Considerant que la temporada comença cap a l'agost i acaba al juliol, toca fer balanç d'aquest darrer any de curses.
Fa poc més d'un any, després de mesos d'haver anat a córrer de forma irregular, després d'una pubàlgia que m'havia tengut aturat durant mesos, i després de problemes personals que et fan no estar amb ànims per res, va ser a Juny de 2010 quan vaig començar a córrer de forma regular.
Com una vàlvula d'escapament per tota aquesta situació, vaig decidir posar-me en sèrio durant juliol i sobretot durant l'agost, que en aquell moment va ser el mes en el que més havia corregut a la meva vida.
El resultat va ser que ja a partir de septembre vaig començar a fer marques que mai havia fet abans.
Durant aquests 12 mesos han estat 13 curses. 1 marató, 4 mitges, 7 de 10Km, i una cursa molt especial de la que unaltre dia parlaré, la Cursa de s'È que té lloc a Mallorca el 26 de desembre.
Realment estic molt satisfet, perquè podria dir que he aconseguit complir els objectius que sempre m'havia marcat.
Marató: Com vaig explicar en una anterior entrada, després de 2 "fracassos" en anteriors maratons, volia poder fer-ne una i acabar-la "com déu mana", que és el que vaig poder fer a Calvià amb una marca de 3:06:33.
Mitja Marató: Aquí, el meu objectiu era baixar de 1:23:00, la marca que demanen actualment a la Marató de Nova York per poder classificar-te directament per participar-hi. Aquest objectiu ja el vaig complir a la Mitja de Gavà, tot i que 1 mes després a la Mitja de Costa de Barcelona-Maresme encara vaig rebaixar uns segons més la meva marca per establir-la en 1:22:14
10Km: En aquest cas no tenia cap objectiu marcat. A la Cursa de Bombers vaig fer 37:10 i posteriorment, a la Cursa de l'Hospitalet la marca va ser de 36:35. Com he dit, no me'n fio molt d'aquesta marca, així que esper en la propera temporada poder "confirmar" aquest registre.
En resum, MOLT BON BALANÇ, MOLT SATISFET PELS RESULTATS, i desitjant que a la propera temporada em respectin les lesions i poder seguir progressant i millorant les meves marques. Després de 3 setmanes de descans, després de recarregar les piles, toca retornar als entrenaments.
Salut i Km!
dimarts, 26 de juliol del 2011
dimecres, 6 de juliol del 2011
CURSA DE LA MAQUINISTA, mal final de temporada... Toca descansar!
Bé! A la fi arriba el moment de descansar, que crec que ja ho necessitava. M'hagués agradat fer-ho amb un bon regust de boca, però no va poder ser.
Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...
Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.
És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.
Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.
Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.
Salut i Km!
Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...
Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.
És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.
Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.
Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.
Salut i Km!
divendres, 1 de juliol del 2011
DARRERA CURSA DE LA TEMPORADA
Diumenge, a Sant Andreu, faré la darrera cursa de la temporada, la Cursa per la Integració La Maquinista. Arribo a la cursa després d'haver baixat bastant durant el mes de juny el número de Km. Aquesta baixada ha estat intencionada, però més del que hauria volgut ja que la setmana passada vaig estar amb angines i no vaig poder sortir a córrer més que un dia.
La veritat és que tenc dubtes sobre com encarar la cursa, vull dir, sobre el ritme al que sortir, ja que és previsible que faci molta calor. El cap me diu que no és el moment de pensar en millorar marques, que surti com a molt a 3'45/Km i si al final puc tirar ja tiraré. El cor me diu se pot forçar el tema, que surti a 3'40/Km i a aguantar fins que pugui. El risc, que rebenti a mitja cursa i els darrers Km se'm facin eterns... Ja veurem la temperatura amb la que ens rep el diumenge i les sensacions a la línia de sortida, que imagin que serà el moment en què prendré la decisió.
Per cert, aquesta setmana he fet 2 entrenaments al migdia perquè m'anava millor per horari, però també per sentir la calor i així notar-la menys el diumenge, i no puc més que expressar la meva admiració als que correran la ultramarató a Los Monegros o als que han corregut curses semblants. Me sembla que ha de ser una cosa inhumana, així que molta sort a tots els qui participaran!
La veritat és que tenc dubtes sobre com encarar la cursa, vull dir, sobre el ritme al que sortir, ja que és previsible que faci molta calor. El cap me diu que no és el moment de pensar en millorar marques, que surti com a molt a 3'45/Km i si al final puc tirar ja tiraré. El cor me diu se pot forçar el tema, que surti a 3'40/Km i a aguantar fins que pugui. El risc, que rebenti a mitja cursa i els darrers Km se'm facin eterns... Ja veurem la temperatura amb la que ens rep el diumenge i les sensacions a la línia de sortida, que imagin que serà el moment en què prendré la decisió.
Per cert, aquesta setmana he fet 2 entrenaments al migdia perquè m'anava millor per horari, però també per sentir la calor i així notar-la menys el diumenge, i no puc més que expressar la meva admiració als que correran la ultramarató a Los Monegros o als que han corregut curses semblants. Me sembla que ha de ser una cosa inhumana, així que molta sort a tots els qui participaran!
dijous, 2 de juny del 2011
"MONO" DE MARATÓ!
Quan a Desembre vaig acabar la Marató de Calvià ja vaig decidir que a la primavera no en faria cap i que ho deixaria per la següent tardor/hivern. La veritat és que se m'està fent llarg i només espero que arribi el moment de ficar-me a la sortida i atacar les 3 hores. Esperem que les meves lesions i molèsties físiques m'ho permetin, ja que solen ser moltes i ara sobretot estic amb una fascitis plantar crònica que no només no millora sinó que diria que va empitjorant. Però clar, difícil que millori quan no faig repòs, no?
Bé, unaltre dia parlaré d'aquesta fascitis plantar i d'altres de les meves històries, però com deia, esperem que no m'impedeixin acabar de preparar-me bé la marató i complir l'objectiu. I és que com deia... TENC "MONO" DE MARATÓ! Hi vaig pensant constantment, formant-me imatges mentals, analitzant quina serà la manera d'atacar-la... i encara queden 6 mesos!!!
Dic 6 mesos perquè li he estat donant voltes i tenc bastant decidit que vull córrer la marató per Novembre. No vull marxar lluny a fer-la i a Octubre pot fer molta calor, i ho sé per experiència. Per tant si tot va bé i no hi ha canvis, he reduit les opcions a 4:
- Marató de Saragossa (6 de Novembre)
- Marató de Costa Daurada (13 de Novembre)
- Marató de València (20 de Novembre)
- Marató de Donosti (27 de Novembre)
Probablement em decideixi per una o unaltre en funció de com pugui planejar la preparació i també en funció d'un viatge que cada any faig per aquesta època amb els amics. Després, cada marató té les seves coses:
- Saragossa és una marató que sembla que està creixent i amb AVE està molt ben comunicat.
- Costa Daurada és una marató petita (la més petita de les 4), però això també té el seu encant, anar sense llebre, lluitar sol o en petits grupets... i a més es fa aquí al costat, és a Catalunya i a un lloc on hi tenc amics.
- València és una marató "nova", primer any que es fa en aquesta data i a la que li volen donar molta força. A més el circuit sembla que és rapidíssim.
- I Donosti és una de les maratons més mítiques a Espanya, si no la que més.
Bé, encara me queda temps per pensar-hi i decidir-me. Ara, a seguir entrenant i a preparar el final de temporada a Sant Andreu el 3 de juliol
Bé, unaltre dia parlaré d'aquesta fascitis plantar i d'altres de les meves històries, però com deia, esperem que no m'impedeixin acabar de preparar-me bé la marató i complir l'objectiu. I és que com deia... TENC "MONO" DE MARATÓ! Hi vaig pensant constantment, formant-me imatges mentals, analitzant quina serà la manera d'atacar-la... i encara queden 6 mesos!!!
Dic 6 mesos perquè li he estat donant voltes i tenc bastant decidit que vull córrer la marató per Novembre. No vull marxar lluny a fer-la i a Octubre pot fer molta calor, i ho sé per experiència. Per tant si tot va bé i no hi ha canvis, he reduit les opcions a 4:
- Marató de Saragossa (6 de Novembre)
- Marató de Costa Daurada (13 de Novembre)
- Marató de València (20 de Novembre)
- Marató de Donosti (27 de Novembre)
Probablement em decideixi per una o unaltre en funció de com pugui planejar la preparació i també en funció d'un viatge que cada any faig per aquesta època amb els amics. Després, cada marató té les seves coses:
- Saragossa és una marató que sembla que està creixent i amb AVE està molt ben comunicat.
- Costa Daurada és una marató petita (la més petita de les 4), però això també té el seu encant, anar sense llebre, lluitar sol o en petits grupets... i a més es fa aquí al costat, és a Catalunya i a un lloc on hi tenc amics.
- València és una marató "nova", primer any que es fa en aquesta data i a la que li volen donar molta força. A més el circuit sembla que és rapidíssim.
- I Donosti és una de les maratons més mítiques a Espanya, si no la que més.
Bé, encara me queda temps per pensar-hi i decidir-me. Ara, a seguir entrenant i a preparar el final de temporada a Sant Andreu el 3 de juliol
dilluns, 16 de maig del 2011
SAMU WANJIRU, se'n va un gran
Dia trist per l'atletisme. Avui matí ens hem aixecat amb la notícia de la mort de Samuel Wanjiru, campió olímpic de Marató a Pekin 2008. Amb només 21 anys Wanjiru va ser un dels campions olímpics de marató més joves de la història. Tenia tota una carrera per davant, en la que jo estava convençut de que batria el record de Gebreselassie i, fins i tot, creia que era capaç de seguir acostant-se poc a poc a la barrera de les 2 hores que tan lluny sembla avui en dia. Però ja mai sabrem de què hagués sigut capaç aquest campió kenià...
No tenc ganes de parlar de les circumstàncies de la mort, perquè ara mateix crec que és el de menys, de totes maneres, em costa molt pensar que s'hagi pogut suicidar...
Per acabar, una reflexió. Avui migdia he arribat a casa només a temps per veure les notícies d'esports de TVE, però imagino que ha estat una constant a la resta de cadenes catalanes i estatals. Després d'un quart d'hora parlant del "pichichi" i record de gols de Ronaldo, dels pebrots del Barça i de la resta de jornada de lliga, de l'espatlla de Pedrosa i el Gran Premi de França, de la darrera jornada de l'ACB i de tot el que es pot parlar, tanquen els esports amb un petit comentari d'uns 30 segons sobre la mort d'un campió olímpic, record olímpic de marató, ex-recordman de mitja marató i un dels maratonians amb més futur sinó el que més... Així són les coses a Espanya...
Fins sempre, Samu!
diumenge, 15 de maig del 2011
Fa 6 mesos, MARATÓ DE CALVIÀ, la meva "primera" marató.
Aquests dies fa 6 mesos de la meva "primera" marató. I dic primera perqué és l'única que vaig poder acabar sense rampes i amb una marca que complia el meu objectiu.
La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.
Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11
12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.
La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.
Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!
Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.
La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.
Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11
12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.
La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.
Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!
Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.
dilluns, 2 de maig del 2011
10KM CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET. Nova marca personal a pesar dels cordons!
Sempre he tengut clar que som una persona nocturna. Els caps de setmana m'he de posar el despertador si vull aixecar-me per anar a córrer a les 12 o a la 1. I en canvi a les nits per molta son que tengui em costa adormir-me i si vull puc aguantar despert, i m'encanta veure la tele fins les tantes. El meu horari de córrer sempre sol ser a partir de les 7 de la tarda, i alguns cops he anat a córrer passades les 12 de la nit. Així que si, som nocturn, i ahir crec que es va demostrar.
En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.
Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.
Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')
Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...
En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.
Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.
Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')
Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...
dilluns, 11 d’abril del 2011
CURSA DE BOMBERS. Objectiu a mitges
En l'anterior entrada vaig dir que l'objectiu per Bombers era millorar marca i intentar baixar de 37 minuts, però realment aquest darrer era el meu objectiu principal i a pel que pensava sortir.
Probablement les darreres setmanes no he sortit a córrer tots els dies que hagués hagut de fer-ho, però sabia que he millorat molt respecte a la Mercé, quan vaig fer MMP (37:34) i que podia retallar bastants segons aquesta marca.
Arribam l'Alberto i jo, deixam el cotxe i uns 2Km trotant fins al guardarroba. Després cap a la sortida, moltíssima gent!! Ell es col·loca al seu calaix de sub37 i jo al sub40. Feia 6 anys que no corria Bombers i la veritat és que cada cop creix més. Potser sí que és massa comercial, i això de que te mig obliguin a portar la camiseta-dorsal no m'agrada gens. De fet, em vaig enterar per casualitat i almenys vaig poder agafar un dorsal i he pogut anar amb una camiseta meva. I la qüestió de l'hora, és veritat que la mala sort ha fet que la calor hagi arribat just aquests dies, però si la cursa hagués estat a les 9:00 la cosa hagués anat diferent... Però suposo que s'han de sacrificar aquestes coses per aconseguir convocar a 20000 persones.
Fa setmanes que imaginava la cursa, i la tenia pensada al meu cap per anar a pels 37 minuts. Esperant la sortida ja tenc la boca seca i m'encantaria tenir alguna cosa per beure, però poca cosa puc fer... (malament!). Comença la cosa i després dels habituals avançaments i canvis de ritme passo a 3'39 (era l'objectiu). Pujant Paral·lel volia no perdre massa ritme, Km 2 a 3'46 i el 3 a 3'47, la cosa no va malament. El Km 4 forço una mica i el faig en 3'39 però el Km 5 torno a fer 3'47.
Passo pel Km 5 en 18:38, un temps que hagués firmat, però tenc la sensació de que vaig a "tirons", sense aconseguir un ritme estable. Ara toca aconseguir trobar-lo en torn a 3:42 i buidar-se al darrer Km, així que ho intento. Km 6 a 3:40 però el Km 7 a 3:47 i el Km 8 a 3:47, fa molta calor i tenc molta set. L'avituallament estava col·locat molt aviat, abans del Km 4 i després potser es trobava a faltar, però la veritat és que normalment no m'agrada beure a les curses de 10km, així que no és qüestió de queixar-se. Som conscient de que se m'ha escapat el sub37, però he de cremar-ho tot i intentar rebaixar la marca el màxim.
Arriba Via Laietana, una mica de baixada i de seguida se'm fa molt plana. La veritat és que de fa 6 anys la recordava molt més inclinada i amb més tram de baixada... És el que fa anar amb el dipòsit en reserva, jeje!! Km 9 a 3'46 guardant-me una mica de forces pel final, no començo a donar-ho tot fins als darrers 500 metres, on m'enganxo a unaltre corredor que vé esprintant, avançant a força gent, entre ells a la 3a dona.
Darrer Km en 3'32 per un temps final de 37:10.
He millorat marca 24 segons, però per 11 segons no he aconseguit el meu objectiu complert. És veritat que feia molta calor, però crec que estava en condicions de intentar-ho. L'Alberto ha fet 36:38 millorant també la seva marca.
Segons la web de la cursa: Km 2'5 9:17
Km 5 18:38 (9:21)
Km 7'5 27:59 (9:21)
Temps final: 37:10 (9:11)
(a ritme exacte de 3:43/Km)
Ara toca oblidar-se de rebaixar marques, mantenir la forma, potser provar alguna cursa diferent com el cross de Ca'n Caralleu i acabar la temporada amb la Cursa de Sant Andreu, el 3 de juliol, amb una bona marca per puntuar a la Challenge BCN 10K, ja que serà la meva 5a cursa (puntuen les millors 5 de 7, per ara n'han fet 6 però jo només he participat a 4).
I després ja tocarà començar a pensar amb la propera temporada i marcar-se els objectius.
Salut!!
Probablement les darreres setmanes no he sortit a córrer tots els dies que hagués hagut de fer-ho, però sabia que he millorat molt respecte a la Mercé, quan vaig fer MMP (37:34) i que podia retallar bastants segons aquesta marca.
Arribam l'Alberto i jo, deixam el cotxe i uns 2Km trotant fins al guardarroba. Després cap a la sortida, moltíssima gent!! Ell es col·loca al seu calaix de sub37 i jo al sub40. Feia 6 anys que no corria Bombers i la veritat és que cada cop creix més. Potser sí que és massa comercial, i això de que te mig obliguin a portar la camiseta-dorsal no m'agrada gens. De fet, em vaig enterar per casualitat i almenys vaig poder agafar un dorsal i he pogut anar amb una camiseta meva. I la qüestió de l'hora, és veritat que la mala sort ha fet que la calor hagi arribat just aquests dies, però si la cursa hagués estat a les 9:00 la cosa hagués anat diferent... Però suposo que s'han de sacrificar aquestes coses per aconseguir convocar a 20000 persones.
Fa setmanes que imaginava la cursa, i la tenia pensada al meu cap per anar a pels 37 minuts. Esperant la sortida ja tenc la boca seca i m'encantaria tenir alguna cosa per beure, però poca cosa puc fer... (malament!). Comença la cosa i després dels habituals avançaments i canvis de ritme passo a 3'39 (era l'objectiu). Pujant Paral·lel volia no perdre massa ritme, Km 2 a 3'46 i el 3 a 3'47, la cosa no va malament. El Km 4 forço una mica i el faig en 3'39 però el Km 5 torno a fer 3'47.
Passo pel Km 5 en 18:38, un temps que hagués firmat, però tenc la sensació de que vaig a "tirons", sense aconseguir un ritme estable. Ara toca aconseguir trobar-lo en torn a 3:42 i buidar-se al darrer Km, així que ho intento. Km 6 a 3:40 però el Km 7 a 3:47 i el Km 8 a 3:47, fa molta calor i tenc molta set. L'avituallament estava col·locat molt aviat, abans del Km 4 i després potser es trobava a faltar, però la veritat és que normalment no m'agrada beure a les curses de 10km, així que no és qüestió de queixar-se. Som conscient de que se m'ha escapat el sub37, però he de cremar-ho tot i intentar rebaixar la marca el màxim.
Arriba Via Laietana, una mica de baixada i de seguida se'm fa molt plana. La veritat és que de fa 6 anys la recordava molt més inclinada i amb més tram de baixada... És el que fa anar amb el dipòsit en reserva, jeje!! Km 9 a 3'46 guardant-me una mica de forces pel final, no començo a donar-ho tot fins als darrers 500 metres, on m'enganxo a unaltre corredor que vé esprintant, avançant a força gent, entre ells a la 3a dona.
Darrer Km en 3'32 per un temps final de 37:10.
He millorat marca 24 segons, però per 11 segons no he aconseguit el meu objectiu complert. És veritat que feia molta calor, però crec que estava en condicions de intentar-ho. L'Alberto ha fet 36:38 millorant també la seva marca.
Segons la web de la cursa: Km 2'5 9:17
Km 5 18:38 (9:21)
Km 7'5 27:59 (9:21)
Temps final: 37:10 (9:11)
(a ritme exacte de 3:43/Km)
Ara toca oblidar-se de rebaixar marques, mantenir la forma, potser provar alguna cursa diferent com el cross de Ca'n Caralleu i acabar la temporada amb la Cursa de Sant Andreu, el 3 de juliol, amb una bona marca per puntuar a la Challenge BCN 10K, ja que serà la meva 5a cursa (puntuen les millors 5 de 7, per ara n'han fet 6 però jo només he participat a 4).
I després ja tocarà començar a pensar amb la propera temporada i marcar-se els objectius.
Salut!!
dilluns, 21 de març del 2011
MITJA COSTA DE BARCELONA - MARESME 1:22:14
Quan avui matí m'he col·locat a la sortida, tenia clar quins eren els objectius, però no tenia tan clar com sortirien les coses.
Feia només 5 setmanes que vaig córrer la Mitja de Gavà. Durant aquestes 5 setmanes he entrenat bé, no tan fort i constant com hagués volgut, però tenia la sensació de que almenys una mica havia progressat i per tant havia de millorar marca com a mínim, i havia d'intentar baixar de 1h 22. Però aquest cap de setmana no m'he portat molt bé i sabia que la festa de divendres i les poques hores de son em podien passar factura. A més, la cursa sortia de Calella, pel que m'havia d'aixecar a les 6:30, i això implicava dos dies seguits dormint poc.
Però una vegada a la línia de sortida havia d'anar a per totes, així que he decidit sortir valent i sense ser massa conservador. Excepte un primer Km més ràpid (3:48), durant els següents Km he anat encadenant 3:54-3:55. Del 7 al 10 he augmentat una mica el ritme i llavors és quan he tengut una petita crisi. És curiós perqué no em sol passar, però per uns segons he pensat en deixar-me anar. La solució ha estat recuperar baixar un poc el ritme i llavors he tengut la sort de poder enganxar-me a un grupet i recuperar el ritme de 3:55.
Quan he passat pel Km15 encara estava en marge de baixar de 1h 22 si aconseguia baixar el ritme a 3:52, però anava amb les forces juntes i a més començava a fer calor i el sol ja estava picant. El grupet amb el que havia anat des del Km10 ha pegat el canvi, jo ho he intentat però no he estat capaç d'aguantar i els darrers Km han començat a resultar un patiment. Ja he vist que no aconseguiria baixar de 1h 22, però almenys havia de millorar marca, així que no em podia deixar anar... Diria que juntament amb la Sant Silvestre és la cursa que més he patit des del Setembre, però al final he aconseguit buidar-me i he rebaixat en 16 segons la meva millor marca. Això si, quan estava corrent els darrers Km estava pensant que per aquesta temporada ja s'havien acabat les mitges... I ara que estic recuperat i assegut al sofà, continuo pensant el mateix. Potser puc acabar corrent alguna mitja, però sense anar a fer marca. Això ja ho deixarem per després de l'estiu.
Parcials: Km 5 19:25
Km 10 38:53 (19:28)
Km 15 58:27 (19:30)
Km 20 1:18:04 (19:37)
Final 1:22:14
En resum, estic content perqué he aconseguit de nou baixar marca, i això que tant aquest cap de setmana com els anterior no m'havia cuidat massa. Ara toca la Cursa de Bombers de 10km, en 3 setmanes, on l'objectiu serà millorar marca i intentar baixar dels 37 minuts. Veurem si ho aconsegueixo!
Feia només 5 setmanes que vaig córrer la Mitja de Gavà. Durant aquestes 5 setmanes he entrenat bé, no tan fort i constant com hagués volgut, però tenia la sensació de que almenys una mica havia progressat i per tant havia de millorar marca com a mínim, i havia d'intentar baixar de 1h 22. Però aquest cap de setmana no m'he portat molt bé i sabia que la festa de divendres i les poques hores de son em podien passar factura. A més, la cursa sortia de Calella, pel que m'havia d'aixecar a les 6:30, i això implicava dos dies seguits dormint poc.
Però una vegada a la línia de sortida havia d'anar a per totes, així que he decidit sortir valent i sense ser massa conservador. Excepte un primer Km més ràpid (3:48), durant els següents Km he anat encadenant 3:54-3:55. Del 7 al 10 he augmentat una mica el ritme i llavors és quan he tengut una petita crisi. És curiós perqué no em sol passar, però per uns segons he pensat en deixar-me anar. La solució ha estat recuperar baixar un poc el ritme i llavors he tengut la sort de poder enganxar-me a un grupet i recuperar el ritme de 3:55.
Quan he passat pel Km15 encara estava en marge de baixar de 1h 22 si aconseguia baixar el ritme a 3:52, però anava amb les forces juntes i a més començava a fer calor i el sol ja estava picant. El grupet amb el que havia anat des del Km10 ha pegat el canvi, jo ho he intentat però no he estat capaç d'aguantar i els darrers Km han començat a resultar un patiment. Ja he vist que no aconseguiria baixar de 1h 22, però almenys havia de millorar marca, així que no em podia deixar anar... Diria que juntament amb la Sant Silvestre és la cursa que més he patit des del Setembre, però al final he aconseguit buidar-me i he rebaixat en 16 segons la meva millor marca. Això si, quan estava corrent els darrers Km estava pensant que per aquesta temporada ja s'havien acabat les mitges... I ara que estic recuperat i assegut al sofà, continuo pensant el mateix. Potser puc acabar corrent alguna mitja, però sense anar a fer marca. Això ja ho deixarem per després de l'estiu.
Parcials: Km 5 19:25
Km 10 38:53 (19:28)
Km 15 58:27 (19:30)
Km 20 1:18:04 (19:37)
Final 1:22:14
En resum, estic content perqué he aconseguit de nou baixar marca, i això que tant aquest cap de setmana com els anterior no m'havia cuidat massa. Ara toca la Cursa de Bombers de 10km, en 3 setmanes, on l'objectiu serà millorar marca i intentar baixar dels 37 minuts. Veurem si ho aconsegueixo!
dissabte, 19 de febrer del 2011
El naixement del blog. Objectiu Nova York.
Fa uns 3 anys i mig, quan m'estava preparant per la que seria la meva primera marató (Barcelona 2008), estava mirant per la tele una nova exhibició d'un dels atletes que més admiro, la gran Paula Radcliffe, guanyant la que en aquell moment era la seva segona marató de Nova York. Veure l'ambient que enrevoltava aquell esdeveniment em va fer picar la curiositat per saber quina era la manera d'inscriure's a la marató més important del món. Googlejant vaig acabar caient al blog d'un murcià, Carlitros, on vaig poder llegir una crònica de la marató de Nova York que me va emocionar. Aquesta crònica és una passada, i recoman a tothom que la llegeixi.
Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.
El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.
Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.
Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.
El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.
Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.
Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)