Quan avui matí m'he col·locat a la sortida, tenia clar quins eren els objectius, però no tenia tan clar com sortirien les coses.
Feia només 5 setmanes que vaig córrer la Mitja de Gavà. Durant aquestes 5 setmanes he entrenat bé, no tan fort i constant com hagués volgut, però tenia la sensació de que almenys una mica havia progressat i per tant havia de millorar marca com a mínim, i havia d'intentar baixar de 1h 22. Però aquest cap de setmana no m'he portat molt bé i sabia que la festa de divendres i les poques hores de son em podien passar factura. A més, la cursa sortia de Calella, pel que m'havia d'aixecar a les 6:30, i això implicava dos dies seguits dormint poc.
Però una vegada a la línia de sortida havia d'anar a per totes, així que he decidit sortir valent i sense ser massa conservador. Excepte un primer Km més ràpid (3:48), durant els següents Km he anat encadenant 3:54-3:55. Del 7 al 10 he augmentat una mica el ritme i llavors és quan he tengut una petita crisi. És curiós perqué no em sol passar, però per uns segons he pensat en deixar-me anar. La solució ha estat recuperar baixar un poc el ritme i llavors he tengut la sort de poder enganxar-me a un grupet i recuperar el ritme de 3:55.
Quan he passat pel Km15 encara estava en marge de baixar de 1h 22 si aconseguia baixar el ritme a 3:52, però anava amb les forces juntes i a més començava a fer calor i el sol ja estava picant. El grupet amb el que havia anat des del Km10 ha pegat el canvi, jo ho he intentat però no he estat capaç d'aguantar i els darrers Km han començat a resultar un patiment. Ja he vist que no aconseguiria baixar de 1h 22, però almenys havia de millorar marca, així que no em podia deixar anar... Diria que juntament amb la Sant Silvestre és la cursa que més he patit des del Setembre, però al final he aconseguit buidar-me i he rebaixat en 16 segons la meva millor marca. Això si, quan estava corrent els darrers Km estava pensant que per aquesta temporada ja s'havien acabat les mitges... I ara que estic recuperat i assegut al sofà, continuo pensant el mateix. Potser puc acabar corrent alguna mitja, però sense anar a fer marca. Això ja ho deixarem per després de l'estiu.
Parcials: Km 5 19:25
Km 10 38:53 (19:28)
Km 15 58:27 (19:30)
Km 20 1:18:04 (19:37)
Final 1:22:14
En resum, estic content perqué he aconseguit de nou baixar marca, i això que tant aquest cap de setmana com els anterior no m'havia cuidat massa. Ara toca la Cursa de Bombers de 10km, en 3 setmanes, on l'objectiu serà millorar marca i intentar baixar dels 37 minuts. Veurem si ho aconsegueixo!
dilluns, 21 de març del 2011
dissabte, 19 de febrer del 2011
El naixement del blog. Objectiu Nova York.
Fa uns 3 anys i mig, quan m'estava preparant per la que seria la meva primera marató (Barcelona 2008), estava mirant per la tele una nova exhibició d'un dels atletes que més admiro, la gran Paula Radcliffe, guanyant la que en aquell moment era la seva segona marató de Nova York. Veure l'ambient que enrevoltava aquell esdeveniment em va fer picar la curiositat per saber quina era la manera d'inscriure's a la marató més important del món. Googlejant vaig acabar caient al blog d'un murcià, Carlitros, on vaig poder llegir una crònica de la marató de Nova York que me va emocionar. Aquesta crònica és una passada, i recoman a tothom que la llegeixi.
Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.
El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.
Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.
Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
Objectiu Nova York
En aquell moment vaig decidir que al meu objectiu de córrer una marató, havia d'afegir l'objectiu de córrer almenys una vegada la marató de Nova York. Però hauria de fer-ho per mèrits, és a dir, fent la marca mínima que exigeix l'organització per inscriure't de forma garantida (en aquells moments era una mica pitjor que la que demanen ara).
Aquí deixo el link amb la manera d'entrar a la marató NY. http://www.ingnycmarathon.org/entrantinfo/apply.htm
Per a corredors de la meva edat, demanen haver baixat de 2:55:00 a una marató o de 1:23:00 a una mitja. Aquesta és la marca que vaig aconseguir l'altre dia a Gavà, així que si no canvien els criteris per l'any que vé, a Novembre de 2012 podria complir el meu objectiu de posar-me a la sortida de la millor marató del món.
El naixement del blog
Ja fa més de 3 anys que vaig entrar per primera vegada al blog de Carlitros, i des de llavors he estat entrant de forma intermitent, de la mateixa manera que he estat inconsistent en això d'anar a córrer, ja sigui per motius personals com sobretot per motius físics. Aquests darrers, per exemple, m'han arribat a tenir 8 mesos sense poder anar a córrer (per una pubàlgia) i la veritat és que quan estàs fotut, el que menys te fa ganes és llegir com altres parlen de les seves carreres i entrenaments. Però ja fa més d'un any que no me puc queixar de com me van les coses. Tenc milers de petites molèsties, però no m'impedeixen córrer i estic al millor moment físic de la meva vida, cosa que s'està notant en les marques.
Durant aquest temps he disfrutat d'entrar a altres blogs de corredors populars. Ja fa mesos que li venia donant voltes a això de fer un blog. De fet ja des de septembre vaig començar a escriure una petita crònica d'alguna de les curses que anava corrent, però fins la setmana passada no me vaig decidir a donar-li forma a la idea.
Llegir el que expliquen altres corredors, les seves sensacions, entrenaments, curses... moltes vegades te dona un plus de motivació per seguir-te posant les sabatilles dia a dia. Pot paréixer curiós, però durant la meva preparació per a la marató de Calvià que vaig córrer el Desembre, llegir el blog de Carlitros i sobretot les seves cròniques de les maratons que ha fet (la de NY va ser la primera, però les cròniques de Berlin, Paris, Madrid, Donosti... també són totes molt emocionants), m'ha servit d'una gran ajuda. I també ha tengut molt a veure en qué aquest blog hagi nascut.
Por todo ello, y aunque no nos conozcamos personalmente, quería darte las gracias desde aquí, Carlitos, y darte ánimos para recuperarte de esa lesión que ahora te está jodiendo. A ver si estás pronto de vuelta al asfalto, y con más fuerza. Un abrazo.
Per a tots els que volgueu llegir la seva crònica de la marató de NY, aquí teniu el link.
http://carlitoslitros.blogspot.com/2007_08_01_archive.html
dimarts, 15 de febrer del 2011
MITJA DE GAVÀ 1:22:30. Ja puc anar a Nova York!
Quina millor manera de començar el meu blog que amb la meva millor marca personal a un mitja marató, una marca que en principi me dona la possibilitat de classificar-me de forma directa per anar a córrer la Marató de Nova York 2012.
Diumenge matí, a les 7:20 sona el despertador. El meu desgavell horari ha fet de les seves i he dormit menys de 4 hores, però ja estic acostumat... Esmorzar lleuger i cap al tren, on he quedat amb el meu amic Albert, a qui estic començant a ficar el "gusanillo" per les curses (tot i que de petit va ser un crack del mig fons). Ja a l'andana miro al terra, veig unes sabates d'unaltre corredor i... un xip!! Merda, se m'ha oblidat! Primera vegada que me passa... Deix n'Albert, surt de l'estació, bicing fins a casa, agaf el xip i cap a l'estació de nou. En 15 minuts ho he fet tot i puc agafar el següent tren. Sort que visc a prop de Sants i que anava amb temps de sobra.
Arrib al pavelló on me junt amb n'Albert i n'Alberto (unaltre al que li he ficat el "gusanillo"). Dorsal, guardarroba i els preparatius de sempre, i cap a la sortida. Arribam només 5 minuts abans, i això fa que no ens poguem col·locar molt bé. Per davant, una gentada...
Tret de sortida. La meva intenció era clara, sortir a 3:55 el Km per mirar de baixar d'1:23, així que deix n'Albert i n'Alberto enrera i començ a avançar gent corrent en zig-zag. No veig el Km1 i quan pas pel Km2 marc 7:19. Se m'han anat les cames!! Intent regular i trobar el meu lloc. Pas el Km 5 en 19:15, amb molts segons de marge. Fins al Km10 decideix no forçar massa, tot i que no m'avança ningú i vaig avançant corredors contínuament, sense trobar cap grupet amb qui fer la carrera. Pas amb 39:12 i amb bones cames, i encara tenc alguns segons de marge. Ara toca donar-li canya i anar a per l'objectiu, així que és l'hora de forçar una mica el ritme. Just després del Km10 hi ha el gir a Castelldefels per tornar cap a Gavà, i em creuo amb Albert i Alberto als qui duc més o menys 1 minut, així que ells també li estan donant canya. Segueix avançant gent fins que me junto amb 2 corredors que porten molt bon ritme. Amb ells faig uns 7 Km tots per sota els 3:55. Allà un es queda enrera i l'altre tira cap endavant. Les forces ja van justes i sobretot, els bessons comencen a donar els seus avisos cada cop més habituals. Ja he aprés a conviure amb aquestes molèsties, però entre una cosa i l'altra i veient que tenc molts segons de marge per complir el meu objectiu, decideix regular, no sigui que se'm pugin i se'n vagi tot a la merda. Aquí si que per primera vegada des de fa molts Km me passen alguns corredors (que jo havia avançat abans), però mantenc un bon ritme fins el final, tot i que aquesta mitja guarda pels darrers 2 Km una pujadeta constant. Però això ja està fet i arrib molt content a meta amb 1:22:30.
Per darrera arriben n'Alberto amb 1:23:19 (primera mitja que feia i "marcón") i n'Albert amb 1:25:21 (millorant marca a la seva segona mitja).
Parcials: Km 5 19:17 Posicions: 258
Km 10 39:12 (19:55) 223
Km 15 58:38 (19:27) 183
Km 20 1:18:14 (19:36)
Final 1:22:30 138
Amb aquesta marca, en principi, tendria la possibilitat d'inscriure'm per a la Marató de Nova York. Però això ho explicaré en la propera entrada
Diumenge matí, a les 7:20 sona el despertador. El meu desgavell horari ha fet de les seves i he dormit menys de 4 hores, però ja estic acostumat... Esmorzar lleuger i cap al tren, on he quedat amb el meu amic Albert, a qui estic començant a ficar el "gusanillo" per les curses (tot i que de petit va ser un crack del mig fons). Ja a l'andana miro al terra, veig unes sabates d'unaltre corredor i... un xip!! Merda, se m'ha oblidat! Primera vegada que me passa... Deix n'Albert, surt de l'estació, bicing fins a casa, agaf el xip i cap a l'estació de nou. En 15 minuts ho he fet tot i puc agafar el següent tren. Sort que visc a prop de Sants i que anava amb temps de sobra.
Arrib al pavelló on me junt amb n'Albert i n'Alberto (unaltre al que li he ficat el "gusanillo"). Dorsal, guardarroba i els preparatius de sempre, i cap a la sortida. Arribam només 5 minuts abans, i això fa que no ens poguem col·locar molt bé. Per davant, una gentada...
Tret de sortida. La meva intenció era clara, sortir a 3:55 el Km per mirar de baixar d'1:23, així que deix n'Albert i n'Alberto enrera i començ a avançar gent corrent en zig-zag. No veig el Km1 i quan pas pel Km2 marc 7:19. Se m'han anat les cames!! Intent regular i trobar el meu lloc. Pas el Km 5 en 19:15, amb molts segons de marge. Fins al Km10 decideix no forçar massa, tot i que no m'avança ningú i vaig avançant corredors contínuament, sense trobar cap grupet amb qui fer la carrera. Pas amb 39:12 i amb bones cames, i encara tenc alguns segons de marge. Ara toca donar-li canya i anar a per l'objectiu, així que és l'hora de forçar una mica el ritme. Just després del Km10 hi ha el gir a Castelldefels per tornar cap a Gavà, i em creuo amb Albert i Alberto als qui duc més o menys 1 minut, així que ells també li estan donant canya. Segueix avançant gent fins que me junto amb 2 corredors que porten molt bon ritme. Amb ells faig uns 7 Km tots per sota els 3:55. Allà un es queda enrera i l'altre tira cap endavant. Les forces ja van justes i sobretot, els bessons comencen a donar els seus avisos cada cop més habituals. Ja he aprés a conviure amb aquestes molèsties, però entre una cosa i l'altra i veient que tenc molts segons de marge per complir el meu objectiu, decideix regular, no sigui que se'm pugin i se'n vagi tot a la merda. Aquí si que per primera vegada des de fa molts Km me passen alguns corredors (que jo havia avançat abans), però mantenc un bon ritme fins el final, tot i que aquesta mitja guarda pels darrers 2 Km una pujadeta constant. Però això ja està fet i arrib molt content a meta amb 1:22:30.
Per darrera arriben n'Alberto amb 1:23:19 (primera mitja que feia i "marcón") i n'Albert amb 1:25:21 (millorant marca a la seva segona mitja).
Parcials: Km 5 19:17 Posicions: 258
Km 10 39:12 (19:55) 223
Km 15 58:38 (19:27) 183
Km 20 1:18:14 (19:36)
Final 1:22:30 138
Amb aquesta marca, en principi, tendria la possibilitat d'inscriure'm per a la Marató de Nova York. Però això ho explicaré en la propera entrada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)