Però bé, anem a explicar-ho!
Divendres matí. La setmana no havia anat massa bé. En l'entrenament del divendres anterior em trobava molt bé i li estava fotent canya. A meitat d'entrenament vaig notar que un mitjó se m'arrugava, però no vaig voler parar en primer moment. Va seguir molestant fins que vaig haver de parar a col·locar-me'l. Al final, vaig acabar amb una ampolla al peu bastant heavy, que el diumenge vaig acabar d'empitjorar. Així que 4 dies de descans "obligat".
Primera vegada que m'apuntava a aquesta cursa, fins l'any passat no sabia de la seva existència. M'agafo el dia de festa, metro fins a Badalona i pujada en bus cap a Ca'n Ruti, anava veient les costes i ja pensava que la cosa podia ser dura.
Allà arribo cap a les 11'30 i a fer els preparatius. Per allà algunes cares conegudes, Bartolomé Serrano Jiménez "Jim", recordman de Catalunya de mitja marató fa 14 anys amb una marca de 1:01'43'', avui en dia a l'abast de pràcticament cap atleta espanyol, i MªCarme Auñón, una clàssica de les curses catalanes. Com que en moltes curses he fet marques semblants a ella i l'any passat havia fet més de 40 minuts parlo amb ella i em diu que la cursa és dura. 4Km de baixada fins l'autopista i 6 de pujada per tornar a Ca'n Ruti. I a més avui fa calor...
12:30 del matí i es dona la sortida.
Comença amb una baixada molt pronunciada, el primer Km crec que el faig per sota de 3'30'', puc comptar els que porto per davant, que són 13. Així que vaig el 14é. Els primers 4Km van alternant baixades, algunes pujades i alguna zona plana, i ja entram en alguns camins de terra i pedres dels que ningú m'havia parlat!! I al Km 4 ja deixam definitivament els carrers i fins als darrers 200 metres no els tornarem a veure.
Passo pel Km 4 a 3'37'' de mitja i comencen les pujades sostingudes. Ningú m'havia avisat i em trobo enmig d'una cursa de muntanya!! No sé a quina temperatura estam, potser 30 graus. El ritme disminueix i sort que es van alternant pujades i petites zones de descans. Si no fos per aquestes m'hauria parat i caminat segur, perquè vaig tenir més d'un cop la tentació de fer-ho. En una pujada anava tan cascat mirant al terra que em vaig equivocar de camí i sort que em van pegar un crit. Del Km 4 al Km 7 el ritme ja és de 4'30''.
En un moment de la cursa havia arribat a anar el 12é i enganxar a l'11é. Amb ell faré mitja cursa. Per darrera ens passen 3 corredors que havien regulat molt millor l'esforç i guardat forces. Jo vaig al límit i ho estic passant malament, de fet feia temps que no patia tant, perquè a un 10k urbà o en una Mitja, si vas al límit afluixes una mica el ritme i recuperes. Però aquí, afluixar el ritme implica posar-se a caminar, i després no sé si podré arrencar de nou.
Amb aquests pensaments arribo al Km 9 i almenys ja sé que arribaré dignament. Vaig amb el meu company de cursa, ja es sent el megafon de l'arribada però apareix davant meu la darrera costa. No estic per lluitar la posició, de fet, estic mirant més al darrera on vé unaltre corredor i apareix la Carme Auñón que està acabant fort. Porto molta ventatja i ja no puc més, així que aquesta darrera pujada em permeto acabar-la caminant. D'allà al final, 200 metres amb lleugera baixada per acabar amb uns darrers 3Km a 4'46'' i un crono de 42'14'' a una mitja de 4'13''. Aquí la CLASSIFICACIÓ
"Jim", que fa 3 setmanes estava fent una marató per Praga amb el Raúl Muñoz, ha quedat 2n amb quasi 38', però crida l'atenció la marca del guanyador, 34'24'', que em sembla bestial donada la duresa de la prova. Investigant una mica, estam davant del Campió d'Espanya de Triatló de Mitja Distància (ECOTrimad) i Campió d'Europa de Triatló de Llarga Distància, Miquel Blanchard, aquí el seu blog.
Pel que fa a les conclusions sobre aquesta cursa, la veritat és que el perfil junt a l'hora de sortida fan que sigui molt dura, però molt dura per a tots. I ja està bé que de tant en quant ens posin reptes d'aquest tipus, així que només acabar-la ja tenia ganes de tornar-la a córrer l'any que vé, ja coneixent una mica el perfil i poguent fer una mica de preparació específica les setmanes d'abans.
L'únic aspecte negatiu, l'ampolla del peu. A la cursa no m'ha influit per res, només l'he començat a notar
a partir dels Km 6-7, i la veritat és que estava més preocupat per no parar i arribar dignament. Ara, de nou se m'ha obert i de nou hauré de fer descans "obligat". Diumenge que vé és la Cursa de la Maquinista i hi estic apuntat, i durant la setmana segur que tendré la tentació d'anar a córrer. A veure com evoluciona.
Ara, la conclusió més important que he extret d'aquesta cursa és que tots aquells que feu curses de muntanya, maratons de muntanya o que us fiqueu al desert en ple juliol... sou uns putos cracks!!
Salut i Km!
