Fa uns 3 anys i mig, quan m'estava preparant per la que seria la meva primera marató (Barcelona 2008), estava mirant per la tele una nova exhibició d'un dels atletes que més admiro, la gran Paula Radcliffe, guanyant la que en aquell moment era la seva segona marató de Nova York. Veure l'ambient que enrevoltava aquell esdeveniment em va fer picar la curiositat per saber quina era la manera d'inscriure's a la marató més important del món. Googlejant vaig acabar caient al blog d'un murcià, Carlitros, on vaig poder llegir una crònica de la marató de Nova York que me va emocionar. Aquesta crònica és una passada, i recoman a tothom que la llegeixi.
Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.
El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.
Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.
Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada