Granollers amb 1h 29' 55'' patint per baixar d'1h 30' després d'haver sortit massa aviat…

- Primera infiltració a gener, 3 setmanes de milloria i a la 4a estava igual del dolor
- Segona infiltració a febrer, igual que la primera, torna el dolor
- Tercera infiltració a març, ara està a punt de fer 4 setmanes. En principi ja només hi havia marge per una quarta infiltració, però el dolor encara no ha tornat… I mira que cada dia l'estic esperant, jeje!!
La veritat és que no em vull fer gaire il·lusions, però cada dia que passa i veig que el dolor no apareix és un pas endavant.
A veure si la cosa segueix així. Si torna, haurem de pensar en la quarta infiltració, i si no funciona, ones de xoc, punció amb agulla seca… Estic disposat a provar altres coses en les que mai he confiat, però bé, avui per avui tenc esperances de sortir d'aquest túnel…

Respecte a les curses, aquest dissabte vaig participar a la Cursa Nocturna de l'Hospitalet, en un horari molt bò per mi i on vaig fer la meva segona millor marca fa anys. La marca, 37'39'', més d'un minut per sobre que la que vaig aconseguir, però després de tot el calvari que he passat no em puc queixar i estic més que content, ja que l'objectiu era baixar de 38'.

Propers objectius? Dissabte 25 d' abril a Sant Cugat, Cursa dels Medijocs, en la que participaré per primera vegada. I divendres 29 de Maig a Ca'n Ruti, Cursa de la Sanitat Catalana, en la meva quarta participació. Les dues curses tenen desnivell important i una part per camins de terra, pel que estic entrenant pujades.
Però el principal objectiu és poder seguir corrent i a veure si la propera temporada 2015-2016 puc córrer i el físic em respecta.

Veurem com van les coses, i espero reenganxar-me una mica al blog i anar explicant per aquí les coses.

Salut i Km!