SAMU WANJIRU, se'n va un gran

Dia trist per l'atletisme. Avui matí ens hem aixecat amb la notícia de la mort de Samuel Wanjiru, campió olímpic de Marató a Pekin 2008. Amb només 21 anys Wanjiru va ser un dels campions olímpics de marató més joves de la història. Tenia tota una carrera per davant, en la que jo estava convençut de que batria el record de Gebreselassie i, fins i tot, creia que era capaç de seguir acostant-se poc a poc a la barrera de les 2 hores que tan lluny sembla avui en dia. Però ja mai sabrem de què hagués sigut capaç aquest campió kenià...
No tenc ganes de parlar de les circumstàncies de la mort, perquè ara mateix crec que és el de menys, de totes maneres, em costa molt pensar que s'hagi pogut suicidar...

Per acabar, una reflexió. Avui migdia he arribat a casa només a temps per veure les notícies d'esports de TVE, però imagino que ha estat una constant a la resta de cadenes catalanes i estatals. Després d'un quart d'hora parlant del "pichichi" i record de gols de Ronaldo, dels pebrots del Barça i de la resta de jornada de lliga, de l'espatlla de Pedrosa i el Gran Premi de França, de la darrera jornada de l'ACB i de tot el que es pot parlar, tanquen els esports amb un petit comentari d'uns 30 segons sobre la mort d'un campió olímpic, record olímpic de marató, ex-recordman de mitja marató i un dels maratonians amb més futur sinó el que més... Així són les coses a Espanya...

Fins sempre, Samu!

Fa 6 mesos, MARATÓ DE CALVIÀ, la meva "primera" marató.

Aquests dies fa 6 mesos de la meva "primera" marató. I dic primera perqué és l'única que vaig poder acabar sense rampes i amb una marca que complia el meu objectiu.

La primera vegada que vaig fer els 42'195 Km va ser a Barcelona, el març de 2008. Arribava amb una preparació no massa intensa, anant a córrer 3 dies per setmana, màxim 4. I havia fet una tirada llarga de 3h. L'objectiu era sortir a 5min/km per baixar de 3h30'. Fins al Km 30 la cursa va anar perfecte, però just en aquell moment se'm pugen els besssons! Em paro, estiro, segueixo i al cap de mig Km unaltre vegada! Des d'aquí i fins a la meta la cursa va ser un suplici, se'm pujaven els bessons, quan els estirava se'm pujaven els quàdriceps i quan estirava els quàdriceps se'm pujaven els isquios... Corrent i caminant vaig aconseguir arribar amb un temps de 3:53:07 i amb una sensació totalment agredolça, principalment perqué tenia la sensació de que si no hagués estat per les rampes, la marca la feia segur.

Mig any després, a Palma, em volia treure l'espina. Crec que vaig arribar allà en pitjors condicions i la temperatura no va acompanyar, però vaig sortir amb el mateix objectiu i al mateix ritme, i la bufetada va ser de major envergadura. Ja des del Km 27 vaig començar amb les rampes i es va repetir la situació de Barcelona. Això sí, aquest cop tenia més dubtes de si hagués pogut aguantar el ritme o m'hagués topat amb el famós mur. De totes maneres, vaig decidir acabar com vaig poder amb un temps de 4:13:11

12 de Desembre de 2010, em planto a la sortida de la Marató de Calvià amb la feina ben feta. Després de pràcticament tot el 2009 aturat per una pubàlgia, havia tornat a córrer i des de l'estiu que entrenava més del que ho havia fet mai. Havia millorat marques de manera espectacular (2 min en 10Km i 5 min en Mitja) i arribava en el millor moment físic de la meva vida. M'havia cuidat més del que ho havia fet abans (havia fet alguns massatges de descàrrega amb el fisio, cosa que mai havia fet abans), però menys del que ho hauria de fer (no m'agrada estirar i no ho faig tant com deuria). Però tenia dubtes i molta por per si em tornaven a aparéixer les rampes.

La Marató de Calvià és una marató petita. Es combina amb una mitja, i enguany es van apuntar 105 corredors a la marató i uns 600 a la mitja. La marató són 2 voltes al circuit, així que la segona la fas gairebé sol, i això encara augmentava la meva por a les rampes, per allò de quedar-me tirat per allà tot sol, així que li vaig dir al meu pare que m'acompanyés en bicicleta durant la segona mitja. Però la cosa va anar molt millor.

Durant les setmanes abans havia pensat en quin era l'objectiu. Com a mínim volia baixar de 3:15, però sabia que podia baixar de 3:10 segur. Una vegada a la sortida decideixo que sortiré a pel 3:10 i ja veurem el que passa.
Començo a córrer i just arribant al Km 1 sento una conversació de 3 corredors que porten dorsal de marató. Un diu que tira cap endavant i els altres diuen que es queden, els hi demano que a quan pensen anar i ells diuen que a 4'30/Km. Perfecte!!! Així que faig grupet amb en Toni i en Jaume, els dos del C.A. Pollença, els dos amb millor marca sub3h, però que per circumstàncies no volien forçar en aquesta marató. Amb ells compartiré pràcticament tota la cursa.
Des d'aquí fins al Km 28 poca cosa que contar. Anam molt còmodes, parlant, i a ritme regular entre 4'25 i 4'30 el Km, i hem passat la mitja a 1:33. En el Km 28 els bessó dret em dona un avís, és molt lleu però se m'apareixen tots els temors. El meu pare, que va amb la bici, porta reflex i me'n poso una mica mentre segueix corrent. D'aquí al Km 34 uns quants avisos més, però em vaig posant de nou reflex, vaig canviant la manera de recolzar el peu, i no sé si és psicològic però sembla que vaig tirant sense que se'm pugin. En tots aquests Km he d'agraïr els ànims que em van donant en Toni i en Jaume, que em van servir moltíssim. Una vegada arribat al Km35 la injecció d'ànims és bestial. Calculo que encara que comenci amb rampes podria arribar a la meta baixant de 3:30 segur, i això ja em dona una tranquilitat que fa que se m'oblidin les pors i deixi de notar els avisos (pot ser tenen una part psicològica?). Cap el Km 36 en Toni decideix forçar el ritme. M'entra el dubte de si tirar amb ell, però decideixo ser conservador i no arriscar. Seguim en Jaume i jo fins que al Km 39 no em puc aguantar, només penso en arribar quan abans millor així que forço una mica, per fer els darrers 3Km per sota 4'15/Km. Els darrers 500metres són preciosos, se m'empanyen els ulls amb llàgrimes, amb la sensació de que sí, de que a la fi HO HE ACONSEGUIT!

Acabar una marató és un sensació preciosa, però quan havia acabat les 2 anteriors no l'havia experimentada. Per això en part considero que la Marató de Calvià va ser la meva "primera" marató.

10KM CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET. Nova marca personal a pesar dels cordons!

Sempre he tengut clar que som una persona nocturna. Els caps de setmana m'he de posar el despertador si vull aixecar-me per anar a córrer a les 12 o a la 1. I en canvi a les nits per molta son que tengui em costa adormir-me i si vull puc aguantar despert, i m'encanta veure la tele fins les tantes. El meu horari de córrer sempre sol ser a partir de les 7 de la tarda, i alguns cops he anat a córrer passades les 12 de la nit. Així que si, som nocturn, i ahir crec que es va demostrar.

En la darrera entrada vaig dir que arribaven uns mesos d'oblidar-se de millorar marques fins la temporada que vé, donat que arriba la calor i això ho complica. Però amb aquesta cursa de L'Hospitalet, per ser a les 9 de la nit i per arribar en uns dies en qué les temperatures han tornat a baixar, se'm presentava una molt bona oportunitat. I la veritat és que tot va acompanyar (l'hora de la cursa, la temperatura fresca, el circuit molt planer...) Bé, gairebé tot.

Dissabte, un bon plat de pasta per dinar, vaig a veure com perd el Sant Andreu (adéu a l'ascens), una mica de compra per a la festa de la nit, i a les 8'15 cap a l'Hospitalet. Arribo a la sortida i aconsegueixo col·locar-me prou bé. Hi havia 4000 inscrits per a les dos curses, donat que es feien al mateix temps una de 5km i una de 10km (2 voltes al circuit). Tret de sortida i després dels primers 200 metres ja es pot córrer molt comodament. Abans del Km 1 comencen els problemes quan noto que se m'estan desfent els cordons del peu dret, on porto el xip. De primeres penso en intentar aguantar, però després començo a pensar que el xip se'm pot sortir, la sabatilla em sembla que s'està afluixant, així que cap al Km 1'3 m'aturo i em fermo la sabatilla. Amb tot, no he vist el pas pel Km 1, arribo al Km 2 i... 7'10''. Joder, si que li estic fotent canya! Km 3 a 3'40'', molt bé, mantenint el ritme. M'he juntat amb un grupet, portam un bon ritme i estic bastant còmode. Km 4 a 3'33'', aquí penso en si hauria d'afluixar no sigui que després ho pagui, però no tenc molt de temps per pensar, perqué novament se'm desfan els cordons del peu dret. MERDA! La cursa m'estava anant perfecte i l'estic liant. De nou m'he d'aturar, aquest cop doble llaçada (ho hauria d'haver fet a la primera, ho sé) i a tornar a córrer. Aquest cop em sembla que em costa més agafar de nou el ritme. Pas pel Km 5, 3'56'' per un temps de 18'21''. Bueno, a pesar de tot vaig en ritme de millorar marca personal, i a més de sobres! Però la cosa no ha acabat aquí. Abans d'arribar al Km 6, SE'M TORNEN A DESFER ELS CORDONS!!! Aquest cop són els de la sabatilla esquerra. La cosa ja em fa riure, de nou penso en intentar seguir així fins al final, però ara si que la sabatilla se'm va afluixant molt ràpid, així que nova aturada, i a tornar a intentar recuperar el ritme. Aquest cop costa encara més, i per un moment em desanimo i penso en deixar-me anar. Només dura un segon, tal com vaig he de donar-ho tot! Amb tot no he tornat a veure el Km 6 així que he d'esperar al Km 7 per veure com vaig. 7'29'' en 2 Km, segueixo en ritme de millorar marca i em trobo perfecte. Vaig avançant corredors i em sento sobrat de forces. Això no se m'escapa!! (a no ser que em tornin a fotre els cordons, clar!). Passo pel Km 8, a 3'40''. Acostant-me al Km 9 començo a sentir les meves molèsties ja habituals al bessó dret, la sensació de que se m'ha de pujar però que mai acaba pujant-se. Només me faltaria això ara, però no, no passarà. Km 9 a 3'30'' i Km 10 a 3'35'' per un temps total de 36'35''!!! Carrerón!! He rebaixat 35 segons la meva millor marca.

Temps total: 36'35'' (18'21''- 18'14'')

Acabo la cursa super content, i amb alguns dubtes o preguntes que em faig.
1- Quant temps puc haver perdut amb les 3 aturades pels cordons? Entre fermar, tornar a agafar el ritme...
2- Realment el circuit estava ben mesurat? La veritat és que m'entren dubtes perqué no és normal haver millorat tant la marca amb tot el temps que puc haver perdut amb els cordons. També és veritat que la temperatura d'ahir no era la de fa 3 setmanes a Bombers i que tampoc hi havia un Paral·lel que pujar, jeje!
Però he mirat a la web de la cursa i no consta que la distància estigui certificada per la Federació Catalana d'atletisme, així que seguiré amb els dubtes i aquesta marca la deixarem "amb asterisc" i l'hauré de confirmar en una propera cursa, que ja serà la temporada que vé...

CURSA DE BOMBERS. Objectiu a mitges

En l'anterior entrada vaig dir que l'objectiu per Bombers era millorar marca i intentar baixar de 37 minuts, però realment aquest darrer era el meu objectiu principal i a pel que pensava sortir.
Probablement les darreres setmanes no he sortit a córrer tots els dies que hagués hagut de fer-ho, però sabia que he millorat molt respecte a la Mercé, quan vaig fer MMP (37:34) i que podia retallar bastants segons aquesta marca.

Arribam l'Alberto i jo, deixam el cotxe i uns 2Km trotant fins al guardarroba. Després cap a la sortida, moltíssima gent!! Ell es col·loca al seu calaix de sub37 i jo al sub40. Feia 6 anys que no corria Bombers i la veritat és que cada cop creix més. Potser sí que és massa comercial, i això de que te mig obliguin a portar la camiseta-dorsal no m'agrada gens. De fet, em vaig enterar per casualitat i almenys vaig poder agafar un dorsal i he pogut anar amb una camiseta meva. I la qüestió de l'hora, és veritat que la mala sort ha fet que la calor hagi arribat just aquests dies, però si la cursa hagués estat a les 9:00 la cosa hagués anat diferent... Però suposo que s'han de sacrificar aquestes coses per aconseguir convocar a 20000 persones.

Fa setmanes que imaginava la cursa, i la tenia pensada al meu cap per anar a pels 37 minuts. Esperant la sortida ja tenc la boca seca i m'encantaria tenir alguna cosa per beure, però poca cosa puc fer... (malament!). Comença la cosa i després dels habituals avançaments i canvis de ritme passo a 3'39 (era l'objectiu). Pujant Paral·lel volia no perdre massa ritme, Km 2 a 3'46 i el 3 a 3'47, la cosa no va malament. El Km 4 forço una mica i el faig en 3'39 però el Km 5 torno a fer 3'47.
Passo pel Km 5 en 18:38, un temps que hagués firmat, però tenc la sensació de que vaig a "tirons", sense aconseguir un ritme estable. Ara toca aconseguir trobar-lo en torn a 3:42 i buidar-se al darrer Km, així que ho intento. Km 6 a 3:40 però el Km 7 a 3:47 i el Km 8 a 3:47, fa molta calor i tenc molta set. L'avituallament estava col·locat molt aviat, abans del Km 4 i després potser es trobava a faltar, però la veritat és que normalment no m'agrada beure a les curses de 10km, així que no és qüestió de queixar-se. Som conscient de que se m'ha escapat el sub37, però he de cremar-ho tot i intentar rebaixar la marca el màxim.
Arriba Via Laietana, una mica de baixada i de seguida se'm fa molt plana. La veritat és que de fa 6 anys la recordava molt més inclinada i amb més tram de baixada... És el que fa anar amb el dipòsit en reserva, jeje!! Km 9 a 3'46 guardant-me una mica de forces pel final, no començo a donar-ho tot fins als darrers 500 metres, on m'enganxo a unaltre corredor que vé esprintant, avançant a força gent, entre ells a la 3a dona.
Darrer Km en 3'32 per un temps final de 37:10.

He millorat marca 24 segons, però per 11 segons no he aconseguit el meu objectiu complert. És veritat que feia molta calor, però crec que estava en condicions de intentar-ho. L'Alberto ha fet 36:38 millorant també la seva marca.

Segons la web de la cursa:  Km 2'5            9:17
                                          Km 5              18:38  (9:21)
                                          Km 7'5            27:59  (9:21)
                                          Temps final:   37:10  (9:11)    
                                          (a ritme exacte de 3:43/Km)

Ara toca oblidar-se de rebaixar marques, mantenir la forma, potser provar alguna cursa diferent com el cross de Ca'n Caralleu i acabar la temporada amb la Cursa de Sant Andreu, el 3 de juliol, amb una bona marca per puntuar a la Challenge BCN 10K, ja que serà la meva 5a cursa (puntuen les millors 5 de 7, per ara n'han fet 6 però jo només he participat a 4).
I després ja tocarà començar a pensar amb la propera temporada i marcar-se els objectius.

Salut!!
           

MITJA COSTA DE BARCELONA - MARESME 1:22:14

Quan avui matí m'he col·locat a la sortida, tenia clar quins eren els objectius, però no tenia tan clar com sortirien les coses.
Feia només 5 setmanes que vaig córrer la Mitja de Gavà. Durant aquestes 5 setmanes he entrenat bé, no tan fort i constant com hagués volgut, però tenia la sensació de que almenys una mica havia progressat i per tant havia de millorar marca com a mínim, i havia d'intentar baixar de 1h 22. Però aquest cap de setmana no m'he portat molt bé i sabia que la festa de divendres i les poques hores de son em podien passar factura. A més, la cursa sortia de Calella, pel que m'havia d'aixecar a les 6:30, i això implicava dos dies seguits dormint poc.

Però una vegada a la línia de sortida havia d'anar a per totes, així que he decidit sortir valent i sense ser massa conservador. Excepte un primer Km més ràpid (3:48), durant els següents Km he anat encadenant 3:54-3:55. Del 7 al 10 he augmentat una mica el ritme i llavors és quan he tengut una petita crisi. És curiós perqué no em sol passar, però per uns segons he pensat en deixar-me anar. La solució ha estat recuperar baixar un poc el ritme i llavors he tengut la sort de poder enganxar-me a un grupet i recuperar el ritme de 3:55.
Quan he passat pel Km15 encara estava en marge de baixar de 1h 22 si aconseguia baixar el ritme a 3:52, però anava amb les forces juntes i a més començava a fer calor i el sol ja estava picant. El grupet amb el que havia anat des del Km10 ha pegat el canvi, jo ho he intentat però no he estat capaç d'aguantar i els darrers Km han començat a resultar un patiment. Ja he vist que no aconseguiria baixar de 1h 22, però almenys havia de millorar marca, així que no em podia deixar anar... Diria que juntament amb la Sant Silvestre és la cursa que més he patit des del Setembre, però al final he aconseguit buidar-me i he rebaixat en 16 segons la meva millor marca. Això si, quan estava corrent els darrers Km estava pensant que per aquesta temporada ja s'havien acabat les mitges... I ara que estic recuperat i assegut al sofà, continuo pensant el mateix. Potser puc acabar corrent alguna mitja, però sense anar a fer marca. Això ja ho deixarem per després de l'estiu.

Parcials:   Km 5     19:25
                Km 10   38:53     (19:28)
                Km 15   58:27     (19:30)
                Km 20   1:18:04  (19:37)
                Final      1:22:14

En resum, estic content perqué he aconseguit de nou baixar marca, i això que tant aquest cap de setmana com els anterior no m'havia cuidat massa. Ara toca la Cursa de Bombers de 10km, en 3 setmanes, on l'objectiu serà millorar marca i intentar baixar dels 37 minuts. Veurem si ho aconsegueixo!

El naixement del blog. Objectiu Nova York.

Fa uns 3 anys i mig, quan m'estava preparant per la que seria la meva primera marató (Barcelona 2008), estava mirant per la tele una nova exhibició d'un dels atletes que més admiro, la gran Paula Radcliffe, guanyant la que en aquell moment era la seva segona marató de Nova York. Veure l'ambient que enrevoltava aquell esdeveniment em va fer picar la curiositat per saber quina era la manera d'inscriure's a la marató més important del món. Googlejant vaig acabar caient al blog d'un murcià, Carlitros, on vaig poder llegir una crònica de la marató de Nova York que me va emocionar. Aquesta crònica és una passada, i recoman a tothom que la llegeixi.

Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.

El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.

Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.

Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html 

MITJA DE GAVÀ 1:22:30. Ja puc anar a Nova York!

Quina millor manera de començar el meu blog que amb la meva millor marca personal a un mitja marató, una marca que en principi me dona la possibilitat de classificar-me de forma directa per anar a córrer la Marató de Nova York 2012.

Diumenge matí, a les 7:20 sona el despertador. El meu desgavell horari ha fet de les seves i he dormit menys de 4 hores, però ja estic acostumat... Esmorzar lleuger i cap al tren, on he quedat amb el meu amic Albert, a qui estic començant a ficar el "gusanillo" per les curses (tot i que de petit va ser un crack del mig fons). Ja a l'andana miro al terra, veig unes sabates d'unaltre corredor i... un xip!! Merda, se m'ha oblidat! Primera vegada que me passa... Deix n'Albert, surt de l'estació, bicing fins a casa, agaf el xip i cap a l'estació de nou. En 15 minuts ho he fet tot i puc agafar el següent tren. Sort que visc a prop de Sants i que anava amb temps de sobra.
Arrib al pavelló on me junt amb n'Albert i n'Alberto (unaltre al que li he ficat el "gusanillo"). Dorsal, guardarroba i els preparatius de sempre, i cap a la sortida. Arribam només 5 minuts abans, i això fa que no ens poguem col·locar molt bé. Per davant, una gentada...

Tret de sortida. La meva intenció era clara, sortir a 3:55 el Km per mirar de baixar d'1:23, així que deix n'Albert i n'Alberto enrera i començ a avançar gent corrent en zig-zag. No veig el Km1 i quan pas pel Km2 marc 7:19. Se m'han anat les cames!! Intent regular i trobar el meu lloc. Pas el Km 5 en 19:15, amb molts segons de marge. Fins al Km10 decideix no forçar massa, tot i que no m'avança ningú i vaig avançant corredors contínuament, sense trobar cap grupet amb qui fer la carrera. Pas amb 39:12 i amb bones cames, i encara tenc alguns segons de marge. Ara toca donar-li canya i anar a per l'objectiu, així que és l'hora de forçar una mica el ritme. Just després del Km10 hi ha el gir a Castelldefels per tornar cap a Gavà, i em creuo amb Albert i Alberto als qui duc més o menys 1 minut, així que ells també li estan donant canya. Segueix avançant gent fins que me junto amb 2 corredors que porten molt bon ritme. Amb ells faig uns 7 Km tots per sota els 3:55. Allà un es queda enrera i l'altre tira cap endavant. Les forces ja van justes i sobretot, els bessons comencen a donar els seus avisos cada cop més habituals. Ja he aprés a conviure amb aquestes molèsties, però entre una cosa i l'altra i veient que tenc molts segons de marge per complir el meu objectiu, decideix regular, no sigui que se'm pugin i se'n vagi tot a la merda. Aquí si que per primera vegada des de fa molts Km me passen alguns corredors (que jo havia avançat abans), però mantenc un bon ritme fins el final, tot i que aquesta mitja guarda pels darrers 2 Km una pujadeta constant. Però això ja està fet i arrib molt content a meta amb 1:22:30.
Per darrera arriben n'Alberto amb 1:23:19 (primera mitja que feia i "marcón") i n'Albert amb 1:25:21 (millorant marca a la seva segona mitja).

Parcials:   Km 5    19:17                    Posicions: 258      
                Km 10  39:12 (19:55)                       223
                Km 15  58:38 (19:27)                       183
                Km 20  1:18:14 (19:36)
                Final     1:22:30                                 138

Amb aquesta marca, en principi, tendria la possibilitat d'inscriure'm per a la Marató de Nova York. Però això ho explicaré en la propera entrada