HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL??

Després de gairebé 2 mesos sense poder entrenar amb asiduitat per diferents problemes físics, em començo a fer aquesta pregunta...

Primer va ser una ampolla a la planta del peu per no fer les coses amb seny, i que ha costat moltíssim que marxés, sobretot per la meva paciència. De fet, encara no puc cantar victòria en aquest sentit.
Un dia en què vas a tope, que notes que el calcetí se't descol·loca però que com que vas tan bé no vols parar, i ho acabes pagant durant 2 mesos. Això afegit a voler tornar aviat als entrenaments sense que la cosa acabi de resoldre's.

Aquí teniu les fotos!

Així va començar:

Així va continuar (setmanes després):

Aquí pareixia ja gairebé resolt:

I així està ara (després de 4 dies d'anar a córrer torna a aixecar-se una mica la pell):

El més curiós és que quan més fluixos han estat els entrenaments degut a aquest problema, és quan ha surgit el que ara m'està fent entrar la por. Potser ha estat un canvi en la manera de recolzar el peu el que ha fet que aparegui (o més bé que surti a la llum un problema que estava adormit) una TENDINITIS AQUÍL·LIA.

El dolor el tenc a diari des de fa unes 3 setmanes, sobretot quan em desperto i poso el peu a terra, i quan vaig a córrer principalment en els primers quilómetres. La solució sé quina és, REPÒS, a part d'antiinflamatoris i gel. Lo segon ho estic fent, lo primer encara no. Són ja 2 mesos sense poder entrenar bé i vull intentar que això em marxi sense haver de parar, però no sé si ho aconseguiré.

Aquí, la RX que em vaig fer l'altre dia, amb una entesitis al taló, al calcani, (a part d'unaltre també a l'astràgal) que segur que ja portava un temps allà i no és una cosa de només 3 setmanes, però que ara és el que em fa entrar més dubtes sobre si estaré en condicions de preparar la marató que tenc decidit fer a Novembre.

I és que ja estic inscrit a la MARATÓ DE DONOSTI! Esperem que la tendinitis i l'ampolla del peu dret, la fascitis plantar del peu esquerra (que està estable, però cronificada), i el que em pugui venir durant aquests mesos no m'impedeixin preparar aquesta marató i intentar millorar la meva marca. Millor ser optimista, no?

Salut i Km!

CURSA DE LA in SANITAT CATALANA

Valgui a dir primer de tot que el títol de l'entrada és en to de broma. Però és curiós que els que ens dediquem a professions sanitàries i a això de córrer ens anem a baixar i pujar una muntanya a 30 graus!! Això si, si a algú li passa alguna cosa, mai podrà estar millor atés, jeje!

Però bé, anem a explicar-ho! 

Divendres matí. La setmana no havia anat massa bé. En l'entrenament del divendres anterior em trobava molt bé i li estava fotent canya. A meitat d'entrenament vaig notar que un mitjó se m'arrugava, però no vaig voler parar en primer moment. Va seguir molestant fins que vaig haver de parar a col·locar-me'l. Al final, vaig acabar amb una ampolla al peu bastant heavy, que el diumenge vaig acabar d'empitjorar. Així que 4 dies de descans "obligat".

Primera vegada que m'apuntava a aquesta cursa, fins l'any passat no sabia de la seva existència. M'agafo el dia de festa, metro fins a Badalona i pujada en bus cap a Ca'n Ruti, anava veient les costes i ja pensava que la cosa podia ser dura.

Allà arribo cap a les 11'30 i a fer els preparatius. Per allà algunes cares conegudes, Bartolomé Serrano Jiménez "Jim", recordman de Catalunya de mitja marató fa 14 anys amb una marca de 1:01'43'', avui en dia a l'abast de pràcticament cap atleta espanyol, i MªCarme Auñón, una clàssica de les curses catalanes. Com que en moltes curses he fet marques semblants a ella i l'any passat havia fet més de 40 minuts parlo amb ella i em diu que la cursa és dura. 4Km de baixada fins l'autopista i 6 de pujada per tornar a Ca'n Ruti. I a més avui fa calor...

12:30 del matí i es dona la sortida. 

Comença amb una baixada molt pronunciada, el primer Km crec que el faig per sota de 3'30'', puc comptar els que porto per davant, que són 13. Així que vaig el 14é. Els primers 4Km van alternant baixades, algunes pujades i alguna zona plana, i ja entram en alguns camins de terra i pedres dels que ningú m'havia parlat!! I al Km 4 ja deixam definitivament els carrers i fins als darrers 200 metres no els tornarem a veure. 

Passo pel Km 4 a 3'37'' de mitja i comencen les pujades sostingudes. Ningú m'havia avisat i em trobo enmig d'una cursa de muntanya!! No sé a quina temperatura estam, potser 30 graus. El ritme disminueix i sort que es van alternant pujades i petites zones de descans. Si no fos per aquestes m'hauria parat i caminat segur, perquè vaig tenir més d'un cop la tentació de fer-ho. En una pujada anava tan cascat mirant al terra que em vaig equivocar de camí i sort que em van pegar un crit. Del Km 4 al Km 7 el ritme ja és de 4'30''.

En un moment de la cursa havia arribat a anar el 12é i enganxar a l'11é. Amb ell faré mitja cursa. Per darrera ens passen 3 corredors que havien regulat molt millor l'esforç i guardat forces. Jo vaig al límit i ho estic passant malament, de fet feia temps que no patia tant, perquè a un 10k urbà o en una Mitja, si vas al límit afluixes una mica el ritme i recuperes. Però aquí, afluixar el ritme implica posar-se a caminar, i després no sé si podré arrencar de nou.

Amb aquests pensaments arribo al Km 9 i almenys ja sé que arribaré dignament. Vaig amb el meu company de cursa, ja es sent el megafon de l'arribada però apareix davant meu la darrera costa. No estic per lluitar la posició, de fet, estic mirant més al darrera on vé unaltre corredor i apareix la Carme Auñón que està acabant fort. Porto molta ventatja i ja no puc més, així que aquesta darrera pujada em permeto acabar-la caminant. D'allà al final, 200 metres amb lleugera baixada per acabar amb uns darrers 3Km a 4'46'' i un crono de 42'14'' a una mitja de 4'13''. Aquí la CLASSIFICACIÓ

"Jim", que fa 3 setmanes estava fent una marató per Praga amb el Raúl Muñoz, ha quedat 2n amb quasi 38', però crida l'atenció la marca del guanyador, 34'24'', que em sembla bestial donada la duresa de la prova. Investigant una mica, estam davant del Campió d'Espanya de Triatló de Mitja Distància (ECOTrimad) i Campió d'Europa de Triatló de Llarga Distància, Miquel Blanchard, aquí el seu blog.

Pel que fa a les conclusions sobre aquesta cursa, la veritat és que el perfil junt a l'hora de sortida fan que sigui molt dura, però molt dura per a tots. I ja està bé que de tant en quant ens posin reptes d'aquest tipus, així que només acabar-la ja tenia ganes de tornar-la a córrer l'any que vé, ja coneixent una mica el perfil i poguent fer una mica de preparació específica les setmanes d'abans.

L'únic aspecte negatiu, l'ampolla del peu. A la cursa no m'ha influit per res, només l'he començat a notar

a partir dels Km 6-7, i la veritat és que estava més preocupat per no parar i arribar dignament. Ara, de nou se m'ha obert i de nou hauré de fer descans "obligat". Diumenge que vé és la Cursa de la Maquinista i hi estic apuntat, i durant la setmana segur que tendré la tentació d'anar a córrer. A veure com evoluciona.

Ara, la conclusió més important que he extret d'aquesta cursa és que tots aquells que feu curses de muntanya, maratons de muntanya o que us fiqueu al desert en ple juliol... sou uns putos cracks!!

Salut i Km!

CURSA DE LA SANITAT CATALANA

Portava quasi dos mesos sense escriure al blog. Suposo que després de la marató necessitava un temps de descans físic i psíquic, tot i que tampoc és que hagi estat parat, ni molt menys. De fet, el descans total post-marató va ser de 10 dies. Des de llavors he anat corrent 3-4 cops per setmana, i a més fent rodatges bastant decents, quasi tots per sota els 4'30''/Km i alguns dies per sota 4'15'' introduint canvis de ritmes.

Però va ser la setmana passada, i sobretot aquesta, quan ja he intentat posar una mica més de qualitat als entrenaments. La setmana passada ja vaig fer unes costes (8x260m), i aquesta setmana he fet unes costes curtes el dilluns (20x110m) i avui 5km d'encalentiment per fer 8 sèries de 800m a ritmes per sota 3'30/Km, i 4km més de tornada. Com que les sèries i les costes les faig al Parc Cervantes i el Fore em marca cada cop una cosa diferent, m'ha costat trobar la manera de fer 800m, però crec que ja ho tenc quasi  aconseguit!!

Ara, d'aquí a 8 dies, divendres 1 de juny, correré la Cursa de la Sanitat Catalana. De 10km, l'organitza l'Hospital de Ca'n Ruti a Badalona, i és el primer cop que la faré ja que l'any passat em vaig enterar que existia. He sentit que el perfil és bastant dur, molt trencacames, i a més la sortida és a les 12:30, així que podem passar molta calor!! Però la duresa i la calor seran per tots, i com que l'inscripció està limitada a treballadors de la sanitat catalana, espero poder fer un bon paper a la classificació, ja que a fi de comptes allà la marca serà poc important. Veurem el que passa!!

Per cert, fa un mes vaig estar una setmana de vacances a Lanzarote, la terra de l'olímpic José Carlos Hernández. Em vaig emportar les vambes, i vaig sortir a córrer 4 dies (entre 12-16Km). Feia sol (i picava), però no vaig tenir mai una sensació de calor agobiant, sobretot perquè bufava el vent... Però com bufava el vent!!! Això va ser el que em va cridar més l'atenció, quan et pegava de cara costava molt tirar endavant. La setmana passada va fer un dia així a Barcelona i ho veus com una cosa excepcional, però allà va ser una tònica els 4 dies que vaig sortir... No sé si serà així sempre, però ja em crec que, com ell mateix va dir, si José Carlos va preparar a casa seva la Marató de Barcelona potser ho va tenir més fàcil per adaptar-se a les condicions d'aquell dia que Chema o Jaume Leiva. De totes maneres, està clar que s'ho va guanyar i veurem com respon a Londres, al igual que Carles Castillejo i Nacho Cáceres.
Ja tenc ganes de que arribin els Jocs i sobretot les maratons!

Salut i Km!

FABIÁN RONCERO VS HAILE GEBRSELASSIE

Fa 1 mes llegia una entrevista a Fabián Roncero a Runner's World i Martin Fiz li demanava què havia passat amb Gebrselassie.
Donant una volta per la fira del corredor de Barcelona, a l'stand de Corricolari venien el llibre "Media vida corriendo", escrit per Roncero amb capítols de personatges de l'atletisme propers a ell.
Em vaig decidir a comprar-lo, ja que sempre m'ha agradat molt la filosofia de Roncero.
En el capítol en què parla del Mundial d'Edmonton 2001, explica amb algun detall més com allà es va iniciar la seva història amb Gebre. Curiosament, tenc records sobre aquella cursa, i eren temps en què jo encara no havia començat a córrer, tot i que m'encantava l'esport i en practicava d'altres...

Explica Roncero que arribava al Mundial en una de les millors formes físiques de la seva vida. De fet, havia fet 59:57 a la Mitja de Berlin, la que va ser millor marca mundial de l'any, era en aquells moments la 4a de la història, actualment encara és récord d'Europa, i que és una vertadera bestialitat!!
A Edmonton, Gebre arribava després de 4 mundials guanyant, però sortia d'una operació de tendó d'aquiles. Per primer cop es van eliminar les semifinals dels 10000 metres, qui sap si perquè Gebre no estava per 2 curses. Durant la final, els etíops anaven marcant un ritme lent en un grup de 4 etíops, 3 kenians, Ríos i Roncero. A Roncero allò no li interessava i va passar al davant per imposar un ritme fort. Finalment, quan tothom esperava l'atac de Gebre, va ser un kenià (Charles Kamathi) qui el va llençar i es va emportar l'or. Darrera, els 3 etíops, amb bronze per Gebre, Roncero 5é i Ríos 6é.
Conta Roncero que el dia següent es va acostar ilusionat a Gebre per demanar-li que li canviés la camiseta, i aquest, sense canviar el seu etern somriure, li va dir que mai li canviaria, probablement enfadat amb Roncero per haver estat massa "valent" el dia abans...

Però encara van tenir alguna anècdota més. Explica Roncero que davant de periodistes, anys després, convidats els 2 a Mapoma, Gebre li va dir que quan Roncero guanyés una marató li regalaria 10 camisetes. En aquell moment Gebre encara no n'havia guanyat cap i Roncero 2, un d'ells prop de batre el récord del món...
Tot això va contribuir a que a ell el mite se li enfonsés.

Sé que per a molts Gebre és i serà un dels més grans sinó el que més, i no crec que ningú s'atreveixi a negar-ho (de fet ni Roncero ho fa). Però a mí m'encanta la filosofia de Roncero, igual que quan tothom era d'Indurain a mi m'encantava Chiapucci, el diable. Diria que són dos maneres d'entendre l'esport molt similars, en les que guanyar és una part molt important, però no ho és tot.
En ambdós casos, si en algun moment haguessin actuat amb més cervell, potser estaríem parlant d'un guanyador del Tour i d'un medalla d'or mundialista de marató. Però no serien ells mateixos...

En el llibre s'expliquen moltes històries curioses de Fabián Roncero, les que ell mateix anomena "ronceradas".
Algunes molt divertides, com quan va sortir al capdavant a un Mundial de Cross tirant del grup, i girant-se a Paul Tergat es tocava el rellotge i li feia senyals de que anaven lents. I tot això perquè el dia abans Manuel Pancorbo li havia llençat l'aposta!! Al final, després d'anar un temps 20 metres escapat va acabar 10é
Altres una mica més "dramàtiques", com quan a Rotterdam 1998 anava a ritme sobrat de record del món de marató, per acabar en torn a 2:05:45, i li van agafar rampes al Km 39. Es va haver de parar a estirar i unaltre cop al Km 41, per acabar guanyant amb 2:07:26, récord d'Espanya, però lluny del que podia haver sigut... I el pitjor és que l'any següent es va tornar a repetir la situació, en aquest cas quedant segon amb 2:07:23, nou record d'Espanya. A Holanda li van posar el "mote" de Mr Streching (Senyor estiraments)!!
I altres que demostraven el seu caràcter, com quan volia córrer la San Silvestre, als organitzadors pel que fos no els hi interessava i ni negociant a la baixa va aconseguir que el contractassin. La seva resposta va ser inscriure's pel seu compte i guanyar la cursa per davant Martin Fiz...

Explica Fiz que al Campionat del Món d'Atenes 1997, Antón i ell a qui més por li tenien era a Roncero. Havien parlat els dies d'abans que les condicions eren molt dures i que s'havia de tenir paciència. Durant la cursa ataquen 2 africans, Roncero li diu a Fiz que vagin a per ell, però Fiz li diu que hi vagi ell si vol... I lògicament (o il·lògicament) hi va anar. Més endavant el van passar quan anava mig mort, i al final Antón or, Fiz plata i Roncero 6é... Com diu Fiz, Antón i ell van tenir la sort de que Fabián va córrer "a lo Fabián", però era la manera en què ho sabia fer!

Molts sereu de Gebre, però jo sempre seré més dels Chiapucci, dels Fabián Roncero... i després d'haver llegit aquest llibre, encara més!!

Salut i Km!

MARATÓ DE BARCELONA, JA SOM SUB 3H!!!

2h 57' 39''

Aquesta és la meva marca, en un dia en què tot ha sortit gairebé perfecte. He patit molt als darrers 2 quilómetres, però ha valgut la pena...
Ara mateix recordo alguns moments de la marató molt bonics, on es notava el caliu de la gent i feia que les cames anassin soles. Aquests moments que m'han portat a aconseguir el meu objectiu són els que vull deixar per escrit. Aquí va la meva CRÒNICA!

Dissabte a la nit, les 2 del matí que es converteixen en les 3, i jo donant voltes al llit... Era una cosa que tenia assumit que em podia passar, som nocturn des de sempre, m'agrada dormir als matins i em costa molt conciliar el son. Havia canviat l'hora el dissabte a la tarda, però res, quasi 3 hores que vaig estar donant voltes al llit.

Així que començo el gran dia havent dormit unes 2 hores i mitja, un bon esmorzar, preparatius i cap a Plaça Espanya. Havia quedat amb el Raúl (un mataroní maratonià) pel guardarroba, però amb la gentada no ens hem trobat. He anat a calentar una mica i allà veig al Raúl, quina sort!!
Parlem una mica de com encarar la cursa i cap al calaix, 5 minutets d'espera i TRET DE SORTIDA!!

El primer quilómetre em dona la sensació de que anem lents, entre aturades, avançaments i tal, però el fem a 4'06''. A partir d'aquí intentam regular una mica el ritme, amb uns globus al davant allunyant-se, que imaginam que seran les llebres de 2h45''. Passam pel Km5 amb 20'57'', perfecte! Fins i tot una mica ràpid...

Del 5 al 10 recordo el pas pel Km8 (Numància amb Av.Madrid) amb un "ambientàs". Anem fent quilòmetres, algun més ràpid i algun més lent, sempre entre 4'05'' i 4'15'', però mantenint la mitja de 4'10''-4'11'' que preteníem. Pas pel Km10: 41'48'' (Parcial 20'51''). Seguim clavant els temps!

Del 10 al 15, també gran ambient a Diputació, Vilamarí i Gran Via. Ens anam apropant als globus que abans s'havien allunyat i... són les llebres de 3h!! Van més d'un minut per sota del que deurien!! La pujada a Passeig de Gràcia, on l'ambient també és impressionant, es fa una mica incòmode, ja que la llebre porta al darrera moltíssima gent i en el gir a Rosselló s'estreny el carrer per passar per la catifa del Km 15. Després d'alguns cops i entrebancs aconseguim avançar a les llebres i el terreny es fa una mica més còmode. A tot això, pas pel Km 15: 1h02'44'' (Parcial 20'56''). Què fotien les llebres, que a més havien sortit per davant nostre??

Del 15 al 20, recordo un gran ambient al carrer Rosselló i a València, a la Meridiana es nota una mica l'aire al no estar resguardats i un ambientàs al gir a la Rambla de Fabra i Puig. Noto unes sensacions rares al bessó dret, una constant en les darreres mitges i en algun 10K que he fet. Avui em preocupa més, però intento no pensar-hi. Pas pel Km 20: 1h23'38'' (Parcial 20'54''). Anam una mica per sota els 4'11''/Km i seguim acumulant segons al sac pel que pugui passar més endavant...

Del 20 al 25, passam la Mitja amb 1h28'15'', després el Pont de Calatrava, Gran Via i Rambla de Prim. El Km 23 ens surt a 3'55'' (imagino que no devia estar molt ben col·locat), però sembla que sí que ens hem embalat una mica, perquè el pas pel Km 25 és amb 1h44'17'', amb 20'39'' de parcial, el més ràpid de la cursa).

Del 25 al 30, pujant la diagonal començo a notar el pas dels quilòmetres i em comença a fer mal el maluc, a part del bessó dret que torna a fer el tonto. Em menjo 2 plàtans i m'hidrato bé, a veure si les molèsties se m'obliden. Per cert, gran organització en els avituallaments, hem pogut anar bevent aigua i Powerade constantment. Però el que ajuda a oblidar-se de les males sensacions són els ànims del públic. Vaja ambient a Glòries!! Tremendo!! Aquí havia quedat amb na Núria (la meva nóvia) i no l'he pogut veure. Sort que ella m'ha vist!! Amb tot això ja estem al Km30, amb 2h05'16'' (Parcial 20'59''). Seguim mantenint el ritme i el matalàs de segons per baixar de les 3 hores cada cop és més gran, però fins quan podrem seguir mantenint-lo??


Del 30 al 35 ja havia pensat en la meva estratègia que seria el moment de començar a fer quilòmetres més cap a 4'15''. La veritat que li tenia por a l'Avinguda Litoral, al sol que hi podria haver a aquella hora i al vent que podia pegar de cara... Sí que reduim una mica el ritme, però en aquell moment només penso en anar descomptant quilòmetres i mantenir al màxim al matalàs. I el anar fent els quilòmetres mai per sobre de 4'15'' em va donant ànims, tot i que ja arribant al Km 35 la cosa comença a costar de veritat.
Pas pel Km35: 2h26'24'' (Parcial 21'08'')

Entram als darrers 7 quilòmetres de la cursa, que ara ens porta a Arc del Triomf. Abans d'arribar-hi em dona el primer avís l'isquio dret i em comença a entrar la por al cos. Sort que de nou els ànims de la gent són impressionants, i a més puc veure a na Núria! En aquests 2 quilòmetres (36 i 37) es nota que piquen cap a dalt i el ritme ha disminuit a 4'20'', però l'objectiu és arribar a Plaça Catalunya sencer i ho aconsegueixo. Ara toquen 2 quilòmetres i pico molt favorables en els que podré almenys mantenir el ritme i serà més difícil que se'm pugin els bessons o els isquios. El 38 i el 39 surten a 4'15'' i el 40, ja començat a pujar Paral·lel, a 4'20''. Pas pel Km40: 2h47'53'' (Parcial 21'29'').

Just quan començo a pujar Paral·lel em comencen a avisar isquio i bessó dret, i com he fet durant la cursa quan això passava, intento aixecar una mica la punta i córrer recolzant més el taló. De totes maneres, li dic al Raúl que en qualsevol moment puc haver-me de parar, i que tiri. En aquest moment, només vaig concentrat en el terra, en avançar metres i en intentar córrer de la millor manera perquè allò no se'm pugi. Sóc conscient de que el ritme ha disminuit i veig que el Raúl va sobrat. Li vaig dient que tiri, però ell el que fa és esperar-me i anar tirant de mi.
Així fem el Km 41 en 4'29'' i ja sóc conscient de que l'objectiu està aconseguit, que fins i tot mig caminant-trotant ho faria. És uns 200 metres abans del Km42 quan se'm puja una mica el bessó... el bessó esquerra!!! Tan pendent anava del dret i d'evitar que se'm pugés que se m'ha pujat l'altre!!!
Aviso a Raúl i li dic que ara sí, que tiri! Jo disminuiexo el ritme, però segueixo corrent intentant que allò no s'acabi de pujar del tot. Passo pel 42 i s'acaba la pendent. No sé si és això, o veure que la meta està tan a prop, que fa que pugui tornar a córrer normal. Aquests 195 metres són el millor de tota la marató, l'ÉXTASI... Porto un somriure a la cara, i al mateix temps se'm salten les llàgrimes... HO HE ACONSEGUIT!! PER FI SOM SUB-3H!!

El Raúl fins i tot es retura per esperar-me una mica, entram pràcticament junts i ens fonem en una abraçada. Moltes gràcies, Raúl!!! De veritat que aquests 2 quilòmetres de Paral·lel m'has ajudat moltíssim i no sé com ho hagués fet si hagués anat sol... I estic convençut de que podries haver estat per sota del 2h57.

També gràcies als amics que m'han anat seguint durant la cursa i animant al meu pas. Gràcies a Montse, Miguel Ángel, Bea, Anxo, Laura, Anna, Jordi, Albert, Olga, i com no, a na Núria.

Per cert, els darrers 1'195Km els he fet en 5'17'', que és més o menys a 4'25''. Pensava que havia perdut més temps baixant el ritme pel bessó...

Ara tocarà descansar unes setmanes i després plantejar-se nous objectius, també tocarà plantejar-se si hi ha alguna solució pels meus problemes musculars amb les maratons, però avui i aquest dies són per disfrutar d'haver aconseguit el que diuen que és l'objectiu de tot maratonià popular!

SOM SUB-3H!!
Salut i Km!!

DUBTES...

S'acosta el dia i creixen els dubtes. És una sensació que he tengut en les altres ocasions en què he fet una marató, però en aquesta ocasió crec que estan més fundats que mai...

Dissabte volia fer 18Km a ritme marató (4:10) com a darrer entrenament de qualitat, i al Km14 vaig haver d'aturar-me. No m'hi trobava...
És veritat que fa 3 dies vaig fer el famós Test Gavela (2x6000), i que tot i no poder-ho dir de manera exacta (feia voltes d'aprox 1Km però faltaven alguns metres), els temps van sortir prou bé. I que fa 2 setmanes i mitja a la tirada llarga em vaig defensar tot i acabar amb la reserva...
Però també és veritat que en més d'un entrenament no m'he trobat gens bé, i que a més vaig arrossegant molèsties a la panxa des de fa molts dies...

Així que així vaig, una de cal i unes quantes d'arena, i molts núvols per davant...
Però com bé diu en Marc Roig al seu blog, ara ja no podem fer res més que presentar-nos a la línia de sortida i disfrutar... Tant de bò pogués disfrutar!! Estic preparat per patir, però esper poder fer-ho al mateix temps que disfruto de la cursa!!

Tàctica de cursa?? Em queden uns dies per pensar-ho. Sortir a 4'10 era l'objectiu i és el que quasi segur que acabaré fent, tot i que potser la prudència i els darrers entrenos em dictarien sortir a 4'15...

I sí, jo tenc molèsties a la panxa, dubtes i tal, però altres com el Sebas Guim o el Joan Castellà ni tan sols poden córrer diumenge per culpa de les lesions.

Salut i Km!! (especialment pels lesionats, que puguin ser les 2 coses ben aviat)

PER FI LA TIRADA LLARGA!! SENSACIONS ACCEPTABLES...

Fa 2 setmanes, el diumenge abans de la Mitja de Barcelona, tenia pensat fer una tirada llarga de 30Km pensant en la Marató. Una gastroenteritis durant aquell cap de setmana m'ho va impedir.

Aquesta setmana tenia planejat fer la tirada llarga el dissabte. Però em van dir que era la Cursa Científica de Sant Pau, 2 hores donant voltes a l'hospital, i que em podien inscriure. Potser no arribaria als 30Km, però em podia quedar ben a prop, i a més podia fer un bon paper a la classificació, així que em vaig apuntar.
Ja dimecres tornant de córrer (20Km) no em trobava gaire bé i vaig tenir una mica de febre. Dijous no estava massa malament i també vaig anar a córrer 11Km suaus. I divendres a la tarda, 38'5º de febre... La nit la vaig passar fatal i òbviament a oblidar-se de la Cursa de Sant Pau. Però encara podia ser pitjor, i ja em temia que em quedaria unaltre cop sense tirada llarga...

Dissabte durant el dia vaig anar millorant i ahir diumenge em vaig aixecar en un estat acceptable per plantejar-me intentar enfrontar-me als 30Km. I al final la cosa no va sortir malament!! Vaig sortir una mica passades les 11 cap a Plaça Espanya, d'allà Gran Via cap a Zona Franca, i per allà unes quantes voltes, aguantant el tipus a un ritme d'aprox 4'13''-4'14''/Km. Quan ja encarava Gran Via per tornar cap a casa se'm va acabar la pila del Garmin, així que no sé els Km i el ritme exacte final. En aquell moment portava 24'5km, i crec que vaig fer uns 30'5km potser ja més cap a 4'15''/Km.

La part negativa és que vaig arribar bastant justet de forces, i encara m'haurien quedat 12 quilòmetres el dia de la marató... I ahir no sé si hagués aguantat molt més...
Buscant aspectes positius: Vaig fer l'entreno de les 11:15 a les 13:30 (més calor), no havia pràcticament esmorzat, només vaig portar una ampolla petita d'aigua (33cl), no estava en el millor estat de salut, i ho vaig fer sol (més difícil motivar-se per aguantar el ritme)...

Unaltre aspecte negatiu és que avui estic de nou molt refredat, i probablement l'inteligent seria quedar-me a casa i aprofitant que demà tenc massatge al fisio, encadenar de nou 2 dies sense córrer per curar-me definitivament... Almenys he pogut fer la tirada llarga, que hi ha entrenadors que diuen que no és necessària, però que a mi almenys, m'aporta seguretat!

3 setmanes per la Marató!! Això s'acosta!!
Salut i Km!

INJECCIÓ DE MORAL PER LA MARATÓ

No hi ha hagut sub 1h20'. Ni tan sols hi ha hagut marca personal. Però he quedat satisfet amb el resultat de la Mitja de Barcelona.

Després de fer millor marca de 10Km als Nassos, havia encadenat algunes curses amb resultats poc satisfactoris per mi. A Sant Antoni va ser un desastre, i a les mitges de Granollers i de Gavà havia quedat lluny de la meva millor marca i en algun moment de cada cursa havia patit un "bajón" important.
Tot això, acompanyat d'una gran irregularitat en els quilometratges setmanals (a les 2 darreres de nou he baixat el volum), i d'una absència de sessions de vertadera qualitat (ni sèries, ni costes, ni ritmes massa elevats), feien que em plantés a la sortida amb molts dubtes, no només per avui sinó pensant també en la Marató.
Per tot això, avui tenia decidit oblidar-me del 1h20' i una mica del rellotge i sortir intentant regular els esforços, no anar al límit (a Gavà recordo que des del Km5 ja tenia la sensació d'anar-hi), i si al final quedaven forces ja hi hauria temps d'apretar, i en funció del temps intentar rascar algo.

Primers quilòmetres a bon ritme, amb una lleugera disminució al Paral·lel, i passo pel Km5 amb 19'12'', sense massa història.
Aquí m'ajunto a Juavalga (corredors.cat), amb qui farem uns quilòmetres a bon ritme fins al Km10, on passo amb 38'11'' (18'59'' de parcial). Anam avançant gent, i just abans, amb l'arribada a l'avituallament, ell afluixa una mica i ens separam. No m'agrada perdre massa temps als avituallaments, intento regalar els menys segons possibles, i a més quan afluixes, a cops costa tornar a trobar el teu ritme.
Els següents quilòmetres el ritme afluixa lleugerament tot i que ho intento evitar. Són uns quilòmetres que coincideixen amb els darrers dels Nassos, però avui la cosa no és com fa 2 mesos. De totes maneres, jo vaig avançant gent contínuament així que el ritme ha de ser bò, i a més, diria que a mi des del Km10 fins al final m'hauran passat màxim 5 persones... El pas pel Km15 és a 57'27'' (19'16'' de parcial) i ja veig que serà molt difícil millorar marca, però almenys la marca serà bona.
Quan passo pel Km 16 amb 1:01'19'' faig els meus càlculs i penso que si aconseguís anar a 3'47'' el Km i fent els darrers 100m en 15 segons igualaria la meva millor marca (Mitja del Mediterrani 2011). Sé que és pràcticament impossible, em queden forces, però tampoc me'n sobren, però ho he d'intentar. A més, segueixo avançant gent, he establert contacte visual amb el globus de l'1h20' i m'hi vaig acostant poc a poc. 2 quilómetres a 3'47'' em fan pensar que el miracle és possible (després he vist que eren 3'47''9...), però quan passo el Km19 amb 1:12'45'' ja veig que això se m'escapa. Igualment, segueixo a tope, patint com s'ha de fer, passo el Km20 amb 1:16'35'' (19'09'' de parcial), tot i que a la cursa ni he estat capaç d'interioritzar aquest registre.
Només queda buidar-se del tot, i després de les dues darreres curves, quan encaro l'Arc del Triomf, faig un "amago" d'esprintar, però veig que no té sentit. Entro amb una mescla de satisfacció per haver-ho donat tot i haver estat de nou al meu nivell, i de ràbia per haver estat tan a prop i no haver-ho pogut aconseguit...
Al final, 1h20'42''.

Ara, assegut a l'ordinador, la veritat és que la ràbia ja ha desaparegut, i estic molt content pel resultat. Em feia falta alguna cosa que em donés confiança per encarar el darrer mes de preparació de la Marató. Em feia falta aquesta injecció de moral!

Salut i Km!

SETMANA DE RÉCORD, NOMÉS VA FALTAR LA CIRERETA A GAVÀ

Setmana de récord, per primera vegada en la meva vida vaig arribar a les 3 xifres per un total de 102 quilómetres. És curiós, perquè quan ho fas no et sembla tan difícil, però ahir dilluns havia quedat tan baldat de la mitja de Gavà que no vaig anar a córrer, i avui matí només he pogut fer 12 quilómetres i tenc els "sóleos" fets pols... Però la veritat és que estic content per la setmana passada, perquè a més estava amb les molèsties del genoll, que em van acompanyar de dilluns a divendres. Per aquest motiu, els ritmes no van ser molt canyeros, i de sèries i costes ni parlar-ne

La setmana va anar així:
- Dilluns: 16'5 Km a 4'42'' (post-mitja de Granollers)
- Dimarts: 11'5 Km a 4'43''
- Dimecres: 21 Km a 4'35''
- Dijous: 12 Km a 4'31''
- Divendres: 20 Km a 4'36''
- Dissabte: descans
- Diumenge: Mitja de Gavà

Però com deia al principi, va faltar la cirereta.
Em vaig plantar a la sortida de la Mitja de Gavà sense tenir molt clar a què havia de sortir. Sabia que amb la càrrega de quilómetres de la setmana no estaria massa fresc, però com tots sabeu quan et plantes a la sortida d'una cursa, l'efecte dorsal acaba fent de les seves.

Sortida ràpida i primers Km a bon ritme. Uns corredors comenten que van a per 1:20 i jo m'hi enganxo, en alguns moments em costa i els deixo anar una mica, però cap al Km 5 m'hi ajunto i fem un grupet de 5, amb el que estaré fins al Km 13.
Passo pel Km 5 amb 18:54 i pel Km 10 amb 37:53. Fins llavors no vaig massa incòmode i començo a pensar que puc fer una bona marca i acostar-me als 1:20 que em donarien marca personal.
El grupet es va fent més gran i ja som uns 10 corredors, els que arriben per darrera tiren i començo a veure la cosa difícil, i ja cap al Km 13 no puc seguir el ritme i em deixo anar una mica.

El pas pel Km 15 és de 57:20, ja lluny del que caldria per baixar de 1:20, però encara queda el pitjor. Els següents 5 Km són una lluita contra el vent, que bufa molt fort i pega de cara, i a més vaig sol. Em recorda al vent que vaig haver de patir a la Marató de Costa Daurada. Em passa algun corredor que no som capaç de seguir i finalment m'avancen 2 i m'hi enganxo. Per davant es veuen corredors que van punxats, igual que jo i alguns fins i tot més.
D'aquí al final vaig fent Km per sobre de 4' i acabo amb un temps de 1:22:13, en la posició 64.

No és un mal resultat, de fet, és la meva segona millor marca en mitja marató, un segon més ràpid de la de Calella, ara fa quasi un any. I he d'acabar satisfet la setmana en què he superat per primer cop els 100 quilómetres.
En l'aspecte negatiu està el mal començament d'aquesta setmana (en la que també volia arribar a 100 Km) i les molèsties al peu dret que m'han quedat després de l'esforç del diumenge, i que no han marxat completament tot i el descans d'ahir dilluns. És el que passa per haver-me posat un dorsal el diumenge, enlloc de fer una tiradeta llarga més tranquila.

Esperem que la cosa es vagi recuperant i pugui fer aquesta tirada llarga el proper diumenge.

Salut i Km!

MITJA DE GRANOLLERS, LLUNY D'OBJECTIUS, PERÒ VAL MOLT LA PENA

No està el cos per massa alegries últimament. O el cap... I això es va demostrar a Granollers aquest diumenge. Però a diferència de a Sant Antoni vaig saber trobar una motivació per seguir a un ritme que em permetés acabar amb una marca decent, i això em fa sentir-me relativament satisfet.

Feia uns 5 anys que no corria aquesta mitja (l'havia fet 2 cops), i de nou m'ha agradat molt. Està clar que ara està molt més massificada i que hi ha alguns errors (cap control als calaixos, la gent sortint quan li dona la gana sense respectar les onades previstes...), però l'ambient al pas per La Garriga, per Les Franqueses i els darrers Km a Granollers s'ho valen tot.

La meva intenció era sortir a intentar baixar de 1h20. Em vaig col·locar bé a la sortida i durant els primers 5Km vaig anar aguantant el ritme amb un pas de 19'00, però ja notava que em costava. A partir del Km4 ja m'estava avançant molta gent i quan vaig fer el Km6 en 4' ja vaig veure que em costaria molt. I pensant en el dia de Sant Antoni, on vaig forçar massa i vaig acabar petant, vaig decidir reduir el ritme i oblidar-me de la marca. A part, la veritat és que no anava gens fi i no tenia ganes de patir...
Cap al Km 7 em passa la 7a dona (Anna), que anava sola, i després d'anar 2 Km amb ella i recuperar-me força, parlem i decideixo intentar fer-li de llebre fins a final de cursa.
D'aquí fins al final ritme constant en torn a 4' en Km més desfavorables i 3'55 en els favorables, i gent que ens avançava constantment. La veritat que ja sabia que la tornada de La Garriga era molt favorable, però no recordava que ho fos tant. Imagino que el no anar a tope i no buscar marca també augmenta aquesta sensació. Per això, en algun moment he tengut la sensació de que no m'hauria d'haver deixat anar, que hauria d'haver patit del Km5 al 11 i que de tornada podria haver recuperat molts segons... Però bé, ara ja està fet, així que de res serveix lamentar-se i de fet, m'ho vaig passar molt bé igualment...
Cap el Km 15 (crec) m'avança el Raul, i tenc la tentació de marxar amb ell, però vaig decidir quedar-me amb la meva companya. De tant en quant anava mirant el darrera per si venia alguna dona, però ja al Km 19, de sobte, la tenim enganxada al darrera!! També anava acompanyada, però el seu acompanyant ja va tirar endavant i jo també vaig decidir fer-ho i que elles dues s'ho juguessin soles. I com que anava amb forces guardades vaig decidir provar-me i vaig fer el darrer 1'098Km en 3'51, que sortiria a 3'30 el Km!! No està gens malament!!
I la marca final, 1h22'45'', digne, però lluny de l'1h20'29'' que tenc com a millor marca.

Diumenge que vé m'he apuntat a Gavà, però l'objectiu és anar acumulant quilómetres. A part, tenc un cop al genoll i em fa molt de mal. Me'l vaig pegar fa 10 dies (en unes circumstàncies ben curioses que aquí no explicaré), els dies abans de la Mitja de Granollers només vaig anar a córrer el divendres i sense forçar i el dia de la Mitja no em va molestar gens. Però ahir, que vaig fer 16Km, i avui matí, que n'he fet 12Km m'ha molestat molt... No sé, suposo que el que tocaria seria fer repòs, però aquestes 2 setmanes que venen eren les fortes de meu pla per Barcelona, i la veritat és que els meus desembre i gener han estat ben fluixets i crec que aquests quilómetres són ben necessaris...
Esperem que amb antiinflamatoris i fred la cosa vagi a millor i em permeti almenys anar fent els quilómetres planejats, encara que sigui a ritmes més lents del que voldria.

Salut i Km!