dissabte, 26 de gener del 2013

CURSA DE SANT ANTONI: ESTIC PEL QUE ESTIC


Després de la cursa dels Nassos, on en la meva tornada a les curses havia fet 37'47'', i després d'haver pogut entrenar prou bé aquests 20 dies, em plantava a la sortida de la cursa de Sant Antoni amb la intenció de progressar una mica més i acostar-me als 37'30''.

Dic que he pogut entrenar prou bé no perquè ho hagi fet sense molèsties a l'Aquiles i a la fàscia, que ja visc amb elles, sinó perquè es mantenen estables i he pogut fer 2 dies de sèries, 5x 1000 amb 1'30'' de recuperació, a ritmes al voltant de 3'32''. I això em donava aquests ànims per intentar aquesta progressió  de la que estava parlant... Però com dic a l'entrada, estic pel que estic, i l'asfalt em va posar al meu lloc.

Igualment, crec que l'horari de tarda em dona un plus que he de tenir en compte a partir d'ara. Els dos únics cops que he baixat de 37' han estat a L'Hospitalet, a les 21:00, i a la Cursa dels Nassos, a les 17:30. L'any passat, després d'haver fet 36'13'' als Nassos vaig rebentar a mitja cursa de Sant Antoni, així que potser el problema vé per aquí...

Però bé, la qüestió és que em vaig plantar a la sortida i ja des del principi vaig córrer en males sensacions. Vaig arribar al darrer moment i vaig haver de sortir de més al darrera d'on deuria, així que el primer Km va ser molt incòmode, avançant a córredors. Tot i així vaig fer-lo en 3'43'', com sempre, m'havia disparat. Fins al Km5 no vaig anar còmode, i ja sabia que acostar-me als 37'30'' seria molt difícil, però anava tirant, passant pel Km5 en 18'56''. A la segona meitat, veient que era incapaç de baixar de 3'45'' en cap Km ja vaig veure que era impossible. Tot i així, no em vaig deixar anar del tot per acabar en 38'12''. Forçant potser hagués baixat de 38', però mai hagués pogut igualar la marca del 31 de Desembre.
De totes maneres, estic podent sortir a entrenar i podré córrer la Mitja de Granollers (ja veurem amb quins objectius), així que no em puc queixar. Està clar que he d'intentar ser menys ambiciós, sortir més conservador, i si després hi ha forces, buidar-se al final. Millor això que no sortir massa ràpid i anar amb  l'espasa al coll tota la cursa, està clar, però normalment és més fàcil dir-ho que fer-ho!

Bé, finalment, 37'47'' als Nassos i 38'12'' al Sant Antoni. Estic pel que estic, i així he tornat als 10Km. Veurem com torno a les Mitges.

Salut i Km!

4 comentaris:

Sebas Guim ha dit...

Sèries a 3'32 i "estic pel que estic"??? Nooooooooooooo...
Guillem, estàs molt millor. No t'hi capfiquis. Ja enganxaràs una cursa que t'anirà bé...
Ànims!!!

Joan Castellà ha dit...

La veritat es que el temps que has fet es molt bo , però ja et sortirà un temps millor en un altre cursa .

Guillem ha dit...

Sebas, les sèries l'any passat en feia 6, i enguany només 5, també s'ha de tenir en compte. La recuperació em sembla que ja era 1'30'', que potser hauria d'intentar reduir a 1'...
Tampoc m'hi capfico massa, sé que després de mes i mig aturat, de començar progressivament i de no poder entrenar com abans, no podia aspirar a repetir marques ni a acostar-m'hi... Veurem què tal me va a Granollers!

Joan, al final quan hem arribat a unes marques, després ja no ens conformem amb res, i som una mica autoexigents... però és la manera de progressar!

Raúl Muñoz ha dit...

Paciència, que tot arribarà. Assolir segons quins reptes, amb inconvenients enotjosos (com sortir des de darrere) fa que no tot vagi perfecte. Només sortir al teu calaix et permet evitar esforços innecessaris i centrar-te i córrer tal com tu pots. Per tant, bon test, que de ben segur aniràs millorant amb el temps. Un altre cop (em repetixo, però hi ha cap altra), paciència.