Quarta participació en aquesta cursa que m'agrada moltíssim. Només pel fet de poder participar-hi puc estar content, ja que significa que vaig tirant endavant a pesar de les meves lesions. Si a més puc fer-ho a un ritme exigent, no puc demanar més.
El recorregut havia canviat una mica, així que les referències que tenia dels anys anteriors no em servirien del tot, però tenia la mateixa idea que el 2014, sortir ràpid aprofitant la baixada, però sense forçar i guardant forces, que a partir del Km 4 s'ha de pujar tot el que s'ha baixat.
Sortida a les 10 del matí, després del primer mig Km puc comptar la gent que porto al davant (un luxe, ja que en poques curses ho puc fer), i em col·loco a la posició 13.
Com he dit, els primers 4 Km són bastant de baixada excepte una rampa, en la que aprofito per posar-me l'11é i ja arribant al Km4 m'agafa un corredor, així que comencem la pujada en les posicions 11 i 12.
Comença la part fotuda de la cursa, toca patir de veritat. Avancem unaltre corredor i ja estem 10 i 11, però per darrera ens agafa la 1a dona que ens avança i guanya uns metres, l'altre corredor s'hi enganxa i jo em quedo uns metres al darrera, patint molt però sense perdre contacte. En aquests moments vaig el 12é i no vaig gaire sobrat, però sé com serà el final i que he de regular, patint per no deixar que marxin massa, però sense capficar-me en forçar massa per enganxar-me.
Al mateix temps, veig que al davant anem retallant distàncies al 9é de la cursa…
La cursa se m'està fent més llarga que l'any passat, patint molt, però s'acosta el darrer quilómetre, on jo ja sé que ens espera la part més dura de la cursa, sobretot la darrera rampa que és criminal i on en pràcticament 30 metres avanço a l'11é i a la 1a dona i ja sóc 10é a pocs metres del 9é. Després d'aquesta rampa ja només queden uns 100 metres on esprintant i amb l'avantatge psicològic que dona venir des del darrera deixo fàcilment al darrera als companys i acabo el 9é.
La marca, 42'55''. No es pot comparar amb l'any anterior, ja que enguany la cursa ha estat efectivament més llarga (jo no portava GPS, però els d'alguns corredors han marcat 10350m).
La manera d'acabar la cursa, avançant a 3 corredors en els darrers 200 metres, sempre et deixa un bon regust de boca.
I la posició sempre és relativa, ja que enguany faltaven els primers classificats dels darrers anys, però un top10 sempre agrada. De totes maneres, he vist que alguns corredors que van quedar darrera meu fa un any enguany han estat per davant uns 20-30'', així que em queda el dubte de si he regulat massa... Però clar, qui sap les condicions i circumstàncies en què arriba cadascú a aquesta època de l'any. I pensant en el que he patit, no crec que hagués pogut fer massa cosa més...
Jo estic molt satisfet ja que avui, poder córrer alguns dies cada setmana i a ritmes exigents, és més del que em podia imaginar fa uns mesos… QUE DURI!!
Salut i Km!
dijous, 25 de juny del 2015
diumenge, 24 de maig del 2015
CURSA DELS MEDIJOCS 2015, SEGUEIX LA MILLORIA I NO TORNA EL DOLOR
No torna el dolor. Quan ja fa unes 9 setmanes de la darrera infiltració al peu dret, i això és una gran notícia. Al contrari, ara em tornen a molestar una mica les cicatrius de la intervenció al peu esquerra, i això vol dir que li estic fotent canya als entrenaments i per tant puc estar content.
Entrenaments a ritmes propers a 4' el Km, algun dia per sobre i algun dia per sota, també alguns entrenaments amb costes, tot per preparar la Cursa de la Sanitat Catalana.
Fa 4 setmanes vaig participar a la Cursa dels Medijocs, en el meu debut en aquesta cursa que es celebra a Sant Cugat. Esperava un perfil dur, eren 8 Km i del 2 al 4 semblava que hi havia una pujada molt pronunciada. Al final la duresa era major sobre el paper que el que em vaig trobar, la pujada no era tan forta, res a veure amb les de Ca'n Ruti.
A la sortida em vaig situar sobre la posició 15 i després del primer Km amb la cursa ja estabilitzada ja estava en la posició 13. A l'inici de la pujada ja vaig avançar 2 corredors i cap al final de la pujada cap al Km 3 vaig situar-me en el 10é lloc i així vaig arribar a dalt.
De baixada anava notant que el corredor que havia avançat m'anava retallant i sabia que si m'agafava no seria capaç d'oferir gaire lluita, i just al passar pel Km7 així va ser. Ni em vaig plantejar intentar enganxar-me, al contrari, mirava més cap enrera per mantenir l'11é lloc, cosa que vaig poder fer sense dificultats. Content, i el ritme bastant decent, al voltant de 3'55''/km.
Després l'anècdota del dia, com que hi havia classificacions especials per metges em vaig enterar que havia guanyat la categoria senior. Només un metge havia estat més ràpid que jo, però com que era veterà li van donar només el premi d'aquesta categoria.
Així que vaig pujar al podi per primera vegada a la meva vida, jeje!
Ara, el divendres 29, cursa de la Sanitat Catalana, un clàssic dels darrers anys, en la que serà la meva 4a participació.
Enguany sembla que han fet algun canvi de recorregut, tot i que la duresa sembla que serà la mateixa, amb un desnivell acumulat de 420 metres.
I també han canviat l'horari i enlloc de començar a les 12 la sortida serà a les 10.
M'agradava més començar a les 12, la veritat. A mi quan més aviat pitjor perquè no m'agrada matinar, i córrer amb sol i temperatures elevades tampoc m'afecta massa i seria igual per a tots… Però bé, és el que hi ha. Veurem si surt una bona cursa i aquí ho contarem!
Salut i Km!
dilluns, 20 d’abril del 2015
ANY I MIG DESPRÉS...
...torno a escriure alguna cosa per aquí.
Any i mig d'alts i baixos, any i mig amb alguna bona cursa, any i mig amb aturades per noves lesions, any i mig amb alguns moments d'il·lusió i molts més moments de patiment...
En alguns moments he intentat trobar temps, forces o ganes per escriure, en alguns moments he estat a punt de fer-ho, però un dia per una cosa i un dia per unaltre, sempre ho acabava deixant per més endavant, i també en alguns moments he pensat que no tornaria a escriure. Però finalment, any i mig després, aquí estic. Difícil resumir tant temps en una entrada...
En la darrera entrada a Octubre de 2013 estava recent operat i començava a caminar. Va arribar desembre i vaig poder tornar a córrer sense massa molèsties.
Seqüeles de la intervenció? Tenc dues cicatrius al peu, la de l'esperó està una mica engruixida i em molesta una mica, i la de més davant quan l'apreto em dona una rampa cap als dits del peu. El 3r dit i la meitat del 2n i 4t m'han quedat mig adormits i és on es manifesta la rampa. Però tot això està bastant estable, no ha variat massa durant l'any i mig i no m'impedeix córrer.
Com deia, a Desembre vaig tornar a córrer i a Febrer vaig poder participar a la Mitja de Granollers amb una marca digna (1h 25' 44''). La cosa semblava que anava millorant i li vaig començar a fotre canya per preparar-me per la cursa de la Sanitat Catalana. Ja abans de la cursa vaig començar a notar molèsties a la planta del peu dret (el no operat), no eren nòduls com a l'altre peu, sinó que la molèstia era més a nivell de l'esperó calcani. A finals de Maig vaig poder córrer la cursa i a més a un nivell molt bò, però la molèstia anava empitjorant i ja a mitjan Juliol d'acord amb fisio i podòleg vaig decidir parar.
3 mesos sense córrer, la molèstia que no marxava, però finalment semblava que desapareixia i a mitjan Octubre vaig tornar a intentar-ho. Primer dia i ja estava igual que 3 mesos abans...
En aquest cas no vaig voler parar i vaig decidir seguir corrent amb dolor, ja que tanmateix el repòs no havia servit de res, i vaig anar a un traumatòleg especialista en peu i que corre curses de muntanya, que em va recomanar una sèrie d'exercicis i em va demanar una Ressonància magnètica. I a seguir corrent!
El resultat de la ressonància, el peu no està tan malament com indicaria el dolor (tenc la tendinitis d'aquil·les i la fascitis plantar cròniques, però molt més lleus del que creia), però a pesar dels exercicis el dolor no marxava, així que vam optar per provar amb infiltracions de corticoids.
A tot això, sense deixar de córrer però sense entrenar com abans, vaig participar a la Cursa dels Nassos amb 39'10'' i a la Mitja de Granollers amb 1h 29' 55'' patint per baixar d'1h 30' després d'haver sortit massa aviat…
- Primera infiltració a gener, 3 setmanes de milloria i a la 4a estava igual del dolor
- Segona infiltració a febrer, igual que la primera, torna el dolor
- Tercera infiltració a març, ara està a punt de fer 4 setmanes. En principi ja només hi havia marge per una quarta infiltració, però el dolor encara no ha tornat… I mira que cada dia l'estic esperant, jeje!!
La veritat és que no em vull fer gaire il·lusions, però cada dia que passa i veig que el dolor no apareix és un pas endavant.
A veure si la cosa segueix així. Si torna, haurem de pensar en la quarta infiltració, i si no funciona, ones de xoc, punció amb agulla seca… Estic disposat a provar altres coses en les que mai he confiat, però bé, avui per avui tenc esperances de sortir d'aquest túnel…
Respecte a les curses, aquest dissabte vaig participar a la Cursa Nocturna de l'Hospitalet, en un horari molt bò per mi i on vaig fer la meva segona millor marca fa anys. La marca, 37'39'', més d'un minut per sobre que la que vaig aconseguir, però després de tot el calvari que he passat no em puc queixar i estic més que content, ja que l'objectiu era baixar de 38'.
Propers objectius? Dissabte 25 d' abril a Sant Cugat, Cursa dels Medijocs, en la que participaré per primera vegada. I divendres 29 de Maig a Ca'n Ruti, Cursa de la Sanitat Catalana, en la meva quarta participació. Les dues curses tenen desnivell important i una part per camins de terra, pel que estic entrenant pujades.
Però el principal objectiu és poder seguir corrent i a veure si la propera temporada 2015-2016 puc córrer i el físic em respecta.
Veurem com van les coses, i espero reenganxar-me una mica al blog i anar explicant per aquí les coses.
Salut i Km!
Any i mig d'alts i baixos, any i mig amb alguna bona cursa, any i mig amb aturades per noves lesions, any i mig amb alguns moments d'il·lusió i molts més moments de patiment...
En alguns moments he intentat trobar temps, forces o ganes per escriure, en alguns moments he estat a punt de fer-ho, però un dia per una cosa i un dia per unaltre, sempre ho acabava deixant per més endavant, i també en alguns moments he pensat que no tornaria a escriure. Però finalment, any i mig després, aquí estic. Difícil resumir tant temps en una entrada...
En la darrera entrada a Octubre de 2013 estava recent operat i començava a caminar. Va arribar desembre i vaig poder tornar a córrer sense massa molèsties.
Seqüeles de la intervenció? Tenc dues cicatrius al peu, la de l'esperó està una mica engruixida i em molesta una mica, i la de més davant quan l'apreto em dona una rampa cap als dits del peu. El 3r dit i la meitat del 2n i 4t m'han quedat mig adormits i és on es manifesta la rampa. Però tot això està bastant estable, no ha variat massa durant l'any i mig i no m'impedeix córrer.
Com deia, a Desembre vaig tornar a córrer i a Febrer vaig poder participar a la Mitja de Granollers amb una marca digna (1h 25' 44''). La cosa semblava que anava millorant i li vaig començar a fotre canya per preparar-me per la cursa de la Sanitat Catalana. Ja abans de la cursa vaig començar a notar molèsties a la planta del peu dret (el no operat), no eren nòduls com a l'altre peu, sinó que la molèstia era més a nivell de l'esperó calcani. A finals de Maig vaig poder córrer la cursa i a més a un nivell molt bò, però la molèstia anava empitjorant i ja a mitjan Juliol d'acord amb fisio i podòleg vaig decidir parar.
3 mesos sense córrer, la molèstia que no marxava, però finalment semblava que desapareixia i a mitjan Octubre vaig tornar a intentar-ho. Primer dia i ja estava igual que 3 mesos abans...
En aquest cas no vaig voler parar i vaig decidir seguir corrent amb dolor, ja que tanmateix el repòs no havia servit de res, i vaig anar a un traumatòleg especialista en peu i que corre curses de muntanya, que em va recomanar una sèrie d'exercicis i em va demanar una Ressonància magnètica. I a seguir corrent!
El resultat de la ressonància, el peu no està tan malament com indicaria el dolor (tenc la tendinitis d'aquil·les i la fascitis plantar cròniques, però molt més lleus del que creia), però a pesar dels exercicis el dolor no marxava, així que vam optar per provar amb infiltracions de corticoids.
A tot això, sense deixar de córrer però sense entrenar com abans, vaig participar a la Cursa dels Nassos amb 39'10'' i a la Mitja de Granollers amb 1h 29' 55'' patint per baixar d'1h 30' després d'haver sortit massa aviat…
- Primera infiltració a gener, 3 setmanes de milloria i a la 4a estava igual del dolor
- Segona infiltració a febrer, igual que la primera, torna el dolor
- Tercera infiltració a març, ara està a punt de fer 4 setmanes. En principi ja només hi havia marge per una quarta infiltració, però el dolor encara no ha tornat… I mira que cada dia l'estic esperant, jeje!!
La veritat és que no em vull fer gaire il·lusions, però cada dia que passa i veig que el dolor no apareix és un pas endavant.
A veure si la cosa segueix així. Si torna, haurem de pensar en la quarta infiltració, i si no funciona, ones de xoc, punció amb agulla seca… Estic disposat a provar altres coses en les que mai he confiat, però bé, avui per avui tenc esperances de sortir d'aquest túnel…
Respecte a les curses, aquest dissabte vaig participar a la Cursa Nocturna de l'Hospitalet, en un horari molt bò per mi i on vaig fer la meva segona millor marca fa anys. La marca, 37'39'', més d'un minut per sobre que la que vaig aconseguir, però després de tot el calvari que he passat no em puc queixar i estic més que content, ja que l'objectiu era baixar de 38'.
Propers objectius? Dissabte 25 d' abril a Sant Cugat, Cursa dels Medijocs, en la que participaré per primera vegada. I divendres 29 de Maig a Ca'n Ruti, Cursa de la Sanitat Catalana, en la meva quarta participació. Les dues curses tenen desnivell important i una part per camins de terra, pel que estic entrenant pujades.
Però el principal objectiu és poder seguir corrent i a veure si la propera temporada 2015-2016 puc córrer i el físic em respecta.
Veurem com van les coses, i espero reenganxar-me una mica al blog i anar explicant per aquí les coses.
Salut i Km!
dimarts, 29 d’octubre del 2013
INACTIVITAT I LENTA RECUPERACIÓ...
El 6 de setembre vaig passar per quiròfan per la meva fascitis plantar. Han passat gairebé 8 setmanes en els que la recuperació està sent molt lenta.
Penjaré algunes fotos del meu peu, així que els que no us agrada veure ferides i aquestes coses, estau avisats!
Les dues primeres setmanes no podia recolzar el peu, pel que van ser dies de sofà i muletes per casa. Vaig poder aprofitar per llegir i veure molt la tele. Unes bones vacances, jeje! Això si, vaig mirar de cuidar una mica el menjar perquè em feia por guanyar massa pes...
A les dues setmanes el traumatòleg ja em va donar permís per recolzar el peu i caminar, però encara no em va treure els punts perquè em va dir que si els treia s'obririen les ferides... El primer que vaig fer en arribar a casa va ser anar a escoltar el temut veredicte de la bàscula. Pesava 73Kg abans de la intervenció, i no m'ho podia creure quan vaig veure el que marcava la bàscula... 71Kg!!! Durant la setmana següent vaig començar a caminar tot i que amb dolor, però almenys ja podia començar a sortir de casa...
Així tenia el peu:
A les 3 setmanes de la intervenció cada cop em feien més mal les ferides, suposo que perquè els punts em tibaven molt. En la visita de control em van retirar els punts i em van dir que fes vida normal, i pràcticament a les dos hores de començar a recolzar... FERIDA OBERTA.
Així que de nou muletes, recolzar el mínim possible i a posar molt iode a la ferida i tenir-la a l'aire el màxim de temps possible. El problema és que tenia un billet a Londres per anar a Wembley a veure un partit de futbol americà, així que viatge en muletes amb totes les incomoditats que comporta.
Quan podia estar una estona sense recolzar i posant iode l'aspecte era millor...
Però quan arribava a casa després d'unes hores (tot i anar amb muletes i recolzar el mínim, l'aspecte era unaltre...
A la tornada del viatge parlo amb les infermeres del meu ambulatori que em donen una sèrie de recomanacions i la cosa cosa comença a millorar, coincidint amb la meva tornada a la feina. Ja feia 4 setmanes i també tocava nova visita al trauma, que em diu que la ferida va bé, em treu les pells i crostes i em recomana una pomada (semblant al que m'havien recomanat les infermeres), i em diu que ens veiem en 2 mesos...
Així em va quedar el peu:
Així que decideixo posar-me en mans de les infermeres i la ferida va millorant progressivament i finalment acaba tancant-se ja a les 6 setmanes, i avui mateix, quan vaig camí de les 8 setmanes, se m'han caigut les darreres crostes i el peu (almenys les ferides) té molt millor aspecte.
Pel que fa al dolor, va millorant molt lentament. Puc caminar bé, va molestant al llarg del dia i cap al final el dolor és més fort, però sembla que cada dia és una menys intens.
I com a altres seqüeles m'ha quedat un adormiment del 3r dit i la meitat del 2n i el 4t, i si em toco la zona operada em pega una espècie de descàrrega elèctrica a 3r-4t i 5é dits. La zona operada ha quedat amb una tumefacció (inflamació) que suposo que es deu a fibrosi per tot el que han tocat, i això deu comprimir un nervi i d'aquí les descàrregues...
Per tot això, avui he començat 4 sessions de diatèrmia amb el fisio (ho podríem definir com calor profunda), que haurien d'anar bé per disminuir l'edema i fibrosi que hi deu haver al peu, i secundàriament espero que disminueixin les descàrregues elèctriques.
Després les hauré de parar perquè marxo de viatge a Cuba. Esper que els aires caribenys em venguin bé per millorar més, jeje!!
És curiós que des de que he tornat a caminar he començat a guanyar pes. Suposo que al caminar surto de casa, i com que puc sortir puc anar a sopar fora, i una cosa porta a l'altra i ja torno a estar als 73Kg. Però bé, ja ho hagués firmat abans de la intervenció...
De tornar a córrer, per ara ni m'ho plantejo. Firmaria poder fer-ho a principis de gener, tot i que tenc l'esperança de poder començar molt suaument a principis de desembre. Veurem com evoluciona aquest dolor i aquestes descàrregues...
Veurem com van les coses!!
dimarts, 3 de setembre del 2013
JA TENC DATA: TOCA PASSAR PER QUIRÒFAN
Fa ja uns mesos que vaig assumir que havia de passar per quirófan per la meva fascitis plantar. Fa molts anys que l'arrossegava, amb ella vaig baixar de 3 hores a la marató i vaig batre les meves millors marques, i havia aprés a viure amb la petita molèstia i els nòduls que se m'havien format. L'any passat va ser la tendinits aquíl·lia la que em va donar més problemes, però ja aquest any les molèsties que tenia a la fàscia plantar s'han anat fent més fortes, provocant-me cada cop més dolor a la inserció al calcani, al conegut com esperó calcani.
No és un dolor que m'impedeixi córrer, però he hagut de baixar les distàncies d'entrenament, i realment cada matí quan poso el peu a terra, o quan estic una estona llarga sentat i m'aixeco, em fa mal. És que a la nit em desperto per anar al bany, poso els peus a terra ara i sento dolor a la planta de l'esquerra i als dos aquil·les i així no puc anar pel món!
Lo de la tendinitis aquí·lia és una cosa molt més complicada, però la fascitis té una solució relativament senzilla. Sé que és qüestió de temps que les molèsties vagin progressant i sé que si vull seguir corrent m'he d'operar, així que si toca, toca.
I JA TENC DATA. Aquest DIVENDRES matí, tocarà passar per quiròfan.
Pel que fa a la resta, com he dit, no he deixat d'entrenar. Ja no faig tirades de més de 15-16 Km, i la majoria són de 12 Km. Els ritmes no són gens dolents, així que estic content de mantenir més o menys la forma, així després serà més "senzill" tornar a assolir-los. De fet, encara no sé el temps que estaré sense tornar a córrer i de quina manera hauré de tornar-hi.
Dirigint la mirada enrera, als darrers 17 mesos, des de que vaig baixar de les 3h a la Marató de Barcelona he anat encadenant problemes físics. Primer va ser l'ampolla al peu que em va durar més d'un mes. Després vaig començar amb la tendinitis aquíl·lia que em va fer parar durant mes i mig, i que realment se m'ha cronificat. I després la fascitis que tenia més o menys controlada va començar a empitjorar. Però amb tot, he aconseguit anar tirant, no he deixat de córrer cap període llarg (més que aquest mes i mig) i he anat fent quasi totes les setmanes almenys 3 entrenaments.
I pel que fa a les marques, a la Mitja de Granollers vaig aconseguir una marca boníssima, 1:21'43'', la meva tercer millor marca en mitja. Als 10 Km dels Nassos vaig fer un 37'47'' que em va deixar ben satisfet. I al mes de Juliol vaig aprofitar la Cursa del Poble Sec de 5 Km per millorar una marca que tenia de feia anys, ja que només havia fet un cop una cursa de 5 Km. La marca no és gaire cosa, 18'28'', així que potser si hi ha una propera ocasió la puc tornar a millorar.
Però bé, ara toca aprofitar per córrer aquests dies que queden, que a partir de divendres potser estic uns mesos a tornar-hi.
PACIÈNCIA!! Molta paciència hauré de tenir!!
Salut i Km...
dimarts, 11 de juny del 2013
CURSA DE LA SANITAT CATALANA 2013
Porto uns mesos una mica desconnectat del blog. El fet de no tenir grans objectius fa que em falti un punt de motivació. Continuo entrenant, tot i que no en el volum d'abans. Intento fer tres dies a la setmana i alguna he arribat a fer quatre, però no vull fer un volum gran de quilómetres per no agreujar les meves molèsties.
Ara mateix, el que em molesta més és la fascitis plantar esquerra, i crec que finalment hauré d'acabar passant per quirófan. Estic pendent de visitar-me amb el traumatòleg per confirmar-ho, però és pràcticament segur. Per tant, l'objectiu és mantenir la forma fins que arribi el dia. El fet és que quan corro pràcticament no noto cap molèstia, el problema és després...
Amb tot, em vaig apuntar a la Cursa de la Sanitat Catalana fa 10 dies, que ja vaig córrer l'any passat i que va ser duríssima. Aquí la crònica del 2012. La cursa surt de Ca'n Ruti, baixa 4 quilómetres i després són 6 de pujada. Enguany ja venia amb la lliçó apresa i sabia que no em trobaria amb la sorpresa de l'any passat. A part, les condicions meteorològiques eren molt millors, amb una temperatura molt més agradable i un dia una mica ennuvolat.
L'any passat vaig quedar el 15, però enguany sembla que hi havia més nivell. En els primers quilómetres em col·loco el 26, algun surt per sota de 3'30'' i els primers 4 Km surten a una mitja de 3'38'', més o menys igual que l'any passat. A partir d'allà comença la pujada, i les mitges van pujant fins arribar a fer algun quilómetre en torn a 4'45''. Avanço alguns corredors per acabar el 22. El temps, 40:37, més d'un minut i mig menys que l'any passat. I això que l'any passat arribava de baixar 3:00 a la marató, tot i que ja començava amb els meus problemes físics i anava de baixada... Suposo que la temperatura i el fet de conèixer el que em trobaria ha ajudat molt, però bé, això em fa veure que estic mantenint més o menys la forma i estic molt satisfet.
Aquí la classificació d'enguany, repetint el guanyador, Miquel Blanchart, que venia ni més ni menys que de quedar dues setmanes abans el 2n a l'Ironman Lanzarote, i també la guanyadora, Carme Auñón. Enhorabona als dos!
Ara, com he dit, l'objectiu serà anar mantenint la forma i concretar el tema de la meva fascitis plantar, buscant la millor data, el millor moment per passar per quirófan...
Fins llavors...
Salut i Km!
Ara mateix, el que em molesta més és la fascitis plantar esquerra, i crec que finalment hauré d'acabar passant per quirófan. Estic pendent de visitar-me amb el traumatòleg per confirmar-ho, però és pràcticament segur. Per tant, l'objectiu és mantenir la forma fins que arribi el dia. El fet és que quan corro pràcticament no noto cap molèstia, el problema és després...
Amb tot, em vaig apuntar a la Cursa de la Sanitat Catalana fa 10 dies, que ja vaig córrer l'any passat i que va ser duríssima. Aquí la crònica del 2012. La cursa surt de Ca'n Ruti, baixa 4 quilómetres i després són 6 de pujada. Enguany ja venia amb la lliçó apresa i sabia que no em trobaria amb la sorpresa de l'any passat. A part, les condicions meteorològiques eren molt millors, amb una temperatura molt més agradable i un dia una mica ennuvolat.
L'any passat vaig quedar el 15, però enguany sembla que hi havia més nivell. En els primers quilómetres em col·loco el 26, algun surt per sota de 3'30'' i els primers 4 Km surten a una mitja de 3'38'', més o menys igual que l'any passat. A partir d'allà comença la pujada, i les mitges van pujant fins arribar a fer algun quilómetre en torn a 4'45''. Avanço alguns corredors per acabar el 22. El temps, 40:37, més d'un minut i mig menys que l'any passat. I això que l'any passat arribava de baixar 3:00 a la marató, tot i que ja començava amb els meus problemes físics i anava de baixada... Suposo que la temperatura i el fet de conèixer el que em trobaria ha ajudat molt, però bé, això em fa veure que estic mantenint més o menys la forma i estic molt satisfet.
Aquí la classificació d'enguany, repetint el guanyador, Miquel Blanchart, que venia ni més ni menys que de quedar dues setmanes abans el 2n a l'Ironman Lanzarote, i també la guanyadora, Carme Auñón. Enhorabona als dos!
Ara, com he dit, l'objectiu serà anar mantenint la forma i concretar el tema de la meva fascitis plantar, buscant la millor data, el millor moment per passar per quirófan...
Fins llavors...
Salut i Km!
dilluns, 25 de març del 2013
AVUI FA UN ANY...
Avui fa un any de la Marató de Barcelona 2012. Aquell 25 de Març em va sortir una cursa gairebé perfecte i vaig aconseguir baixar de 3 hores a la Marató, un dels reptes de molts maratonians amateurs.
Des de llavors, una lesió darrera una altra han impedit que pugui entrenar en condicions, i no m'han deixat seguir amb la progressió que portava any rera any. Una ampolla a la planta del peu, una tendinitis aquíl·lea, una tendinitis del tibial anterior, la meva fascitis plantar crònica que va empitjorant...
El pitjor és que quasi totes aquestes lesions són més cròniques que agudes, i ja veig que hauré de conviure amb elles els anys que em quedin de córrer. Ara vaig al podòleg que em posa una alça per millorar una cosa i em fa empitjorar l'altra. Ara estiro una cosa per millorar-la i empitjoro l'altra... Em sembla que estic fent constantment "encaje de bolillos".
Veurem què em diu el traumatòleg de la fascitis plantar, i si em convé intervenir-la per almenys intentar de manera més definitiva una de les lesions...
Durant aquest any m'he hagut d'oblidar una mica de les marques, tot i que les curses que he fet les he lluitat al màxim. I no em puc queixar, ja que a Granollers vaig aconseguir la meva 3a millor marca en Mitja Marató, així que tan lluny del meu nivell no estic. Això si, ho vaig pagar amb una tendinitis tibial que m'ha fet parar un mes.
Ara fa una setmana que he tornat a córrer, pujant poc a poc la distància i el ritme, però sense un objectiu definit en els propers mesos.
L'objectiu, per ara, és tornar a poder córrer amb regularitat, i més endavant ja tornarem a pensar en millorar marques...
Salut i Km!
divendres, 22 de febrer del 2013
NOVA LESIÓ... MITJA DE BARCELONA: DNF
Sempre hi ha una primera vegada en què baixes de 40' en una cursa de 10Km, o que baixes de 1:30' en una Mitja, o sobretot, en què baixes de 3 hores en una marató... Però sempre hi ha una primera vegada en què et retires d'una cursa, i aquesta es va presentar diumenge passat a la Mitja de Barcelona. DNF (Did not finish). I això que les meves dos primeres maratons les vaig acabar arrossegant-me 10Km amb rampes... Però l'altre dia no hi havia la motivació, i crec que encertadament, vaig decidir parar...
També parlava al títol de l'entrada d'una nova lesió. I és que després de la Mitja de Granollers he arrossegat una molèstia que mai havia tengut, almenys amb aquesta intensitat. Una tendinitis del tibial anterior, a la seva inserció al dors del peu, més concretament a l'escafoides.
En el primer entrenament post-Granollers ja vaig notar molèsties. A vegades havia tengut alguna molèstia a la zona dels cordons, però mai tan intensa. Divendres, amb la meva falta de mesura habitual, vaig voler fer una tanda de 17Km, i el resultat va ser que dissabte vaig anar amb dolor tot el dia.
Vaig parar tota la setmana, ja que volia participar a la Mitja. 7 dies de descans i dissabte vaig anar trotant a buscar el dorsal. Em vaig fermar els cordons deixant alguns forats de la part de més prop del turmell, i durant aquells 5Km vaig tenir una petita molèstia suportable, així que vaig decidir (crec que poc intel·ligentment) que em posaria Reflex i ho intentaria.
Diumenge matí, em llevo després d'haver dormit unes 5 hores, Reflex "a punta pala" i cap a Arc del Triomf. Pel camí, vaig fent proves fermant i desfermant cordons forat abaix, forat més abaix. Si ho poso més dalt, em molesta una mica a la zona de la inserció per molt que porti els cordons fluixos. Si ho poso més baix, vaig amb l'espardenya molt solta... Després de vàries proves, prenc la decisió i cap a la sortida.
Surto una mica per sobre 3'50'' sense objectiu clar i fent els Km amb un ritme bastant irregular. Passo pel Km5 a 19'20'' (3'54''/Km) i Paral·lel se m'ha fet dur... Vaig aguantant però no em noto gens còmode i quan passo pel costat d'Arc del Triomf tenc la primera tentació d'abandonar. No ho faig, mai ho he fet.
Segueixo, noto una molèstia però és perfectament suportable, però llavors començo a notar una molèstia a sota el 1r dit, com si portés una pedreta, o el calcetí estigués mal posat o jo que sé!
Encara vaig tirant, passo pel Km9 amb 35'00'' i la tentació d'abandonar cada cop és més gran. Marca no faré, la molèstia al tibial anterior és suportable, però sé que si faig tota la cursa puc fer que després el període de recuperació sigui més llarg, i la pedreta o el que sigui a la sabata és un incordi. Paro, em trec la sabatilla, em col·loco el calcetí i torno a començar. Em costa arrencar i tornar a agafar el ritme. El meu cos em diu que pari, el meu cervell cada cop està més d'acord, i just a l'estora dels 10Km giro cap a la dreta i em retiro. Per primera vegada... Algun cop havia de passar i tot i que estic decebut, crec que he fet el que devia. De fet, no hauria ni d'haver sortit a córrer, però això ja està fet, i ara el que tocava era limitar danys...
Veurem com evoluciona aquesta nova lesió. Avui divendres, la molèstia encara persisteix. El fisio dilluns em va posar hipertèrmia i em vaig notar molt bé, però durant la setmana ha empitjorat una mica. Em vaig posant gel i intento anar amb les sabates el més descordades possibles. I ja he assumit que seran 2 setmanes de repòs segures, i probablement 3. Però esperem que això serveixi per poder tornar a córrer.
Fascitis plantar, tendinitis aquíl·lea, ara tendinitis del tibial anterior... Vaja merda de peus que tenc!!
Salut (cada cop menys) i Km!!
dimecres, 6 de febrer del 2013
MITJA DE GRANOLLERS, BONES SENSACIONS
Diumenge matí, 8:30, em desperto a una hora prou decent. És el que permet l'horari de sortida de la Mitja de Granollers, les 10:50, que als nocturns com jo ens va de perles. Fa vent, però el dia és solejat i, recordant l'any anterior, la temperatura es pot considerar molt agradable.
Tren cap a Granollers, uns minuts de calentament i cap a la sortida. Allà em trobo amb Raúl 2 minuts abans de la sortida, perfecte!! Anava sense unes intencions clares, pensava sortir al voltant de 3'55'', però ell em diu que intentarà anar entre 3'50''-3'55'' i m'animo a intentar seguir-lo, però molt en compte. Recordo que l'any passat vaig sortir a 3'48'' i al Km6 ja vaig rebentar, i no vull que em torni a passar, però com que en aquesta cursa sé que no aspiro a millorar marca, tampoc m'importa tant.
No veig cap punt quilomètric fins al Km4 on portem 15'43'' (3'56''/Km). Encarant la recta cap a La Garriga el vent bufa fort, em sap greu que en Raúl fins ara estigui portant constantment el ritme, menjant-se tot el vent, i que no estigui conseguint (per poc) el seu ritme objectiu, així que intento donar-li una mà i tirar una mica. El vent bufa de valent i aguanto 2Km en que no puc fer massa. Els quilómetres van sortint més prop dels 4' que dels 3'55'', faig la goma i em deixo anar, però aprofito l'estela de 2 correcats per tapar-me una mica del vent i cap al Km9 enganxo de nou amb Raúl, arribant amb ell al Km11 amb 43'43''al crono (3'58'/Km)...
Allà, al Passeig de La Garriga, Raúl canvia el ritme i veig que serà impossible seguir-lo. Sembla que hagi encés un motor!! Jo no tenc la sensació d'anar lent, però ràpida i progressivament se'm va allunyant. Veient el crono, dels darrers 10 quilómetres només 2 les faig per sobre de 3'50'', fent alguns per sota 3'45'', i a més vaig avançant bastants corredors i a mi només m'avança algun de forma aïllada.
Els darrers quilómetres, amb l'arribada a Les Franqueses, el públic et porta en volandes i acabo arribant amb un crono de 1:21'43''. És la meva 3a millor marca en mitja marató, lluny dels 1:20'29'', però molt satisfet perquè crec que he complert les meves millors expectatives.
Allà em trobo amb Raúl que ha fet la seva millor marca a només 30'' de l'1:20'00'', que jo crec que caurà a Barcelona en 10 dies. Enhorabona!! També ha fet marca Ernest, el "jefe" dels Ashi, a pesar d'estar mig malalt, però anava tan sobrat que així i tot ho ha aconseguit... També per ell la meva enhorabona.
El parcial des de l'11 fins al 21'09 és de 38', així que els darrers 10Km m'han sortit més ràpid que a la Cursa dels Nassos... Sembla que és bastant generalitzat que els que hem regulat bé, a la tornada des de La Garriga hem fet autèntiques animalades de crono. De totes maneres, són grans notícies!
La gent diu que la de Granollers és una mitja molt massificada, però la sortida és a una Avinguda molt ampla i no la veritat és que no vaig tenir la sensació d'anar molt embotellat, tot i que vaig sortir a cúa de la primera onada.
Res a veure amb la Mitja de Barcelona, on els dos primers quilómetres l'any passat vaig córrer molt, molt incòmodament. Veurem el diumenge 17 com van les coses, perquè a pesar del "clau" que et foten per la inscripció, m'he tornat a apuntar...
Salut i Km!!
dissabte, 26 de gener del 2013
CURSA DE SANT ANTONI: ESTIC PEL QUE ESTIC
Després de la cursa dels Nassos, on en la meva tornada a les curses havia fet 37'47'', i després d'haver pogut entrenar prou bé aquests 20 dies, em plantava a la sortida de la cursa de Sant Antoni amb la intenció de progressar una mica més i acostar-me als 37'30''.
Dic que he pogut entrenar prou bé no perquè ho hagi fet sense molèsties a l'Aquiles i a la fàscia, que ja visc amb elles, sinó perquè es mantenen estables i he pogut fer 2 dies de sèries, 5x 1000 amb 1'30'' de recuperació, a ritmes al voltant de 3'32''. I això em donava aquests ànims per intentar aquesta progressió de la que estava parlant... Però com dic a l'entrada, estic pel que estic, i l'asfalt em va posar al meu lloc.
Igualment, crec que l'horari de tarda em dona un plus que he de tenir en compte a partir d'ara. Els dos únics cops que he baixat de 37' han estat a L'Hospitalet, a les 21:00, i a la Cursa dels Nassos, a les 17:30. L'any passat, després d'haver fet 36'13'' als Nassos vaig rebentar a mitja cursa de Sant Antoni, així que potser el problema vé per aquí...
Però bé, la qüestió és que em vaig plantar a la sortida i ja des del principi vaig córrer en males sensacions. Vaig arribar al darrer moment i vaig haver de sortir de més al darrera d'on deuria, així que el primer Km va ser molt incòmode, avançant a córredors. Tot i així vaig fer-lo en 3'43'', com sempre, m'havia disparat. Fins al Km5 no vaig anar còmode, i ja sabia que acostar-me als 37'30'' seria molt difícil, però anava tirant, passant pel Km5 en 18'56''. A la segona meitat, veient que era incapaç de baixar de 3'45'' en cap Km ja vaig veure que era impossible. Tot i així, no em vaig deixar anar del tot per acabar en 38'12''. Forçant potser hagués baixat de 38', però mai hagués pogut igualar la marca del 31 de Desembre.
De totes maneres, estic podent sortir a entrenar i podré córrer la Mitja de Granollers (ja veurem amb quins objectius), així que no em puc queixar. Està clar que he d'intentar ser menys ambiciós, sortir més conservador, i si després hi ha forces, buidar-se al final. Millor això que no sortir massa ràpid i anar amb l'espasa al coll tota la cursa, està clar, però normalment és més fàcil dir-ho que fer-ho!
Bé, finalment, 37'47'' als Nassos i 38'12'' al Sant Antoni. Estic pel que estic, i així he tornat als 10Km. Veurem com torno a les Mitges.
Salut i Km!
dimecres, 2 de gener del 2013
MANTENINT EL TIPUS
Aquesta podria ser la conclusió a extreure després de la Cursa dels Nassos. Estic bastant satisfet amb el resultat, sobretot tenint en compte la forma en què arribava.
Vaig sortir de forma conservadora ja que, després de mes i mig sense córrer i després 2 mesos amb relativament pocs entrenaments (3 per setmana), no sabia quin ritme podia aguantar. Els primers 5Km vaig anar fent entre 3'50'' i 3'55, i vaig arribar a meitat de cursa amb forces. Després vaig baixar el ritme i del 6 al 8 ja vaig anar a 3'45''. La veritat és que quan ja saps que no aspires a batre cap marca personal costa més motivar-se per poder buidar-se del tot, però em volia provar i un atleta que anava en progressió em va servir per acabar de motivar-me del tot. Així, vaig fer el Km 9 en 3'36'' i el darrer en 3'30'' per acabar amb 37'47''.
Si ho comparem amb la marca de fa un any, és més de minut i mig per sobre, però si pensam en el calvari dels darrers mesos, crec que és per estar satisfet. He perdut forma, lògicament, però menys del que pensava.
Les molèsties allà segueixen, veurem com evolucionen aquestes setmanes en què vull augmentar el ritme per poder fer una marca digne a la Mitja de Granollers. Pel camí, veurem si puc córrer la Cursa de Sant Antoni, a la que estic inscrit.
Tema a part, no surto a les classificacions oficials de la Cursa i sé que explicar això aquí no tendrà cap ressò, però no vull deixar de fer-ho, perquè em va semblar lamentable el que em va passar amb l'organització de la Cursa.
Durant el mes de desembre he fet una mudança i fa 15 dies vaig veure que no trobava el meu xip groc. Vaig escriure a la pàgina oficial del facebook de la cursa, que em van dir que ho expliqués a la Fira del Corredor, a Incidències, i que allà podria pagar 2 euros per un xip blanc. Era el que m'imaginava, ja que un cop em va passar que em vaig deixar el xip a Barcelona i tenia una cursa a Mallorca, i el mateix dia l'organització em va proporcionar un xip blanc i cap problema.
Em dirigeixo diumenge a la Fira al mostrador d'incidències, i la noia que podríem considerar la "jefa" em diu que no es pot fer res, que només tenen els xips blancs que corresponen als dorsals. Li dic que em sembla estrany que no tenguin cap alternativa preparada per una situació que crec que es pot donar de forma habitual, i em contesta de molt males maneres que això no passa mai, que el problema és meu i que l'organització no es pot fer a la meva mida. Li dic que vaig enviar un mail al facebook de la cursa i em diu que no sap qui és Elisa (la que m'havia respost) i que allò no és problema seu...
Em vaig quedar amb una ràbia i una impotència tremendes. A Mallorca em va passar això en una cursa molt més popular i m'ho van arreglar en 1 minut. Aquí, pagam 14 euros per una cursa, són 11000 inscrits, guanyen molts diners i crec que no costa res tenir alguns xips blancs per incidències com la meva. No sé, em sembla que en això de les curses cada cop van més a treure diners, sobretot en aquest tipus. Això m'hagués passat en una cursa de 1000 inscrits de barri o d'un poble i m'ho solucionen segur, però aquí el que hi ha hagut és falta de voluntat, és la meva opinió...
Ara l'opció serà comprar-me un xip nou i perdre tot els temps que tenia bolcats a l'altre... I ja em veig venir que algun dia en els propers mesos acabaré trobant el xip en alguna capsa, però amb organitzacions tan poc comprensives com aquesta, "m'obliguen" a haver de comprar-lo ja...
Salut i Km!
Vaig sortir de forma conservadora ja que, després de mes i mig sense córrer i després 2 mesos amb relativament pocs entrenaments (3 per setmana), no sabia quin ritme podia aguantar. Els primers 5Km vaig anar fent entre 3'50'' i 3'55, i vaig arribar a meitat de cursa amb forces. Després vaig baixar el ritme i del 6 al 8 ja vaig anar a 3'45''. La veritat és que quan ja saps que no aspires a batre cap marca personal costa més motivar-se per poder buidar-se del tot, però em volia provar i un atleta que anava en progressió em va servir per acabar de motivar-me del tot. Així, vaig fer el Km 9 en 3'36'' i el darrer en 3'30'' per acabar amb 37'47''.
Si ho comparem amb la marca de fa un any, és més de minut i mig per sobre, però si pensam en el calvari dels darrers mesos, crec que és per estar satisfet. He perdut forma, lògicament, però menys del que pensava.
Les molèsties allà segueixen, veurem com evolucionen aquestes setmanes en què vull augmentar el ritme per poder fer una marca digne a la Mitja de Granollers. Pel camí, veurem si puc córrer la Cursa de Sant Antoni, a la que estic inscrit.
Tema a part, no surto a les classificacions oficials de la Cursa i sé que explicar això aquí no tendrà cap ressò, però no vull deixar de fer-ho, perquè em va semblar lamentable el que em va passar amb l'organització de la Cursa.
Durant el mes de desembre he fet una mudança i fa 15 dies vaig veure que no trobava el meu xip groc. Vaig escriure a la pàgina oficial del facebook de la cursa, que em van dir que ho expliqués a la Fira del Corredor, a Incidències, i que allà podria pagar 2 euros per un xip blanc. Era el que m'imaginava, ja que un cop em va passar que em vaig deixar el xip a Barcelona i tenia una cursa a Mallorca, i el mateix dia l'organització em va proporcionar un xip blanc i cap problema.
Em dirigeixo diumenge a la Fira al mostrador d'incidències, i la noia que podríem considerar la "jefa" em diu que no es pot fer res, que només tenen els xips blancs que corresponen als dorsals. Li dic que em sembla estrany que no tenguin cap alternativa preparada per una situació que crec que es pot donar de forma habitual, i em contesta de molt males maneres que això no passa mai, que el problema és meu i que l'organització no es pot fer a la meva mida. Li dic que vaig enviar un mail al facebook de la cursa i em diu que no sap qui és Elisa (la que m'havia respost) i que allò no és problema seu...
Em vaig quedar amb una ràbia i una impotència tremendes. A Mallorca em va passar això en una cursa molt més popular i m'ho van arreglar en 1 minut. Aquí, pagam 14 euros per una cursa, són 11000 inscrits, guanyen molts diners i crec que no costa res tenir alguns xips blancs per incidències com la meva. No sé, em sembla que en això de les curses cada cop van més a treure diners, sobretot en aquest tipus. Això m'hagués passat en una cursa de 1000 inscrits de barri o d'un poble i m'ho solucionen segur, però aquí el que hi ha hagut és falta de voluntat, és la meva opinió...
Ara l'opció serà comprar-me un xip nou i perdre tot els temps que tenia bolcats a l'altre... I ja em veig venir que algun dia en els propers mesos acabaré trobant el xip en alguna capsa, però amb organitzacions tan poc comprensives com aquesta, "m'obliguen" a haver de comprar-lo ja...
Salut i Km!
dijous, 27 de desembre del 2012
TORNAR A CÓRRER??
Agafo prestat el nom del blog del gran Sebas Guim per una entrada que s'ha fet esperar quasi 3 mesos; però ho faig com una pregunta, perquè hi ha moltes coses a explicar i molts interrogants sobre el que em depararà el futur en aquestes setmanes.
El que és cert és que dilluns 31 de desembre per fi tornaré a participar a una cursa, la Cursa dels Nassos, després de més de mig any d'haver participat a la Cursa de la Vila Olímpica, i també tenc intenció de córrer la Cursa de Sant Antoni i la Mitja de Granollers. Però segons el que passi durant aquest mes de Gener, potser hauré de parar durant un període més llarg per mirar de recuperar-me del tot de les meves lesions.
Anem a explicar-ho!
Vaig començar fa quasi 3 mesos amb sessions molt curtes i a ritmes suaus, i poc a poc he anat augmentant el quilometratge i la intensitat, sense que augmentin les molèsties al tendó d'Aquil·les, però també sense que marxin. Aquest mes de desembre les sessions han estat de 12Km, 3 cops per setmana i mai anant a córrer 2 dies seguits.
Al mateix temps, he seguit anant al fisio inicialment cada 2 setmanes i ara ja cada 3 setmanes.
Les molèsties com he dit no marxen, i ja puc confirmar que la tendinitis d'Aquil·les la tenc als dos peus, tot i que clarament més forta al peu dret. Però també és cert que a l'Octubre, després d'estar mes i mig sense córrer, la situació no era millor que ara, i fins i tot diria que la cosa estava pitjor.
Això és el que em fa ser moderadament optimista, però que les molèsties estiguin sempre presents no pot ser bò, i sé que a l'augmentar l'intensitat, el quilometratge i el número de sessions, la cosa pot empitjorar. A part, que la fascitis plantar del peu esquerra em recorda cada dia que és allà, i que haver d'anar amb una alça al taló pot anar millor per la tendinitis aquíl·lea però és pitjor per la fascitis...
Però he pensat molt i no em puc conformar amb anar a córrer 3 cops per setmana 12km. Necessito provar-me i augmentar el nivell, encara que sigui a costa d'haver d'acabar parant. Això és el que penso fer el mes de Gener, i si al final he de parar, ho faré amb totes les conseqüències, durant 5-6 mesos, per intentar recuperar-me el màxim possible, almenys de la tendinitis. La fascitis plantar ja és unaltre història, sé que està cronificada i sempre serà allà, i per ara no em plantejo la intervenció quirúrgica, doncs el meu amic traumatòleg m'ho ha desaconsellat a no ser que fos la darrera opció...
Per ara, dilluns a tornar a córrer! L'altre dia em vaig intentar provar fent 12Km a pista, i la intenció seria sortir al voltant de 3:55, potser una mica menys, i veure si ho aguanto bé, però ja sabem tots que quan et poses un dorsal i estàs enrevoltat de gent, costa no embalar-se...
A veure si dimarts ho explico!
Salut i Km!
dijous, 4 d’octubre del 2012
SENSE MILLORIA CLARA. DONOSTI HAURÀ D'ESPERAR...
Dissabte faria quasi 7 setmanes que no vaig a córrer. Però la intenció és demà sortir a provar 20 minuts, a veure com són les sensacions...
Pel camí 7 setmanes d'aturada total, d'estiraments, de fisio, d'ultrasons, de diatèrmia (una tècnica de calor profund que és més avançada), i de molta paciència. Alguns quilos de més a la panxa, i les molèsties que en un principi van millorar molt, però que fa un mes que estan pràcticament estancades, o potser aquesta és la sensació que tenc jo perquè esperava una milloria més clara.
Als matins segueixo tenint molèsties quan poso el peu a terra. Potser si que són menors, o que duren menys, però les segueixo tenint. Igualment, el fisio m'ha dit que hem de provar, que hem d'anar a córrer amb compte però que hem de veure en quin punt estam... Això faré demà. 20 minutets per començar. Dilluns 30 minuts i a veure si les molèsties es mantenen estables o fins i tot milloren. Tot el que no fos empitjorar, seria bò, i em permetria anar començant de forma progressiva a afegir una mica de temps.
El que està clar és que Donosti em despedeixo. Ara l'esperança és poder arribar a la Sant Silvestre amb una mica de forma, poder disputar les mitges de principi d'any i repetir la Marató de Barcelona. Amb això seria més que feliç!!
Salut i Km!
Pel camí 7 setmanes d'aturada total, d'estiraments, de fisio, d'ultrasons, de diatèrmia (una tècnica de calor profund que és més avançada), i de molta paciència. Alguns quilos de més a la panxa, i les molèsties que en un principi van millorar molt, però que fa un mes que estan pràcticament estancades, o potser aquesta és la sensació que tenc jo perquè esperava una milloria més clara.
Als matins segueixo tenint molèsties quan poso el peu a terra. Potser si que són menors, o que duren menys, però les segueixo tenint. Igualment, el fisio m'ha dit que hem de provar, que hem d'anar a córrer amb compte però que hem de veure en quin punt estam... Això faré demà. 20 minutets per començar. Dilluns 30 minuts i a veure si les molèsties es mantenen estables o fins i tot milloren. Tot el que no fos empitjorar, seria bò, i em permetria anar començant de forma progressiva a afegir una mica de temps.
El que està clar és que Donosti em despedeixo. Ara l'esperança és poder arribar a la Sant Silvestre amb una mica de forma, poder disputar les mitges de principi d'any i repetir la Marató de Barcelona. Amb això seria més que feliç!!
Salut i Km!
dilluns, 27 d’agost del 2012
ATURADA FORÇOSA, PERILLA DONOSTI...
Era ja massa temps sense poder córrer tranquil, sempre amb molèsties, que ja m'afectaven a la vida diària, i al final he hagut de dir prou. Una tendinitis aquíl·lia és el que m'ha fet parar ja fa 8 dies, i aquest cop sembla que serà per un temps...
La veritat és que el dolor mai m'ha impedit sortir a córrer, i fins i tot alguns dies quasi ni em molestava.
El moment en què més dolor tenc sempre al dia és en aixecar-me al matí. És posar el peu a terra i són 3-5 minuts en què el dolor va disminuint d'intensitat fins passar a ser una petita molèstia que acaba marxant. Això és molt típic d'aquesta tendinitis, com m'he informat, i en el meu cas el temps del dolor i la intensitat eren cada cop més.
Després durant el dia, en ocasions també tenia petites molèsties, com si em cremés al taló. I si m'ho toco em fa molt mal.
I quan anava a córrer em molestava els primers minuts i després no ho notava fins que portava 10 Km. Si el dia abans no hi havia anat, la molèstia marxava més ràpid i apareixia més tard, però si corria per 2n o 3r dia consecutiu la finestra sense molèstia-dolor era més petita.
Així, dels 5 minuts inicials la molèstia va passar a durar-ne 10. De reaparèixer al Km 10 va passar a reaparèixer al 8. De durar 3 minuts al matí en aixecar-me va passar a durar-ne 5. De tenir una intensitat va passar a augmentar-la. Amb tot això, està clar que no podia preparar una marató sense poder sortir almenys 4 dies a la setmana i fer tirades llargues, i tampoc era qüestió de forçar la preparació exposant-me a no arribar igualment i que això em costés més endavant una aturada molt més llarga, així que el dissabte 18 d'agost va ser el darrer dia que vaig sortir.
M'he ficat a internet, a diferents foros, he parlat amb un traumatòleg i amb el meu podòleg, i la conclusió és que per millorar la tendinitis aquíl·lia he de:
1- Portar una talonera. (Per ara m'he fabricat una amb troços de plantilles de vambes antigues fins que em pugui visitar amb el podòleg, que està de vacances, a veure si m'ha de retocar la meva plantilla)
2- Posar-me fred sempre que pugui.
3- Tema rehabilitació, poden anar bé els Ultrasons, però per ara no hi tenc accés.
4- EL MÉS IMPORTANT. Fer EXERCICIS EXCÈNTRICS del taló d'aquil·les.
Sobre això darrer, he llegit un article amb unes pautes determinades que inclouen uns exercicis progressius durant 6 setmanes i després tornar a córrer encara que faci mal, seguint amb aquests exercicis. Diu l'article que milloren molt les tendinitis que són més de parts toves, però no tant les que són més de la inserció del calcani (que és la meva...). Si compleixo l'aturada de 6 setmanes, em perdo la Mercè i tornaria a córrer a principis d'Octubre, amb 8 setmanes per preparar la marató... Potser si vaig molt bé intentaria tornar abans, però crec que la idea de fer marca a Donosti ja la puc descartar, i en funció de com em trobi, potser val la pena deixar-ho anar i ja pensar en el 2013...
Veurem com evoluciona la cosa!
Aquí algunes imatges a youtube sobre exercicis excèntrics i exercicis d'estiraments per la tendinitis d'aquil·les, per si a algú li pot servir...
Salut i Km! (Això és el que necessito...)
La veritat és que el dolor mai m'ha impedit sortir a córrer, i fins i tot alguns dies quasi ni em molestava.
El moment en què més dolor tenc sempre al dia és en aixecar-me al matí. És posar el peu a terra i són 3-5 minuts en què el dolor va disminuint d'intensitat fins passar a ser una petita molèstia que acaba marxant. Això és molt típic d'aquesta tendinitis, com m'he informat, i en el meu cas el temps del dolor i la intensitat eren cada cop més.
Després durant el dia, en ocasions també tenia petites molèsties, com si em cremés al taló. I si m'ho toco em fa molt mal.
I quan anava a córrer em molestava els primers minuts i després no ho notava fins que portava 10 Km. Si el dia abans no hi havia anat, la molèstia marxava més ràpid i apareixia més tard, però si corria per 2n o 3r dia consecutiu la finestra sense molèstia-dolor era més petita.
Així, dels 5 minuts inicials la molèstia va passar a durar-ne 10. De reaparèixer al Km 10 va passar a reaparèixer al 8. De durar 3 minuts al matí en aixecar-me va passar a durar-ne 5. De tenir una intensitat va passar a augmentar-la. Amb tot això, està clar que no podia preparar una marató sense poder sortir almenys 4 dies a la setmana i fer tirades llargues, i tampoc era qüestió de forçar la preparació exposant-me a no arribar igualment i que això em costés més endavant una aturada molt més llarga, així que el dissabte 18 d'agost va ser el darrer dia que vaig sortir.
M'he ficat a internet, a diferents foros, he parlat amb un traumatòleg i amb el meu podòleg, i la conclusió és que per millorar la tendinitis aquíl·lia he de:
1- Portar una talonera. (Per ara m'he fabricat una amb troços de plantilles de vambes antigues fins que em pugui visitar amb el podòleg, que està de vacances, a veure si m'ha de retocar la meva plantilla)
2- Posar-me fred sempre que pugui.
3- Tema rehabilitació, poden anar bé els Ultrasons, però per ara no hi tenc accés.
4- EL MÉS IMPORTANT. Fer EXERCICIS EXCÈNTRICS del taló d'aquil·les.
Sobre això darrer, he llegit un article amb unes pautes determinades que inclouen uns exercicis progressius durant 6 setmanes i després tornar a córrer encara que faci mal, seguint amb aquests exercicis. Diu l'article que milloren molt les tendinitis que són més de parts toves, però no tant les que són més de la inserció del calcani (que és la meva...). Si compleixo l'aturada de 6 setmanes, em perdo la Mercè i tornaria a córrer a principis d'Octubre, amb 8 setmanes per preparar la marató... Potser si vaig molt bé intentaria tornar abans, però crec que la idea de fer marca a Donosti ja la puc descartar, i en funció de com em trobi, potser val la pena deixar-ho anar i ja pensar en el 2013...
Veurem com evoluciona la cosa!
Aquí algunes imatges a youtube sobre exercicis excèntrics i exercicis d'estiraments per la tendinitis d'aquil·les, per si a algú li pot servir...
Salut i Km! (Això és el que necessito...)
dimarts, 24 de juliol del 2012
HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL??
Després de gairebé 2 mesos sense poder entrenar amb asiduitat per diferents problemes físics, em començo a fer aquesta pregunta...
Primer va ser una ampolla a la planta del peu per no fer les coses amb seny, i que ha costat moltíssim que marxés, sobretot per la meva paciència. De fet, encara no puc cantar victòria en aquest sentit.
Un dia en què vas a tope, que notes que el calcetí se't descol·loca però que com que vas tan bé no vols parar, i ho acabes pagant durant 2 mesos. Això afegit a voler tornar aviat als entrenaments sense que la cosa acabi de resoldre's.
Aquí teniu les fotos!
Així va començar:
Així va continuar (setmanes després):
Aquí pareixia ja gairebé resolt:
I així està ara (després de 4 dies d'anar a córrer torna a aixecar-se una mica la pell):
El més curiós és que quan més fluixos han estat els entrenaments degut a aquest problema, és quan ha surgit el que ara m'està fent entrar la por. Potser ha estat un canvi en la manera de recolzar el peu el que ha fet que aparegui (o més bé que surti a la llum un problema que estava adormit) una TENDINITIS AQUÍL·LIA.
El dolor el tenc a diari des de fa unes 3 setmanes, sobretot quan em desperto i poso el peu a terra, i quan vaig a córrer principalment en els primers quilómetres. La solució sé quina és, REPÒS, a part d'antiinflamatoris i gel. Lo segon ho estic fent, lo primer encara no. Són ja 2 mesos sense poder entrenar bé i vull intentar que això em marxi sense haver de parar, però no sé si ho aconseguiré.
Aquí, la RX que em vaig fer l'altre dia, amb una entesitis al taló, al calcani, (a part d'unaltre també a l'astràgal) que segur que ja portava un temps allà i no és una cosa de només 3 setmanes, però que ara és el que em fa entrar més dubtes sobre si estaré en condicions de preparar la marató que tenc decidit fer a Novembre.
I és que ja estic inscrit a la MARATÓ DE DONOSTI! Esperem que la tendinitis i l'ampolla del peu dret, la fascitis plantar del peu esquerra (que està estable, però cronificada), i el que em pugui venir durant aquests mesos no m'impedeixin preparar aquesta marató i intentar millorar la meva marca. Millor ser optimista, no?
Salut i Km!
Primer va ser una ampolla a la planta del peu per no fer les coses amb seny, i que ha costat moltíssim que marxés, sobretot per la meva paciència. De fet, encara no puc cantar victòria en aquest sentit.
Un dia en què vas a tope, que notes que el calcetí se't descol·loca però que com que vas tan bé no vols parar, i ho acabes pagant durant 2 mesos. Això afegit a voler tornar aviat als entrenaments sense que la cosa acabi de resoldre's.
Aquí teniu les fotos!
Així va començar:
Així va continuar (setmanes després):
Aquí pareixia ja gairebé resolt:
I així està ara (després de 4 dies d'anar a córrer torna a aixecar-se una mica la pell):
El més curiós és que quan més fluixos han estat els entrenaments degut a aquest problema, és quan ha surgit el que ara m'està fent entrar la por. Potser ha estat un canvi en la manera de recolzar el peu el que ha fet que aparegui (o més bé que surti a la llum un problema que estava adormit) una TENDINITIS AQUÍL·LIA.
El dolor el tenc a diari des de fa unes 3 setmanes, sobretot quan em desperto i poso el peu a terra, i quan vaig a córrer principalment en els primers quilómetres. La solució sé quina és, REPÒS, a part d'antiinflamatoris i gel. Lo segon ho estic fent, lo primer encara no. Són ja 2 mesos sense poder entrenar bé i vull intentar que això em marxi sense haver de parar, però no sé si ho aconseguiré.
Aquí, la RX que em vaig fer l'altre dia, amb una entesitis al taló, al calcani, (a part d'unaltre també a l'astràgal) que segur que ja portava un temps allà i no és una cosa de només 3 setmanes, però que ara és el que em fa entrar més dubtes sobre si estaré en condicions de preparar la marató que tenc decidit fer a Novembre.
I és que ja estic inscrit a la MARATÓ DE DONOSTI! Esperem que la tendinitis i l'ampolla del peu dret, la fascitis plantar del peu esquerra (que està estable, però cronificada), i el que em pugui venir durant aquests mesos no m'impedeixin preparar aquesta marató i intentar millorar la meva marca. Millor ser optimista, no?
Salut i Km!
diumenge, 3 de juny del 2012
CURSA DE LA in SANITAT CATALANA
Valgui a dir primer de tot que el títol de l'entrada és en to de broma. Però és curiós que els que ens dediquem a professions sanitàries i a això de córrer ens anem a baixar i pujar una muntanya a 30 graus!! Això si, si a algú li passa alguna cosa, mai podrà estar millor atés, jeje!
Però bé, anem a explicar-ho!
Divendres matí. La setmana no havia anat massa bé. En l'entrenament del divendres anterior em trobava molt bé i li estava fotent canya. A meitat d'entrenament vaig notar que un mitjó se m'arrugava, però no vaig voler parar en primer moment. Va seguir molestant fins que vaig haver de parar a col·locar-me'l. Al final, vaig acabar amb una ampolla al peu bastant heavy, que el diumenge vaig acabar d'empitjorar. Així que 4 dies de descans "obligat".
Primera vegada que m'apuntava a aquesta cursa, fins l'any passat no sabia de la seva existència. M'agafo el dia de festa, metro fins a Badalona i pujada en bus cap a Ca'n Ruti, anava veient les costes i ja pensava que la cosa podia ser dura.
Allà arribo cap a les 11'30 i a fer els preparatius. Per allà algunes cares conegudes, Bartolomé Serrano Jiménez "Jim", recordman de Catalunya de mitja marató fa 14 anys amb una marca de 1:01'43'', avui en dia a l'abast de pràcticament cap atleta espanyol, i MªCarme Auñón, una clàssica de les curses catalanes. Com que en moltes curses he fet marques semblants a ella i l'any passat havia fet més de 40 minuts parlo amb ella i em diu que la cursa és dura. 4Km de baixada fins l'autopista i 6 de pujada per tornar a Ca'n Ruti. I a més avui fa calor...
12:30 del matí i es dona la sortida.
Comença amb una baixada molt pronunciada, el primer Km crec que el faig per sota de 3'30'', puc comptar els que porto per davant, que són 13. Així que vaig el 14é. Els primers 4Km van alternant baixades, algunes pujades i alguna zona plana, i ja entram en alguns camins de terra i pedres dels que ningú m'havia parlat!! I al Km 4 ja deixam definitivament els carrers i fins als darrers 200 metres no els tornarem a veure.
Passo pel Km 4 a 3'37'' de mitja i comencen les pujades sostingudes. Ningú m'havia avisat i em trobo enmig d'una cursa de muntanya!! No sé a quina temperatura estam, potser 30 graus. El ritme disminueix i sort que es van alternant pujades i petites zones de descans. Si no fos per aquestes m'hauria parat i caminat segur, perquè vaig tenir més d'un cop la tentació de fer-ho. En una pujada anava tan cascat mirant al terra que em vaig equivocar de camí i sort que em van pegar un crit. Del Km 4 al Km 7 el ritme ja és de 4'30''.
En un moment de la cursa havia arribat a anar el 12é i enganxar a l'11é. Amb ell faré mitja cursa. Per darrera ens passen 3 corredors que havien regulat molt millor l'esforç i guardat forces. Jo vaig al límit i ho estic passant malament, de fet feia temps que no patia tant, perquè a un 10k urbà o en una Mitja, si vas al límit afluixes una mica el ritme i recuperes. Però aquí, afluixar el ritme implica posar-se a caminar, i després no sé si podré arrencar de nou.
Amb aquests pensaments arribo al Km 9 i almenys ja sé que arribaré dignament. Vaig amb el meu company de cursa, ja es sent el megafon de l'arribada però apareix davant meu la darrera costa. No estic per lluitar la posició, de fet, estic mirant més al darrera on vé unaltre corredor i apareix la Carme Auñón que està acabant fort. Porto molta ventatja i ja no puc més, així que aquesta darrera pujada em permeto acabar-la caminant. D'allà al final, 200 metres amb lleugera baixada per acabar amb uns darrers 3Km a 4'46'' i un crono de 42'14'' a una mitja de 4'13''. Aquí la CLASSIFICACIÓ
"Jim", que fa 3 setmanes estava fent una marató per Praga amb el Raúl Muñoz, ha quedat 2n amb quasi 38', però crida l'atenció la marca del guanyador, 34'24'', que em sembla bestial donada la duresa de la prova. Investigant una mica, estam davant del Campió d'Espanya de Triatló de Mitja Distància (ECOTrimad) i Campió d'Europa de Triatló de Llarga Distància, Miquel Blanchard, aquí el seu blog.
Pel que fa a les conclusions sobre aquesta cursa, la veritat és que el perfil junt a l'hora de sortida fan que sigui molt dura, però molt dura per a tots. I ja està bé que de tant en quant ens posin reptes d'aquest tipus, així que només acabar-la ja tenia ganes de tornar-la a córrer l'any que vé, ja coneixent una mica el perfil i poguent fer una mica de preparació específica les setmanes d'abans.
L'únic aspecte negatiu, l'ampolla del peu. A la cursa no m'ha influit per res, només l'he començat a notar
a partir dels Km 6-7, i la veritat és que estava més preocupat per no parar i arribar dignament. Ara, de nou se m'ha obert i de nou hauré de fer descans "obligat". Diumenge que vé és la Cursa de la Maquinista i hi estic apuntat, i durant la setmana segur que tendré la tentació d'anar a córrer. A veure com evoluciona.
Ara, la conclusió més important que he extret d'aquesta cursa és que tots aquells que feu curses de muntanya, maratons de muntanya o que us fiqueu al desert en ple juliol... sou uns putos cracks!!
Salut i Km!
dijous, 24 de maig del 2012
CURSA DE LA SANITAT CATALANA
Portava quasi dos mesos sense escriure al blog. Suposo que després de la marató necessitava un temps de descans físic i psíquic, tot i que tampoc és que hagi estat parat, ni molt menys. De fet, el descans total post-marató va ser de 10 dies. Des de llavors he anat corrent 3-4 cops per setmana, i a més fent rodatges bastant decents, quasi tots per sota els 4'30''/Km i alguns dies per sota 4'15'' introduint canvis de ritmes.
Però va ser la setmana passada, i sobretot aquesta, quan ja he intentat posar una mica més de qualitat als entrenaments. La setmana passada ja vaig fer unes costes (8x260m), i aquesta setmana he fet unes costes curtes el dilluns (20x110m) i avui 5km d'encalentiment per fer 8 sèries de 800m a ritmes per sota 3'30/Km, i 4km més de tornada. Com que les sèries i les costes les faig al Parc Cervantes i el Fore em marca cada cop una cosa diferent, m'ha costat trobar la manera de fer 800m, però crec que ja ho tenc quasi aconseguit!!
Ara, d'aquí a 8 dies, divendres 1 de juny, correré la Cursa de la Sanitat Catalana. De 10km, l'organitza l'Hospital de Ca'n Ruti a Badalona, i és el primer cop que la faré ja que l'any passat em vaig enterar que existia. He sentit que el perfil és bastant dur, molt trencacames, i a més la sortida és a les 12:30, així que podem passar molta calor!! Però la duresa i la calor seran per tots, i com que l'inscripció està limitada a treballadors de la sanitat catalana, espero poder fer un bon paper a la classificació, ja que a fi de comptes allà la marca serà poc important. Veurem el que passa!!
Per cert, fa un mes vaig estar una setmana de vacances a Lanzarote, la terra de l'olímpic José Carlos Hernández. Em vaig emportar les vambes, i vaig sortir a córrer 4 dies (entre 12-16Km). Feia sol (i picava), però no vaig tenir mai una sensació de calor agobiant, sobretot perquè bufava el vent... Però com bufava el vent!!! Això va ser el que em va cridar més l'atenció, quan et pegava de cara costava molt tirar endavant. La setmana passada va fer un dia així a Barcelona i ho veus com una cosa excepcional, però allà va ser una tònica els 4 dies que vaig sortir... No sé si serà així sempre, però ja em crec que, com ell mateix va dir, si José Carlos va preparar a casa seva la Marató de Barcelona potser ho va tenir més fàcil per adaptar-se a les condicions d'aquell dia que Chema o Jaume Leiva. De totes maneres, està clar que s'ho va guanyar i veurem com respon a Londres, al igual que Carles Castillejo i Nacho Cáceres.
Ja tenc ganes de que arribin els Jocs i sobretot les maratons!
Salut i Km!
Però va ser la setmana passada, i sobretot aquesta, quan ja he intentat posar una mica més de qualitat als entrenaments. La setmana passada ja vaig fer unes costes (8x260m), i aquesta setmana he fet unes costes curtes el dilluns (20x110m) i avui 5km d'encalentiment per fer 8 sèries de 800m a ritmes per sota 3'30/Km, i 4km més de tornada. Com que les sèries i les costes les faig al Parc Cervantes i el Fore em marca cada cop una cosa diferent, m'ha costat trobar la manera de fer 800m, però crec que ja ho tenc quasi aconseguit!!
Ara, d'aquí a 8 dies, divendres 1 de juny, correré la Cursa de la Sanitat Catalana. De 10km, l'organitza l'Hospital de Ca'n Ruti a Badalona, i és el primer cop que la faré ja que l'any passat em vaig enterar que existia. He sentit que el perfil és bastant dur, molt trencacames, i a més la sortida és a les 12:30, així que podem passar molta calor!! Però la duresa i la calor seran per tots, i com que l'inscripció està limitada a treballadors de la sanitat catalana, espero poder fer un bon paper a la classificació, ja que a fi de comptes allà la marca serà poc important. Veurem el que passa!!
Per cert, fa un mes vaig estar una setmana de vacances a Lanzarote, la terra de l'olímpic José Carlos Hernández. Em vaig emportar les vambes, i vaig sortir a córrer 4 dies (entre 12-16Km). Feia sol (i picava), però no vaig tenir mai una sensació de calor agobiant, sobretot perquè bufava el vent... Però com bufava el vent!!! Això va ser el que em va cridar més l'atenció, quan et pegava de cara costava molt tirar endavant. La setmana passada va fer un dia així a Barcelona i ho veus com una cosa excepcional, però allà va ser una tònica els 4 dies que vaig sortir... No sé si serà així sempre, però ja em crec que, com ell mateix va dir, si José Carlos va preparar a casa seva la Marató de Barcelona potser ho va tenir més fàcil per adaptar-se a les condicions d'aquell dia que Chema o Jaume Leiva. De totes maneres, està clar que s'ho va guanyar i veurem com respon a Londres, al igual que Carles Castillejo i Nacho Cáceres.
Ja tenc ganes de que arribin els Jocs i sobretot les maratons!
Salut i Km!
dimarts, 3 d’abril del 2012
FABIÁN RONCERO VS HAILE GEBRSELASSIE
Fa 1 mes llegia una entrevista a Fabián Roncero a Runner's World i Martin Fiz li demanava què havia passat amb Gebrselassie.
Donant una volta per la fira del corredor de Barcelona, a l'stand de Corricolari venien el llibre "Media vida corriendo", escrit per Roncero amb capítols de personatges de l'atletisme propers a ell.
Em vaig decidir a comprar-lo, ja que sempre m'ha agradat molt la filosofia de Roncero.
En el capítol en què parla del Mundial d'Edmonton 2001, explica amb algun detall més com allà es va iniciar la seva història amb Gebre. Curiosament, tenc records sobre aquella cursa, i eren temps en què jo encara no havia començat a córrer, tot i que m'encantava l'esport i en practicava d'altres...
Explica Roncero que arribava al Mundial en una de les millors formes físiques de la seva vida. De fet, havia fet 59:57 a la Mitja de Berlin, la que va ser millor marca mundial de l'any, era en aquells moments la 4a de la història, actualment encara és récord d'Europa, i que és una vertadera bestialitat!!
A Edmonton, Gebre arribava després de 4 mundials guanyant, però sortia d'una operació de tendó d'aquiles. Per primer cop es van eliminar les semifinals dels 10000 metres, qui sap si perquè Gebre no estava per 2 curses. Durant la final, els etíops anaven marcant un ritme lent en un grup de 4 etíops, 3 kenians, Ríos i Roncero. A Roncero allò no li interessava i va passar al davant per imposar un ritme fort. Finalment, quan tothom esperava l'atac de Gebre, va ser un kenià (Charles Kamathi) qui el va llençar i es va emportar l'or. Darrera, els 3 etíops, amb bronze per Gebre, Roncero 5é i Ríos 6é.
Conta Roncero que el dia següent es va acostar ilusionat a Gebre per demanar-li que li canviés la camiseta, i aquest, sense canviar el seu etern somriure, li va dir que mai li canviaria, probablement enfadat amb Roncero per haver estat massa "valent" el dia abans...
Però encara van tenir alguna anècdota més. Explica Roncero que davant de periodistes, anys després, convidats els 2 a Mapoma, Gebre li va dir que quan Roncero guanyés una marató li regalaria 10 camisetes. En aquell moment Gebre encara no n'havia guanyat cap i Roncero 2, un d'ells prop de batre el récord del món...
Tot això va contribuir a que a ell el mite se li enfonsés.
Sé que per a molts Gebre és i serà un dels més grans sinó el que més, i no crec que ningú s'atreveixi a negar-ho (de fet ni Roncero ho fa). Però a mí m'encanta la filosofia de Roncero, igual que quan tothom era d'Indurain a mi m'encantava Chiapucci, el diable. Diria que són dos maneres d'entendre l'esport molt similars, en les que guanyar és una part molt important, però no ho és tot.
En ambdós casos, si en algun moment haguessin actuat amb més cervell, potser estaríem parlant d'un guanyador del Tour i d'un medalla d'or mundialista de marató. Però no serien ells mateixos...
En el llibre s'expliquen moltes històries curioses de Fabián Roncero, les que ell mateix anomena "ronceradas".
Algunes molt divertides, com quan va sortir al capdavant a un Mundial de Cross tirant del grup, i girant-se a Paul Tergat es tocava el rellotge i li feia senyals de que anaven lents. I tot això perquè el dia abans Manuel Pancorbo li havia llençat l'aposta!! Al final, després d'anar un temps 20 metres escapat va acabar 10é
Altres una mica més "dramàtiques", com quan a Rotterdam 1998 anava a ritme sobrat de record del món de marató, per acabar en torn a 2:05:45, i li van agafar rampes al Km 39. Es va haver de parar a estirar i unaltre cop al Km 41, per acabar guanyant amb 2:07:26, récord d'Espanya, però lluny del que podia haver sigut... I el pitjor és que l'any següent es va tornar a repetir la situació, en aquest cas quedant segon amb 2:07:23, nou record d'Espanya. A Holanda li van posar el "mote" de Mr Streching (Senyor estiraments)!!
I altres que demostraven el seu caràcter, com quan volia córrer la San Silvestre, als organitzadors pel que fos no els hi interessava i ni negociant a la baixa va aconseguir que el contractassin. La seva resposta va ser inscriure's pel seu compte i guanyar la cursa per davant Martin Fiz...
Explica Fiz que al Campionat del Món d'Atenes 1997, Antón i ell a qui més por li tenien era a Roncero. Havien parlat els dies d'abans que les condicions eren molt dures i que s'havia de tenir paciència. Durant la cursa ataquen 2 africans, Roncero li diu a Fiz que vagin a per ell, però Fiz li diu que hi vagi ell si vol... I lògicament (o il·lògicament) hi va anar. Més endavant el van passar quan anava mig mort, i al final Antón or, Fiz plata i Roncero 6é... Com diu Fiz, Antón i ell van tenir la sort de que Fabián va córrer "a lo Fabián", però era la manera en què ho sabia fer!
Molts sereu de Gebre, però jo sempre seré més dels Chiapucci, dels Fabián Roncero... i després d'haver llegit aquest llibre, encara més!!
Salut i Km!
Donant una volta per la fira del corredor de Barcelona, a l'stand de Corricolari venien el llibre "Media vida corriendo", escrit per Roncero amb capítols de personatges de l'atletisme propers a ell.
Em vaig decidir a comprar-lo, ja que sempre m'ha agradat molt la filosofia de Roncero.
En el capítol en què parla del Mundial d'Edmonton 2001, explica amb algun detall més com allà es va iniciar la seva història amb Gebre. Curiosament, tenc records sobre aquella cursa, i eren temps en què jo encara no havia començat a córrer, tot i que m'encantava l'esport i en practicava d'altres...
Explica Roncero que arribava al Mundial en una de les millors formes físiques de la seva vida. De fet, havia fet 59:57 a la Mitja de Berlin, la que va ser millor marca mundial de l'any, era en aquells moments la 4a de la història, actualment encara és récord d'Europa, i que és una vertadera bestialitat!!
A Edmonton, Gebre arribava després de 4 mundials guanyant, però sortia d'una operació de tendó d'aquiles. Per primer cop es van eliminar les semifinals dels 10000 metres, qui sap si perquè Gebre no estava per 2 curses. Durant la final, els etíops anaven marcant un ritme lent en un grup de 4 etíops, 3 kenians, Ríos i Roncero. A Roncero allò no li interessava i va passar al davant per imposar un ritme fort. Finalment, quan tothom esperava l'atac de Gebre, va ser un kenià (Charles Kamathi) qui el va llençar i es va emportar l'or. Darrera, els 3 etíops, amb bronze per Gebre, Roncero 5é i Ríos 6é.
Conta Roncero que el dia següent es va acostar ilusionat a Gebre per demanar-li que li canviés la camiseta, i aquest, sense canviar el seu etern somriure, li va dir que mai li canviaria, probablement enfadat amb Roncero per haver estat massa "valent" el dia abans...
Però encara van tenir alguna anècdota més. Explica Roncero que davant de periodistes, anys després, convidats els 2 a Mapoma, Gebre li va dir que quan Roncero guanyés una marató li regalaria 10 camisetes. En aquell moment Gebre encara no n'havia guanyat cap i Roncero 2, un d'ells prop de batre el récord del món...
Tot això va contribuir a que a ell el mite se li enfonsés.
Sé que per a molts Gebre és i serà un dels més grans sinó el que més, i no crec que ningú s'atreveixi a negar-ho (de fet ni Roncero ho fa). Però a mí m'encanta la filosofia de Roncero, igual que quan tothom era d'Indurain a mi m'encantava Chiapucci, el diable. Diria que són dos maneres d'entendre l'esport molt similars, en les que guanyar és una part molt important, però no ho és tot.
En ambdós casos, si en algun moment haguessin actuat amb més cervell, potser estaríem parlant d'un guanyador del Tour i d'un medalla d'or mundialista de marató. Però no serien ells mateixos...
En el llibre s'expliquen moltes històries curioses de Fabián Roncero, les que ell mateix anomena "ronceradas".
Algunes molt divertides, com quan va sortir al capdavant a un Mundial de Cross tirant del grup, i girant-se a Paul Tergat es tocava el rellotge i li feia senyals de que anaven lents. I tot això perquè el dia abans Manuel Pancorbo li havia llençat l'aposta!! Al final, després d'anar un temps 20 metres escapat va acabar 10é
Altres una mica més "dramàtiques", com quan a Rotterdam 1998 anava a ritme sobrat de record del món de marató, per acabar en torn a 2:05:45, i li van agafar rampes al Km 39. Es va haver de parar a estirar i unaltre cop al Km 41, per acabar guanyant amb 2:07:26, récord d'Espanya, però lluny del que podia haver sigut... I el pitjor és que l'any següent es va tornar a repetir la situació, en aquest cas quedant segon amb 2:07:23, nou record d'Espanya. A Holanda li van posar el "mote" de Mr Streching (Senyor estiraments)!!
I altres que demostraven el seu caràcter, com quan volia córrer la San Silvestre, als organitzadors pel que fos no els hi interessava i ni negociant a la baixa va aconseguir que el contractassin. La seva resposta va ser inscriure's pel seu compte i guanyar la cursa per davant Martin Fiz...
Explica Fiz que al Campionat del Món d'Atenes 1997, Antón i ell a qui més por li tenien era a Roncero. Havien parlat els dies d'abans que les condicions eren molt dures i que s'havia de tenir paciència. Durant la cursa ataquen 2 africans, Roncero li diu a Fiz que vagin a per ell, però Fiz li diu que hi vagi ell si vol... I lògicament (o il·lògicament) hi va anar. Més endavant el van passar quan anava mig mort, i al final Antón or, Fiz plata i Roncero 6é... Com diu Fiz, Antón i ell van tenir la sort de que Fabián va córrer "a lo Fabián", però era la manera en què ho sabia fer!
Molts sereu de Gebre, però jo sempre seré més dels Chiapucci, dels Fabián Roncero... i després d'haver llegit aquest llibre, encara més!!
Salut i Km!
dilluns, 26 de març del 2012
MARATÓ DE BARCELONA, JA SOM SUB 3H!!!
2h 57' 39''
Aquesta és la meva marca, en un dia en què tot ha sortit gairebé perfecte. He patit molt als darrers 2 quilómetres, però ha valgut la pena...
Ara mateix recordo alguns moments de la marató molt bonics, on es notava el caliu de la gent i feia que les cames anassin soles. Aquests moments que m'han portat a aconseguir el meu objectiu són els que vull deixar per escrit. Aquí va la meva CRÒNICA!
Dissabte a la nit, les 2 del matí que es converteixen en les 3, i jo donant voltes al llit... Era una cosa que tenia assumit que em podia passar, som nocturn des de sempre, m'agrada dormir als matins i em costa molt conciliar el son. Havia canviat l'hora el dissabte a la tarda, però res, quasi 3 hores que vaig estar donant voltes al llit.
Així que començo el gran dia havent dormit unes 2 hores i mitja, un bon esmorzar, preparatius i cap a Plaça Espanya. Havia quedat amb el Raúl (un mataroní maratonià) pel guardarroba, però amb la gentada no ens hem trobat. He anat a calentar una mica i allà veig al Raúl, quina sort!!
Parlem una mica de com encarar la cursa i cap al calaix, 5 minutets d'espera i TRET DE SORTIDA!!
El primer quilómetre em dona la sensació de que anem lents, entre aturades, avançaments i tal, però el fem a 4'06''. A partir d'aquí intentam regular una mica el ritme, amb uns globus al davant allunyant-se, que imaginam que seran les llebres de 2h45''. Passam pel Km5 amb 20'57'', perfecte! Fins i tot una mica ràpid...
Del 5 al 10 recordo el pas pel Km8 (Numància amb Av.Madrid) amb un "ambientàs". Anem fent quilòmetres, algun més ràpid i algun més lent, sempre entre 4'05'' i 4'15'', però mantenint la mitja de 4'10''-4'11'' que preteníem. Pas pel Km10: 41'48'' (Parcial 20'51''). Seguim clavant els temps!
Del 10 al 15, també gran ambient a Diputació, Vilamarí i Gran Via. Ens anam apropant als globus que abans s'havien allunyat i... són les llebres de 3h!! Van més d'un minut per sota del que deurien!! La pujada a Passeig de Gràcia, on l'ambient també és impressionant, es fa una mica incòmode, ja que la llebre porta al darrera moltíssima gent i en el gir a Rosselló s'estreny el carrer per passar per la catifa del Km 15. Després d'alguns cops i entrebancs aconseguim avançar a les llebres i el terreny es fa una mica més còmode. A tot això, pas pel Km 15: 1h02'44'' (Parcial 20'56''). Què fotien les llebres, que a més havien sortit per davant nostre??
Del 15 al 20, recordo un gran ambient al carrer Rosselló i a València, a la Meridiana es nota una mica l'aire al no estar resguardats i un ambientàs al gir a la Rambla de Fabra i Puig. Noto unes sensacions rares al bessó dret, una constant en les darreres mitges i en algun 10K que he fet. Avui em preocupa més, però intento no pensar-hi. Pas pel Km 20: 1h23'38'' (Parcial 20'54''). Anam una mica per sota els 4'11''/Km i seguim acumulant segons al sac pel que pugui passar més endavant...
Del 20 al 25, passam la Mitja amb 1h28'15'', després el Pont de Calatrava, Gran Via i Rambla de Prim. El Km 23 ens surt a 3'55'' (imagino que no devia estar molt ben col·locat), però sembla que sí que ens hem embalat una mica, perquè el pas pel Km 25 és amb 1h44'17'', amb 20'39'' de parcial, el més ràpid de la cursa).
Del 25 al 30, pujant la diagonal començo a notar el pas dels quilòmetres i em comença a fer mal el maluc, a part del bessó dret que torna a fer el tonto. Em menjo 2 plàtans i m'hidrato bé, a veure si les molèsties se m'obliden. Per cert, gran organització en els avituallaments, hem pogut anar bevent aigua i Powerade constantment. Però el que ajuda a oblidar-se de les males sensacions són els ànims del públic. Vaja ambient a Glòries!! Tremendo!! Aquí havia quedat amb na Núria (la meva nóvia) i no l'he pogut veure. Sort que ella m'ha vist!! Amb tot això ja estem al Km30, amb 2h05'16'' (Parcial 20'59''). Seguim mantenint el ritme i el matalàs de segons per baixar de les 3 hores cada cop és més gran, però fins quan podrem seguir mantenint-lo??
Del 30 al 35 ja havia pensat en la meva estratègia que seria el moment de començar a fer quilòmetres més cap a 4'15''. La veritat que li tenia por a l'Avinguda Litoral, al sol que hi podria haver a aquella hora i al vent que podia pegar de cara... Sí que reduim una mica el ritme, però en aquell moment només penso en anar descomptant quilòmetres i mantenir al màxim al matalàs. I el anar fent els quilòmetres mai per sobre de 4'15'' em va donant ànims, tot i que ja arribant al Km 35 la cosa comença a costar de veritat.
Pas pel Km35: 2h26'24'' (Parcial 21'08'')
Entram als darrers 7 quilòmetres de la cursa, que ara ens porta a Arc del Triomf. Abans d'arribar-hi em dona el primer avís l'isquio dret i em comença a entrar la por al cos. Sort que de nou els ànims de la gent són impressionants, i a més puc veure a na Núria! En aquests 2 quilòmetres (36 i 37) es nota que piquen cap a dalt i el ritme ha disminuit a 4'20'', però l'objectiu és arribar a Plaça Catalunya sencer i ho aconsegueixo. Ara toquen 2 quilòmetres i pico molt favorables en els que podré almenys mantenir el ritme i serà més difícil que se'm pugin els bessons o els isquios. El 38 i el 39 surten a 4'15'' i el 40, ja començat a pujar Paral·lel, a 4'20''. Pas pel Km40: 2h47'53'' (Parcial 21'29'').
Just quan començo a pujar Paral·lel em comencen a avisar isquio i bessó dret, i com he fet durant la cursa quan això passava, intento aixecar una mica la punta i córrer recolzant més el taló. De totes maneres, li dic al Raúl que en qualsevol moment puc haver-me de parar, i que tiri. En aquest moment, només vaig concentrat en el terra, en avançar metres i en intentar córrer de la millor manera perquè allò no se'm pugi. Sóc conscient de que el ritme ha disminuit i veig que el Raúl va sobrat. Li vaig dient que tiri, però ell el que fa és esperar-me i anar tirant de mi.
Així fem el Km 41 en 4'29'' i ja sóc conscient de que l'objectiu està aconseguit, que fins i tot mig caminant-trotant ho faria. És uns 200 metres abans del Km42 quan se'm puja una mica el bessó... el bessó esquerra!!! Tan pendent anava del dret i d'evitar que se'm pugés que se m'ha pujat l'altre!!!
Aviso a Raúl i li dic que ara sí, que tiri! Jo disminuiexo el ritme, però segueixo corrent intentant que allò no s'acabi de pujar del tot. Passo pel 42 i s'acaba la pendent. No sé si és això, o veure que la meta està tan a prop, que fa que pugui tornar a córrer normal. Aquests 195 metres són el millor de tota la marató, l'ÉXTASI... Porto un somriure a la cara, i al mateix temps se'm salten les llàgrimes... HO HE ACONSEGUIT!! PER FI SOM SUB-3H!!
El Raúl fins i tot es retura per esperar-me una mica, entram pràcticament junts i ens fonem en una abraçada. Moltes gràcies, Raúl!!! De veritat que aquests 2 quilòmetres de Paral·lel m'has ajudat moltíssim i no sé com ho hagués fet si hagués anat sol... I estic convençut de que podries haver estat per sota del 2h57.
També gràcies als amics que m'han anat seguint durant la cursa i animant al meu pas. Gràcies a Montse, Miguel Ángel, Bea, Anxo, Laura, Anna, Jordi, Albert, Olga, i com no, a na Núria.
Per cert, els darrers 1'195Km els he fet en 5'17'', que és més o menys a 4'25''. Pensava que havia perdut més temps baixant el ritme pel bessó...
Ara tocarà descansar unes setmanes i després plantejar-se nous objectius, també tocarà plantejar-se si hi ha alguna solució pels meus problemes musculars amb les maratons, però avui i aquest dies són per disfrutar d'haver aconseguit el que diuen que és l'objectiu de tot maratonià popular!
SOM SUB-3H!!
Salut i Km!!
Aquesta és la meva marca, en un dia en què tot ha sortit gairebé perfecte. He patit molt als darrers 2 quilómetres, però ha valgut la pena...
Ara mateix recordo alguns moments de la marató molt bonics, on es notava el caliu de la gent i feia que les cames anassin soles. Aquests moments que m'han portat a aconseguir el meu objectiu són els que vull deixar per escrit. Aquí va la meva CRÒNICA!
Dissabte a la nit, les 2 del matí que es converteixen en les 3, i jo donant voltes al llit... Era una cosa que tenia assumit que em podia passar, som nocturn des de sempre, m'agrada dormir als matins i em costa molt conciliar el son. Havia canviat l'hora el dissabte a la tarda, però res, quasi 3 hores que vaig estar donant voltes al llit.
Així que començo el gran dia havent dormit unes 2 hores i mitja, un bon esmorzar, preparatius i cap a Plaça Espanya. Havia quedat amb el Raúl (un mataroní maratonià) pel guardarroba, però amb la gentada no ens hem trobat. He anat a calentar una mica i allà veig al Raúl, quina sort!!
Parlem una mica de com encarar la cursa i cap al calaix, 5 minutets d'espera i TRET DE SORTIDA!!
El primer quilómetre em dona la sensació de que anem lents, entre aturades, avançaments i tal, però el fem a 4'06''. A partir d'aquí intentam regular una mica el ritme, amb uns globus al davant allunyant-se, que imaginam que seran les llebres de 2h45''. Passam pel Km5 amb 20'57'', perfecte! Fins i tot una mica ràpid...
Del 5 al 10 recordo el pas pel Km8 (Numància amb Av.Madrid) amb un "ambientàs". Anem fent quilòmetres, algun més ràpid i algun més lent, sempre entre 4'05'' i 4'15'', però mantenint la mitja de 4'10''-4'11'' que preteníem. Pas pel Km10: 41'48'' (Parcial 20'51''). Seguim clavant els temps!
Del 10 al 15, també gran ambient a Diputació, Vilamarí i Gran Via. Ens anam apropant als globus que abans s'havien allunyat i... són les llebres de 3h!! Van més d'un minut per sota del que deurien!! La pujada a Passeig de Gràcia, on l'ambient també és impressionant, es fa una mica incòmode, ja que la llebre porta al darrera moltíssima gent i en el gir a Rosselló s'estreny el carrer per passar per la catifa del Km 15. Després d'alguns cops i entrebancs aconseguim avançar a les llebres i el terreny es fa una mica més còmode. A tot això, pas pel Km 15: 1h02'44'' (Parcial 20'56''). Què fotien les llebres, que a més havien sortit per davant nostre??
Del 15 al 20, recordo un gran ambient al carrer Rosselló i a València, a la Meridiana es nota una mica l'aire al no estar resguardats i un ambientàs al gir a la Rambla de Fabra i Puig. Noto unes sensacions rares al bessó dret, una constant en les darreres mitges i en algun 10K que he fet. Avui em preocupa més, però intento no pensar-hi. Pas pel Km 20: 1h23'38'' (Parcial 20'54''). Anam una mica per sota els 4'11''/Km i seguim acumulant segons al sac pel que pugui passar més endavant...
Del 20 al 25, passam la Mitja amb 1h28'15'', després el Pont de Calatrava, Gran Via i Rambla de Prim. El Km 23 ens surt a 3'55'' (imagino que no devia estar molt ben col·locat), però sembla que sí que ens hem embalat una mica, perquè el pas pel Km 25 és amb 1h44'17'', amb 20'39'' de parcial, el més ràpid de la cursa).
Del 25 al 30, pujant la diagonal començo a notar el pas dels quilòmetres i em comença a fer mal el maluc, a part del bessó dret que torna a fer el tonto. Em menjo 2 plàtans i m'hidrato bé, a veure si les molèsties se m'obliden. Per cert, gran organització en els avituallaments, hem pogut anar bevent aigua i Powerade constantment. Però el que ajuda a oblidar-se de les males sensacions són els ànims del públic. Vaja ambient a Glòries!! Tremendo!! Aquí havia quedat amb na Núria (la meva nóvia) i no l'he pogut veure. Sort que ella m'ha vist!! Amb tot això ja estem al Km30, amb 2h05'16'' (Parcial 20'59''). Seguim mantenint el ritme i el matalàs de segons per baixar de les 3 hores cada cop és més gran, però fins quan podrem seguir mantenint-lo??
Del 30 al 35 ja havia pensat en la meva estratègia que seria el moment de començar a fer quilòmetres més cap a 4'15''. La veritat que li tenia por a l'Avinguda Litoral, al sol que hi podria haver a aquella hora i al vent que podia pegar de cara... Sí que reduim una mica el ritme, però en aquell moment només penso en anar descomptant quilòmetres i mantenir al màxim al matalàs. I el anar fent els quilòmetres mai per sobre de 4'15'' em va donant ànims, tot i que ja arribant al Km 35 la cosa comença a costar de veritat.
Pas pel Km35: 2h26'24'' (Parcial 21'08'')
Entram als darrers 7 quilòmetres de la cursa, que ara ens porta a Arc del Triomf. Abans d'arribar-hi em dona el primer avís l'isquio dret i em comença a entrar la por al cos. Sort que de nou els ànims de la gent són impressionants, i a més puc veure a na Núria! En aquests 2 quilòmetres (36 i 37) es nota que piquen cap a dalt i el ritme ha disminuit a 4'20'', però l'objectiu és arribar a Plaça Catalunya sencer i ho aconsegueixo. Ara toquen 2 quilòmetres i pico molt favorables en els que podré almenys mantenir el ritme i serà més difícil que se'm pugin els bessons o els isquios. El 38 i el 39 surten a 4'15'' i el 40, ja començat a pujar Paral·lel, a 4'20''. Pas pel Km40: 2h47'53'' (Parcial 21'29'').
Just quan començo a pujar Paral·lel em comencen a avisar isquio i bessó dret, i com he fet durant la cursa quan això passava, intento aixecar una mica la punta i córrer recolzant més el taló. De totes maneres, li dic al Raúl que en qualsevol moment puc haver-me de parar, i que tiri. En aquest moment, només vaig concentrat en el terra, en avançar metres i en intentar córrer de la millor manera perquè allò no se'm pugi. Sóc conscient de que el ritme ha disminuit i veig que el Raúl va sobrat. Li vaig dient que tiri, però ell el que fa és esperar-me i anar tirant de mi.
Així fem el Km 41 en 4'29'' i ja sóc conscient de que l'objectiu està aconseguit, que fins i tot mig caminant-trotant ho faria. És uns 200 metres abans del Km42 quan se'm puja una mica el bessó... el bessó esquerra!!! Tan pendent anava del dret i d'evitar que se'm pugés que se m'ha pujat l'altre!!!
Aviso a Raúl i li dic que ara sí, que tiri! Jo disminuiexo el ritme, però segueixo corrent intentant que allò no s'acabi de pujar del tot. Passo pel 42 i s'acaba la pendent. No sé si és això, o veure que la meta està tan a prop, que fa que pugui tornar a córrer normal. Aquests 195 metres són el millor de tota la marató, l'ÉXTASI... Porto un somriure a la cara, i al mateix temps se'm salten les llàgrimes... HO HE ACONSEGUIT!! PER FI SOM SUB-3H!!
El Raúl fins i tot es retura per esperar-me una mica, entram pràcticament junts i ens fonem en una abraçada. Moltes gràcies, Raúl!!! De veritat que aquests 2 quilòmetres de Paral·lel m'has ajudat moltíssim i no sé com ho hagués fet si hagués anat sol... I estic convençut de que podries haver estat per sota del 2h57.
També gràcies als amics que m'han anat seguint durant la cursa i animant al meu pas. Gràcies a Montse, Miguel Ángel, Bea, Anxo, Laura, Anna, Jordi, Albert, Olga, i com no, a na Núria.
Per cert, els darrers 1'195Km els he fet en 5'17'', que és més o menys a 4'25''. Pensava que havia perdut més temps baixant el ritme pel bessó...
Ara tocarà descansar unes setmanes i després plantejar-se nous objectius, també tocarà plantejar-se si hi ha alguna solució pels meus problemes musculars amb les maratons, però avui i aquest dies són per disfrutar d'haver aconseguit el que diuen que és l'objectiu de tot maratonià popular!
SOM SUB-3H!!
Salut i Km!!
dimarts, 20 de març del 2012
DUBTES...
S'acosta el dia i creixen els dubtes. És una sensació que he tengut en les altres ocasions en què he fet una marató, però en aquesta ocasió crec que estan més fundats que mai...
Dissabte volia fer 18Km a ritme marató (4:10) com a darrer entrenament de qualitat, i al Km14 vaig haver d'aturar-me. No m'hi trobava...
És veritat que fa 3 dies vaig fer el famós Test Gavela (2x6000), i que tot i no poder-ho dir de manera exacta (feia voltes d'aprox 1Km però faltaven alguns metres), els temps van sortir prou bé. I que fa 2 setmanes i mitja a la tirada llarga em vaig defensar tot i acabar amb la reserva...
Però també és veritat que en més d'un entrenament no m'he trobat gens bé, i que a més vaig arrossegant molèsties a la panxa des de fa molts dies...
Així que així vaig, una de cal i unes quantes d'arena, i molts núvols per davant...
Però com bé diu en Marc Roig al seu blog, ara ja no podem fer res més que presentar-nos a la línia de sortida i disfrutar... Tant de bò pogués disfrutar!! Estic preparat per patir, però esper poder fer-ho al mateix temps que disfruto de la cursa!!
Tàctica de cursa?? Em queden uns dies per pensar-ho. Sortir a 4'10 era l'objectiu i és el que quasi segur que acabaré fent, tot i que potser la prudència i els darrers entrenos em dictarien sortir a 4'15...
I sí, jo tenc molèsties a la panxa, dubtes i tal, però altres com el Sebas Guim o el Joan Castellà ni tan sols poden córrer diumenge per culpa de les lesions.
Salut i Km!! (especialment pels lesionats, que puguin ser les 2 coses ben aviat)
Dissabte volia fer 18Km a ritme marató (4:10) com a darrer entrenament de qualitat, i al Km14 vaig haver d'aturar-me. No m'hi trobava...
És veritat que fa 3 dies vaig fer el famós Test Gavela (2x6000), i que tot i no poder-ho dir de manera exacta (feia voltes d'aprox 1Km però faltaven alguns metres), els temps van sortir prou bé. I que fa 2 setmanes i mitja a la tirada llarga em vaig defensar tot i acabar amb la reserva...
Però també és veritat que en més d'un entrenament no m'he trobat gens bé, i que a més vaig arrossegant molèsties a la panxa des de fa molts dies...
Així que així vaig, una de cal i unes quantes d'arena, i molts núvols per davant...
Però com bé diu en Marc Roig al seu blog, ara ja no podem fer res més que presentar-nos a la línia de sortida i disfrutar... Tant de bò pogués disfrutar!! Estic preparat per patir, però esper poder fer-ho al mateix temps que disfruto de la cursa!!
Tàctica de cursa?? Em queden uns dies per pensar-ho. Sortir a 4'10 era l'objectiu i és el que quasi segur que acabaré fent, tot i que potser la prudència i els darrers entrenos em dictarien sortir a 4'15...
I sí, jo tenc molèsties a la panxa, dubtes i tal, però altres com el Sebas Guim o el Joan Castellà ni tan sols poden córrer diumenge per culpa de les lesions.
Salut i Km!! (especialment pels lesionats, que puguin ser les 2 coses ben aviat)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)