Han estat 382 Km, quan mai m'havia acostat a 300...
En principi ha primat l'acumulació de Km per sobre els entrenaments de qualitat, però també hi han hagut algunes sèries, alguns farklets i algunes costes. Han estat 6 dies per setmana, excepte una setmana que van ser 5. La primera quinzena a Mallorca i la segona quinzena a Barcelona. Però el millor és que mai havia corregut tant i el cos m'ha respost bé en el sentit que no he tengut molèsties, o almenys no m'han empitjorat les meves molèsties habituals que tenc més o menys controlades...
Ara toca baixar una mica el número de Km i augmentar una mica el ritme, pensant en la Mercè el 18 de Septembre. Una setmana abans, l'11 de Septembre (la Diada), un test previ, la Cursa de Poble Nou.
L'any passat vaig fer 38:32 a Poble Nou i 37:34 a la Mercè. A veure com van les coses enguany a Poble Nou i a què podem aspirar a la Mercè... Per què no sommiar en acostar-me al 36:30?
Salut i Km!
divendres, 2 de setembre del 2011
dimarts, 23 d’agost del 2011
FASCITIS PLANTAR
Des de que surto a córrer he tengut diferents lesions, i per ara són 2 les que m'han fet parar.
Primer van ser unes molèsties a la cadera (ja farà uns 6 anys) que me van durar mesos i van fer que hagués de parar. Al final van marxar amb el repòs i sense diagnòstic, tot i que crec que era un dolor muscular (del piramidal o del gluti mig) amb una trocanteritis afegida.
Fa menys de 3 anys vaig estar parat més de mig any per una pubàlgia que entre "fisios" i altres històries va costar de diagnosticar-se, i va acabar marxant a base d'abdominals.
Ara, estic convivint amb una fascitis plantar, que ja s'ha més que cronificat. Fa una mica més d'1 any que vaig començar a entrenar en sèrio, augmentant el quilometratge. Ja cap a l'agost-septembre vaig començar a sentir un lleuger dolor al principi dels entrenaments que marxava en uns minuts, i me va començar a sortir un nòdul a la base del peu, i en poc temps un segon nòdul. Vaig anar a veure a un podòleg cap al novembre, que me va fer un estudi de la petjada i unes plantilles, i me va explicar que probablement eren microrrotures de la fàscia plantar, que es fibrosaven, com després es va confirmar amb una RMN (ressonància).
Amb les plantilles la progressió es va enlentir, però aquests nòduls ja no marxaran i com que no he disminuit el ritme (més bé el contrari) ara ja tenc un tercer nòdul.
Fins ara no li havia fet massa cas, (i això que som metge, però ja se sap que "en casa del herrero..."). Alguns consells que he llegit "por ahí" (foros, revistes,...), un calcetí especial del que ja parlaré en unaltre entrada... Però l'altre dia per fi vaig anar a un traumatòleg especialista en peu, perquè la molèstia, tot i que suportable, cada vegada va a més i sé que en algun moment alguna cosa s'haurà de fer. L'única solució ara mateix, OPERAR-SE... Però m'han dit que hi ha unes injeccions que a Espanya encara no estan autoritzades (als EUA si) i que poden evitar el passar per quirofan, i que pot ser qüestió de mesos que les autoritzin...
La veritat és que no tenia cap intenció de fer res fins almenys l'any que vé, quan ja hagi baixat de 3 hores en marató, jeje! Però almenys ja sé quina serà la probable solució final...
Aquí teniu algunes fotos de la planta del peu:
Molesta, la veritat, però les dues darreres setmanes he fet 89 i 86 Km, i en duc 274 aquest mes d'agost. Esperem que la cosa es pugui aguantar, almenys fins desembre.
Salut i Km!
Primer van ser unes molèsties a la cadera (ja farà uns 6 anys) que me van durar mesos i van fer que hagués de parar. Al final van marxar amb el repòs i sense diagnòstic, tot i que crec que era un dolor muscular (del piramidal o del gluti mig) amb una trocanteritis afegida.
Fa menys de 3 anys vaig estar parat més de mig any per una pubàlgia que entre "fisios" i altres històries va costar de diagnosticar-se, i va acabar marxant a base d'abdominals.
Ara, estic convivint amb una fascitis plantar, que ja s'ha més que cronificat. Fa una mica més d'1 any que vaig començar a entrenar en sèrio, augmentant el quilometratge. Ja cap a l'agost-septembre vaig començar a sentir un lleuger dolor al principi dels entrenaments que marxava en uns minuts, i me va començar a sortir un nòdul a la base del peu, i en poc temps un segon nòdul. Vaig anar a veure a un podòleg cap al novembre, que me va fer un estudi de la petjada i unes plantilles, i me va explicar que probablement eren microrrotures de la fàscia plantar, que es fibrosaven, com després es va confirmar amb una RMN (ressonància).
Amb les plantilles la progressió es va enlentir, però aquests nòduls ja no marxaran i com que no he disminuit el ritme (més bé el contrari) ara ja tenc un tercer nòdul.
Fins ara no li havia fet massa cas, (i això que som metge, però ja se sap que "en casa del herrero..."). Alguns consells que he llegit "por ahí" (foros, revistes,...), un calcetí especial del que ja parlaré en unaltre entrada... Però l'altre dia per fi vaig anar a un traumatòleg especialista en peu, perquè la molèstia, tot i que suportable, cada vegada va a més i sé que en algun moment alguna cosa s'haurà de fer. L'única solució ara mateix, OPERAR-SE... Però m'han dit que hi ha unes injeccions que a Espanya encara no estan autoritzades (als EUA si) i que poden evitar el passar per quirofan, i que pot ser qüestió de mesos que les autoritzin...
La veritat és que no tenia cap intenció de fer res fins almenys l'any que vé, quan ja hagi baixat de 3 hores en marató, jeje! Però almenys ja sé quina serà la probable solució final...
Aquí teniu algunes fotos de la planta del peu:
Molesta, la veritat, però les dues darreres setmanes he fet 89 i 86 Km, i en duc 274 aquest mes d'agost. Esperem que la cosa es pugui aguantar, almenys fins desembre.
Salut i Km!
diumenge, 7 d’agost del 2011
OBJECTIUS PEL 2011
La pretemporada ha començat i per ara li estic fotent canya. Avui he descansat després de 8 dies seguits corrent, i la primera setmana d'agost he fet 85 km, que és el meu "record" de km en una setmana.
Per ara m'estic centrant més en acumular Km que en la velocitat, però he anat fent els entrenos entre 4'30 i 4'45 el km, que amb la calor que fa aquests dies per Mallorca, la humitat i que els circuits que tenc per córrer aquí no són gaire plans, no crec que estigui gens malament. L'objectiu que m'he marcat per aquest agost és passar dels 350 km.
Però el que toca és marcar-se els objectius d'aquesta temporada, no? Ho faré per la primera meitat de la temporada, i per Nadal me'n plantejaré de nous...
10 Km: El meu objectiu aquí és confirmar la marca de L'Hospitalet, que com ja he dit en altres posts no me'n fio molt de que estigués ben medit el circuit. Així que l'objectiu és 36'30.
Mitja: Crec que he d'apostar per baixar de 1:21, que seria millorar més d'1 minut la meva marca.
Marató: L'objectiu és clar, sub-3h. Es podria dir que és l'objectiu més "senzill" perquè estic segur que ho tenc a les cames, però a la marató se li ha de tenir un respecte, ja que moltes coses (un mal dia, rampes, meteorologia,...) t'ho poden arruinar.
Sense cap dubte l'objectiu principal és el sub-3h a la marató i a aconseguir-lo anirà encaminada tota la preparació. El pla serà intentar fer marca a la Mercè el 18 de septembre, després a la Mitja del Mediterrani el 23 d'octubre i finalment anar a per la Marató, que encara he de decidir quina faig. Costa Daurada el 13 de novembre i València o Donosti el 27 de novembre són les opcions.
Salut i Km!
Per ara m'estic centrant més en acumular Km que en la velocitat, però he anat fent els entrenos entre 4'30 i 4'45 el km, que amb la calor que fa aquests dies per Mallorca, la humitat i que els circuits que tenc per córrer aquí no són gaire plans, no crec que estigui gens malament. L'objectiu que m'he marcat per aquest agost és passar dels 350 km.
Però el que toca és marcar-se els objectius d'aquesta temporada, no? Ho faré per la primera meitat de la temporada, i per Nadal me'n plantejaré de nous...
10 Km: El meu objectiu aquí és confirmar la marca de L'Hospitalet, que com ja he dit en altres posts no me'n fio molt de que estigués ben medit el circuit. Així que l'objectiu és 36'30.
Mitja: Crec que he d'apostar per baixar de 1:21, que seria millorar més d'1 minut la meva marca.
Marató: L'objectiu és clar, sub-3h. Es podria dir que és l'objectiu més "senzill" perquè estic segur que ho tenc a les cames, però a la marató se li ha de tenir un respecte, ja que moltes coses (un mal dia, rampes, meteorologia,...) t'ho poden arruinar.
Sense cap dubte l'objectiu principal és el sub-3h a la marató i a aconseguir-lo anirà encaminada tota la preparació. El pla serà intentar fer marca a la Mercè el 18 de septembre, després a la Mitja del Mediterrani el 23 d'octubre i finalment anar a per la Marató, que encara he de decidir quina faig. Costa Daurada el 13 de novembre i València o Donosti el 27 de novembre són les opcions.
Salut i Km!
dimarts, 26 de juliol del 2011
BALANÇ TEMPORADA 2010-2011
Considerant que la temporada comença cap a l'agost i acaba al juliol, toca fer balanç d'aquest darrer any de curses.
Fa poc més d'un any, després de mesos d'haver anat a córrer de forma irregular, després d'una pubàlgia que m'havia tengut aturat durant mesos, i després de problemes personals que et fan no estar amb ànims per res, va ser a Juny de 2010 quan vaig començar a córrer de forma regular.
Com una vàlvula d'escapament per tota aquesta situació, vaig decidir posar-me en sèrio durant juliol i sobretot durant l'agost, que en aquell moment va ser el mes en el que més havia corregut a la meva vida.
El resultat va ser que ja a partir de septembre vaig començar a fer marques que mai havia fet abans.
Durant aquests 12 mesos han estat 13 curses. 1 marató, 4 mitges, 7 de 10Km, i una cursa molt especial de la que unaltre dia parlaré, la Cursa de s'È que té lloc a Mallorca el 26 de desembre.
Realment estic molt satisfet, perquè podria dir que he aconseguit complir els objectius que sempre m'havia marcat.
Marató: Com vaig explicar en una anterior entrada, després de 2 "fracassos" en anteriors maratons, volia poder fer-ne una i acabar-la "com déu mana", que és el que vaig poder fer a Calvià amb una marca de 3:06:33.
Mitja Marató: Aquí, el meu objectiu era baixar de 1:23:00, la marca que demanen actualment a la Marató de Nova York per poder classificar-te directament per participar-hi. Aquest objectiu ja el vaig complir a la Mitja de Gavà, tot i que 1 mes després a la Mitja de Costa de Barcelona-Maresme encara vaig rebaixar uns segons més la meva marca per establir-la en 1:22:14
10Km: En aquest cas no tenia cap objectiu marcat. A la Cursa de Bombers vaig fer 37:10 i posteriorment, a la Cursa de l'Hospitalet la marca va ser de 36:35. Com he dit, no me'n fio molt d'aquesta marca, així que esper en la propera temporada poder "confirmar" aquest registre.
En resum, MOLT BON BALANÇ, MOLT SATISFET PELS RESULTATS, i desitjant que a la propera temporada em respectin les lesions i poder seguir progressant i millorant les meves marques. Després de 3 setmanes de descans, després de recarregar les piles, toca retornar als entrenaments.
Salut i Km!
Fa poc més d'un any, després de mesos d'haver anat a córrer de forma irregular, després d'una pubàlgia que m'havia tengut aturat durant mesos, i després de problemes personals que et fan no estar amb ànims per res, va ser a Juny de 2010 quan vaig començar a córrer de forma regular.
Com una vàlvula d'escapament per tota aquesta situació, vaig decidir posar-me en sèrio durant juliol i sobretot durant l'agost, que en aquell moment va ser el mes en el que més havia corregut a la meva vida.
El resultat va ser que ja a partir de septembre vaig començar a fer marques que mai havia fet abans.
Durant aquests 12 mesos han estat 13 curses. 1 marató, 4 mitges, 7 de 10Km, i una cursa molt especial de la que unaltre dia parlaré, la Cursa de s'È que té lloc a Mallorca el 26 de desembre.
Realment estic molt satisfet, perquè podria dir que he aconseguit complir els objectius que sempre m'havia marcat.
Marató: Com vaig explicar en una anterior entrada, després de 2 "fracassos" en anteriors maratons, volia poder fer-ne una i acabar-la "com déu mana", que és el que vaig poder fer a Calvià amb una marca de 3:06:33.
Mitja Marató: Aquí, el meu objectiu era baixar de 1:23:00, la marca que demanen actualment a la Marató de Nova York per poder classificar-te directament per participar-hi. Aquest objectiu ja el vaig complir a la Mitja de Gavà, tot i que 1 mes després a la Mitja de Costa de Barcelona-Maresme encara vaig rebaixar uns segons més la meva marca per establir-la en 1:22:14
10Km: En aquest cas no tenia cap objectiu marcat. A la Cursa de Bombers vaig fer 37:10 i posteriorment, a la Cursa de l'Hospitalet la marca va ser de 36:35. Com he dit, no me'n fio molt d'aquesta marca, així que esper en la propera temporada poder "confirmar" aquest registre.
En resum, MOLT BON BALANÇ, MOLT SATISFET PELS RESULTATS, i desitjant que a la propera temporada em respectin les lesions i poder seguir progressant i millorant les meves marques. Després de 3 setmanes de descans, després de recarregar les piles, toca retornar als entrenaments.
Salut i Km!
dimecres, 6 de juliol del 2011
CURSA DE LA MAQUINISTA, mal final de temporada... Toca descansar!
Bé! A la fi arriba el moment de descansar, que crec que ja ho necessitava. M'hagués agradat fer-ho amb un bon regust de boca, però no va poder ser.
Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...
Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.
És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.
Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.
Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.
Salut i Km!
Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...
Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.
És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.
Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.
Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.
Salut i Km!
divendres, 1 de juliol del 2011
DARRERA CURSA DE LA TEMPORADA
Diumenge, a Sant Andreu, faré la darrera cursa de la temporada, la Cursa per la Integració La Maquinista. Arribo a la cursa després d'haver baixat bastant durant el mes de juny el número de Km. Aquesta baixada ha estat intencionada, però més del que hauria volgut ja que la setmana passada vaig estar amb angines i no vaig poder sortir a córrer més que un dia.
La veritat és que tenc dubtes sobre com encarar la cursa, vull dir, sobre el ritme al que sortir, ja que és previsible que faci molta calor. El cap me diu que no és el moment de pensar en millorar marques, que surti com a molt a 3'45/Km i si al final puc tirar ja tiraré. El cor me diu se pot forçar el tema, que surti a 3'40/Km i a aguantar fins que pugui. El risc, que rebenti a mitja cursa i els darrers Km se'm facin eterns... Ja veurem la temperatura amb la que ens rep el diumenge i les sensacions a la línia de sortida, que imagin que serà el moment en què prendré la decisió.
Per cert, aquesta setmana he fet 2 entrenaments al migdia perquè m'anava millor per horari, però també per sentir la calor i així notar-la menys el diumenge, i no puc més que expressar la meva admiració als que correran la ultramarató a Los Monegros o als que han corregut curses semblants. Me sembla que ha de ser una cosa inhumana, així que molta sort a tots els qui participaran!
La veritat és que tenc dubtes sobre com encarar la cursa, vull dir, sobre el ritme al que sortir, ja que és previsible que faci molta calor. El cap me diu que no és el moment de pensar en millorar marques, que surti com a molt a 3'45/Km i si al final puc tirar ja tiraré. El cor me diu se pot forçar el tema, que surti a 3'40/Km i a aguantar fins que pugui. El risc, que rebenti a mitja cursa i els darrers Km se'm facin eterns... Ja veurem la temperatura amb la que ens rep el diumenge i les sensacions a la línia de sortida, que imagin que serà el moment en què prendré la decisió.
Per cert, aquesta setmana he fet 2 entrenaments al migdia perquè m'anava millor per horari, però també per sentir la calor i així notar-la menys el diumenge, i no puc més que expressar la meva admiració als que correran la ultramarató a Los Monegros o als que han corregut curses semblants. Me sembla que ha de ser una cosa inhumana, així que molta sort a tots els qui participaran!
dijous, 2 de juny del 2011
"MONO" DE MARATÓ!
Quan a Desembre vaig acabar la Marató de Calvià ja vaig decidir que a la primavera no en faria cap i que ho deixaria per la següent tardor/hivern. La veritat és que se m'està fent llarg i només espero que arribi el moment de ficar-me a la sortida i atacar les 3 hores. Esperem que les meves lesions i molèsties físiques m'ho permetin, ja que solen ser moltes i ara sobretot estic amb una fascitis plantar crònica que no només no millora sinó que diria que va empitjorant. Però clar, difícil que millori quan no faig repòs, no?
Bé, unaltre dia parlaré d'aquesta fascitis plantar i d'altres de les meves històries, però com deia, esperem que no m'impedeixin acabar de preparar-me bé la marató i complir l'objectiu. I és que com deia... TENC "MONO" DE MARATÓ! Hi vaig pensant constantment, formant-me imatges mentals, analitzant quina serà la manera d'atacar-la... i encara queden 6 mesos!!!
Dic 6 mesos perquè li he estat donant voltes i tenc bastant decidit que vull córrer la marató per Novembre. No vull marxar lluny a fer-la i a Octubre pot fer molta calor, i ho sé per experiència. Per tant si tot va bé i no hi ha canvis, he reduit les opcions a 4:
- Marató de Saragossa (6 de Novembre)
- Marató de Costa Daurada (13 de Novembre)
- Marató de València (20 de Novembre)
- Marató de Donosti (27 de Novembre)
Probablement em decideixi per una o unaltre en funció de com pugui planejar la preparació i també en funció d'un viatge que cada any faig per aquesta època amb els amics. Després, cada marató té les seves coses:
- Saragossa és una marató que sembla que està creixent i amb AVE està molt ben comunicat.
- Costa Daurada és una marató petita (la més petita de les 4), però això també té el seu encant, anar sense llebre, lluitar sol o en petits grupets... i a més es fa aquí al costat, és a Catalunya i a un lloc on hi tenc amics.
- València és una marató "nova", primer any que es fa en aquesta data i a la que li volen donar molta força. A més el circuit sembla que és rapidíssim.
- I Donosti és una de les maratons més mítiques a Espanya, si no la que més.
Bé, encara me queda temps per pensar-hi i decidir-me. Ara, a seguir entrenant i a preparar el final de temporada a Sant Andreu el 3 de juliol
Bé, unaltre dia parlaré d'aquesta fascitis plantar i d'altres de les meves històries, però com deia, esperem que no m'impedeixin acabar de preparar-me bé la marató i complir l'objectiu. I és que com deia... TENC "MONO" DE MARATÓ! Hi vaig pensant constantment, formant-me imatges mentals, analitzant quina serà la manera d'atacar-la... i encara queden 6 mesos!!!
Dic 6 mesos perquè li he estat donant voltes i tenc bastant decidit que vull córrer la marató per Novembre. No vull marxar lluny a fer-la i a Octubre pot fer molta calor, i ho sé per experiència. Per tant si tot va bé i no hi ha canvis, he reduit les opcions a 4:
- Marató de Saragossa (6 de Novembre)
- Marató de Costa Daurada (13 de Novembre)
- Marató de València (20 de Novembre)
- Marató de Donosti (27 de Novembre)
Probablement em decideixi per una o unaltre en funció de com pugui planejar la preparació i també en funció d'un viatge que cada any faig per aquesta època amb els amics. Després, cada marató té les seves coses:
- Saragossa és una marató que sembla que està creixent i amb AVE està molt ben comunicat.
- Costa Daurada és una marató petita (la més petita de les 4), però això també té el seu encant, anar sense llebre, lluitar sol o en petits grupets... i a més es fa aquí al costat, és a Catalunya i a un lloc on hi tenc amics.
- València és una marató "nova", primer any que es fa en aquesta data i a la que li volen donar molta força. A més el circuit sembla que és rapidíssim.
- I Donosti és una de les maratons més mítiques a Espanya, si no la que més.
Bé, encara me queda temps per pensar-hi i decidir-me. Ara, a seguir entrenant i a preparar el final de temporada a Sant Andreu el 3 de juliol
dilluns, 16 de maig del 2011
SAMU WANJIRU, se'n va un gran
Dia trist per l'atletisme. Avui matí ens hem aixecat amb la notícia de la mort de Samuel Wanjiru, campió olímpic de Marató a Pekin 2008. Amb només 21 anys Wanjiru va ser un dels campions olímpics de marató més joves de la història. Tenia tota una carrera per davant, en la que jo estava convençut de que batria el record de Gebreselassie i, fins i tot, creia que era capaç de seguir acostant-se poc a poc a la barrera de les 2 hores que tan lluny sembla avui en dia. Però ja mai sabrem de què hagués sigut capaç aquest campió kenià...
No tenc ganes de parlar de les circumstàncies de la mort, perquè ara mateix crec que és el de menys, de totes maneres, em costa molt pensar que s'hagi pogut suicidar...
Per acabar, una reflexió. Avui migdia he arribat a casa només a temps per veure les notícies d'esports de TVE, però imagino que ha estat una constant a la resta de cadenes catalanes i estatals. Després d'un quart d'hora parlant del "pichichi" i record de gols de Ronaldo, dels pebrots del Barça i de la resta de jornada de lliga, de l'espatlla de Pedrosa i el Gran Premi de França, de la darrera jornada de l'ACB i de tot el que es pot parlar, tanquen els esports amb un petit comentari d'uns 30 segons sobre la mort d'un campió olímpic, record olímpic de marató, ex-recordman de mitja marató i un dels maratonians amb més futur sinó el que més... Així són les coses a Espanya...
Fins sempre, Samu!
diumenge, 15 de maig del 2011
Fa 6 mesos, MARATÓ DE CALVIÀ, la meva "primera" marató.
Aquests dies fa 6 mesos de la meva "primera" marató. I dic primera perqué és l'única que vaig poder acabar sense rampes i amb una marca que complia el meu objectiu.
La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.
Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11
12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.
La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.
Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!
Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.
La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.
Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11
12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.
La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.
Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!
Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.
dilluns, 2 de maig del 2011
10KM CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET. Nova marca personal a pesar dels cordons!
Sempre he tengut clar que som una persona nocturna. Els caps de setmana m'he de posar el despertador si vull aixecar-me per anar a córrer a les 12 o a la 1. I en canvi a les nits per molta son que tengui em costa adormir-me i si vull puc aguantar despert, i m'encanta veure la tele fins les tantes. El meu horari de córrer sempre sol ser a partir de les 7 de la tarda, i alguns cops he anat a córrer passades les 12 de la nit. Així que si, som nocturn, i ahir crec que es va demostrar.
En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.
Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.
Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')
Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...
En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.
Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.
Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')
Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)