CURSA DE LA SANITAT CATALANA 2015

Quarta participació en aquesta cursa que m'agrada moltíssim. Només pel fet de poder participar-hi puc estar content, ja que significa que vaig tirant endavant a pesar de les meves lesions. Si a més puc fer-ho a un ritme exigent, no puc demanar més.

El recorregut havia canviat una mica, així que les referències que tenia dels anys anteriors no em servirien del tot, però tenia la mateixa idea que el 2014, sortir ràpid aprofitant la baixada, però sense forçar i guardant forces, que a partir del Km 4 s'ha de pujar tot el que s'ha baixat.

Sortida a les 10 del matí, després del primer mig Km puc comptar la gent que porto al davant (un luxe, ja que en poques curses ho puc fer), i em col·loco a la posició 13.
Com he dit, els primers 4 Km són bastant de baixada excepte una rampa, en la que aprofito per posar-me l'11é i ja arribant al Km4 m'agafa un corredor, així que comencem la pujada en les posicions 11 i 12.

Comença la part fotuda de la cursa, toca patir de veritat. Avancem unaltre corredor i ja estem 10 i 11, però per darrera ens agafa la 1a dona que ens avança i guanya uns metres, l'altre corredor s'hi enganxa i jo em quedo uns metres al darrera, patint molt però sense perdre contacte. En aquests moments vaig el 12é i no vaig gaire sobrat, però sé com serà el final i que he de regular, patint per no deixar que marxin massa, però sense capficar-me en forçar massa per enganxar-me.
Al mateix temps, veig que al davant anem retallant distàncies al 9é de la cursa…

La cursa se m'està fent més llarga que l'any passat, patint molt, però s'acosta el darrer quilómetre, on jo ja sé que ens espera la part més dura de la cursa, sobretot la darrera rampa que és criminal i on en pràcticament 30 metres avanço a l'11é i a la 1a dona i ja sóc 10é a pocs metres del 9é. Després d'aquesta rampa ja només queden uns 100 metres on esprintant i amb l'avantatge psicològic que dona venir des del darrera deixo fàcilment al darrera als companys i acabo el 9é.

La marca, 42'55''. No es pot comparar amb l'any anterior, ja que enguany la cursa ha estat efectivament més llarga (jo no portava GPS, però els d'alguns corredors han marcat 10350m).
La manera d'acabar la cursa, avançant a 3 corredors en els darrers 200 metres, sempre et deixa un bon regust de boca.
I la posició sempre és relativa, ja que enguany faltaven els primers classificats dels darrers anys, però un top10 sempre agrada. De totes maneres, he vist que alguns corredors que van quedar darrera meu fa un any enguany han estat per davant uns 20-30'', així que em queda el dubte de si he regulat massa... Però clar, qui sap les condicions i circumstàncies en què arriba cadascú a aquesta època de l'any. I pensant en el que he patit, no crec que hagués pogut fer massa cosa més...


Jo estic molt satisfet ja que avui, poder córrer alguns dies cada setmana i a ritmes exigents, és més del que em podia imaginar fa uns mesos… QUE DURI!!

Salut i Km!

CURSA DELS MEDIJOCS 2015, SEGUEIX LA MILLORIA I NO TORNA EL DOLOR

No torna el dolor. Quan ja fa unes 9 setmanes de la darrera infiltració al peu dret, i això és una gran notícia. Al contrari, ara em tornen a molestar una mica les cicatrius de la intervenció al peu esquerra, i això vol dir que li estic fotent canya als entrenaments i per tant puc estar content.
Entrenaments a ritmes propers a 4' el Km, algun dia per sobre i algun dia per sota, també alguns entrenaments amb costes, tot per preparar la Cursa de la Sanitat Catalana.

Fa 4 setmanes vaig participar a la Cursa dels Medijocs, en el meu debut en aquesta cursa que es celebra a Sant Cugat. Esperava un perfil dur, eren 8 Km i del 2 al 4 semblava que hi havia una pujada molt pronunciada. Al final la duresa era major sobre el paper que el que em vaig trobar, la pujada no era tan forta, res a veure amb les de Ca'n Ruti.
A la sortida em vaig situar sobre la posició 15 i després del primer Km amb la cursa ja estabilitzada ja estava en la posició 13. A l'inici de la pujada ja vaig avançar 2 corredors i cap al final de la pujada cap al Km 3 vaig situar-me en el 10é lloc i així vaig arribar a dalt.
De baixada anava notant que el corredor que havia avançat m'anava retallant i sabia que si m'agafava no seria capaç d'oferir gaire lluita, i just al passar pel Km7 així va ser. Ni em vaig plantejar intentar enganxar-me, al contrari, mirava més cap enrera per mantenir l'11é lloc, cosa que vaig poder fer sense dificultats. Content, i el ritme bastant decent, al voltant de 3'55''/km.

Després l'anècdota del dia, com que hi havia classificacions especials per metges em vaig enterar que havia guanyat la categoria senior. Només un metge havia estat més ràpid que jo, però com que era veterà li van donar només el premi d'aquesta categoria.
Així que vaig pujar al podi per primera vegada a la meva vida, jeje!








































Ara, el divendres 29, cursa de la Sanitat Catalana, un clàssic dels darrers anys, en la que serà la meva 4a participació.
Enguany sembla que han fet algun canvi de recorregut, tot i que la duresa sembla que serà la mateixa, amb un desnivell acumulat de 420 metres.
I també han canviat l'horari i enlloc de començar a les 12 la sortida serà a les 10.
M'agradava més començar a les 12, la veritat. A mi quan més aviat pitjor perquè no m'agrada matinar, i córrer amb sol i temperatures elevades tampoc m'afecta massa i seria igual per a tots… Però bé, és el que hi ha. Veurem si surt una bona cursa i aquí ho contarem!

Salut i Km!

ANY I MIG DESPRÉS...

...torno a escriure alguna cosa per aquí.

Any i mig d'alts i baixos, any i mig amb alguna bona cursa, any i mig amb aturades per noves lesions, any i mig amb alguns moments d'il·lusió i molts més moments de patiment...
En alguns moments he intentat trobar temps, forces o ganes per escriure, en alguns moments he estat a punt de fer-ho, però un dia per una cosa i un dia per unaltre, sempre ho acabava deixant per més endavant, i també en alguns moments he pensat que no tornaria a escriure. Però finalment, any i mig després, aquí estic. Difícil resumir tant temps en una entrada...

En la darrera entrada a Octubre de 2013 estava recent operat i començava a caminar. Va arribar desembre i vaig poder tornar a córrer sense massa molèsties.
Seqüeles de la intervenció? Tenc dues cicatrius al peu, la de l'esperó està una mica engruixida i em molesta una mica, i la de més davant quan l'apreto em dona una rampa cap als dits del peu. El 3r dit i la meitat del 2n i 4t m'han quedat mig adormits i és on es manifesta la rampa. Però tot això està bastant estable, no ha variat massa durant l'any i mig i no m'impedeix córrer.

Com deia, a Desembre vaig tornar a córrer i a Febrer vaig poder participar a la Mitja de Granollers amb una marca digna (1h 25' 44''). La cosa semblava que anava millorant i li vaig començar a fotre canya per preparar-me per la cursa de la Sanitat Catalana. Ja abans de la cursa vaig començar a notar molèsties a la planta del peu dret (el no operat), no eren nòduls com a l'altre peu, sinó que la molèstia era més a nivell de l'esperó calcani. A finals de Maig vaig poder córrer la cursa i a més a un nivell molt bò, però la molèstia anava empitjorant i ja a mitjan Juliol d'acord amb fisio i podòleg vaig decidir parar.

3 mesos sense córrer, la molèstia que no marxava, però finalment semblava que desapareixia i a mitjan Octubre vaig tornar a intentar-ho. Primer dia i ja estava igual que 3 mesos abans...
En aquest cas no vaig voler parar i vaig decidir seguir corrent amb dolor, ja que tanmateix el repòs no havia servit de res, i vaig anar a un traumatòleg especialista en peu i que corre curses de muntanya, que em va recomanar una sèrie d'exercicis i em va demanar una Ressonància magnètica. I a seguir corrent!

El resultat de la ressonància, el peu no està tan malament com indicaria el dolor (tenc la tendinitis d'aquil·les i la fascitis plantar cròniques, però molt més lleus del que creia), però a pesar dels exercicis el dolor no marxava, així que vam optar per provar amb infiltracions de corticoids.
A tot això, sense deixar de córrer però sense entrenar com abans, vaig participar a la Cursa dels Nassos amb 39'10'' i a la Mitja de Granollers amb 1h 29' 55'' patint per baixar d'1h 30' després d'haver sortit massa aviat…

- Primera infiltració a gener, 3 setmanes de milloria i a la 4a estava igual del dolor
- Segona infiltració a febrer, igual que la primera, torna el dolor
- Tercera infiltració a març, ara està a punt de fer 4 setmanes. En principi ja només hi havia marge per una quarta infiltració, però el dolor encara no ha tornat… I mira que cada dia l'estic esperant, jeje!!
La veritat és que no em vull fer gaire il·lusions, però cada dia que passa i veig que el dolor no apareix és un pas endavant.
A veure si la cosa segueix així. Si torna, haurem de pensar en la quarta infiltració, i si no funciona, ones de xoc, punció amb agulla seca… Estic disposat a provar altres coses en les que mai he confiat, però bé, avui per avui tenc esperances de sortir d'aquest túnel…

Respecte a les curses, aquest dissabte vaig participar a la Cursa Nocturna de l'Hospitalet, en un horari molt bò per mi i on vaig fer la meva segona millor marca fa anys. La marca, 37'39'', més d'un minut per sobre que la que vaig aconseguir, però després de tot el calvari que he passat no em puc queixar i estic més que content, ja que l'objectiu era baixar de 38'.

Propers objectius? Dissabte 25 d' abril a Sant Cugat, Cursa dels Medijocs, en la que participaré per primera vegada. I divendres 29 de Maig a Ca'n Ruti, Cursa de la Sanitat Catalana, en la meva quarta participació. Les dues curses tenen desnivell important i una part per camins de terra, pel que estic entrenant pujades.
Però el principal objectiu és poder seguir corrent i a veure si la propera temporada 2015-2016 puc córrer i el físic em respecta.

Veurem com van les coses, i espero reenganxar-me una mica al blog i anar explicant per aquí les coses.

Salut i Km!

INACTIVITAT I LENTA RECUPERACIÓ...

El 6 de setembre vaig passar per quiròfan per la meva fascitis plantar. Han passat gairebé 8 setmanes en els que la recuperació està sent molt lenta.
Penjaré algunes fotos del meu peu, així que els que no us agrada veure ferides i aquestes coses, estau avisats!

Les dues primeres setmanes no podia recolzar el peu, pel que van ser dies de sofà i muletes per casa. Vaig poder aprofitar per llegir i veure molt la tele. Unes bones vacances, jeje! Això si, vaig mirar de cuidar una mica el menjar perquè em feia por guanyar massa pes...

A les dues setmanes el traumatòleg ja em va donar permís per recolzar el peu i caminar, però encara no em va treure els punts perquè em va dir que si els treia s'obririen les ferides... El primer que vaig fer en arribar a casa va ser anar a escoltar el temut veredicte de la bàscula. Pesava 73Kg abans de la intervenció, i no m'ho podia creure quan vaig veure el que marcava la bàscula... 71Kg!!! Durant la setmana següent vaig començar a caminar tot i que amb dolor, però almenys ja podia començar a sortir de casa...

Així tenia el peu:

A les 3 setmanes de la intervenció cada cop em feien més mal les ferides, suposo que perquè els punts em tibaven molt. En la visita de control em van retirar els punts i em van dir que fes vida normal, i pràcticament a les dos hores de començar a recolzar... FERIDA OBERTA.

Així que de nou muletes, recolzar el mínim possible i a posar molt iode a la ferida i tenir-la a l'aire el màxim de temps possible. El problema és que tenia un billet a Londres per anar a Wembley a veure un partit de futbol americà, així que viatge en muletes amb totes les incomoditats que comporta.

Quan podia estar una estona sense recolzar i posant iode l'aspecte era millor...

Però quan arribava a casa després d'unes hores (tot i anar amb muletes i recolzar el mínim, l'aspecte era unaltre...

A la tornada del viatge parlo amb les infermeres del meu ambulatori que em donen una sèrie de recomanacions i la cosa cosa comença a millorar, coincidint amb la meva tornada a la feina. Ja feia 4 setmanes i també tocava nova visita al trauma, que em diu que la ferida va bé, em treu les pells i crostes i em recomana una pomada (semblant al que m'havien recomanat les infermeres), i em diu que ens veiem en 2 mesos...

Així em va quedar el peu:

Així que decideixo posar-me en mans de les infermeres i la ferida va millorant progressivament i finalment acaba tancant-se ja a les 6 setmanes, i avui mateix, quan vaig camí de les 8 setmanes, se m'han caigut les darreres crostes i el peu (almenys les ferides) té molt millor aspecte.

Pel que fa al dolor, va millorant molt lentament. Puc caminar bé, va molestant al llarg del dia i cap al final el dolor és més fort, però sembla que cada dia és una menys intens.
I com a altres seqüeles m'ha quedat un adormiment del 3r dit i la meitat del 2n i el 4t, i si em toco la zona operada em pega una espècie de descàrrega elèctrica a 3r-4t i 5é dits. La zona operada ha quedat amb una tumefacció (inflamació) que suposo que es deu a fibrosi per tot el que han tocat, i això deu comprimir un nervi i d'aquí les descàrregues...

Per tot això, avui he començat 4 sessions de diatèrmia amb el fisio (ho podríem definir com calor profunda), que haurien d'anar bé per disminuir l'edema i fibrosi que hi deu haver al peu, i secundàriament espero que disminueixin les descàrregues elèctriques.
Després les hauré de parar perquè marxo de viatge a Cuba. Esper que els aires caribenys em venguin bé per millorar més, jeje!!

És curiós que des de que he tornat a caminar he començat a guanyar pes. Suposo que al caminar surto de casa, i com que puc sortir puc anar a sopar fora, i una cosa porta a l'altra i ja torno a estar als 73Kg. Però bé, ja ho hagués firmat abans de la intervenció...

De tornar a córrer, per ara ni m'ho plantejo. Firmaria poder fer-ho a principis de gener, tot i que tenc l'esperança de poder començar molt suaument a principis de desembre. Veurem com evoluciona aquest dolor i aquestes descàrregues...

Veurem com van les coses!!

JA TENC DATA: TOCA PASSAR PER QUIRÒFAN

Fa ja uns mesos que vaig assumir que havia de passar per quirófan per la meva fascitis plantar. Fa molts anys que l'arrossegava, amb ella vaig baixar de 3 hores a la marató i vaig batre les meves millors marques, i havia aprés a viure amb la petita molèstia i els nòduls que se m'havien format. L'any passat va ser la tendinits aquíl·lia la que em va donar més problemes, però ja aquest any les molèsties que tenia a la fàscia plantar s'han anat fent més fortes, provocant-me cada cop més dolor a la inserció al calcani, al conegut com esperó calcani.
No és un dolor que m'impedeixi córrer, però he hagut de baixar les distàncies d'entrenament, i realment cada matí quan poso el peu a terra, o quan estic una estona llarga sentat i m'aixeco, em fa mal. És que a la nit em desperto per anar al bany, poso els peus a terra ara i sento dolor a la planta de l'esquerra i als dos aquil·les i així no puc anar pel món!
Lo de la tendinitis aquí·lia és una cosa molt més complicada, però la fascitis té una solució relativament senzilla. Sé que és qüestió de temps que les molèsties vagin progressant i sé que si vull seguir corrent m'he d'operar, així que si toca, toca.
I JA TENC DATA. Aquest DIVENDRES matí, tocarà passar per quiròfan.

Pel que fa a la resta, com he dit, no he deixat d'entrenar. Ja no faig tirades de més de 15-16 Km, i la majoria són de 12 Km. Els ritmes no són gens dolents, així que estic content de mantenir més o menys la forma, així després serà més "senzill" tornar a assolir-los. De fet, encara no sé el temps que estaré sense tornar a córrer i de quina manera hauré de tornar-hi.

Dirigint la mirada enrera, als darrers 17 mesos, des de que vaig baixar de les 3h a la Marató de Barcelona he anat encadenant problemes físics. Primer va ser l'ampolla al peu que em va durar més d'un mes. Després vaig començar amb la tendinitis aquíl·lia que em va fer parar durant mes i mig, i que realment se m'ha cronificat. I després la fascitis que tenia més o menys controlada va començar a empitjorar. Però amb tot, he aconseguit anar tirant, no he deixat de córrer cap període llarg (més que aquest mes i mig) i he anat fent quasi totes les setmanes almenys 3 entrenaments.
I pel que fa a les marques, a la Mitja de Granollers vaig aconseguir una marca boníssima, 1:21'43'', la meva tercer millor marca en mitja. Als 10 Km dels Nassos vaig fer un 37'47'' que em va deixar ben satisfet. I al mes de Juliol vaig aprofitar la Cursa del Poble Sec de 5 Km per millorar una marca que tenia de feia anys, ja que només havia fet un cop una cursa de 5 Km. La marca no és gaire cosa, 18'28'', així que potser si hi ha una propera ocasió la puc tornar a millorar.

Però bé, ara toca aprofitar per córrer aquests dies que queden, que a partir de divendres potser estic uns mesos a tornar-hi.

PACIÈNCIA!! Molta paciència hauré de tenir!!

Salut i Km...

CURSA DE LA SANITAT CATALANA 2013

Porto uns mesos una mica desconnectat del blog. El fet de no tenir grans objectius fa que em falti un punt de motivació. Continuo entrenant, tot i que no en el volum d'abans. Intento fer tres dies a la setmana i alguna he arribat a fer quatre, però no vull fer un volum gran de quilómetres per no agreujar les meves molèsties.
Ara mateix, el que em molesta més és la fascitis plantar esquerra, i crec que finalment hauré d'acabar passant per quirófan. Estic pendent de visitar-me amb el traumatòleg per confirmar-ho, però és pràcticament segur. Per tant, l'objectiu és mantenir la forma fins que arribi el dia. El fet és que quan corro pràcticament no noto cap molèstia, el problema és després...

Amb tot, em vaig apuntar a la Cursa de la Sanitat Catalana fa 10 dies, que ja vaig córrer l'any passat i que va ser duríssima. Aquí la crònica del 2012. La cursa surt de Ca'n Ruti, baixa 4 quilómetres i després són 6 de pujada. Enguany ja venia amb la lliçó apresa i sabia que no em trobaria amb la sorpresa de l'any passat. A part, les condicions meteorològiques eren molt millors, amb una temperatura molt més agradable i un dia una mica ennuvolat.
L'any passat vaig quedar el 15, però enguany sembla que hi havia més nivell. En els primers quilómetres em col·loco el 26, algun surt per sota de 3'30'' i els primers 4 Km surten a una mitja de 3'38'', més o menys igual que l'any passat. A partir d'allà comença la pujada, i les mitges van pujant fins arribar a fer algun quilómetre en torn a 4'45''. Avanço alguns corredors per acabar el 22. El temps, 40:37, més d'un minut i mig menys que l'any passat. I això que l'any passat arribava de baixar 3:00 a la marató, tot i que ja començava amb els meus problemes físics i anava de baixada...  Suposo que la temperatura i el fet de conèixer el que em trobaria ha ajudat molt, però bé, això em fa veure que estic mantenint més o menys la forma i estic molt satisfet.

Aquí la classificació d'enguany, repetint el guanyador, Miquel Blanchart, que venia ni més ni menys que de quedar dues setmanes abans el 2n a l'Ironman Lanzarote, i també la guanyadora, Carme Auñón. Enhorabona als dos!

Ara, com he dit, l'objectiu serà anar mantenint la forma i concretar el tema de la meva fascitis plantar, buscant la millor data, el millor moment per passar per quirófan...

Fins llavors...
Salut i Km!

AVUI FA UN ANY...

Avui fa un any de la Marató de Barcelona 2012. Aquell 25 de Març em va sortir una cursa gairebé perfecte i vaig aconseguir baixar de 3 hores a la Marató, un dels reptes de molts maratonians amateurs.

Des de llavors, una lesió darrera una altra han impedit que pugui entrenar en condicions, i no m'han deixat seguir amb la progressió que portava any rera any. Una ampolla a la planta del peu, una tendinitis aquíl·lea, una tendinitis del tibial anterior, la meva fascitis plantar crònica que va empitjorant...

El pitjor és que quasi totes aquestes lesions són més cròniques que agudes, i ja veig que hauré de conviure amb elles els anys que em quedin de córrer. Ara vaig al podòleg que em posa una alça per millorar una cosa i em fa empitjorar l'altra. Ara estiro una cosa per millorar-la i empitjoro l'altra... Em sembla que estic fent constantment "encaje de bolillos".
Veurem què em diu el traumatòleg de la fascitis plantar, i si em convé intervenir-la per almenys intentar de manera més definitiva una de les lesions...

Durant aquest any m'he hagut d'oblidar una mica de les marques, tot i que les curses que he fet les he lluitat al màxim. I no em puc queixar, ja que a Granollers vaig aconseguir la meva 3a millor marca en Mitja Marató, així que tan lluny del meu nivell no estic. Això si, ho vaig pagar amb una tendinitis tibial que m'ha fet parar un mes.
Ara fa una setmana que he tornat a córrer, pujant poc a poc la distància i el ritme, però sense un objectiu definit en els propers mesos.
L'objectiu, per ara, és tornar a poder córrer amb regularitat, i més endavant ja tornarem a pensar en millorar marques...

Salut i Km!

NOVA LESIÓ... MITJA DE BARCELONA: DNF

Sempre hi ha una primera vegada en què baixes de 40' en una cursa de 10Km, o que baixes de 1:30' en una Mitja, o sobretot, en què baixes de 3 hores en una marató... Però sempre hi ha una primera vegada en què et retires d'una cursa, i aquesta es va presentar diumenge passat a la Mitja de Barcelona. DNF (Did not finish). I això que les meves dos primeres maratons les vaig acabar arrossegant-me 10Km amb rampes... Però l'altre dia no hi havia la motivació, i crec que encertadament, vaig decidir parar...

També parlava al títol de l'entrada d'una nova lesió. I és que després de la Mitja de Granollers he arrossegat una molèstia que mai havia tengut, almenys amb aquesta intensitat. Una tendinitis del tibial anterior, a la seva inserció al dors del peu, més concretament a l'escafoides.
En el primer entrenament post-Granollers ja vaig notar molèsties. A vegades havia tengut alguna molèstia a la zona dels cordons, però mai tan intensa. Divendres, amb la meva falta de mesura habitual, vaig voler fer una tanda de 17Km, i el resultat va ser que dissabte vaig anar amb dolor tot el dia.
Vaig parar tota la setmana, ja que volia participar a la Mitja. 7 dies de descans i dissabte vaig anar trotant a buscar el dorsal. Em vaig fermar els cordons deixant alguns forats de la part de més prop del turmell, i durant aquells 5Km vaig tenir una petita molèstia suportable, així que vaig decidir (crec que poc intel·ligentment) que em posaria Reflex i ho intentaria.

Diumenge matí, em llevo després d'haver dormit unes 5 hores, Reflex "a punta pala" i cap a Arc del Triomf. Pel camí, vaig fent proves fermant i desfermant cordons forat abaix, forat més abaix. Si ho poso més dalt, em molesta una mica a la zona de la inserció per molt que porti els cordons fluixos. Si ho poso més baix, vaig amb l'espardenya molt solta... Després de vàries proves, prenc la decisió i cap a la sortida.
Surto una mica per sobre 3'50'' sense objectiu clar i fent els Km amb un ritme bastant irregular. Passo pel Km5 a 19'20'' (3'54''/Km) i Paral·lel se m'ha fet dur... Vaig aguantant però no em noto gens còmode i quan passo pel costat d'Arc del Triomf tenc la primera tentació d'abandonar. No ho faig, mai ho he fet.
Segueixo, noto una molèstia però és perfectament suportable, però llavors començo a notar una molèstia a sota el 1r dit, com si portés una pedreta, o el calcetí estigués mal posat o jo que sé!
Encara vaig tirant, passo pel Km9 amb 35'00'' i la tentació d'abandonar cada cop és més gran. Marca no faré, la molèstia al tibial anterior és suportable, però sé que si faig tota la cursa puc fer que després el període de recuperació sigui més llarg, i la pedreta o el que sigui a la sabata és un incordi. Paro, em trec la sabatilla, em col·loco el calcetí i torno a començar. Em costa arrencar i tornar a agafar el ritme. El meu cos em diu que pari, el meu cervell cada cop està més d'acord, i just a l'estora dels 10Km giro cap a la dreta i em retiro. Per primera vegada... Algun cop havia de passar i tot i que estic decebut, crec que he fet el que devia. De fet, no hauria ni d'haver sortit a córrer, però això ja està fet, i ara el que tocava era limitar danys...

Veurem com evoluciona aquesta nova lesió. Avui divendres, la molèstia encara persisteix. El fisio dilluns em va posar hipertèrmia i em vaig notar molt bé, però durant la setmana ha empitjorat una mica. Em vaig posant gel i intento anar amb les sabates el més descordades possibles. I ja he assumit que seran 2 setmanes de repòs segures, i probablement 3. Però esperem que això serveixi per poder tornar a córrer.

Fascitis plantar, tendinitis aquíl·lea, ara tendinitis del tibial anterior... Vaja merda de peus que tenc!!

Salut (cada cop menys) i Km!!

MITJA DE GRANOLLERS, BONES SENSACIONS

Diumenge matí, 8:30, em desperto a una hora prou decent. És el que permet l'horari de sortida de la Mitja de Granollers, les 10:50, que als nocturns com jo ens va de perles. Fa vent, però el dia és solejat i, recordant l'any anterior, la temperatura es pot considerar molt agradable.
Tren cap a Granollers, uns minuts de calentament i cap a la sortida. Allà em trobo amb Raúl 2 minuts abans de la sortida, perfecte!! Anava sense unes intencions clares, pensava sortir al voltant de 3'55'', però ell em diu que intentarà anar entre 3'50''-3'55'' i m'animo a intentar seguir-lo, però molt en compte. Recordo que l'any passat vaig sortir a 3'48'' i al Km6 ja vaig rebentar, i no vull que em torni a passar, però com que en aquesta cursa sé que no aspiro a millorar marca, tampoc m'importa tant.

No veig cap punt quilomètric fins al Km4 on portem 15'43'' (3'56''/Km). Encarant la recta cap a La Garriga el vent bufa fort, em sap greu que en Raúl fins ara estigui portant constantment el ritme, menjant-se tot el vent, i que no estigui conseguint (per poc) el seu ritme objectiu, així que intento donar-li una mà i tirar una mica. El vent bufa de valent i aguanto 2Km en que no puc fer massa. Els quilómetres van sortint més prop dels 4' que dels 3'55'', faig la goma i em deixo anar, però aprofito l'estela de 2 correcats per tapar-me una mica del vent i cap al Km9 enganxo de nou amb Raúl, arribant amb ell al Km11 amb 43'43''al crono (3'58'/Km)...

Allà, al Passeig de La Garriga, Raúl canvia el ritme i veig que serà impossible seguir-lo. Sembla que hagi encés un motor!! Jo no tenc la sensació d'anar lent, però ràpida i progressivament se'm va allunyant.  Veient el crono, dels darrers 10 quilómetres només 2 les faig per sobre de 3'50'', fent alguns per sota 3'45'', i a més vaig avançant bastants corredors i a mi només m'avança algun de forma aïllada.
Els darrers quilómetres, amb l'arribada a Les Franqueses, el públic et porta en volandes i acabo arribant amb un crono de 1:21'43''. És la meva 3a millor marca en mitja marató, lluny dels 1:20'29'', però molt satisfet perquè crec que he complert les meves millors expectatives.
Allà em trobo amb Raúl que ha fet la seva millor marca a només 30'' de l'1:20'00'', que jo crec que caurà a Barcelona en 10 dies. Enhorabona!! També ha fet marca Ernest, el "jefe" dels Ashi, a pesar d'estar mig malalt, però anava tan sobrat que així i tot ho ha aconseguit... També per ell la meva enhorabona.

El parcial des de l'11 fins al 21'09 és de 38', així que els darrers 10Km m'han sortit més ràpid que a la Cursa dels Nassos... Sembla que és bastant generalitzat que els que hem regulat bé, a la tornada des de La Garriga hem fet autèntiques animalades de crono. De totes maneres, són grans notícies!

La gent diu que la de Granollers és una mitja molt massificada, però la sortida és a una Avinguda molt ampla i no la veritat és que no vaig tenir la sensació d'anar molt embotellat, tot i que vaig sortir a cúa de la primera onada.
Res a veure amb la Mitja de Barcelona, on els dos primers quilómetres l'any passat vaig córrer molt, molt incòmodament. Veurem el diumenge 17 com van les coses, perquè a pesar del "clau" que et foten per la inscripció, m'he tornat a apuntar...

Salut i Km!!

CURSA DE SANT ANTONI: ESTIC PEL QUE ESTIC

Després de la cursa dels Nassos, on en la meva tornada a les curses havia fet 37'47'', i després d'haver pogut entrenar prou bé aquests 20 dies, em plantava a la sortida de la cursa de Sant Antoni amb la intenció de progressar una mica més i acostar-me als 37'30''.

Dic que he pogut entrenar prou bé no perquè ho hagi fet sense molèsties a l'Aquiles i a la fàscia, que ja visc amb elles, sinó perquè es mantenen estables i he pogut fer 2 dies de sèries, 5x 1000 amb 1'30'' de recuperació, a ritmes al voltant de 3'32''. I això em donava aquests ànims per intentar aquesta progressió  de la que estava parlant... Però com dic a l'entrada, estic pel que estic, i l'asfalt em va posar al meu lloc.

Igualment, crec que l'horari de tarda em dona un plus que he de tenir en compte a partir d'ara. Els dos únics cops que he baixat de 37' han estat a L'Hospitalet, a les 21:00, i a la Cursa dels Nassos, a les 17:30. L'any passat, després d'haver fet 36'13'' als Nassos vaig rebentar a mitja cursa de Sant Antoni, així que potser el problema vé per aquí...

Però bé, la qüestió és que em vaig plantar a la sortida i ja des del principi vaig córrer en males sensacions. Vaig arribar al darrer moment i vaig haver de sortir de més al darrera d'on deuria, així que el primer Km va ser molt incòmode, avançant a córredors. Tot i així vaig fer-lo en 3'43'', com sempre, m'havia disparat. Fins al Km5 no vaig anar còmode, i ja sabia que acostar-me als 37'30'' seria molt difícil, però anava tirant, passant pel Km5 en 18'56''. A la segona meitat, veient que era incapaç de baixar de 3'45'' en cap Km ja vaig veure que era impossible. Tot i així, no em vaig deixar anar del tot per acabar en 38'12''. Forçant potser hagués baixat de 38', però mai hagués pogut igualar la marca del 31 de Desembre.

De totes maneres, estic podent sortir a entrenar i podré córrer la Mitja de Granollers (ja veurem amb quins objectius), així que no em puc queixar. Està clar que he d'intentar ser menys ambiciós, sortir més conservador, i si després hi ha forces, buidar-se al final. Millor això que no sortir massa ràpid i anar amb  l'espasa al coll tota la cursa, està clar, però normalment és més fàcil dir-ho que fer-ho!

Bé, finalment, 37'47'' als Nassos i 38'12'' al Sant Antoni. Estic pel que estic, i així he tornat als 10Km. Veurem com torno a les Mitges.

Salut i Km!