FABIÁN RONCERO VS HAILE GEBRSELASSIE

Fa 1 mes llegia una entrevista a Fabián Roncero a Runner's World i Martin Fiz li demanava què havia passat amb Gebrselassie.
Donant una volta per la fira del corredor de Barcelona, a l'stand de Corricolari venien el llibre "Media vida corriendo", escrit per Roncero amb capítols de personatges de l'atletisme propers a ell.
Em vaig decidir a comprar-lo, ja que sempre m'ha agradat molt la filosofia de Roncero.
En el capítol en què parla del Mundial d'Edmonton 2001, explica amb algun detall més com allà es va iniciar la seva història amb Gebre. Curiosament, tenc records sobre aquella cursa, i eren temps en què jo encara no havia començat a córrer, tot i que m'encantava l'esport i en practicava d'altres...

Explica Roncero que arribava al Mundial en una de les millors formes físiques de la seva vida. De fet, havia fet 59:57 a la Mitja de Berlin, la que va ser millor marca mundial de l'any, era en aquells moments la 4a de la història, actualment encara és récord d'Europa, i que és una vertadera bestialitat!!
A Edmonton, Gebre arribava després de 4 mundials guanyant, però sortia d'una operació de tendó d'aquiles. Per primer cop es van eliminar les semifinals dels 10000 metres, qui sap si perquè Gebre no estava per 2 curses. Durant la final, els etíops anaven marcant un ritme lent en un grup de 4 etíops, 3 kenians, Ríos i Roncero. A Roncero allò no li interessava i va passar al davant per imposar un ritme fort. Finalment, quan tothom esperava l'atac de Gebre, va ser un kenià (Charles Kamathi) qui el va llençar i es va emportar l'or. Darrera, els 3 etíops, amb bronze per Gebre, Roncero 5é i Ríos 6é.
Conta Roncero que el dia següent es va acostar ilusionat a Gebre per demanar-li que li canviés la camiseta, i aquest, sense canviar el seu etern somriure, li va dir que mai li canviaria, probablement enfadat amb Roncero per haver estat massa "valent" el dia abans...

Però encara van tenir alguna anècdota més. Explica Roncero que davant de periodistes, anys després, convidats els 2 a Mapoma, Gebre li va dir que quan Roncero guanyés una marató li regalaria 10 camisetes. En aquell moment Gebre encara no n'havia guanyat cap i Roncero 2, un d'ells prop de batre el récord del món...
Tot això va contribuir a que a ell el mite se li enfonsés.

Sé que per a molts Gebre és i serà un dels més grans sinó el que més, i no crec que ningú s'atreveixi a negar-ho (de fet ni Roncero ho fa). Però a mí m'encanta la filosofia de Roncero, igual que quan tothom era d'Indurain a mi m'encantava Chiapucci, el diable. Diria que són dos maneres d'entendre l'esport molt similars, en les que guanyar és una part molt important, però no ho és tot.
En ambdós casos, si en algun moment haguessin actuat amb més cervell, potser estaríem parlant d'un guanyador del Tour i d'un medalla d'or mundialista de marató. Però no serien ells mateixos...

En el llibre s'expliquen moltes històries curioses de Fabián Roncero, les que ell mateix anomena "ronceradas".
Algunes molt divertides, com quan va sortir al capdavant a un Mundial de Cross tirant del grup, i girant-se a Paul Tergat es tocava el rellotge i li feia senyals de que anaven lents. I tot això perquè el dia abans Manuel Pancorbo li havia llençat l'aposta!! Al final, després d'anar un temps 20 metres escapat va acabar 10é
Altres una mica més "dramàtiques", com quan a Rotterdam 1998 anava a ritme sobrat de record del món de marató, per acabar en torn a 2:05:45, i li van agafar rampes al Km 39. Es va haver de parar a estirar i unaltre cop al Km 41, per acabar guanyant amb 2:07:26, récord d'Espanya, però lluny del que podia haver sigut... I el pitjor és que l'any següent es va tornar a repetir la situació, en aquest cas quedant segon amb 2:07:23, nou record d'Espanya. A Holanda li van posar el "mote" de Mr Streching (Senyor estiraments)!!
I altres que demostraven el seu caràcter, com quan volia córrer la San Silvestre, als organitzadors pel que fos no els hi interessava i ni negociant a la baixa va aconseguir que el contractassin. La seva resposta va ser inscriure's pel seu compte i guanyar la cursa per davant Martin Fiz...

Explica Fiz que al Campionat del Món d'Atenes 1997, Antón i ell a qui més por li tenien era a Roncero. Havien parlat els dies d'abans que les condicions eren molt dures i que s'havia de tenir paciència. Durant la cursa ataquen 2 africans, Roncero li diu a Fiz que vagin a per ell, però Fiz li diu que hi vagi ell si vol... I lògicament (o il·lògicament) hi va anar. Més endavant el van passar quan anava mig mort, i al final Antón or, Fiz plata i Roncero 6é... Com diu Fiz, Antón i ell van tenir la sort de que Fabián va córrer "a lo Fabián", però era la manera en què ho sabia fer!

Molts sereu de Gebre, però jo sempre seré més dels Chiapucci, dels Fabián Roncero... i després d'haver llegit aquest llibre, encara més!!

Salut i Km!