Dia trist per l'atletisme. Avui matí ens hem aixecat amb la notícia de la mort de Samuel Wanjiru, campió olímpic de Marató a Pekin 2008. Amb només 21 anys Wanjiru va ser un dels campions olímpics de marató més joves de la història. Tenia tota una carrera per davant, en la que jo estava convençut de que batria el record de Gebreselassie i, fins i tot, creia que era capaç de seguir acostant-se poc a poc a la barrera de les 2 hores que tan lluny sembla avui en dia. Però ja mai sabrem de què hagués sigut capaç aquest campió kenià...
No tenc ganes de parlar de les circumstàncies de la mort, perquè ara mateix crec que és el de menys, de totes maneres, em costa molt pensar que s'hagi pogut suicidar...
Per acabar, una reflexió. Avui migdia he arribat a casa només a temps per veure les notícies d'esports de TVE, però imagino que ha estat una constant a la resta de cadenes catalanes i estatals. Després d'un quart d'hora parlant del "pichichi" i record de gols de Ronaldo, dels pebrots del Barça i de la resta de jornada de lliga, de l'espatlla de Pedrosa i el Gran Premi de França, de la darrera jornada de l'ACB i de tot el que es pot parlar, tanquen els esports amb un petit comentari d'uns 30 segons sobre la mort d'un campió olímpic, record olímpic de marató, ex-recordman de mitja marató i un dels maratonians amb més futur sinó el que més... Així són les coses a Espanya...
Fins sempre, Samu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada