Primer va ser una ampolla a la planta del peu per no fer les coses amb seny, i que ha costat moltíssim que marxés, sobretot per la meva paciència. De fet, encara no puc cantar victòria en aquest sentit.
Un dia en què vas a tope, que notes que el calcetí se't descol·loca però que com que vas tan bé no vols parar, i ho acabes pagant durant 2 mesos. Això afegit a voler tornar aviat als entrenaments sense que la cosa acabi de resoldre's.
Aquí teniu les fotos!
Així va començar:
Així va continuar (setmanes després):
Aquí pareixia ja gairebé resolt:
I així està ara (després de 4 dies d'anar a córrer torna a aixecar-se una mica la pell):
El més curiós és que quan més fluixos han estat els entrenaments degut a aquest problema, és quan ha surgit el que ara m'està fent entrar la por. Potser ha estat un canvi en la manera de recolzar el peu el que ha fet que aparegui (o més bé que surti a la llum un problema que estava adormit) una TENDINITIS AQUÍL·LIA.
El dolor el tenc a diari des de fa unes 3 setmanes, sobretot quan em desperto i poso el peu a terra, i quan vaig a córrer principalment en els primers quilómetres. La solució sé quina és, REPÒS, a part d'antiinflamatoris i gel. Lo segon ho estic fent, lo primer encara no. Són ja 2 mesos sense poder entrenar bé i vull intentar que això em marxi sense haver de parar, però no sé si ho aconseguiré.
Aquí, la RX que em vaig fer l'altre dia, amb una entesitis al taló, al calcani, (a part d'unaltre també a l'astràgal) que segur que ja portava un temps allà i no és una cosa de només 3 setmanes, però que ara és el que em fa entrar més dubtes sobre si estaré en condicions de preparar la marató que tenc decidit fer a Novembre.
I és que ja estic inscrit a la MARATÓ DE DONOSTI! Esperem que la tendinitis i l'ampolla del peu dret, la fascitis plantar del peu esquerra (que està estable, però cronificada), i el que em pugui venir durant aquests mesos no m'impedeixin preparar aquesta marató i intentar millorar la meva marca. Millor ser optimista, no?
Salut i Km!
5 comentaris:
Les teniditis son de mal curar com mes les fas treballar mes es carreguen . Que tinguisn sort i puguis entrenar be per la Marató.
Collons quina mala sort!!!
Jo d'aquestes feridetes també en tinc, de tant en tant...però quan estan com en la tercera o quarta imatges ja no m'afecten gens. Tot deu dependre del cas.
Ànims!!!
I no pateixis, que fins a Donosti encara falta molt.
Jo també hi voldria anar...i estic parat del tot (només nedo i faig el.líptica)
Ànims, Guillem!
Que no sigui res i puguis continuar la recuperació bé. Bona marató a Donosti. Llàstima de no poder acompanyar-te, m'hagués agradat. Però tinc vacances a l'octubre i no crec que em prepari gaire bé...
Sort!
Joan, a veure si és veritat que tinc sort.
Sebas, l'ampolla del peu, totalment superada. La tendinitis és el que costarà. Què vol dir això que estàs parat?? Si vas fer Monegros i ara unaltre marató!!
Raúl, ja coincidirem a alguna altra cursa, tot i que no sigui una marató.
Que no sigui res la tendinitis Guillem i puguis preparar Donosti tranquilament. Donosti és una gran marató per fer marca, queda molt i segur que estaràs allà per donar el do de pit.
Endavant!
Publica un comentari a l'entrada