CURSA DE LA MAQUINISTA, mal final de temporada... Toca descansar!

Bé! A la fi arriba el moment de descansar, que crec que ja ho necessitava. M'hagués agradat fer-ho amb un bon regust de boca, però no va poder ser.

Les coses ja no van començar bé diumenge quan arribant en metro a La Maquinista me vaig donar compte que m'havia oblidat el xip!!! Desastre!!! Calculo i ja no tenc temps de tornar a casa a agafar-lo i arribar a la sortida... La meva única opció, una trucada i a resar! I per sort les coses surten bé i me'l poden portar en taxi. Mentre l'espero, escalfo una mica i el xip que m'arriba a les 8:50. Trotant a la sortida i fins i tot me puc col·locar bé. Pel que podria haver passat les coses han anat prou bé, però el pitjor estava per arribar...

Durant l'espera corre una mica l'aire i el sol està tapat, el que dona una falsa sensació de poca calor. Tret de sortida i no ho puc evitar, el primer Km el faig massa fort. No veig el pas, però no tenc sensació de comoditat i passo pel Km2 marcant 7'30. Els 2 següents Km aconsegueixo mantenir el ritme a dures penes fent els dos a 3'51, però quan passo pel Km4 ja veig que avui no farem res de bò... Encara més, veig que patiré molt.
Passo per la meitat de cursa, 19'15. Els següents Km els vaig fent cada vegada més lents, patint molt, i començo a pensar que l'objectiu de la cursa ha de ser baixar dels 40 minuts. Els Km 7 i 8 són infernals i fins i tot veig difícil aconseguir aquest objectiu. Si fa 2 mesos estava baixant de 37'!!! Quan me passa un corredor de Corredors.cat aconsegueixo enganxar-me i augmentar una mica el ritme, i ja en el darrer Km i fent un darrer gran esforç m'acabo de buidar i amb 3'50 aconsegueix arribar a meta amb una marca de 39'51.

És el que hi ha! La calor, els només 3 entrenaments en les dos darreres setmanes, les angines de fa 2 setmanes o que ja estic amb el dipòsit buit... Excuses se'n poden cercar moltes, però no era el final que volia per la meva millor temporada de la meva vida.

Durant el darrer any com a molt he estat 10 dies seguits sense anar a córrer, i va ser després de fer la Marató de Calvià. Així que ara ha arribat el moment de descansar! Toquen 3 setmanes de relax absolut, sense anar a córrer ni un dia. I estic tan fet pols que no crec que necessiti ni amagar les sabatilles, jeje!
A veure si això me serveix per recarregar la bateria i millorar una mica la meva fascitis plantar, que ara mateix és el que més me preocupa.

Durant aquestes 3 setmanes a fer balanç de la temporada passada, amb tots els objectius complerts, i a marcar-me els objectius de la propera.

Salut i Km!