dilluns, 25 de març de 2013

AVUI FA UN ANY...


Avui fa un any de la Marató de Barcelona 2012. Aquell 25 de Març em va sortir una cursa gairebé perfecte i vaig aconseguir baixar de 3 hores a la Marató, un dels reptes de molts maratonians amateurs.

Des de llavors, una lesió darrera una altra han impedit que pugui entrenar en condicions, i no m'han deixat seguir amb la progressió que portava any rera any. Una ampolla a la planta del peu, una tendinitis aquíl·lea, una tendinitis del tibial anterior, la meva fascitis plantar crònica que va empitjorant...

El pitjor és que quasi totes aquestes lesions són més cròniques que agudes, i ja veig que hauré de conviure amb elles els anys que em quedin de córrer. Ara vaig al podòleg que em posa una alça per millorar una cosa i em fa empitjorar l'altra. Ara estiro una cosa per millorar-la i empitjoro l'altra... Em sembla que estic fent constantment "encaje de bolillos".
Veurem què em diu el traumatòleg de la fascitis plantar, i si em convé intervenir-la per almenys intentar de manera més definitiva una de les lesions...

Durant aquest any m'he hagut d'oblidar una mica de les marques, tot i que les curses que he fet les he lluitat al màxim. I no em puc queixar, ja que a Granollers vaig aconseguir la meva 3a millor marca en Mitja Marató, així que tan lluny del meu nivell no estic. Això si, ho vaig pagar amb una tendinitis tibial que m'ha fet parar un mes.
Ara fa una setmana que he tornat a córrer, pujant poc a poc la distància i el ritme, però sense un objectiu definit en els propers mesos.
L'objectiu, per ara, és tornar a poder córrer amb regularitat, i més endavant ja tornarem a pensar en millorar marques...

Salut i Km!

3 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

Records bonics d'aquella marató, Guillem. Vaig gaudir-la com mai, amb forces, ben preparat. Estic segur que un any és prou temps per deixar enrere problemes físics.
Ja toca millorar!
Que vagi bé!

Sebas Guim ha dit...

Vides paral.leles, no sé per què, tot això que dius, em sona moooooolt.
Ànims!!!

Joan Castellà ha dit...

Doncs jo et dic el mateix que en Sebas . Ja podríem anar agafats de la mà tots tres