AVUI FA UN ANY...

Avui fa un any de la Marató de Barcelona 2012. Aquell 25 de Març em va sortir una cursa gairebé perfecte i vaig aconseguir baixar de 3 hores a la Marató, un dels reptes de molts maratonians amateurs.

Des de llavors, una lesió darrera una altra han impedit que pugui entrenar en condicions, i no m'han deixat seguir amb la progressió que portava any rera any. Una ampolla a la planta del peu, una tendinitis aquíl·lea, una tendinitis del tibial anterior, la meva fascitis plantar crònica que va empitjorant...

El pitjor és que quasi totes aquestes lesions són més cròniques que agudes, i ja veig que hauré de conviure amb elles els anys que em quedin de córrer. Ara vaig al podòleg que em posa una alça per millorar una cosa i em fa empitjorar l'altra. Ara estiro una cosa per millorar-la i empitjoro l'altra... Em sembla que estic fent constantment "encaje de bolillos".
Veurem què em diu el traumatòleg de la fascitis plantar, i si em convé intervenir-la per almenys intentar de manera més definitiva una de les lesions...

Durant aquest any m'he hagut d'oblidar una mica de les marques, tot i que les curses que he fet les he lluitat al màxim. I no em puc queixar, ja que a Granollers vaig aconseguir la meva 3a millor marca en Mitja Marató, així que tan lluny del meu nivell no estic. Això si, ho vaig pagar amb una tendinitis tibial que m'ha fet parar un mes.
Ara fa una setmana que he tornat a córrer, pujant poc a poc la distància i el ritme, però sense un objectiu definit en els propers mesos.
L'objectiu, per ara, és tornar a poder córrer amb regularitat, i més endavant ja tornarem a pensar en millorar marques...

Salut i Km!

NOVA LESIÓ... MITJA DE BARCELONA: DNF

Sempre hi ha una primera vegada en què baixes de 40' en una cursa de 10Km, o que baixes de 1:30' en una Mitja, o sobretot, en què baixes de 3 hores en una marató... Però sempre hi ha una primera vegada en què et retires d'una cursa, i aquesta es va presentar diumenge passat a la Mitja de Barcelona. DNF (Did not finish). I això que les meves dos primeres maratons les vaig acabar arrossegant-me 10Km amb rampes... Però l'altre dia no hi havia la motivació, i crec que encertadament, vaig decidir parar...

També parlava al títol de l'entrada d'una nova lesió. I és que després de la Mitja de Granollers he arrossegat una molèstia que mai havia tengut, almenys amb aquesta intensitat. Una tendinitis del tibial anterior, a la seva inserció al dors del peu, més concretament a l'escafoides.
En el primer entrenament post-Granollers ja vaig notar molèsties. A vegades havia tengut alguna molèstia a la zona dels cordons, però mai tan intensa. Divendres, amb la meva falta de mesura habitual, vaig voler fer una tanda de 17Km, i el resultat va ser que dissabte vaig anar amb dolor tot el dia.
Vaig parar tota la setmana, ja que volia participar a la Mitja. 7 dies de descans i dissabte vaig anar trotant a buscar el dorsal. Em vaig fermar els cordons deixant alguns forats de la part de més prop del turmell, i durant aquells 5Km vaig tenir una petita molèstia suportable, així que vaig decidir (crec que poc intel·ligentment) que em posaria Reflex i ho intentaria.

Diumenge matí, em llevo després d'haver dormit unes 5 hores, Reflex "a punta pala" i cap a Arc del Triomf. Pel camí, vaig fent proves fermant i desfermant cordons forat abaix, forat més abaix. Si ho poso més dalt, em molesta una mica a la zona de la inserció per molt que porti els cordons fluixos. Si ho poso més baix, vaig amb l'espardenya molt solta... Després de vàries proves, prenc la decisió i cap a la sortida.
Surto una mica per sobre 3'50'' sense objectiu clar i fent els Km amb un ritme bastant irregular. Passo pel Km5 a 19'20'' (3'54''/Km) i Paral·lel se m'ha fet dur... Vaig aguantant però no em noto gens còmode i quan passo pel costat d'Arc del Triomf tenc la primera tentació d'abandonar. No ho faig, mai ho he fet.
Segueixo, noto una molèstia però és perfectament suportable, però llavors començo a notar una molèstia a sota el 1r dit, com si portés una pedreta, o el calcetí estigués mal posat o jo que sé!
Encara vaig tirant, passo pel Km9 amb 35'00'' i la tentació d'abandonar cada cop és més gran. Marca no faré, la molèstia al tibial anterior és suportable, però sé que si faig tota la cursa puc fer que després el període de recuperació sigui més llarg, i la pedreta o el que sigui a la sabata és un incordi. Paro, em trec la sabatilla, em col·loco el calcetí i torno a començar. Em costa arrencar i tornar a agafar el ritme. El meu cos em diu que pari, el meu cervell cada cop està més d'acord, i just a l'estora dels 10Km giro cap a la dreta i em retiro. Per primera vegada... Algun cop havia de passar i tot i que estic decebut, crec que he fet el que devia. De fet, no hauria ni d'haver sortit a córrer, però això ja està fet, i ara el que tocava era limitar danys...

Veurem com evoluciona aquesta nova lesió. Avui divendres, la molèstia encara persisteix. El fisio dilluns em va posar hipertèrmia i em vaig notar molt bé, però durant la setmana ha empitjorat una mica. Em vaig posant gel i intento anar amb les sabates el més descordades possibles. I ja he assumit que seran 2 setmanes de repòs segures, i probablement 3. Però esperem que això serveixi per poder tornar a córrer.

Fascitis plantar, tendinitis aquíl·lea, ara tendinitis del tibial anterior... Vaja merda de peus que tenc!!

Salut (cada cop menys) i Km!!

MITJA DE GRANOLLERS, BONES SENSACIONS

Diumenge matí, 8:30, em desperto a una hora prou decent. És el que permet l'horari de sortida de la Mitja de Granollers, les 10:50, que als nocturns com jo ens va de perles. Fa vent, però el dia és solejat i, recordant l'any anterior, la temperatura es pot considerar molt agradable.
Tren cap a Granollers, uns minuts de calentament i cap a la sortida. Allà em trobo amb Raúl 2 minuts abans de la sortida, perfecte!! Anava sense unes intencions clares, pensava sortir al voltant de 3'55'', però ell em diu que intentarà anar entre 3'50''-3'55'' i m'animo a intentar seguir-lo, però molt en compte. Recordo que l'any passat vaig sortir a 3'48'' i al Km6 ja vaig rebentar, i no vull que em torni a passar, però com que en aquesta cursa sé que no aspiro a millorar marca, tampoc m'importa tant.

No veig cap punt quilomètric fins al Km4 on portem 15'43'' (3'56''/Km). Encarant la recta cap a La Garriga el vent bufa fort, em sap greu que en Raúl fins ara estigui portant constantment el ritme, menjant-se tot el vent, i que no estigui conseguint (per poc) el seu ritme objectiu, així que intento donar-li una mà i tirar una mica. El vent bufa de valent i aguanto 2Km en que no puc fer massa. Els quilómetres van sortint més prop dels 4' que dels 3'55'', faig la goma i em deixo anar, però aprofito l'estela de 2 correcats per tapar-me una mica del vent i cap al Km9 enganxo de nou amb Raúl, arribant amb ell al Km11 amb 43'43''al crono (3'58'/Km)...

Allà, al Passeig de La Garriga, Raúl canvia el ritme i veig que serà impossible seguir-lo. Sembla que hagi encés un motor!! Jo no tenc la sensació d'anar lent, però ràpida i progressivament se'm va allunyant.  Veient el crono, dels darrers 10 quilómetres només 2 les faig per sobre de 3'50'', fent alguns per sota 3'45'', i a més vaig avançant bastants corredors i a mi només m'avança algun de forma aïllada.
Els darrers quilómetres, amb l'arribada a Les Franqueses, el públic et porta en volandes i acabo arribant amb un crono de 1:21'43''. És la meva 3a millor marca en mitja marató, lluny dels 1:20'29'', però molt satisfet perquè crec que he complert les meves millors expectatives.
Allà em trobo amb Raúl que ha fet la seva millor marca a només 30'' de l'1:20'00'', que jo crec que caurà a Barcelona en 10 dies. Enhorabona!! També ha fet marca Ernest, el "jefe" dels Ashi, a pesar d'estar mig malalt, però anava tan sobrat que així i tot ho ha aconseguit... També per ell la meva enhorabona.

El parcial des de l'11 fins al 21'09 és de 38', així que els darrers 10Km m'han sortit més ràpid que a la Cursa dels Nassos... Sembla que és bastant generalitzat que els que hem regulat bé, a la tornada des de La Garriga hem fet autèntiques animalades de crono. De totes maneres, són grans notícies!

La gent diu que la de Granollers és una mitja molt massificada, però la sortida és a una Avinguda molt ampla i no la veritat és que no vaig tenir la sensació d'anar molt embotellat, tot i que vaig sortir a cúa de la primera onada.
Res a veure amb la Mitja de Barcelona, on els dos primers quilómetres l'any passat vaig córrer molt, molt incòmodament. Veurem el diumenge 17 com van les coses, perquè a pesar del "clau" que et foten per la inscripció, m'he tornat a apuntar...

Salut i Km!!

CURSA DE SANT ANTONI: ESTIC PEL QUE ESTIC

Després de la cursa dels Nassos, on en la meva tornada a les curses havia fet 37'47'', i després d'haver pogut entrenar prou bé aquests 20 dies, em plantava a la sortida de la cursa de Sant Antoni amb la intenció de progressar una mica més i acostar-me als 37'30''.

Dic que he pogut entrenar prou bé no perquè ho hagi fet sense molèsties a l'Aquiles i a la fàscia, que ja visc amb elles, sinó perquè es mantenen estables i he pogut fer 2 dies de sèries, 5x 1000 amb 1'30'' de recuperació, a ritmes al voltant de 3'32''. I això em donava aquests ànims per intentar aquesta progressió  de la que estava parlant... Però com dic a l'entrada, estic pel que estic, i l'asfalt em va posar al meu lloc.

Igualment, crec que l'horari de tarda em dona un plus que he de tenir en compte a partir d'ara. Els dos únics cops que he baixat de 37' han estat a L'Hospitalet, a les 21:00, i a la Cursa dels Nassos, a les 17:30. L'any passat, després d'haver fet 36'13'' als Nassos vaig rebentar a mitja cursa de Sant Antoni, així que potser el problema vé per aquí...

Però bé, la qüestió és que em vaig plantar a la sortida i ja des del principi vaig córrer en males sensacions. Vaig arribar al darrer moment i vaig haver de sortir de més al darrera d'on deuria, així que el primer Km va ser molt incòmode, avançant a córredors. Tot i així vaig fer-lo en 3'43'', com sempre, m'havia disparat. Fins al Km5 no vaig anar còmode, i ja sabia que acostar-me als 37'30'' seria molt difícil, però anava tirant, passant pel Km5 en 18'56''. A la segona meitat, veient que era incapaç de baixar de 3'45'' en cap Km ja vaig veure que era impossible. Tot i així, no em vaig deixar anar del tot per acabar en 38'12''. Forçant potser hagués baixat de 38', però mai hagués pogut igualar la marca del 31 de Desembre.

De totes maneres, estic podent sortir a entrenar i podré córrer la Mitja de Granollers (ja veurem amb quins objectius), així que no em puc queixar. Està clar que he d'intentar ser menys ambiciós, sortir més conservador, i si després hi ha forces, buidar-se al final. Millor això que no sortir massa ràpid i anar amb  l'espasa al coll tota la cursa, està clar, però normalment és més fàcil dir-ho que fer-ho!

Bé, finalment, 37'47'' als Nassos i 38'12'' al Sant Antoni. Estic pel que estic, i així he tornat als 10Km. Veurem com torno a les Mitges.

Salut i Km!

MANTENINT EL TIPUS

Aquesta podria ser la conclusió a extreure després de la Cursa dels Nassos. Estic bastant satisfet amb el resultat, sobretot tenint en compte la forma en què arribava.

Vaig sortir de forma conservadora ja que, després de mes i mig sense córrer i després 2 mesos amb relativament pocs entrenaments (3 per setmana), no sabia quin ritme podia aguantar. Els primers 5Km vaig anar fent entre 3'50'' i 3'55, i vaig arribar a meitat de cursa amb forces. Després vaig baixar el ritme i del 6 al 8 ja vaig anar a 3'45''. La veritat és que quan ja saps que no aspires a batre cap marca personal costa més motivar-se per poder buidar-se del tot, però em volia provar i un atleta que anava en progressió em va servir per acabar de motivar-me del tot. Així, vaig fer el Km 9 en 3'36'' i el darrer en 3'30'' per acabar amb 37'47''.
Si ho comparem amb la marca de fa un any, és més de minut i mig per sobre, però si pensam en el calvari dels darrers mesos, crec que és per estar satisfet. He perdut forma, lògicament, però menys del que pensava.
Les molèsties allà segueixen, veurem com evolucionen aquestes setmanes en què vull augmentar el ritme per poder fer una marca digne a la Mitja de Granollers. Pel camí, veurem si puc córrer la Cursa de Sant Antoni, a la que estic inscrit.

Tema a part, no surto a les classificacions oficials de la Cursa i sé que explicar això aquí no tendrà cap ressò, però no vull deixar de fer-ho, perquè em va semblar lamentable el que em va passar amb l'organització de la Cursa.
Durant el mes de desembre he fet una mudança i fa 15 dies vaig veure que no trobava el meu xip groc. Vaig escriure a la pàgina oficial del facebook de la cursa, que em van dir que ho expliqués a la Fira del Corredor, a Incidències, i que allà podria pagar 2 euros per un xip blanc. Era el que m'imaginava, ja que un cop em va passar que em vaig deixar el xip a Barcelona i tenia una cursa a Mallorca, i el mateix dia l'organització em va proporcionar un xip blanc i cap problema.
Em dirigeixo diumenge a la Fira al mostrador d'incidències, i la noia que podríem considerar la "jefa" em diu que no es pot fer res, que només tenen els xips blancs que corresponen als dorsals. Li dic que em sembla estrany que no tenguin cap alternativa preparada per una situació que crec que es pot donar de forma habitual, i em contesta de molt males maneres que això no passa mai, que el problema és meu i que l'organització no es pot fer a la meva mida. Li dic que vaig enviar un mail al facebook de la cursa i em diu que no sap qui és Elisa (la que m'havia respost) i que allò no és problema seu...
Em vaig quedar amb una ràbia i una impotència tremendes. A Mallorca em va passar això en una cursa molt més popular i m'ho van arreglar en 1 minut. Aquí, pagam 14 euros per una cursa, són 11000 inscrits, guanyen molts diners i crec que no costa res tenir alguns xips blancs per incidències com la meva. No sé, em sembla que en això de les curses cada cop van més a treure diners, sobretot en aquest tipus. Això m'hagués passat en una cursa de 1000 inscrits de barri o d'un poble i m'ho solucionen segur, però aquí el que hi ha hagut és falta de voluntat, és la meva opinió...
Ara l'opció serà comprar-me un xip nou i perdre tot els temps que tenia bolcats a l'altre... I ja em veig venir que algun dia en els propers mesos acabaré trobant el xip en alguna capsa, però amb organitzacions tan poc comprensives com aquesta, "m'obliguen" a haver de comprar-lo ja...

Salut i Km!

TORNAR A CÓRRER??

Agafo prestat el nom del blog del gran Sebas Guim per una entrada que s'ha fet esperar quasi 3 mesos; però ho faig com una pregunta, perquè hi ha moltes coses a explicar i molts interrogants sobre el que em depararà el futur en aquestes setmanes.
El que és cert és que dilluns 31 de desembre per fi tornaré a participar a una cursa, la Cursa dels Nassos, després de més de mig any d'haver participat a la Cursa de la Vila Olímpica, i també tenc intenció de córrer la Cursa de Sant Antoni i la Mitja de Granollers. Però segons el que passi durant aquest mes de Gener, potser hauré de parar durant un període més llarg per mirar de recuperar-me del tot de les meves lesions.

Anem a explicar-ho!
Vaig començar fa quasi 3 mesos amb sessions molt curtes i a ritmes suaus, i poc a poc he anat augmentant el quilometratge i la intensitat, sense que augmentin les molèsties al tendó d'Aquil·les, però també sense que marxin.  Aquest mes de desembre les sessions han estat de 12Km, 3 cops per setmana i mai anant a córrer 2 dies seguits.
Al mateix temps, he seguit anant al fisio inicialment cada 2 setmanes i ara ja cada 3 setmanes.
Les molèsties com he dit no marxen, i ja puc confirmar que la tendinitis d'Aquil·les la tenc als dos peus, tot i que clarament més forta al peu dret. Però també és cert que a l'Octubre, després d'estar mes i mig sense córrer, la situació no era millor que ara, i fins i tot diria que la cosa estava pitjor.
Això és el que em fa ser moderadament optimista, però que les molèsties estiguin sempre presents no pot ser bò, i sé que a l'augmentar l'intensitat, el quilometratge i el número de sessions, la cosa pot empitjorar. A part, que la fascitis plantar del peu esquerra em recorda cada dia que és allà, i que haver d'anar amb una alça al taló pot anar millor per la tendinitis aquíl·lea però és pitjor per la fascitis...

Però he pensat molt i no em puc conformar amb anar a córrer 3 cops per setmana 12km. Necessito provar-me i augmentar el nivell, encara que sigui a costa d'haver d'acabar parant. Això és el que penso fer el mes de Gener, i si al final he de parar, ho faré amb totes les conseqüències, durant 5-6 mesos, per intentar recuperar-me el màxim possible, almenys de la tendinitis. La fascitis plantar ja és unaltre història, sé que està cronificada i sempre serà allà, i per ara no em plantejo la intervenció quirúrgica, doncs el meu amic traumatòleg m'ho ha desaconsellat a no ser que fos la darrera opció...

Per ara, dilluns a tornar a córrer! L'altre dia em vaig intentar provar fent 12Km a pista, i la intenció seria sortir al voltant de 3:55, potser una mica menys, i veure si ho aguanto bé, però ja sabem tots que quan et poses un dorsal i estàs enrevoltat de gent, costa no embalar-se...

A veure si dimarts ho explico!
Salut i Km!

SENSE MILLORIA CLARA. DONOSTI HAURÀ D'ESPERAR...

Dissabte faria quasi 7 setmanes que no vaig a córrer. Però la intenció és demà sortir a provar 20 minuts, a veure com són les sensacions...
Pel camí 7 setmanes d'aturada total, d'estiraments, de fisio, d'ultrasons, de diatèrmia (una tècnica de calor profund que és més avançada), i de molta paciència. Alguns quilos de més a la panxa, i les molèsties que en un principi van millorar molt, però que fa un mes que estan pràcticament estancades, o potser aquesta és la sensació que tenc jo perquè esperava una milloria més clara.
Als matins segueixo tenint molèsties quan poso el peu a terra. Potser si que són menors, o que duren menys, però les segueixo tenint. Igualment, el fisio m'ha dit que hem de provar, que hem d'anar a córrer amb compte però que hem de veure en quin punt estam... Això faré demà. 20 minutets per començar. Dilluns 30 minuts i a veure si les molèsties es mantenen estables o fins i tot milloren. Tot el que no fos empitjorar, seria bò, i em permetria anar començant de forma progressiva a afegir una mica de temps.

El que està clar és que Donosti em despedeixo. Ara l'esperança és poder arribar a la Sant Silvestre amb una mica de forma, poder disputar les mitges de principi d'any i repetir la Marató de Barcelona. Amb això seria més que feliç!!

Salut i Km!

ATURADA FORÇOSA, PERILLA DONOSTI...

Era ja massa temps sense poder córrer tranquil, sempre amb molèsties, que ja m'afectaven a la vida diària, i al final he hagut de dir prou. Una tendinitis aquíl·lia és el que m'ha fet parar ja fa 8 dies, i aquest cop sembla que serà per un temps...
La veritat és que el dolor mai m'ha impedit sortir a córrer, i fins i tot alguns dies quasi ni em molestava.
El moment en què més dolor tenc sempre al dia és en aixecar-me al matí. És posar el peu a terra i són 3-5 minuts en què el dolor va disminuint d'intensitat fins passar a ser una petita molèstia que acaba marxant. Això és molt típic d'aquesta tendinitis, com m'he informat, i en el meu cas el temps del dolor i la intensitat eren cada cop més.
Després durant el dia, en ocasions també tenia petites molèsties, com si em cremés al taló. I si m'ho toco em fa molt mal.
I quan anava a córrer em molestava els primers minuts i després no ho notava fins que portava 10 Km. Si el dia abans no hi havia anat, la molèstia marxava més ràpid i apareixia més tard, però si corria per 2n o 3r dia consecutiu la finestra sense molèstia-dolor era més petita.

Així, dels 5 minuts inicials la molèstia va passar a durar-ne 10. De reaparèixer al Km 10 va passar a reaparèixer al 8. De durar 3 minuts al matí en aixecar-me va passar a durar-ne 5. De tenir una intensitat va passar a augmentar-la. Amb tot això, està clar que no podia preparar una marató sense poder sortir almenys 4 dies a la setmana i fer tirades llargues, i tampoc era qüestió de forçar la preparació exposant-me a no arribar igualment i que això em costés més endavant una aturada molt més llarga, així que el dissabte 18 d'agost va ser el darrer dia que vaig sortir.

M'he ficat a internet, a diferents foros, he parlat amb un traumatòleg i amb el meu podòleg, i la conclusió és que per millorar la tendinitis aquíl·lia he de:
1- Portar una talonera. (Per ara m'he fabricat una amb troços de plantilles de vambes antigues fins que em pugui visitar amb el podòleg, que està de vacances, a veure si m'ha de retocar la meva plantilla)
2- Posar-me fred sempre que pugui.
3- Tema rehabilitació, poden anar bé els Ultrasons, però per ara no hi tenc accés.
4- EL MÉS IMPORTANT. Fer EXERCICIS EXCÈNTRICS del taló d'aquil·les.
Sobre això darrer, he llegit un article amb unes pautes determinades que inclouen uns exercicis progressius durant 6 setmanes i després tornar a córrer encara que faci mal, seguint amb aquests exercicis. Diu l'article que milloren molt les tendinitis que són més de parts toves, però no tant les que són més de la inserció del calcani (que és la meva...). Si compleixo l'aturada de 6 setmanes, em perdo la Mercè i tornaria a córrer a principis d'Octubre, amb 8 setmanes per preparar la marató... Potser si vaig molt bé intentaria tornar abans, però crec que la idea de fer marca a Donosti ja la puc descartar, i en funció de com em trobi, potser val la pena deixar-ho anar i ja pensar en el 2013...

Veurem com evoluciona la cosa!

Aquí algunes imatges a youtube sobre exercicis excèntrics i exercicis d'estiraments per la tendinitis d'aquil·les, per si a algú li pot servir...

Salut i Km! (Això és el que necessito...)

HI HA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL??

Després de gairebé 2 mesos sense poder entrenar amb asiduitat per diferents problemes físics, em començo a fer aquesta pregunta...

Primer va ser una ampolla a la planta del peu per no fer les coses amb seny, i que ha costat moltíssim que marxés, sobretot per la meva paciència. De fet, encara no puc cantar victòria en aquest sentit.
Un dia en què vas a tope, que notes que el calcetí se't descol·loca però que com que vas tan bé no vols parar, i ho acabes pagant durant 2 mesos. Això afegit a voler tornar aviat als entrenaments sense que la cosa acabi de resoldre's.

Aquí teniu les fotos!

Així va començar:

Així va continuar (setmanes després):

Aquí pareixia ja gairebé resolt:

I així està ara (després de 4 dies d'anar a córrer torna a aixecar-se una mica la pell):

El més curiós és que quan més fluixos han estat els entrenaments degut a aquest problema, és quan ha surgit el que ara m'està fent entrar la por. Potser ha estat un canvi en la manera de recolzar el peu el que ha fet que aparegui (o més bé que surti a la llum un problema que estava adormit) una TENDINITIS AQUÍL·LIA.

El dolor el tenc a diari des de fa unes 3 setmanes, sobretot quan em desperto i poso el peu a terra, i quan vaig a córrer principalment en els primers quilómetres. La solució sé quina és, REPÒS, a part d'antiinflamatoris i gel. Lo segon ho estic fent, lo primer encara no. Són ja 2 mesos sense poder entrenar bé i vull intentar que això em marxi sense haver de parar, però no sé si ho aconseguiré.

Aquí, la RX que em vaig fer l'altre dia, amb una entesitis al taló, al calcani, (a part d'unaltre també a l'astràgal) que segur que ja portava un temps allà i no és una cosa de només 3 setmanes, però que ara és el que em fa entrar més dubtes sobre si estaré en condicions de preparar la marató que tenc decidit fer a Novembre.

I és que ja estic inscrit a la MARATÓ DE DONOSTI! Esperem que la tendinitis i l'ampolla del peu dret, la fascitis plantar del peu esquerra (que està estable, però cronificada), i el que em pugui venir durant aquests mesos no m'impedeixin preparar aquesta marató i intentar millorar la meva marca. Millor ser optimista, no?

Salut i Km!

CURSA DE LA in SANITAT CATALANA

Valgui a dir primer de tot que el títol de l'entrada és en to de broma. Però és curiós que els que ens dediquem a professions sanitàries i a això de córrer ens anem a baixar i pujar una muntanya a 30 graus!! Això si, si a algú li passa alguna cosa, mai podrà estar millor atés, jeje!

Però bé, anem a explicar-ho! 

Divendres matí. La setmana no havia anat massa bé. En l'entrenament del divendres anterior em trobava molt bé i li estava fotent canya. A meitat d'entrenament vaig notar que un mitjó se m'arrugava, però no vaig voler parar en primer moment. Va seguir molestant fins que vaig haver de parar a col·locar-me'l. Al final, vaig acabar amb una ampolla al peu bastant heavy, que el diumenge vaig acabar d'empitjorar. Així que 4 dies de descans "obligat".

Primera vegada que m'apuntava a aquesta cursa, fins l'any passat no sabia de la seva existència. M'agafo el dia de festa, metro fins a Badalona i pujada en bus cap a Ca'n Ruti, anava veient les costes i ja pensava que la cosa podia ser dura.

Allà arribo cap a les 11'30 i a fer els preparatius. Per allà algunes cares conegudes, Bartolomé Serrano Jiménez "Jim", recordman de Catalunya de mitja marató fa 14 anys amb una marca de 1:01'43'', avui en dia a l'abast de pràcticament cap atleta espanyol, i MªCarme Auñón, una clàssica de les curses catalanes. Com que en moltes curses he fet marques semblants a ella i l'any passat havia fet més de 40 minuts parlo amb ella i em diu que la cursa és dura. 4Km de baixada fins l'autopista i 6 de pujada per tornar a Ca'n Ruti. I a més avui fa calor...

12:30 del matí i es dona la sortida. 

Comença amb una baixada molt pronunciada, el primer Km crec que el faig per sota de 3'30'', puc comptar els que porto per davant, que són 13. Així que vaig el 14é. Els primers 4Km van alternant baixades, algunes pujades i alguna zona plana, i ja entram en alguns camins de terra i pedres dels que ningú m'havia parlat!! I al Km 4 ja deixam definitivament els carrers i fins als darrers 200 metres no els tornarem a veure. 

Passo pel Km 4 a 3'37'' de mitja i comencen les pujades sostingudes. Ningú m'havia avisat i em trobo enmig d'una cursa de muntanya!! No sé a quina temperatura estam, potser 30 graus. El ritme disminueix i sort que es van alternant pujades i petites zones de descans. Si no fos per aquestes m'hauria parat i caminat segur, perquè vaig tenir més d'un cop la tentació de fer-ho. En una pujada anava tan cascat mirant al terra que em vaig equivocar de camí i sort que em van pegar un crit. Del Km 4 al Km 7 el ritme ja és de 4'30''.

En un moment de la cursa havia arribat a anar el 12é i enganxar a l'11é. Amb ell faré mitja cursa. Per darrera ens passen 3 corredors que havien regulat molt millor l'esforç i guardat forces. Jo vaig al límit i ho estic passant malament, de fet feia temps que no patia tant, perquè a un 10k urbà o en una Mitja, si vas al límit afluixes una mica el ritme i recuperes. Però aquí, afluixar el ritme implica posar-se a caminar, i després no sé si podré arrencar de nou.

Amb aquests pensaments arribo al Km 9 i almenys ja sé que arribaré dignament. Vaig amb el meu company de cursa, ja es sent el megafon de l'arribada però apareix davant meu la darrera costa. No estic per lluitar la posició, de fet, estic mirant més al darrera on vé unaltre corredor i apareix la Carme Auñón que està acabant fort. Porto molta ventatja i ja no puc més, així que aquesta darrera pujada em permeto acabar-la caminant. D'allà al final, 200 metres amb lleugera baixada per acabar amb uns darrers 3Km a 4'46'' i un crono de 42'14'' a una mitja de 4'13''. Aquí la CLASSIFICACIÓ

"Jim", que fa 3 setmanes estava fent una marató per Praga amb el Raúl Muñoz, ha quedat 2n amb quasi 38', però crida l'atenció la marca del guanyador, 34'24'', que em sembla bestial donada la duresa de la prova. Investigant una mica, estam davant del Campió d'Espanya de Triatló de Mitja Distància (ECOTrimad) i Campió d'Europa de Triatló de Llarga Distància, Miquel Blanchard, aquí el seu blog.

Pel que fa a les conclusions sobre aquesta cursa, la veritat és que el perfil junt a l'hora de sortida fan que sigui molt dura, però molt dura per a tots. I ja està bé que de tant en quant ens posin reptes d'aquest tipus, així que només acabar-la ja tenia ganes de tornar-la a córrer l'any que vé, ja coneixent una mica el perfil i poguent fer una mica de preparació específica les setmanes d'abans.

L'únic aspecte negatiu, l'ampolla del peu. A la cursa no m'ha influit per res, només l'he començat a notar

a partir dels Km 6-7, i la veritat és que estava més preocupat per no parar i arribar dignament. Ara, de nou se m'ha obert i de nou hauré de fer descans "obligat". Diumenge que vé és la Cursa de la Maquinista i hi estic apuntat, i durant la setmana segur que tendré la tentació d'anar a córrer. A veure com evoluciona.

Ara, la conclusió més important que he extret d'aquesta cursa és que tots aquells que feu curses de muntanya, maratons de muntanya o que us fiqueu al desert en ple juliol... sou uns putos cracks!!

Salut i Km!