dimarts, 24 de gener de 2012

SANT ANTONI PER OBLIDAR, TIRADA LLARGA PER COMPENSAR

Començaré dient que no estic massa decebut pel resultat de la Cursa de Sant Antoni. Després dels Nassos la marca ja la tenia feta, i la veritat és que no em vaig cuidar molt per aquesta cursa. Divendres me'n vaig anar a llit a les 6 del matí i en no molt bones condicions, i dissabte a la nit també em va costar agafar el son i eren les 3. Però com que no tenia res a perdre, vaig decidir que sortiria a per totes i buscant els 36 minuts.

1r Km en 3'31'', 2n Km en 3'40'' i 3r Km en 3'38''. Una mica per sobre del que volia i ja patint. El 4t i el 5é els faig en 3'45'', ja conscient que la marca és impossible. És curiós el que et va passant pel cap quan van passant els Km. En els 3 primers pensava en intentar millorar-la; en els següents, ja pensava en intentar baixar de 37'; però quan m'acostava al Km6 el cap va dir basta. I dic el cap i no el cos, perquè tot i que està clar que ahir el cos no donava, el "coco" va dir que no volia patir, i aprofintant que s'acostava la pujada al Paral·lel vaig llençar la tovallola.
Durant el 7é Km anava mirant al darrera, perquè sabia que per allà vendria Raúl (Un mataroní maratonià), que tenia l'objectiu de baixar de 37', i ja que la meva cursa havia acabat volia intentar ajudar-lo una mica i donar-li ànims. Allà apareix, em presento (curiosa manera de coneixe'ns) i... buf, anava a un ritme que crec que no el vaig aguantar ni 400 metres!! Des d'aquí et felicito Raúl, per haver conseguit el teu objectiu, 37' CLAVATS!!
Els darrers 3Km vaig mig de passeig, una mica apartat i intentant molestar el menys possible als més de 200 corredors que em van anar avançant. Però si que volia fer menys de 40', així que tampoc em vaig deixar anar del tot.
Al final, 39'27''. Ahir no era el dia. Em fa una mica de ràbia haver-me deixat anar tant, perquè al final el patir a les curses crec que és molt important i que ensenya per a futurs moments difícils. Però ahir el cap va dir prou...

I avui tocava rescabalar-se! Ja ho tenia pensat com una opció, però després del "desastre" d'ahir no hi havia excusa. Així que aquesta tarda he fet 27 Km en 2 horetes, a 4'28'' el Km, que tenint en compte el terreny on ho faig, amb les pujades i baixades de Diagonal i Av. Pedralbes, no està malament.
Avui podré anar a dormir tranquil!!!

4 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

Guillem, vas fer la teva "obra de caritat" del dia. De veritat em va fer molta il·lusió i va anar molt bé coincidir aquells metres del Paral·lel.
Hi ha dies que el cap no vol i suposo que s'ha d'aprendre a combatre aquesta inèrcia natural a la comoditat. Les curses són cap i ment, i patiment en alguns moments.
Com tu has dit, no havies arribat en les millors condicions. Trobaràs d'altres curses per millorar, segur.
Una abraçada.

Sebas Guim ha dit...

Qualsevol petita experiència ens ha de servir d'aprenentatge. Si la cursa t'interessa...divendres a la nit has de fer bondat.
Un cop comences a clavar, hauria estat bé patir fins al final.
Els 27 d'ahir, el millor que podries haver fet.
Ànims!!!
Una abraçada.

Francesc ha dit...

Bé, sino toca no toca, no val la pena preocupar-se, a tots ens passa.
Els 27 kms molt bé, una bona manera de compensar-ho doncs.
I jo particularment faig igual que tu, jeje, si s'ha de sortir fins tard es fa, al cap i a la fi no vivim d'això no?
Una abraçada!

Sergi Condis ha dit...

A vegades els dies prèvis ens juguen males passades. No acabem de calcular massa bé el pas de les hores, els beures i tot plegat i ens enredem sense poder desenredar-nos, és normal!

Al final la marca és el de menys. Queda't amb la nit prèvia i amb els 27 de l'endemà, ja tindràs més Sant Antonis ;)