No està el cos per massa alegries últimament. O el cap... I això es va demostrar a Granollers aquest diumenge. Però a diferència de a Sant Antoni vaig saber trobar una motivació per seguir a un ritme que em permetés acabar amb una marca decent, i això em fa sentir-me relativament satisfet.
Feia uns 5 anys que no corria aquesta mitja (l'havia fet 2 cops), i de nou m'ha agradat molt. Està clar que ara està molt més massificada i que hi ha alguns errors (cap control als calaixos, la gent sortint quan li dona la gana sense respectar les onades previstes...), però l'ambient al pas per La Garriga, per Les Franqueses i els darrers Km a Granollers s'ho valen tot.
La meva intenció era sortir a intentar baixar de 1h20. Em vaig col·locar bé a la sortida i durant els primers 5Km vaig anar aguantant el ritme amb un pas de 19'00, però ja notava que em costava. A partir del Km4 ja m'estava avançant molta gent i quan vaig fer el Km6 en 4' ja vaig veure que em costaria molt. I pensant en el dia de Sant Antoni, on vaig forçar massa i vaig acabar petant, vaig decidir reduir el ritme i oblidar-me de la marca. A part, la veritat és que no anava gens fi i no tenia ganes de patir...
Cap al Km 7 em passa la 7a dona (Anna), que anava sola, i després d'anar 2 Km amb ella i recuperar-me força, parlem i decideixo intentar fer-li de llebre fins a final de cursa.
D'aquí fins al final ritme constant en torn a 4' en Km més desfavorables i 3'55 en els favorables, i gent que ens avançava constantment. La veritat que ja sabia que la tornada de La Garriga era molt favorable, però no recordava que ho fos tant. Imagino que el no anar a tope i no buscar marca també augmenta aquesta sensació. Per això, en algun moment he tengut la sensació de que no m'hauria d'haver deixat anar, que hauria d'haver patit del Km5 al 11 i que de tornada podria haver recuperat molts segons... Però bé, ara ja està fet, així que de res serveix lamentar-se i de fet, m'ho vaig passar molt bé igualment...
Cap el Km 15 (crec) m'avança el Raul, i tenc la tentació de marxar amb ell, però vaig decidir quedar-me amb la meva companya. De tant en quant anava mirant el darrera per si venia alguna dona, però ja al Km 19, de sobte, la tenim enganxada al darrera!! També anava acompanyada, però el seu acompanyant ja va tirar endavant i jo també vaig decidir fer-ho i que elles dues s'ho juguessin soles. I com que anava amb forces guardades vaig decidir provar-me i vaig fer el darrer 1'098Km en 3'51, que sortiria a 3'30 el Km!! No està gens malament!!
I la marca final, 1h22'45'', digne, però lluny de l'1h20'29'' que tenc com a millor marca.
Diumenge que vé m'he apuntat a Gavà, però l'objectiu és anar acumulant quilómetres. A part, tenc un cop al genoll i em fa molt de mal. Me'l vaig pegar fa 10 dies (en unes circumstàncies ben curioses que aquí no explicaré), els dies abans de la Mitja de Granollers només vaig anar a córrer el divendres i sense forçar i el dia de la Mitja no em va molestar gens. Però ahir, que vaig fer 16Km, i avui matí, que n'he fet 12Km m'ha molestat molt... No sé, suposo que el que tocaria seria fer repòs, però aquestes 2 setmanes que venen eren les fortes de meu pla per Barcelona, i la veritat és que els meus desembre i gener han estat ben fluixets i crec que aquests quilómetres són ben necessaris...
Esperem que amb antiinflamatoris i fred la cosa vagi a millor i em permeti almenys anar fent els quilómetres planejats, encara que sigui a ritmes més lents del que voldria.
Salut i Km!
5 comentaris:
A Granollers fotia un fred que pelava , i potser aquest circuit no et va be a tu , ja que no es pla . De totes maneres has fet molt bona marca . Cuida´t el genoll.
Buah, ja m'agradaria algun dia fer 1h22 sense patir, jeje.
A veure si recuperes el genoll i pots estar en perfectes condicions, entenc que per la Mitja de BCN no?
De vegades parar 2-3 dies va bé tot i que ens sembli que podem perdre molt d'entrenament quan en realitat no és així.
Salut!
Pot ser que si haguessis decidit patir haguessis tingut recompensa, però pensa que el recorregut d'aquest any era diferent, ja que en altres edicions es tornava per on vam pujar (i hi havia un parell de tobogans "xungos"). Però això no se sap mai. Cuida't aquest genoll i ànims i forces de cara a Gavà, un bon entrenament de cara a Barcelona.
Carai, quan començava a llegir l'entrada no em pensava que al final la cosa aniria per 1h 22min. Està molt bé per les sensacions que expliques. El baixar de 1h 20min ho tens a les cames! A vegades s'ha de viure dins el patiment... però la cosa ja la tens a la cantonada!
Ànims!
Joan, al final no fotia tan fred com semblava. Jo al km5 ja em vaig treure guants i braga perquè em molestaven.
Francesc, aquest dia segur que estar proper. A mi ja m'agradaria poder acabar les maratons sense rampes i històries rares. I no, l'objectiu és la Marató de Barcelona, no la Mitja. Per això "necessito" fer quilómetres.
Raúl, si no vens a Gavà ja ens trobarem a la Mitja de Barcelona. A veure si em tornes a avançar, jeje!
Sergi, vull baixar de 1h20, però no tenc cap pressa. Baixar de 3h a la marató és el que m'"urgeix"! Per cert, tu quan t'animaràs a fer una mitja?
Publica un comentari a l'entrada