divendres, 22 de febrer del 2013

NOVA LESIÓ... MITJA DE BARCELONA: DNF


Sempre hi ha una primera vegada en què baixes de 40' en una cursa de 10Km, o que baixes de 1:30' en una Mitja, o sobretot, en què baixes de 3 hores en una marató... Però sempre hi ha una primera vegada en què et retires d'una cursa, i aquesta es va presentar diumenge passat a la Mitja de Barcelona. DNF (Did not finish). I això que les meves dos primeres maratons les vaig acabar arrossegant-me 10Km amb rampes... Però l'altre dia no hi havia la motivació, i crec que encertadament, vaig decidir parar...

També parlava al títol de l'entrada d'una nova lesió. I és que després de la Mitja de Granollers he arrossegat una molèstia que mai havia tengut, almenys amb aquesta intensitat. Una tendinitis del tibial anterior, a la seva inserció al dors del peu, més concretament a l'escafoides.
En el primer entrenament post-Granollers ja vaig notar molèsties. A vegades havia tengut alguna molèstia a la zona dels cordons, però mai tan intensa. Divendres, amb la meva falta de mesura habitual, vaig voler fer una tanda de 17Km, i el resultat va ser que dissabte vaig anar amb dolor tot el dia.
Vaig parar tota la setmana, ja que volia participar a la Mitja. 7 dies de descans i dissabte vaig anar trotant a buscar el dorsal. Em vaig fermar els cordons deixant alguns forats de la part de més prop del turmell, i durant aquells 5Km vaig tenir una petita molèstia suportable, així que vaig decidir (crec que poc intel·ligentment) que em posaria Reflex i ho intentaria.

Diumenge matí, em llevo després d'haver dormit unes 5 hores, Reflex "a punta pala" i cap a Arc del Triomf. Pel camí, vaig fent proves fermant i desfermant cordons forat abaix, forat més abaix. Si ho poso més dalt, em molesta una mica a la zona de la inserció per molt que porti els cordons fluixos. Si ho poso més baix, vaig amb l'espardenya molt solta... Després de vàries proves, prenc la decisió i cap a la sortida.
Surto una mica per sobre 3'50'' sense objectiu clar i fent els Km amb un ritme bastant irregular. Passo pel Km5 a 19'20'' (3'54''/Km) i Paral·lel se m'ha fet dur... Vaig aguantant però no em noto gens còmode i quan passo pel costat d'Arc del Triomf tenc la primera tentació d'abandonar. No ho faig, mai ho he fet.
Segueixo, noto una molèstia però és perfectament suportable, però llavors començo a notar una molèstia a sota el 1r dit, com si portés una pedreta, o el calcetí estigués mal posat o jo que sé!
Encara vaig tirant, passo pel Km9 amb 35'00'' i la tentació d'abandonar cada cop és més gran. Marca no faré, la molèstia al tibial anterior és suportable, però sé que si faig tota la cursa puc fer que després el període de recuperació sigui més llarg, i la pedreta o el que sigui a la sabata és un incordi. Paro, em trec la sabatilla, em col·loco el calcetí i torno a començar. Em costa arrencar i tornar a agafar el ritme. El meu cos em diu que pari, el meu cervell cada cop està més d'acord, i just a l'estora dels 10Km giro cap a la dreta i em retiro. Per primera vegada... Algun cop havia de passar i tot i que estic decebut, crec que he fet el que devia. De fet, no hauria ni d'haver sortit a córrer, però això ja està fet, i ara el que tocava era limitar danys...

Veurem com evoluciona aquesta nova lesió. Avui divendres, la molèstia encara persisteix. El fisio dilluns em va posar hipertèrmia i em vaig notar molt bé, però durant la setmana ha empitjorat una mica. Em vaig posant gel i intento anar amb les sabates el més descordades possibles. I ja he assumit que seran 2 setmanes de repòs segures, i probablement 3. Però esperem que això serveixi per poder tornar a córrer.

Fascitis plantar, tendinitis aquíl·lea, ara tendinitis del tibial anterior... Vaja merda de peus que tenc!!

Salut (cada cop menys) i Km!!

3 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

Et vaig buscar a les classificacions i no et vaig trobar i em va estranyar. Una llàstima, però crec que és la decisió més encertada. Més val parar i recuperar-se, que no patir o aguditzar la lesió. Ara bé, anaves força bé. De fet, vam anar molt a prop fins aquest km 10. Podríem haver anat junts, un altre cop. Una llàstima, com deia. Cuida't i ànims!

Sebas Guim ha dit...

Carai, Guillem...semblem dues gotes d'aigua.
Dius que tu ets metge...jo dic que fa mil anys que corro. Tinc mil consells per oferir, però amb mi no me'n surto. Ja se sap.
Ànims!!!!
Endavant!!!

Joan Castellà ha dit...

Les lesions ens porten cam el camí de l´amargura .