dijous, 25 de juny del 2015

CURSA DE LA SANITAT CATALANA 2015

Quarta participació en aquesta cursa que m'agrada moltíssim. Només pel fet de poder participar-hi puc estar content, ja que significa que vaig tirant endavant a pesar de les meves lesions. Si a més puc fer-ho a un ritme exigent, no puc demanar més.

El recorregut havia canviat una mica, així que les referències que tenia dels anys anteriors no em servirien del tot, però tenia la mateixa idea que el 2014, sortir ràpid aprofitant la baixada, però sense forçar i guardant forces, que a partir del Km 4 s'ha de pujar tot el que s'ha baixat.

Sortida a les 10 del matí, després del primer mig Km puc comptar la gent que porto al davant (un luxe, ja que en poques curses ho puc fer), i em col·loco a la posició 13.
Com he dit, els primers 4 Km són bastant de baixada excepte una rampa, en la que aprofito per posar-me l'11é i ja arribant al Km4 m'agafa un corredor, així que comencem la pujada en les posicions 11 i 12.

Comença la part fotuda de la cursa, toca patir de veritat. Avancem unaltre corredor i ja estem 10 i 11, però per darrera ens agafa la 1a dona que ens avança i guanya uns metres, l'altre corredor s'hi enganxa i jo em quedo uns metres al darrera, patint molt però sense perdre contacte. En aquests moments vaig el 12é i no vaig gaire sobrat, però sé com serà el final i que he de regular, patint per no deixar que marxin massa, però sense capficar-me en forçar massa per enganxar-me.
Al mateix temps, veig que al davant anem retallant distàncies al 9é de la cursa…

La cursa se m'està fent més llarga que l'any passat, patint molt, però s'acosta el darrer quilómetre, on jo ja sé que ens espera la part més dura de la cursa, sobretot la darrera rampa que és criminal i on en pràcticament 30 metres avanço a l'11é i a la 1a dona i ja sóc 10é a pocs metres del 9é. Després d'aquesta rampa ja només queden uns 100 metres on esprintant i amb l'avantatge psicològic que dona venir des del darrera deixo fàcilment al darrera als companys i acabo el 9é.

La marca, 42'55''. No es pot comparar amb l'any anterior, ja que enguany la cursa ha estat efectivament més llarga (jo no portava GPS, però els d'alguns corredors han marcat 10350m).
La manera d'acabar la cursa, avançant a 3 corredors en els darrers 200 metres, sempre et deixa un bon regust de boca.
I la posició sempre és relativa, ja que enguany faltaven els primers classificats dels darrers anys, però un top10 sempre agrada. De totes maneres, he vist que alguns corredors que van quedar darrera meu fa un any enguany han estat per davant uns 20-30'', així que em queda el dubte de si he regulat massa... Però clar, qui sap les condicions i circumstàncies en què arriba cadascú a aquesta època de l'any. I pensant en el que he patit, no crec que hagués pogut fer massa cosa més...


Jo estic molt satisfet ja que avui, poder córrer alguns dies cada setmana i a ritmes exigents, és més del que em podia imaginar fa uns mesos… QUE DURI!!

Salut i Km!

diumenge, 24 de maig del 2015

CURSA DELS MEDIJOCS 2015, SEGUEIX LA MILLORIA I NO TORNA EL DOLOR



No torna el dolor. Quan ja fa unes 9 setmanes de la darrera infiltració al peu dret, i això és una gran notícia. Al contrari, ara em tornen a molestar una mica les cicatrius de la intervenció al peu esquerra, i això vol dir que li estic fotent canya als entrenaments i per tant puc estar content.
Entrenaments a ritmes propers a 4' el Km, algun dia per sobre i algun dia per sota, també alguns entrenaments amb costes, tot per preparar la Cursa de la Sanitat Catalana.

Fa 4 setmanes vaig participar a la Cursa dels Medijocs, en el meu debut en aquesta cursa que es celebra a Sant Cugat. Esperava un perfil dur, eren 8 Km i del 2 al 4 semblava que hi havia una pujada molt pronunciada. Al final la duresa era major sobre el paper que el que em vaig trobar, la pujada no era tan forta, res a veure amb les de Ca'n Ruti.
A la sortida em vaig situar sobre la posició 15 i després del primer Km amb la cursa ja estabilitzada ja estava en la posició 13. A l'inici de la pujada ja vaig avançar 2 corredors i cap al final de la pujada cap al Km 3 vaig situar-me en el 10é lloc i així vaig arribar a dalt.
De baixada anava notant que el corredor que havia avançat m'anava retallant i sabia que si m'agafava no seria capaç d'oferir gaire lluita, i just al passar pel Km7 així va ser. Ni em vaig plantejar intentar enganxar-me, al contrari, mirava més cap enrera per mantenir l'11é lloc, cosa que vaig poder fer sense dificultats. Content, i el ritme bastant decent, al voltant de 3'55''/km.

Després l'anècdota del dia, com que hi havia classificacions especials per metges em vaig enterar que havia guanyat la categoria senior. Només un metge havia estat més ràpid que jo, però com que era veterà li van donar només el premi d'aquesta categoria.
Així que vaig pujar al podi per primera vegada a la meva vida, jeje!








































Ara, el divendres 29, cursa de la Sanitat Catalana, un clàssic dels darrers anys, en la que serà la meva 4a participació.
Enguany sembla que han fet algun canvi de recorregut, tot i que la duresa sembla que serà la mateixa, amb un desnivell acumulat de 420 metres.
I també han canviat l'horari i enlloc de començar a les 12 la sortida serà a les 10.
M'agradava més començar a les 12, la veritat. A mi quan més aviat pitjor perquè no m'agrada matinar, i córrer amb sol i temperatures elevades tampoc m'afecta massa i seria igual per a tots… Però bé, és el que hi ha. Veurem si surt una bona cursa i aquí ho contarem!

Salut i Km!



dilluns, 20 d’abril del 2015

ANY I MIG DESPRÉS...

...torno a escriure alguna cosa per aquí.

Any i mig d'alts i baixos, any i mig amb alguna bona cursa, any i mig amb aturades per noves lesions, any i mig amb alguns moments d'il·lusió i molts més moments de patiment...
En alguns moments he intentat trobar temps, forces o ganes per escriure, en alguns moments he estat a punt de fer-ho, però un dia per una cosa i un dia per unaltre, sempre ho acabava deixant per més endavant, i també en alguns moments he pensat que no tornaria a escriure. Però finalment, any i mig després, aquí estic. Difícil resumir tant temps en una entrada...

En la darrera entrada a Octubre de 2013 estava recent operat i començava a caminar. Va arribar desembre i vaig poder tornar a córrer sense massa molèsties.
Seqüeles de la intervenció? Tenc dues cicatrius al peu, la de l'esperó està una mica engruixida i em molesta una mica, i la de més davant quan l'apreto em dona una rampa cap als dits del peu. El 3r dit i la meitat del 2n i 4t m'han quedat mig adormits i és on es manifesta la rampa. Però tot això està bastant estable, no ha variat massa durant l'any i mig i no m'impedeix córrer.

Com deia, a Desembre vaig tornar a córrer i a Febrer vaig poder participar a la Mitja de Granollers amb una marca digna (1h 25' 44''). La cosa semblava que anava millorant i li vaig començar a fotre canya per preparar-me per la cursa de la Sanitat Catalana. Ja abans de la cursa vaig començar a notar molèsties a la planta del peu dret (el no operat), no eren nòduls com a l'altre peu, sinó que la molèstia era més a nivell de l'esperó calcani. A finals de Maig vaig poder córrer la cursa i a més a un nivell molt bò, però la molèstia anava empitjorant i ja a mitjan Juliol d'acord amb fisio i podòleg vaig decidir parar.

3 mesos sense córrer, la molèstia que no marxava, però finalment semblava que desapareixia i a mitjan Octubre vaig tornar a intentar-ho. Primer dia i ja estava igual que 3 mesos abans...
En aquest cas no vaig voler parar i vaig decidir seguir corrent amb dolor, ja que tanmateix el repòs no havia servit de res, i vaig anar a un traumatòleg especialista en peu i que corre curses de muntanya, que em va recomanar una sèrie d'exercicis i em va demanar una Ressonància magnètica. I a seguir corrent!

El resultat de la ressonància, el peu no està tan malament com indicaria el dolor (tenc la tendinitis d'aquil·les i la fascitis plantar cròniques, però molt més lleus del que creia), però a pesar dels exercicis el dolor no marxava, així que vam optar per provar amb infiltracions de corticoids.
A tot això, sense deixar de córrer però sense entrenar com abans, vaig participar a la Cursa dels Nassos amb 39'10'' i a la Mitja de Granollers amb 1h 29' 55'' patint per baixar d'1h 30' després d'haver sortit massa aviat…

- Primera infiltració a gener, 3 setmanes de milloria i a la 4a estava igual del dolor
- Segona infiltració a febrer, igual que la primera, torna el dolor
- Tercera infiltració a març, ara està a punt de fer 4 setmanes. En principi ja només hi havia marge per una quarta infiltració, però el dolor encara no ha tornat… I mira que cada dia l'estic esperant, jeje!!
La veritat és que no em vull fer gaire il·lusions, però cada dia que passa i veig que el dolor no apareix és un pas endavant.
A veure si la cosa segueix així. Si torna, haurem de pensar en la quarta infiltració, i si no funciona, ones de xoc, punció amb agulla seca… Estic disposat a provar altres coses en les que mai he confiat, però bé, avui per avui tenc esperances de sortir d'aquest túnel…

Respecte a les curses, aquest dissabte vaig participar a la Cursa Nocturna de l'Hospitalet, en un horari molt bò per mi i on vaig fer la meva segona millor marca fa anys. La marca, 37'39'', més d'un minut per sobre que la que vaig aconseguir, però després de tot el calvari que he passat no em puc queixar i estic més que content, ja que l'objectiu era baixar de 38'.

Propers objectius? Dissabte 25 d' abril a Sant Cugat, Cursa dels Medijocs, en la que participaré per primera vegada. I divendres 29 de Maig a Ca'n Ruti, Cursa de la Sanitat Catalana, en la meva quarta participació. Les dues curses tenen desnivell important i una part per camins de terra, pel que estic entrenant pujades.
Però el principal objectiu és poder seguir corrent i a veure si la propera temporada 2015-2016 puc córrer i el físic em respecta.

Veurem com van les coses, i espero reenganxar-me una mica al blog i anar explicant per aquí les coses.

Salut i Km!