Dissabte faria quasi 7 setmanes que no vaig a córrer. Però la intenció és demà sortir a provar 20 minuts, a veure com són les sensacions...
Pel camí 7 setmanes d'aturada total, d'estiraments, de fisio, d'ultrasons, de diatèrmia (una tècnica de calor profund que és més avançada), i de molta paciència. Alguns quilos de més a la panxa, i les molèsties que en un principi van millorar molt, però que fa un mes que estan pràcticament estancades, o potser aquesta és la sensació que tenc jo perquè esperava una milloria més clara.
Als matins segueixo tenint molèsties quan poso el peu a terra. Potser si que són menors, o que duren menys, però les segueixo tenint. Igualment, el fisio m'ha dit que hem de provar, que hem d'anar a córrer amb compte però que hem de veure en quin punt estam... Això faré demà. 20 minutets per començar. Dilluns 30 minuts i a veure si les molèsties es mantenen estables o fins i tot milloren. Tot el que no fos empitjorar, seria bò, i em permetria anar començant de forma progressiva a afegir una mica de temps.
El que està clar és que Donosti em despedeixo. Ara l'esperança és poder arribar a la Sant Silvestre amb una mica de forma, poder disputar les mitges de principi d'any i repetir la Marató de Barcelona. Amb això seria més que feliç!!
Salut i Km!
4 comentaris:
Carai, Guillem, quina llàstima!!!
El meu consell seria que no t'oblidis de Sant Silvestres i altres curses. No hi pensis. Quan et recuperis del tot, ja tindràs temps de menjar-te el cap. Abans podria ser contraproduent.
Molts ànims!!!
Agafat-ho amb calma i si aquesta temporada et quedes sense curses ja en faràs la temporada vinent .
D´aquí que no facis tots els tractaments que he fet jo...
Hola... jo penso com el Joan. No vulguis córrer massa... recupera't del tot i l'any que bé anirà millor.
Jo, tot i no estar lesionat, aquest any em serà molt difícil sortir a córrer. Només podré sortir a córrer si em llevo a les 5:00-5:30 del matí, i això a l'hivern pot ser molt dur...
Per tant, igual que tu, aquesta temporada me l'agafaré molt tranquil... de tant en tant i "només" quan em vingui de gust sortiré a córrer o agafaré la bicicleta.
Sense la pressió de preparar una cursa o una marató, únicament si el cos m'ho demana...
Per cert, que de moment porto 10 dies sense fotre res i de "mono" res de res... ja em veig jo, d'aqui a unes setmanes igual que tu (amb uns kilos de més).. hehe...
Com dieu per aquí tots, tenc clar que ara he de començar poc a poc i no marcar-me cap objectiu ambiciós.
El que hagi de sortir, sortirà, però sense forçar el més mínim...
Ramon! Ojo amb els kilos, que després costa baixar-los!!
Publica un comentari a l'entrada