dilluns, 27 d’agost de 2012

ATURADA FORÇOSA, PERILLA DONOSTI...

Era ja massa temps sense poder córrer tranquil, sempre amb molèsties, que ja m'afectaven a la vida diària, i al final he hagut de dir prou. Una tendinitis aquíl·lia és el que m'ha fet parar ja fa 8 dies, i aquest cop sembla que serà per un temps...
La veritat és que el dolor mai m'ha impedit sortir a córrer, i fins i tot alguns dies quasi ni em molestava.
El moment en què més dolor tenc sempre al dia és en aixecar-me al matí. És posar el peu a terra i són 3-5 minuts en què el dolor va disminuint d'intensitat fins passar a ser una petita molèstia que acaba marxant. Això és molt típic d'aquesta tendinitis, com m'he informat, i en el meu cas el temps del dolor i la intensitat eren cada cop més.
Després durant el dia, en ocasions també tenia petites molèsties, com si em cremés al taló. I si m'ho toco em fa molt mal.
I quan anava a córrer em molestava els primers minuts i després no ho notava fins que portava 10 Km. Si el dia abans no hi havia anat, la molèstia marxava més ràpid i apareixia més tard, però si corria per 2n o 3r dia consecutiu la finestra sense molèstia-dolor era més petita.

Així, dels 5 minuts inicials la molèstia va passar a durar-ne 10. De reaparèixer al Km 10 va passar a reaparèixer al 8. De durar 3 minuts al matí en aixecar-me va passar a durar-ne 5. De tenir una intensitat va passar a augmentar-la. Amb tot això, està clar que no podia preparar una marató sense poder sortir almenys 4 dies a la setmana i fer tirades llargues, i tampoc era qüestió de forçar la preparació exposant-me a no arribar igualment i que això em costés més endavant una aturada molt més llarga, així que el dissabte 18 d'agost va ser el darrer dia que vaig sortir.

M'he ficat a internet, a diferents foros, he parlat amb un traumatòleg i amb el meu podòleg, i la conclusió és que per millorar la tendinitis aquíl·lia he de:
1- Portar una talonera. (Per ara m'he fabricat una amb troços de plantilles de vambes antigues fins que em pugui visitar amb el podòleg, que està de vacances, a veure si m'ha de retocar la meva plantilla)
2- Posar-me fred sempre que pugui.
3- Tema rehabilitació, poden anar bé els Ultrasons, però per ara no hi tenc accés.
4- EL MÉS IMPORTANT. Fer EXERCICIS EXCÈNTRICS del taló d'aquil·les.
Sobre això darrer, he llegit un article amb unes pautes determinades que inclouen uns exercicis progressius durant 6 setmanes i després tornar a córrer encara que faci mal, seguint amb aquests exercicis. Diu l'article que milloren molt les tendinitis que són més de parts toves, però no tant les que són més de la inserció del calcani (que és la meva...). Si compleixo l'aturada de 6 setmanes, em perdo la Mercè i tornaria a córrer a principis d'Octubre, amb 8 setmanes per preparar la marató... Potser si vaig molt bé intentaria tornar abans, però crec que la idea de fer marca a Donosti ja la puc descartar, i en funció de com em trobi, potser val la pena deixar-ho anar i ja pensar en el 2013...

Veurem com evoluciona la cosa!

Aquí algunes imatges a youtube sobre exercicis excèntrics i exercicis d'estiraments per la tendinitis d'aquil·les, per si a algú li pot servir...

Salut i Km! (Això és el que necessito...)

6 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

Ànims, que les lesions són el pitjor que ens podem trobar els populars. No poder sortir fa ràbia, però cal recuperar-se bé per estar a tope.

Joan Castellà ha dit...

Quina merda això de les lesions . Prova acupuntura a veure com et va.
Espero que et recuperis aviat per poder-te entrenar be pe la Marató.
Ànims !

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Hola,
A través del blog d'en Raúl Muñoz he trobat el teu casualitats de la vida, la teva darrera entrada em va com anell al dit ja que crec que pels símptomes que dius, a mi també em passa. Toinc pendent una visita al traumatòleg demà mateix però crec que ja sé què em dirà. I ja em veig a venir que em farà reposar un temps.
Salut i ànims.
JC (Marathon man).

iñaki ha dit...

Ánimo chaval, paciencia y adelante, piensa ahora en recuperarte bien y los plazos déjalos para después.
Yo ando parecido, pero más leve; lo justo para poder entrenar. Esos ejercicios me van bien.
Salut i moltes gracies per els teus anims.

iñaki ha dit...

Moltes gracias per els teus comentaris, pèro m´agradaría molt més amb catalá, una llengua q´ anyoro molt.
I.... com evoluciona la cosa?

Francesc ha dit...

Guillem, de maratons n'hi ha 1000 i no crec que ens l'haguem de jugar els populars com nosaltres.
Recupera't bé sobretot i ja tindràs temps de cremar les bambes.
Salut!