Portava quasi dos mesos sense escriure al blog. Suposo que després de la marató necessitava un temps de descans físic i psíquic, tot i que tampoc és que hagi estat parat, ni molt menys. De fet, el descans total post-marató va ser de 10 dies. Des de llavors he anat corrent 3-4 cops per setmana, i a més fent rodatges bastant decents, quasi tots per sota els 4'30''/Km i alguns dies per sota 4'15'' introduint canvis de ritmes.
Però va ser la setmana passada, i sobretot aquesta, quan ja he intentat posar una mica més de qualitat als entrenaments. La setmana passada ja vaig fer unes costes (8x260m), i aquesta setmana he fet unes costes curtes el dilluns (20x110m) i avui 5km d'encalentiment per fer 8 sèries de 800m a ritmes per sota 3'30/Km, i 4km més de tornada. Com que les sèries i les costes les faig al Parc Cervantes i el Fore em marca cada cop una cosa diferent, m'ha costat trobar la manera de fer 800m, però crec que ja ho tenc quasi aconseguit!!
Ara, d'aquí a 8 dies, divendres 1 de juny, correré la Cursa de la Sanitat Catalana. De 10km, l'organitza l'Hospital de Ca'n Ruti a Badalona, i és el primer cop que la faré ja que l'any passat em vaig enterar que existia. He sentit que el perfil és bastant dur, molt trencacames, i a més la sortida és a les 12:30, així que podem passar molta calor!! Però la duresa i la calor seran per tots, i com que l'inscripció està limitada a treballadors de la sanitat catalana, espero poder fer un bon paper a la classificació, ja que a fi de comptes allà la marca serà poc important. Veurem el que passa!!
Per cert, fa un mes vaig estar una setmana de vacances a Lanzarote, la terra de l'olímpic José Carlos Hernández. Em vaig emportar les vambes, i vaig sortir a córrer 4 dies (entre 12-16Km). Feia sol (i picava), però no vaig tenir mai una sensació de calor agobiant, sobretot perquè bufava el vent... Però com bufava el vent!!! Això va ser el que em va cridar més l'atenció, quan et pegava de cara costava molt tirar endavant. La setmana passada va fer un dia així a Barcelona i ho veus com una cosa excepcional, però allà va ser una tònica els 4 dies que vaig sortir... No sé si serà així sempre, però ja em crec que, com ell mateix va dir, si José Carlos va preparar a casa seva la Marató de Barcelona potser ho va tenir més fàcil per adaptar-se a les condicions d'aquell dia que Chema o Jaume Leiva. De totes maneres, està clar que s'ho va guanyar i veurem com respon a Londres, al igual que Carles Castillejo i Nacho Cáceres.
Ja tenc ganes de que arribin els Jocs i sobretot les maratons!
Salut i Km!
3 comentaris:
Ja et trobava a faltar!
El descans post marató pot arribar a ser absolutament necessari, tot i que als que ens agrada córrer no podem estar parats gaire estona.
La cursa aquesta té bona pinta per fer un bon paper. Dins d'un col·lectiu tan concret igual no és fàcil trobar gent amb bones marques... a veure què tal se't dóna.
Tornes al bloc i tornes a les curses , salut i endavant !
Moltes gràcies pel comentari i moltes felicitats, encara que tard, per aquest sub 3h ;-)
Publica un comentari a l'entrada